Arxivar per Agost, 2019

Avui començo vacances i el blog també, tornaré el dia 2 de setembre, i el blog també. En teoria tocaria tornar amb 5 posts setmanals, però la veritat es que aquest juliol amb tres posts per setmana, un dels quals es un recull del divendres m’ha funcionat bastant bé, i no he notat així la pressió per haver d’escriure masses posts. No està decidit encara, però no us sorprengueu si el dia 3 no hi ha cas típic, però tampoc us sorprengueu massa si el dia 3 hi ha cas típic, el que si seria estrany fora que el dia dos no hi hagués cas típic llavors si que us podeu sorprendre.

Merescudes vacances


Menys posts i memes dolents, el què havia sigut aquest blog i el que es ara, eh? En fi, no em falleu i recordeu tornar el dia 2.

“Mira lo que has hecho” es el nom de la sèrie que tothom coneix com “la sèrie del Berto Romero”. El plantejament es simple, Berto Romero que fa el paper de Berto Romero, es a dir, un còmic famós, està vivint amb parella amb una noia, i la sèrie just arranca amb el naixement del seu fill. A partir d’aquest moment viuran les diferents etapes de cria d’un nadó, el no dormir, el no menjar, la guarderia, les visites constants dels pares i germans de la parella, també dels amics, dels consells de tothom, etc. Resumint una de les pitjors maneres de complicar-se una vida feliç.

La sèrie es una comèdia d’humor pensada per fer decaure la taxa de natalitat del país, els solters i parelles sense fills riuran pensant del merder del que s’han escapat, els pares amb fills ja crescuts riuran d’alleujament tot pensant que ja no hauran de tornar a patir cap d’aquestes tortures popularment acceptades que acompanyen a la cria d’un fill, i bé, les parelles que vulguin tenir fills s’ho pensaran dos vegades abans de fer tal imprudència. La sèrie es basa en teoria en la vida real d’en Berto, fins hi tot en la segona temporada veiem con en Berto grava la primera temporada de la sèrie. La sèrie sol introduir flashbacks i algun flashforward per comparar situacions, passades, presents i alguna futura, i el principi de cada capítol hi ha algun tret original especial. En Berto Romero em cau bé, per tant la sèrie era una aposta bastant segura. Un apunt final, l’aparició del seu “amic” Buenafuente es fa esperar, però no decep.

Mira lo que has hecho té 12 capítols (sis per temporada) i té un 6,9 al filmaffinity i un 7,4 al imdb.

Nota: 7/10

Avui toca parlar de Happy! Primer l’argument. Nick es un policia retirat que fa de sicari el qual se li apareix un amic imaginari quan li foten un tret i li agafa un infart, quanta informació en una sola frase, oi? Doncs encara hi ha més, la nena la qual ha imaginat aquest esser imaginari està segrestada per un para noel sinistre que segresta nens. Per cert, Happy es el nom de l’amic imaginari, i es una espècie de petit unicorn blau amb ales. En aquesta sèrie els dolents son molt dolents, queda clar quan fan el pitjor que un pot fer, es a dir, fer coses a nens petits les quals… bé, diguem les quals son coses que no s’han de fer a nens petits, bé, ni a nens ni a ningú, però especialment a nens, no voleu saber els detalls. Per altra banda els bons no massa bons, ja que apallissar, torturar i matar gent no et converteix en principi en bona persona, però si aquests els quals apallisses, tortures i finalment mates son aquells que ajuden a fer aquelles coses als nens et converteixes en bo, així funciona el sistema.

La cara del protagonista es de pura i genuïna felicitat


Happy! es una sèrie d’acció, humor i sang, ja se que “sang” no es un gènere en si mateix, però en aquesta sèrie es podria considerar que si. El protagonista es passa tota la estona inconscient, delirant, barallant-se, fugint, drogant-se o directament matant gent, us podeu imaginar que no es una sèrie per a tota la família, a no se que la família es digui de cognom Adams. Sembla ben bé que el protagonista estigui jugant al Grand Thef Auto per tota la ciutat, els dolents el persegueixen, el polis el persegueixen, els neutrals, també el persegueix, sort que en Nick es un home dur, una persona normal hauria mort unes 17 vegades al llarg dels 8 capítols de la sèrie. Nick es la peça clau sobre la que s’aguanta tota la sèrie, es un protagonista d’aquells indiscutibles, com un Dr House a House o un Tony Soprano als Soprano. Per cert, tot això passa durant el nadal, això vol dir que la banda sonora de la sèrie es basa molt en la música nadalenca, lo de la pau i amor, això si a cas ja ho deixem per una altra sèrie.

Happy! consta de vuit capítols la primera temporada, té un 7,2 al filmaffinity i un 8,3 al imdb.

Nota: 7/10

  1. Un dibuix sense cap paradoxa (20 segons)
  2. Un casament ple de glamour (2 min)
  3. Coses farcides de mongetes que no haurien d’estar farcides de mongetes, la galeria que no estaves esperant
  4. Una web que intenta endevinar d’on ets per com parles el castellà. Es veu que jo sóc gallec.
  5. Leif Sundberg completa el circuit d’American Ninja Warrior en menys d’1 minut (1 minut i poc)
  6. Hem de sortir al carrer per no tornar-nos miops? bufff prefereixo portar ulleres xD
  7. Trailer amb baix pressupost de Star Wars IV (2 min)
  8. El trailer del Quinto Elemento amb baix pressupost es una obra mestra (2:18 min)
  9. Les onades de calor no son cap broma (1:30 min)
  10. La física del casc d’obra comparat amb altres objectes rígids.
  11. Rànquing amb els super-herois amb més poders
  12. El pitjor traductor (4 min)
  13. Cal amagar dades que poden donar arguments en contra d’una idea que si que funciona? M’he explicant fatal però no se com posar-li un bon títol al article
  14. Uns quants insults en castellà que s’estan perdent per la falta d’ús.
  15. Ohhh mira quin conillet més bufó! Però senyora gavina, què fa? No, no, no! (1 min)