Cas típic 3084: noi li agrada noia, noi li agrada Memento Mori

Posted: 2019-09-04 in Llibres

Memento mori – César Pérez Gellida

Perquè un a vegades es fot un cop al cap i acaba llegint llibres d’autors del país. Típic thriller d’investigació criminal. Un assassí en sèrie corre per Valladolid matant gent, i un inspector de policia l’haurà de pillar abans la ciutat no acabi despoblada. A diferència de la majoria de novel·les criminals aquí intercalen capítols amb el poli com a protagonista i el assassí com a protagonista, o sigui que gaire misteri per saber qui serà no hi ha… El assassí es el típic intel·lectual culte que va sobrat, que ho té tot planificat, sota control, li agrada la poesia i la música autèntica i menysprea la música popular actual. El inspector també es el tòpic home que només viu per treballar, es veu que això passa tant a Las Vegas com a Valladolid, per tant si us feu inspectors ja sabeu que us toca renunciar a la vostra vida personal.

Arriba un moment que el llibre deixa de ser tan tòpic i es amb l’arribada del psicòleg rus, per fi un personatge original i amb gràcia que ràpidament fa amistat amb el protagonista, l’arribada d’aquest home també coincideix amb uns moviments més agosarats dels assassí en sèrie, benvinguda saquejada en la història. Avís pels qui vulguin llegir-lo, es el primer llibre d’una trilogia de llibres, tot i això si voleu només llegir només aquest primer es pot fer, la història queda “feliçment” tancada si evites llegir-te el últim capítol; d’acord, si, hi ha algun punt obert, però lo principal està tancat. Jo tot i que si que he llegit el últim capítol no tinc problema en deixar-lo aquí de moment, més endavant pensaré si segueixo o no amb la resta de llibres, de moment canvio de temàtica. El assassí es tan tòpic que em cau fatal, i la meitat de capítols son protagonitzats per aquest home, malament en aquesta part, per contra el policia no em cau ni bé ni malament, i finalment i més important la trama en si mateixa m’ha agradat, té girs inesperats, tal i com un espera en una novel·la d’aquest tipus, i no son gaire forçats, tot i que si hi ha varis de moments de “justament ara, mira quina casualitat”. Ah si, se’m oblidava, representa que la part original del llibre es que a part d’alguns poemes el llibre està ple de lletres de cançons, representa que estan allà per ambientar i tal, em sap greu però ni les he llegit, de fet no em sap greu.

Nota: 6/10

Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    Em sembla que no el llegiré. La teva ressenya no m’hi anima gaire i, de moment la meva quota de novel·la negra la tinc coberta amb Jo Nesbo i la sèrie de Harry Hole. També surten assassins en sèrie i un inspector que va a la seva però, això sí, en comptes de Valladolid passa a Oslo.

    • Pons ha dit:

      Si, suposo que hi ha novel·les negres millors, però com que tampoc se quines m’he acabat llegint aquesta que no està malament. Quines em recomanaries tu?

      • McAbeu ha dit:

        Aquests que et deia de la saga Harry Hole estan força bé, sobretot a partir del tercer.

        • Pons ha dit:

          El tercer! Això es per la gent que té paciència, jo vull que el primer estigui bé!

          • McAbeu ha dit:

            Ara que no ens sent ningú et diré que pots començar pel tercer i obviar els dos primers sense gaires problemes. La tercera novel·la, “El Pit-roig”, és la primera que passa a Oslo i en aquesta (i en les dues següents) es desenvolupa una trama nova que no ve de les anteriors. De fet, la tercera novel·la de la sèrie és la primera que es va publicar en català i, per tant, segur que molts altres lectors van començar a llegir Nesbo per aquesta.

          • ahse ha dit:

            Potser no se senti, però segur es llegeix! No recomanis llibres xungos al Pons, acabaran en un CT més crític que se’t cremarà l’anima durant tot un dia!!

        • ahse ha dit:

          No pots recomanar llibres avorrits al Gran Pons, això no es fa!

    • ahse ha dit:

      Pffff (16 bits)… Si passa a Oslo quina oportunitat tindries de topar amb ells?

  2. El Peix ha dit:

    A mi aquest tipus de llibres mai m’han tibat, però quan per casualitat me n’he llegit algun m’ho he passat prou bé i aleshores em dic: per què no en llegeixo més? Però me n’oblido ràpid…

    • Pons ha dit:

      Em passa exactament el mateix que a tu, no llegeixo gaires llibres d’aquests però quan ho faig no em desagraden tot i que inicialment em sento una mica reticent a començar-los, de fet, últimament em fa mandra començar qualsevol llibre, llavors m’hi enganxo més o menys, però al principi em costa molt arrancar.

    • ahse ha dit:

      Compra’t més memoria. A l’Amazon trobes xips barats.

      • El Peix ha dit:

        Avui he comprat una bossa d’aigua d’aquestes que es posen a les motxilles i vas d’excursió i pots anar bevent amb un tub sense gaire esforç. Serveix? Hi ha alguns il·luminats que diuen que l’aigua té memòria…

  3. ahse ha dit:

    Cony, un llibre del país!! Ah no, espera que l’acció és a Valladolid… LLavors no és un llibre del país, eh? Que aquí estem a Catalunya ^^

    I el psicoleg rus? Com et cau?

  4. XeXu ha dit:

    Fins i tot el títol està suat, com la resta de l’argument… Bé, no penso llegir-lo, les sensacions que em desperta llegint la teva ressenya són les mateixes que m’ha deixat el primer de la Dolores Redondo, però sense que ningú em ratlli infinitament per llegir-lo. Ara bé, Pons llegint llibres que llegiria la gent normal està bé. Llegiria la gent normal, si fossin bons, és clar. Fossin bons els llibres, no la gent normal. Whatever.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s