Arxivar per Setembre, 2019

The Boys tracta sobre una gent que te superpoders, uuuuhhh que original, val d’acord si, però resulta que aquests superherois son una mica egoistes, van una mica a la seva i això implica danys col·laterals, aquests danys col·laterals potser no importen gaire en una peli, però aquí si que importa perquè aquests danys col·laterals potser impliquen que s’han carregat la xicota del protagonista de la sèrie (no es un espoiler perquè això passa en el minut 6 del primer capítol). Normal que estigui una mica molest amb els superherois i per això en Butcher (un agent del FBI) se li presentarà per tal que l’ajudi a treure a la llum com son realment els superherois, i per acabar amb aquesta immunitat amb la qual es mouen pel mon sense afrontar les conseqüències.

La gran majoria dels superherois, que son uns 200, treballen per una empresa, la corporació Vough, que ho gestiona tot, des dels drets d’imatge dels superherois fins a un bufet d’advocats que s’encarrega per exemple de cobrir aquests d’anys col·laterals que provoquen els superherois en compliment del seu deure ajudant a la societat. Per suposat es treu rendiment del reconeixement dels superherois, des de simple merchandising, fins a pelis, anuncis, llibres, videojocs, parcs d’atraccions, el que sigui, si els superherois de ficció mouen molts calers, imagineu els calers que mouen superherois reals. També hi ha diferents nivells de superherois en funció de lo guais que siguin els superpodrers, per exemple Patriota es el millor i seria un espècie de superman i per tant el més fort de tots, però altres supero-herois tenen poders més modests, com el de Profundo que pot parlar amb els peixos i poca cosa més. Llavors dintre de la pròpia Vough hi ha una espècie de lliga de la justícia que representa que son els superherois més famosos, es diuen Els Set, dels quals Patriota es el cap ja que si tens els poders de superman ningú et fa ombra. La sèrie arranca quan un dels 7 es jubila i agafen una noia jove, sincera i maca per substituir-lo, i aquesta descobreix que els superherois no son precisament els ciutadans modèlics que es mostren de cara a la societat.

Em creuríeu si us digués que aquests son els bons?

Qui conec d’aquesta sèrie? Doncs bastanta gent. Elisabeth Shue es la Julie Finlay de CSI que aquí fa de número dos de Vough. Simon Pegg protagonista de la trilogia del Corneto (Arma Fatal, Zombies Party i Bienvenidos al fin del mundo) i també el Scotty del últims Star Treks, aquí fa de pare del protagonista. El protagonista de Banshee aquí es el Patriota (Antony Starr). El nen del sexto sentido, Intel·ligència artificial i Cadena de favors ha crescut (Haley Joel Osment) i aquí fa de mentalista. A The Boys la coneixem com a Queen Maeve, Dominique McElligott (poso el enllaç del imdb perquè la foto de la wiki no li fa justícia) a la realitat, però ja la coneixia com a esposa perfecte del presidentable Will Conway a House of Cards. Per últim Karl Urban conegut pel Bones de Star Trek o Eomer del Senyor dels Anells, o Skurge de Thor, aquí fa de líder d’aquests Boys. Per acabar Giancarlo Esposito surt 2 minuts.

En aquesta sèrie se’ns mostren els superherois d’una manera diferent, on lo important no son les gran accions que fan, sinó veure com realment son fora de la mirada del públic, ens mostren uns aspectes que no es veuen en les produccions normals de superherois, per exemple el sexe o altres vicis, o el tipus de violència que veiem aquí es diferent a la violència tipus d’acció de Marvel o DC, veiem per exemple més trossets de massa encefàlica del que estem acostumats. Podríem dir que la sèrie tira més cap al estil de Deadpool i sobretot cap a Watchmen on la pregunta es la mateixa: Qui vigila als vigilants?

The Boys té una primera temporada de 8 capítols i té un 7,8 al filmaffinity i un 8,8 al imdb.

Nota: 8/10

  1. Les pelis milloren sempre amb un gat (Varis clips curts)
  2. La mala fama dels greixos saturats
  3. Corrent planificant bé la ruta per tal que quedi maca en el GPS.
  4. La il·lusió de la ceguesa de la curvatura
  5. La pel·lícula dramàtica de l’any (23 segons, so obligatori)
  6. Mapes de pel·lícules
  7. Si una cosa tenen a Taipei son motos (3:26 min)
  8. Feia temps que no compartia cap entrevista del meu amic Aitor Sanchez. Desmuntant els mites de sempre sobre alimentació.
  9. Frases divertides que s’han escoltades en un jutjat.
  10. EL COMIDISTA | Les lleis per fer un bon filet a la planxa (2:45 min)
  11. Bonica finta d’una gasela per evitar ser devorada (30 segons)
  12. Una guia del càncer feta per Xakata per a dummies.
  13. Top 15 animat dels països que més despesa militar fan (1914-2018) (5 min)
  14. TED amb consells de com no trastocar els nostres rellotges interns (15 min)
  15. Un resum de la teoria del caos en 5 minuts (subtítols en anglès)

Bon dia! No esperàveu trobar un Cas Típic avui, oi? Jo tampoc esperava publicar-lo! Però així es la vida im-pre-vi-si-pastanaga. He decidit que aquest blog tornarà a publicar els dimarts! Sempre i quan no siguin festius, això vol dir que em convertiré en el únic blog de la catosfera que en comptes d’anar a menys va a més (si, si, m’he mirat tots els blocs per poder-ho afirmar). Això vol dir que també tornaré a publicar els dijous? Doncs no, només recupero el post del dimarts, els dijous seguiré sense publicar, lo d’anunciar un dijous una cosa que passarà els dimarts i no tornar a publicar més els dijous m’ha semblat graciós, ha ha ha, suficient.

