Arxivar per 2019-07-17

Avui us parlaré de la primera, i de moment la única temporada de The Umbrella Academy. Dos posts “seguits” de sèries? Teniu raó, us podeu queixar, però no us servirà de res. Us explico la trama, un multimilionari adopta a sis nens amb poders i també a Ellen Page que té el poder de ser Ellen Page i gràcies. Els nanos creixen i es tornen una espècie de X-men, cada nano amb el seu poder especial, uns bastants més guais que d’altres la veritat. El pare adoptiu que no es gaire afectiu els hi assigna números per referir-se a ells, per exemple el número u té força (bastanta però tampoc es en Hulk) i s’ha passat una temporada a la lluna (literalment), el número dos llança ganivets, la número tres té el poder de convèncer a la gent, el número quatre pot parlar amb els morts i també veure’ls, el número cinc pot fer salts en l’espai, i depèn de com també en el temps, el número sis està mort (tenia tentacles, no per res era asiàtic…), i finalment la número set es Ellen Page i toca el violí, ho fa bé, però res excepcional, això no es un poder, es molta pràctica. La sèrie arranca quan els germans es retroben després de molts anys separats pel funeral del seu pare, que en principi s’ha mort d’un infart, i just en el funeral el número cinc que havia desaparegut fa 15 anys torna de cop, i torna amb males notícies, molt males notícies, el mon s’acabarà en quatre dies, ja us he dit que eren males notícies.

Per ser “germans” son força diferents

La sèrie es una barreja entre els capítols bons de Herois (els primers) i Misfits, però més musical, això no vol dir que sigui un musical, sinó que a vegades la música sona i els personatges ballen, dit així sembla que sigui un musical, però no, no ho és. El que em fot es que hi ha personatges que saben coses i no les explica als altres, es a dir, amaguen informació també al espectador tan sols per crear una sensació d’incertesa que si el personatge seguís una lògica hauria d’explicar als altres. Tampoc m’agrada el tòpic de la persona mancada d’autoestima que confia en la primera persona que li fa cas. Però també té coses que m’agraden, com ara la parella de dolents, moltes vegades es dolents es limiten a anar contra els bons perquè son dolents i ja està, i aquest es el seu únic paper, però aquí no, aquí els dolents tenen una vida, existeixen més enllà de la seva finalitat, tenen el seu propi caràcter, les seves inquietuds. En general es pot dir que tots els problemes d’aquesta sèrie son deguts a la falta de comunicació entre personatges, si haguessin parlat tots més en comptes de fer cadascú el què li dona la punyetera gana per la seva banda res hagués passat, però la gent li encanta marxar ofesa tot fent un cop de porta, poca paciència…

The Umbrella Academy té 10 capítols i es basa en un còmic. Té 6,7 al filmaffinity i un 8,1 al imdb.

Nota: 6/10