Chernobyl es la miniserie de la HBO que tothom en parla i aquest cop amb raó. Està ben feta, i el tema es molt interessant, de debò, encara que no sigueu amics de la física nuclear la tensió que genera aquesta crisis atrapa a tothom. Son només cinc capítols de seixanta minuts, que tot i saber com acabarà et mantenen en tensió per saber com es solucionaran els diferents problemes. La sèrie va directe al gra, des del primer minut la sèrie es centra en com comença l’incident en la central, i no perd el temps fent introduccions dels personatges ni per suposat afegint trames superflues, cinc capítols centrats únicament en la crisis i en els personatges que la van tractar. En la sèrie també veiem aquelles construccions soviètiques brutalistes totes fetes amb formigó sense cap mirament estètic, blocs grisos tots iguals, sembla que estiguem viatjant més de 60 anys en el passat, però realment l’incident va passar just ara fa 33 anys
Chernobyl ens mostra com funciona la URSS, una URSS incapaç d’acceptar que el sistema es pugui equivocar, incapaç d’acceptar que un error així es pugui produir, negant la realitat si fa falta, quan totes les proves apunten que ha passat, ningú vol ser qui doni les males notícies, el més important es trobar primer culpables i segon evitar que la informació arribí a la gent, i menys encara a les nacions rivals, però una cosa així no es pot silenciar, la radiació està allà escampant-se per tot arreu, imparable. Molta gent va morir estúpidament perquè es van exposar sense que ningú els hi hagués explicat la realitat de la situació. Però no tot es negatiu, malgrat la burocràcia i la rigidesa del sistema, veus com hi ha moltíssima gent que ho dona tot per evitar que les coses siguin molt pitjors, que estan allà treballant i absorbint dosis de radiació letals per tal d’aplicar una solució, aquell any els taüts de plom van tenir molta sortida en el mercat. I els que estaven una mica més allunyats no la mort directe però si càncer i leucèmia assegurades. No solament es tractava d’evitar el desastre sinó també esbrinar què va passar exactament aquella nit que va provocar una explosió allà on era impossible que explotés. Però si hi ha URSS hi ha KGB pel mig, sempre, encara que sembli que no hi pinten res allà estan vigilant, el seu lema “confia però comprova”.
Aquesta no es la pinta que vols que tingui un reactor nuclear
L’actor protagonista que fa de científic nuclear us sonarà si heu vist Mad Men, Fringe o les més recents The Expanse i The Crown, es Jared Harris. La sèrie no es un documental, la sèrie es un drama que es centra en uns quants personatges que van estar al mig de la catàstrofe, sabem que hi ha diàlegs i moments totalment dramatitzats, però això ens ajuda a ficar-nos més dins de la situació, per exemple la història del bomber i la seva dona no caldria, però afegeix un parell de cares al drama global de la situació, i lo del nano novell amb els veterans caçant es un clixé però es perdonable. Si encara no esteu convençuts per mirar-la no se que més dir, feia molt de temps que no li dedicava un post tan llarg a una sèrie tan curta, què més voleu? Li dono el segell Pons de qualitat.
Chernobyl té un 8,6 al filmaffinity i un 9,6 al imdb.
Nota: 9/10
Pons's blog 