I què publicaré els dimarts? Doncs el què ja publicava abans, els dimarts vintage, seran posts reciclats de casos típics antics, per tal que els CTs més antics no es perdin i també intentar recordar els CTs amb un contingut més interessant. Alguns potser direu que es un canvi artificial perquè aquest blog ja publicava els dimarts, però lo important es el resultat del número de posts per setmana que augmentarà, he fet una gràfica amb Excel (De fet Oppen Office Calc) per tal que es vegi millor, aquest blog no estalvia en res!

El número de posts setmanals puja! Alabat sigui el MEV!

Avui va de llibres. Comencem amb una mala noticia.

La diputació provincial d’Albacete ha reduït a 6€ la subvenció per 200 clubs de lectura (6€ entre tots es clar).

A Iwoa son exigents amb les lleis. Condemnen a un home a 10 dies de presó per tornar els llibres tard a la biblioteca.

Bookshelf Porn: Porno de llibreries. T’agraden les estanteries plenes de llibres?

Un llibre titulat “Què pensen els homes a part de sexe” el qual està tot en blanc es converteix en bestseller.

El primer capítol sencer d’un llibre de Harry Potter escrit en un lavabo

Organitzant una llibreria en stop motion.

En el CT3034 us vaig parlar de la primera temporada d’una sèrie de ciència ficció anomenada The Expanse, doncs avui toca parlar una mica sobre la segona i tercera temporada. La sèrie es basa en la trama d’una saga de llibres que també m’estic llegint, hi ha algunes coses que canvia, però la història principal segueix el mateix curs. La segona temporada avarca el final del primer llibre (El despertar del leviatan) i comença la trama del segon llibre (La guerra de Caliban), i els tretze capítols de la tercera temporada donen per acabar la trama del segon llibre i acabar tot el contingut del tercer llibre (La puerta de Abandon), es aquest tercer llibre el que jo vaig trobar una mica més fluix i amb una trama menys interessant, la sèrie ha pensat el mateix que jo i per això ha comprimit l’acció en menys capítols, l’adaptació de la tercera temporada també m’ha semblat la versió amb més canvis respecte el llibre, o potser perquè va ser el últim llibre que em vaig llegir i tenia la història més present a la meva memòria.

La trama de la sèrie no els hi dona gaires oportunitats per tal que tots estiguin somrients , la vida al espai es dura.


The Expanse m’agrada, es ciència ficció bastant ben feta, amb acció, i tot que el tercer llibre hagi pres un rumb que no m’acaba de convèncer tinc bastanta curiositat per saber cap a on tirarà el quart llibre / quarta temporada. Si us agrada la ciència ficció es una sèrie obligatòria, i si no us agrada la ciència ficció heu de canviar les vostres preferències. L’argument en general tracta de com reaccionarà la humanitat amb la trobada d’unes restes de tecnologia extraterrestre, bé, unes “restes”. A part hi ha les confrontacions entre les diferents faccions que té la humanitat, perquè si una cosa que saben fer molt bé els humans es barallar-se sempre entre si.
The Expanse té 13 capítols per temporada, menys la primera que en te 10, i s’espera una quarta a finals d’aquest any. The Expanse té un 6,9 al filmaffinity i un 8,4 al imdb.
Nota 2ona: 7/10
Nota 3era: 7/10

  1. S’ha acabat la publicitat dels productes cosmètics “sense X”
  2. Sergei es guanya unes vacances pagades a Siberia xD (30 segons)
  3. Una gràfica amb l’impacte per persona i total de la contaminació que genera cada país
  4. Com afecta el nivell formatiu (i el del entorn) en la transició demogràfica
  5. Quan feu una barbacoa vigileu no cremar el menjar
  6. Mapes del metro que indiquen les calories que es consumirien de fer els recorreguts caminant
  7. Tres minuts i mig sobre curiositats de les tortugues (3:37 min)
  8. Confessant actes que mai has fet sense estar sota tortura com a tal.
  9. El mite de escoltar Mozart durant l’embaràs
  10. User Inyerface: una parodia de totes aquelles interfícies web mal fetes en forma de joc.
  11. Avui toca recordar quan l’himne fals de Kazakhstan de Borat va sonar en un lliurament de medalles (1:28 min)
  12. Jordi Puig: Fotos creatives amb objectes quotidians
  13. Acudits sobre matemàtiques
  14. Com robar una TV (27 segons)
  15. L‘amic mag amb qui tots voldríem sortir de festa (Son 5 min però podeu saltar al  min 2.)

Avui em sento bona persona. Bé, tot lo bona persona que hem puc sentir jo, es clar… El que vull dir es que en el post d’avui deixaré pàgines força útils, ja ho veureu ^^

10 trucs de youtube

  1. Veure vídeos d’alta qualitat
  2. Incrustar vídeos d’alta qualitat
  3. Tallar la reproducció i enllaçar a la part interessant
  4. Amaga el quadre de cerca
  5. Incrustar només una part del vídeo
  6. Reproduir automàticament un vídeo incrustat
  7. Reproduir en bucle un vídeo incrustat
  8. Desactivar Vídeos Relacionats
  9. Evitar el filtrat regional
  10. Descarregar un vídeo

Com eliminar documents bloquejats al imprimir
printer1

net stop spooler
del systemroot\system32\spool\printers\*.shd
del systemroot\system32\spool\printers\*.spl
net start spooler

Remindr: Es una pàgina que t’avisarà de qualsevol event que programis. Com? Aquesta es la gràcia, hi ha múltiples opcions: correu electrònic, per missatgeria electrònica per a les xarxes basada en el protocol XMPP / Jabber, per SMS i través de Twitter.
Remindr

Fent servir Google com un servei de descarrega de mp3. Només cal enganxar en el quadre de cerca:

-inurl:(htm|html|php) intitle:”index of” +”last modified” +”parent directory” +description +size +(wma|mp3) “BANDA/CANCIÓN”

JPEG Resizer: Com reduir la mida d’una imatge sense perdre qualitat
jpeg-resizer-3

My best: Pàgina per trobar i comparar les millors ofertes en les factures domèstiques (TV, mòbil, electricitat, aigua, assegurances)
mybestoption comparador

Falta d’idees a l’hora de fer el dinar? 6 webs de receptes
¿Qué cocino hoy?
Recetae
Recetas de hoy
Todo Recetas
Recetas.com
Ver y Cocinar

PS: El post es del 2014 (gran reserva) o sigui que es normal que s’hagi quedat una mica antiquat, però què havia de fer? Llençar-lo? Jo no llenço mai un CT!

Toca parlar de les pelis vistes durant el juliol i l’agost. Recordeu, primer la puntuació del filmaffinity i després la meva.

  1. Spider-man lejos de casa (2019) 6,7: 7/10. Em cau bé aquest jove spider-man, i Nick Furia no arriba al nivell de Ironman però també m’agrada molt, o sigui que era fàcil que aquest peli m’acabés agradant, acció, humor, un petit gir inesperat, escenes posts crèdits interessants, una peli Marvel no de les millors però si bona.
  2. Cristal Oscuro (1982) 7,0: 4/10. Peli dirigida al públic infantil però que es suportable per un adult. Es la típica història fantàstica del escollit que ha de fer un viatge per carregar-se el mal del mon, bàsicament com el senyor dels anells però sense ser èpic i de caire més infantil malgrat que els dolents són la cosa més lletja que he vist en molt de temps i provoquen malsons als nens. Es una peli que no hauria vist mai, però el tipo de la brocha ha fet una article genial sobre la peli, el millor que he llegit en molt de temps.
  3. Land of Mine (Bajo la arena) 2015 7,1: 7/10. Un cop acabada la segona guerra mundial 2.000 presoners alemanys van ser obligats a retirar el milió i mig de mines que van quedar per les costes Daneses. No cal dir que els presoners alemanys no eren gaire ben tractats. La meitat van acabar morts o mutilats.
  4. En la casa (2012) 7,3: 7/10. Un adolescent escriu pel seu professor una història mig real mig imaginada en la qual entra en la vida de la família del seu company de classe. En cap moment saps quan de veritat hi ha en la història. Un curiosa barreja entre escriptura i cinema.
  5. Enredados (2010) 6,9: 6/10. Típica història feliç i cursi de Disney, hi ha bastants gags que son divertits, la història per altra banda no podia ser més previsible, tot i així no entenc perquè et manté atent a la pantalla, suposo que els personatges estan fets amb gràcia, amb gràcia i amb els ulls molt grossos. Les cançons son un pastel total.
  6. The Fall: El sueño de Alejandria (2006) 7,1: 5/10. Un actor de risc dels anys 20 cau del cavall i es queda paraplègic, al hospital una nena li fa companyia mentre ell li explica una història fantàstica, exageradament inversemblant i totalment surrealista de venjança. La nena intenta ser entranyable però per mi es insuportable.
  7. The Guest (2014) 5,9: 7/10. Una família acaba de perdre el seu fill soldat en la guerra de Afganistan quan els hi arriba un company tot explicant històries sobre el seu fill. The Guest es d’aquelles pel·lícules que la meitat son una cosa i a mitja pel·lícula fa un clic i canvia totalment de rotllo. La primera part millor que la segona, però la segona té la seva gràcia, més que res que no cada dia es veu el bo de Matthew Crawley (Dan Stevens) fent de dolent, no es cap espoiler es veu del primer minut que aquest noi amaga alguna cosa, el problema es saber què.
  8. Babadook (2014) 5,9: 5/10: Una dona que ha perdut el seu marit cria sola al seu fill de 7 anys, quan apareix un misteriós conte sobre una criatura anomenada Babadook, el comportament del fill cada vegada serà més estrany. Típica peli de por, tot comença normal, després passa alguna cosa rara, i després cada vegada hi ha més coses rares. A la crítica li ha agradat molt, suposo perquè la mare ho fa bé, a la gent normal no tant.
  9. Espartaco (1960) 8,0: 7/10. Espartaco es el líder dels esclaus rebel·lats, aquesta rebel·lió li anirà bé alguns patricis per millorar la seva posició política a Roma, tot a costa de moltes vides perdudes en batalles, per suposat. Té de tot aquesta peli, té acció, té discursos èpics, té traïcions, té grans batalles (sense CGI), té drama, tot un clàssic.
  10. El primer hombre (2018) 6,4: 6/10. El títol de la peli es refereix al primer home que va posar un peu a la lluna, en aquest cas, el guapo d’en Ryan Gosling. A mi m’agrada el tema de l’espai i els coets, però tot i així he trobat la pel·lícula una mica lenta, li falta una mica de gràcia, potser la part familiar em sobra una mica i en canvi amb més de detalls tècnics m’hauria agradat més.
  11. Horizonte final (1997) 5,9: 6/10. En el any 2047 una nau d’exploració va desaparèixer fa 7 anys, i ara ha arribat una senyal que indica que ha tornat, una nau de rescat anirà a investigar què ha passat a la tripulació, com podeu suposar, res de bo. M’agrada el terror espacial, però es una llàstima, si hagués tingut un desenvolupament final menys ridícul hauria estat millor, però no es pot tenir tot.
  1. Com es coneixen les parelles des del 1940 fins a l’actualitat
  2. Quan demanes un gelat i no tens pressa (1 min)
  3. Alguns russos s’ho passen bé en un llac una mica contaminat, desconfieu dels llacs blaus fluorescents…
  4. Manualitats: Una llanterna màgica! (17 segons)
  5. Avui en coses que potser no calien: Pols d’orelles! (2 min de dolor)
  6. El vídeo depriment del dia: Simpsons made in russia (1 min)
  7. Per fi es descobreix el secret més ben amagat dels presentadors de televisió (23 segons)
  8. Es complicat no ofendre avui en dia (1:28 min)
  9. Potser no guanya, però 102 anys té aquest vailet (40 segons)
  10. Què et trobaries pel camí si volguessis travessar la terra (5 min)
  11. Triga sols 6 mil·lèsimes de segon entre que comença a obrir la boca i engoleix la seva presa (1:29 min)
  12. La galeria que no estaves esperant: Coses totalment in-comestibles que semblen menjar.
  13. Diferència entre gossos i gats (còmic Sarah Andersen, aquest crec que ja l’havia posat però es que m’agrada molt)
  14. Avui toca recordar el discurs final del Dictador de Sacha Baron Cohen (2 min)
  15. Opening de Dragon Ball Z amb baix pressupost (1:49 min)

La Casa de Papel es una sèrie espanyola que ha tingut bastant èxit i li he donat una oportunitat. La sèrie arranca directe a l’acció i això es d’agrair, i comença amb l’atracament a la casa de la moneda i timbre, es bàsicament daixò de què va la sèrie doncs genial que aviat es posin per feina després d’una lleugera presentació dels atracadors, els quals per evitar noms s’anomenen amb ciutats, perquè la idea dels colors ja estava agafada (Jo no vull ser el senyor Rosa!). Tal com manen els tòpics els atracadors tindran tarannàs molt diferents per tal que saltin conflictes fàcilment, si l’equip pot tenir un parell d’estúpids, un parell d’ingenus i un parell de sonats ja marquem totes les caselles del bingo, per suposats bastants dels atracadors tindran caràcters violents per fer-ho més divertit. La excepció a la llista de personatges nerviosos la tenim amb el cervell de tot plegat que ho haurà previst absolutament tot, tot? No, el comportament imprevisible dels seus companys ho engegarà tot a prendre pel sac, perquè son gent que s’amaguen secrets e informació uns als altres, a part de ser la majoria poc professionals, de debò no hi havia ningú millor per formar aquest equip? Un equip exclusivament de serbis hauria estat molt millor, els que hagin vist la sèrie segur que hi estan d’acord.

El primer pas abans de fer un atracament es fer una maqueta, les manualitats sempre son divertides

Lo interessant es l’atracament en si mateix, la preparació no es tan divertida però aporta informació important per la trama, per això es fa servir el recurs dels flashbacks per saltar entre l’atracament present i la preparació, d’aquesta manera els guionistes ens donen la informació just en el moment que a ells els interessa. No us enganyaré, l’acció es trepidant i des del primer capítol ja tenim tots els elements que fa que una sèrie enganxi, un pla complex que l’espectador no coneix, molta policia i gent armada pel mig, una pila d’hostatges, i una noia maca que ensenya molta cuixa, si m’estàs llegint Úrsula Corberó, aquest últim comentari anava per tu. Si una cosa vam aprendre de Ocean’s Eleven es que els plans excessivament rebuscats i que impliquen molts atracadors, pistes falses, enganys i un nombre exagerats de fases son molts agraïts per l’espectador, especialment si l’espectador no coneix tots els detalls del pla perquè així té més ganes de saber què passarà, doncs aquí passa exactament això però sense els actors de Hollywood. Ara bé, el argument, si s’analitza amb detall fa bastantes aigües (veure la secció de espoilers), però i lo bé que ens ho hem passat? Si tot surt bé segons lo planejat i tothom segueix el pla la sèrie seria més avorrida, ho reconec, però no es que falli una cosa o dues, que seria lo normal en aquesta situació, es que no paren de fallar coses una darrera de l’altra, si hi hagués un imbècil que es comportés com no toca ho podria entendre, però es que tots els atracadors tenen com a mínim un moment d’estupidesa, i n’hi ha uns quants que més d’un; si jo fos el professor els hagués abandonat a la seva sort, no es pot treballar amb tant d’incompetent.

—————— Inici espoilers —————-

– De debò cap atracador havia previst que la policia els dispararia mentre alguns sortien amb un sac de calers per la porta principal mentre anaven disparant? Qui s’ho podia imaginar, oi?
– De debò el Professor sabia a que la inspectora aniria a fer un cafè? I sabia a quin bar? També sabia que se li acabaria la bateria del mòbil? Debò s’ha d’acostar a ella d’una manera tan descarada i escandalosament sospitosa? Per aconseguir informació? Però si te la radio de la poli punxada i després el micròfon. Des del primer segon se sap que això serà un gran problema i que no aportarà al professor cap informació rellevant que no sabés ja. Resumint, la història d’amor més absurda de tots els temps, amb vergonyós final de sèrie inclòs. Estàs en l’atracament més complicat de la història i abandones els teus que estan perduts i desperdigats per enrollar-te amb la inspectora, i aquest representa que es l’home més llest?
– Controlar tants hostatges durant tant de temps es impossible, els superen en una proporció de 10 a 1 i a sobre els tenen separats per varies zones i fent diferents feines. A més els atracadors no paren de discutir-se i entretenir-se fent un munt de coses en tot moment, el que sigui menys controlar els hostatges.
– La policia et hackeja la càmera d’un mòbil qualsevol just en el moment que s’encén sense haver instal·lat cap programa anteriorment? Em tenen que explicar com es fa això.
– Ningú té un mòbil de la feina a part d’un mòbil personal?
– Fins hi tot he vist una pistola que arriba a disparar amb la marca que indica que es una replica.
– Si, dispara-li a la cama si no li vols fer gaire mal, amb sort no tocaràs la vena més grossa que tenim, la femoral…
– Quina casualitat que quan disparen a un al pit se li cau la careta.
– De què serveix matar un sol suposat terrorista quan en queden més? L’únic que farà es posar els atracadors mes nerviosos amb els hostatges. O entres sac i te’ls carregues tots o negocies, però a mitges no.
– Posen una línia telefònica física perquè no volen res de comunicacions sense fil però en canvi li posen un micro sense fil al policia infiltrat, això no ho pot rastrejar la policia i lo altre si?
– Que un atracador es deixi l’arma al costat d’un hostatge es tan increïble com ara que una adolescent de 17 anys es faci la heroïna agafant l’arma. En general qualsevol intent “heroic” dels hostatges només serveix per posar més nerviosos als segrestadors, i quan els atracadors es posen nerviosos es carreguen hostatges, així doncs mala idea posar nerviosos als segrestadors.
– Son tan inútils els segrestadors que en comptes de tenir el síndrome d’Estocolm els hostatges l’agafen els atracadors, imagineu-vos el nivell.
– Si els atracaments no duren 10 dies serà per alguna cosa, serà perquè es impossible mantenir el control d’una situació límit durant tant de temps, els atracaments bons duren pocs minuts, els dolents duren uns quants minuts, i els que acaben malament duren hores.
– Quina casualitat encenen la tele durant 5 minuts i justament apareix el testimoni dels pares de Rio.
– La única policia que pensa en els túnels del subsòl, les clavegueres, etc, ho fa al cap de 2 dies? Policia al nivell dels atracadors. Després passa el mateix amb buscar finques al voltant de la farmàcia, el mateix, triga la inspectora dos dies a pensar en la idea de buscar als voltants, i ningú més hi havia pensat? La única persona de tota la policia nacional?
– Anava a fer molts comentaris sobre la ridícula escena del desballestament de cotxes on està el Seat, però es tan ridícul tot aquest tros de la trama que que passo, començat per la manera com troben el cotxe en 2 minuts.
– Enviar a mirar les càmeres de la casa de la moneda a una delinqüent en fuga i captura es bona idea?
– Incriminar algú de la teva banda amb un botó amb el seu ADN es una idea fantàstica si vols posar a aquesta persona en contra teva quan aquest encara ha de fer feina per tu.
– Molt mala idea seure just al costat d’una policia mentre portes una arma guardada a la cartutxera del pit.
– Han tingut 50 hores de segrest i no els hi ha fet falta guanyar temps, ara bé, ara de cop han de deixar entrar a la inspectora per guanyar un parell d’hores, han estat esperant gratuïtament fins ara, què ha canviat?
– Per cert, ningú ha pensat en tallar-lis la corrent per tal que deixi d’imprimir bitllets i cavar el túnel?
– Qui fa el retrat robot del Professor (que per cert, el tio del dipòsit el recorda totalment clavat) no pot recordar el que acaba de dibuixar malgrat el rus del dipòsit l’hagi esborrat?
– Què busca la noia que s’insinua al Berlin? Encara no ho he entès.
– Perquè la Parker es vol escapar? No veu que només fa que empitjorar les coses? Espera que entri la poli i llavors fes alguna cosa, però no abans.
– Quina casualitat que el encarregat de desfer-se del micro de la inspectora sigui en Rio.
– Perquè es important robar el registres de la farmàcia si la informació de qui es el tio terminal ja saben qui es? Perden el micro infiltrat per res!
– Si porta guants com es que deixa una empremta en el cotxe de la policia que obre?
– Son 9 i el únic que controla les càmeres de vigilància es el professor? Seria massa problema vigilar massa?
– Quan la policia es decideix a entrar per on s’han escapat els hostatges, no podrien entrar pel terrat o per la porta principal també malgrat els explosius? Els poden fer detonar amb una contra explosió o amb un robot? Tenen molts més homes, i tenen molts més mitjans, si es decideixen a entrar perquè no ho aprofiten per desbordar als segrestadors que només son 8 i entren per varies entrades alhora?
– Per què els hostatges que han sortit no fan retrats robot de tots els atracadors?
– Quan va a matar la iaia com sabia que la inspectora no estaria a a casa? I després decideix no matar-la perquè… aquesta sèrie no té cap sentit.
– “Fa menys de 30 hores que el sospitós ha estat aquí, poseu controls a 10 km a la rodona” Com? fins hi tot caminant a peu coix pots fer 10 km en menys de 30 hores, imagineu en cotxe…
– 24 hores sense trucades amb el professor? Es una broma? Per què no els truca abans d’anar a matar la mare de la inspectora?
– Denver deixa la pistola sobre la taula i es gira per tal que la Mònica pugui fer el canvi de l’arma, algú ho troba normal això?
– Filtrar que el únic poli que sap la veritat sortirà del coma es una trampa tant evident que em cau la cara de vergonya, i que un tio llest com en teoria es el professor no se’n adoni, ridícul. Si realment es despertés no ho filtrarien!
– “Bloqueando puerta” i surt un percentatge! La portà està bloquejada o no ho està, què vol dir la porta 90% bloquejada?
– Per custodiar la Tokio només hi ha un cotxe patrulla (que ni tan sols avisa quan te problemes) però quan es fuga tanquen tot Madrid?
– Quina necessitat te Moscou d’explicar misèries familiars justament en el moment que més units hauria d’estar amb el seu fill?
– Només el policia més incompetent de la historia apuntaria a un criminal a zero centímetres de distància. Es un error que es repeteix moltes vegades en aquesta sèrie, la gracia de les pistoles es que disparen a distancia per si no ho sabíeu.
– Per què Tokio entra a la fabrica de la moneda podent-se amagar? Si total acabaran fugint tots, no? Ah, es clar, el amor… 500 policies i franctiradors i cap toca a la Tokio motorista?
– Fem veure que em crec que la inspectora està enamorada del professor i no el pot matar, però si que li pot fotre un tret al peu perquè no marxi, no?
– El gran pla mestre super secret i super complicat per fugir es un túnel! Un forat! En serio ningú ha buscat totes les sortides possibles? Serà perquè no han tingut dies i dies per fer-ho…
– La inspectora va tota sola sense demanar reforços a pillar tota la banda al magatzem, perquè segur que ella sola pot detenir a 10 persones armades. Es igual que estigui en busca i captura, si realment els vol detenir ha d’informar. I llavors canvia de bàndol en tres segons, Raquel, la inspectora bipolar.
– Quatre novells aficionats tenen més punteria que el cos d’assalt de la policia nacional, tot molt lògic.
– Un camió de cervesa tant petit no pot portar la quantitat ingent de calers que han fet.

—————— Fi espoilers ——————

No m’agrada de les sèries espanyoles que porten el tema de l’amor a límits absurds, vull dir que no es que hi hagi un personatge penjat d’un altre no, o dos, o tres, no, es que son tots! Tots els personatges principals han de tenir alguna història romàntica amb algú i ha de sortir a la trama de manera recurrent, tothom està penjat d’algú, encara que sigui no correspost, de totes les coses inversemblants que passen a la sèrie segurament aquesta es la que més em molesta, son gent que s’està jugant passar tota la vida a la presó o directament la seva vida, i tots actuen pensant amb els genitals en contes de concentrar-se en robar. En segon lloc està el fet que es impossible controlar tants hostatges durant tantes hores amb tants pocs atracadors, i a més no paren de separar i moure els hostatges, i tot plegat sumat a la desorganització que hi ha entre els segrestadors, es veu constantment que els segrestadors fan les seves coses i es desentenen totalment dels hostatges i em desespera molt veure com els hostatges fan el que els hi dona la gana i els atracadors no els importa lo mes mimin. A això suma-li tots els despropòsits comentats en la secció de espoilers.

La primera i segona temporada de la casa de papel es una única temporada de 15 capítols amb capítols de duració variable entre 50 minuts i 80 minuts, perquè bàsicament els hi dona la gana ser així de irregulars. La casa de papel enganxa, es atraient, hi ha molta intriga i molt de misteri, son un munt de bones idees, moltes d’elles funcionen, però moltes altres no, i el problema es que la majoria estan mal executades, masses factors inversemblants perquè la sèrie funcioni, com més avança la sèrie més s’acumulen els problemes, la pregunta es fins quants forats de guió som capaços de tolerar a costa de deixar avançar el misteri i l’acció? Cadascú té el seu llindar de tolerància, i jo considero que el meu es molt alt, massa, per això dic que la sèrie m’ha agradat malgrat que no recordo haver vist mai una sèrie en teoria realista amb tant poca versemblança.

La casa de papel té un 7,2 al filmaffinity i un 8,6 al imdb.

Nota: 7/10

El post del dilluns passat molta gent em preguntava per les meves vacances (dos persones) o sigui que he decidit fer una breu explicació d’un viatget que he fet: Letònia.

Letònia es un país força buit, el doble de superfície que Catalunya i no arriben a 2 milions de persones, dels quals 700.000 viuen a la capital Riga. Hi ha turisme, es clar, com qualsevol país europeu durant l’agost, però tampoc massa. Una mica d’història. Letònia es un país que sempre ha viscut ocupat pels veïns més grossos del costat. Fins al segle XII eren quatre arreplegats que vivien en casetes de fusta, no havien construït res de pedra, fins que a principis del segle XIII van arribar els alemanys i van començar a fer alguns castells que actualment estan mig en runes, després va passar molta altra gent per allà que els anava envaint sense massa resistència, primer víkings, després serien suecs, polonesos, altre cop alemanys, i finalment els russos, en fi, que no van ser independents llevant d’un petit període entre les dos guerres mundials, fins hi tot els nazis se la van quedar durant tres anys, i després domini rus fins la caiguda de la URSS al 91. Com son els letons? Doncs per algú de fora semblen russos, alts, grossos, rossos, i parlen un idioma que sona com el rus però en realitat es letó, però no els hi digueu que son russos que llavors s’enfaden.

Edifici del segle XIII molt ben restaurat, potser massa.

Passem a la meva visita pròpiament dita, ho faré en pla ràpid i esquemàtic per no avorrir massa. Castell medieval de Sigulda (o el que en queda), castell / museu de Turaida. Visita al bunker més gran del país construït durant la guerra freda, per tan mai es va fer servir. Reconstrucció del poblat al llac de Araisi i també de les quatre pedres del castell medieval que els hi queda en la mateixa zona. Visita a la pista de bobsleigh del país també a Sigulda, si hagués sigut cap de setmana es podia baixar amb un bobsleigh amb rodes durant l’estiu, però durant la setmana no ho fan o sigui que vam fer la pista a peu. Per suposat Riga, amb la opera, els gremis, les tres catedrals (la evangèlica, la ortodoxa i l’altra…), la església de Sant Pere, el castell de Riga (que no sembla un castell i crec que allà viu el primer ministre, però no ho se perquè no vam trucar a la porta), la casa dels caps negres (aquí hi vivien comerciants, el edifici més bonic de la ciutat i foto de portada del 90% de les guies del país, actualment oficina de turisme), museu de les barricades, museu de la guerra (molt gran, potser massa), la casa més antiga de la ciutat, el quarter general del KGB a Letònia, més conegut com a Checa, parcs i jardins varis, edificis tipus art nouveau varis (estil principal dels edificis més bonics del centre de la ciutat), monument a la llibertat. Palau de Rundale, que es una espècie de mini Versalles rus, amb el seus jardins especialment plens de roses de moltes varietats, i amb el seu palau amb mil sales, cada una amb la seva estufa gegant. Jurmala, típic lloc d’estiueig i platja dels letons, amb les seves casetes de fusta. Cesis, amb el seu castell medieval, també té un palau / castell més nou que serveix com a museu d’història de la ciutat. Finalment un parc a Ligatne on tenen al mig del bosc amb grans recintes animals de la zona tals com porcs senglars, linxs, ants, cérvols, esquirols, mussols, ossos, guineus, esquirols, teixons, ossos rentadors, i algun més que no recordo. Ja està.

  1. Els miralls mecànics de Daniel Rozin (8 min de vídeo però podeu anar fent salts)
  2. Un any mirant la terra des de 35.786 km (16 min, també podeu fer salts)
  3. Totes aquestes esferes són del mateix color o això m’ha semblat entendre…
  4. Els líquids més cars. Si us voleu fer rics ja esteu sintetitzeu insulina o munyiu bitxos verinosos.
  5. Vols aprimar-te? Menja menys, sorprenent, oi?
  6. Mites sobre el sushi i altres plats de peix cru
  7. Pots robar un caixer per les bones o bé al estil irlandès (45 segons)
  8. No hi ha dubte que a part de ser una espècie superiors els gats són també més elegants (4 segons)
  9. El típic capítol de bola de drac Z. Dragón Bolseta (Parodia De Dragon Ball Z 2 min)
  10. Analitzant amb llum ultraviolada les esquitxades que no es veuen quan pixes de peu (5 min)
  11. Dibuixant amb ombres (3 min)
  12. Diferències entre els transgènics i els organismes editats genèticament. Incomprensiblement en els annexes de la normativa europea unes tècniques de manipulació genètica son valides mentre que altres no.
  13. El campionat del món de Punt de creu Heavy. (1:46 min)
  14. Vista en 360º des de dalt d’una grua de la Sagrada Família (1:43 min)
  15. El meu amic el Comidista ens parla dels ultraprocessats, per si encara queda algú que no els coneix… (6 min)

Memento mori – César Pérez Gellida

Perquè un a vegades es fot un cop al cap i acaba llegint llibres d’autors del país. Típic thriller d’investigació criminal. Un assassí en sèrie corre per Valladolid matant gent, i un inspector de policia l’haurà de pillar abans la ciutat no acabi despoblada. A diferència de la majoria de novel·les criminals aquí intercalen capítols amb el poli com a protagonista i el assassí com a protagonista, o sigui que gaire misteri per saber qui serà no hi ha… El assassí es el típic intel·lectual culte que va sobrat, que ho té tot planificat, sota control, li agrada la poesia i la música autèntica i menysprea la música popular actual. El inspector també es el tòpic home que només viu per treballar, es veu que això passa tant a Las Vegas com a Valladolid, per tant si us feu inspectors ja sabeu que us toca renunciar a la vostra vida personal.

Arriba un moment que el llibre deixa de ser tan tòpic i es amb l’arribada del psicòleg rus, per fi un personatge original i amb gràcia que ràpidament fa amistat amb el protagonista, l’arribada d’aquest home també coincideix amb uns moviments més agosarats dels assassí en sèrie, benvinguda saquejada en la història. Avís pels qui vulguin llegir-lo, es el primer llibre d’una trilogia de llibres, tot i això si voleu només llegir només aquest primer es pot fer, la història queda “feliçment” tancada si evites llegir-te el últim capítol; d’acord, si, hi ha algun punt obert, però lo principal està tancat. Jo tot i que si que he llegit el últim capítol no tinc problema en deixar-lo aquí de moment, més endavant pensaré si segueixo o no amb la resta de llibres, de moment canvio de temàtica. El assassí es tan tòpic que em cau fatal, i la meitat de capítols son protagonitzats per aquest home, malament en aquesta part, per contra el policia no em cau ni bé ni malament, i finalment i més important la trama en si mateixa m’ha agradat, té girs inesperats, tal i com un espera en una novel·la d’aquest tipus, i no son gaire forçats, tot i que si hi ha varis de moments de “justament ara, mira quina casualitat”. Ah si, se’m oblidava, representa que la part original del llibre es que a part d’alguns poemes el llibre està ple de lletres de cançons, representa que estan allà per ambientar i tal, em sap greu però ni les he llegit, de fet no em sap greu.

Nota: 6/10

Bé, no ens enganyem a ningú li agrada tornar de vacances, i si hi ha algú que si que li agrada que s’acabin les vacances es que té problemes a casa i no suporta la seva família, que passa més del que ens pensem… En fi, el que deia, ja he tornat de vacances, us ho heu passat bé? M’ho podeu explicar en els comentaris si voleu així enriquireu amb una mica de contingut aquest típic post de tornada de vacances caracteritzat per la seva falta d’interès i que tan sols es un mer tràmit administratiu per donar la benvinguda després de 3 setmanes sense activitat; efectivament han passat només tres setmanes, sense Pons’s Blog el temps passa més a poc a poc, oi? Sense casos típics els dies son una tortura interminable que… bé prou. Jo us explicaria que he fet aquestes vacances però no puc perquè com sabeu els posts en aquest blog es programen amb antelació i per tant realment encara no he marxat de vacances, es més, quan es publiqui això podria estar mort perquè potser se m’ha menjat un tauró o m’ha aixafat una màquina de vending, lo segon es més probable segons les estadístiques.

Si vols explicar què has fet durant les vacances bé i sinó també, a Pons’s Blog no apuntem a ningú amb una pistola per tal que expliqui, bé, si que ho fem, però en aquest cas no.


De moment el comitè central de direcció d’aquest blog, es a dir jo mateix, he decidit que seguiré publicant tres posts a la setmana, dilluns, dimecres i el recull d’enllaços dels divendres. En el fons només us estic estafant un sol post a la setmana el del dijous, penseu que el dimarts era un refregit d’alguna cosa que ja havia publicat abans. M’acompanyareu en aquesta nova etapa més escassa de contingut de Pons’s Blog? Gràcies, sabia que no em fallaríeu.