Cas típic 3087: noi li agrada noia, noi li agrada La Casa de Papel

Posted: 2019-09-11 in TV

La Casa de Papel es una sèrie espanyola que ha tingut bastant èxit i li he donat una oportunitat. La sèrie arranca directe a l’acció i això es d’agrair, i comença amb l’atracament a la casa de la moneda i timbre, es bàsicament daixò de què va la sèrie doncs genial que aviat es posin per feina després d’una lleugera presentació dels atracadors, els quals per evitar noms s’anomenen amb ciutats, perquè la idea dels colors ja estava agafada (Jo no vull ser el senyor Rosa!). Tal com manen els tòpics els atracadors tindran tarannàs molt diferents per tal que saltin conflictes fàcilment, si l’equip pot tenir un parell d’estúpids, un parell d’ingenus i un parell de sonats ja marquem totes les caselles del bingo, per suposats bastants dels atracadors tindran caràcters violents per fer-ho més divertit. La excepció a la llista de personatges nerviosos la tenim amb el cervell de tot plegat que ho haurà previst absolutament tot, tot? No, el comportament imprevisible dels seus companys ho engegarà tot a prendre pel sac, perquè son gent que s’amaguen secrets e informació uns als altres, a part de ser la majoria poc professionals, de debò no hi havia ningú millor per formar aquest equip? Un equip exclusivament de serbis hauria estat molt millor, els que hagin vist la sèrie segur que hi estan d’acord.

El primer pas abans de fer un atracament es fer una maqueta, les manualitats sempre son divertides

Lo interessant es l’atracament en si mateix, la preparació no es tan divertida però aporta informació important per la trama, per això es fa servir el recurs dels flashbacks per saltar entre l’atracament present i la preparació, d’aquesta manera els guionistes ens donen la informació just en el moment que a ells els interessa. No us enganyaré, l’acció es trepidant i des del primer capítol ja tenim tots els elements que fa que una sèrie enganxi, un pla complex que l’espectador no coneix, molta policia i gent armada pel mig, una pila d’hostatges, i una noia maca que ensenya molta cuixa, si m’estàs llegint Úrsula Corberó, aquest últim comentari anava per tu. Si una cosa vam aprendre de Ocean’s Eleven es que els plans excessivament rebuscats i que impliquen molts atracadors, pistes falses, enganys i un nombre exagerats de fases son molts agraïts per l’espectador, especialment si l’espectador no coneix tots els detalls del pla perquè així té més ganes de saber què passarà, doncs aquí passa exactament això però sense els actors de Hollywood. Ara bé, el argument, si s’analitza amb detall fa bastantes aigües (veure la secció de espoilers), però i lo bé que ens ho hem passat? Si tot surt bé segons lo planejat i tothom segueix el pla la sèrie seria més avorrida, ho reconec, però no es que falli una cosa o dues, que seria lo normal en aquesta situació, es que no paren de fallar coses una darrera de l’altra, si hi hagués un imbècil que es comportés com no toca ho podria entendre, però es que tots els atracadors tenen com a mínim un moment d’estupidesa, i n’hi ha uns quants que més d’un; si jo fos el professor els hagués abandonat a la seva sort, no es pot treballar amb tant d’incompetent.

—————— Inici espoilers —————-

– De debò cap atracador havia previst que la policia els dispararia mentre alguns sortien amb un sac de calers per la porta principal mentre anaven disparant? Qui s’ho podia imaginar, oi?
– De debò el Professor sabia a que la inspectora aniria a fer un cafè? I sabia a quin bar? També sabia que se li acabaria la bateria del mòbil? Debò s’ha d’acostar a ella d’una manera tan descarada i escandalosament sospitosa? Per aconseguir informació? Però si te la radio de la poli punxada i després el micròfon. Des del primer segon se sap que això serà un gran problema i que no aportarà al professor cap informació rellevant que no sabés ja. Resumint, la història d’amor més absurda de tots els temps, amb vergonyós final de sèrie inclòs. Estàs en l’atracament més complicat de la història i abandones els teus que estan perduts i desperdigats per enrollar-te amb la inspectora, i aquest representa que es l’home més llest?
– Controlar tants hostatges durant tant de temps es impossible, els superen en una proporció de 10 a 1 i a sobre els tenen separats per varies zones i fent diferents feines. A més els atracadors no paren de discutir-se i entretenir-se fent un munt de coses en tot moment, el que sigui menys controlar els hostatges.
– La policia et hackeja la càmera d’un mòbil qualsevol just en el moment que s’encén sense haver instal·lat cap programa anteriorment? Em tenen que explicar com es fa això.
– Ningú té un mòbil de la feina a part d’un mòbil personal?
– Fins hi tot he vist una pistola que arriba a disparar amb la marca que indica que es una replica.
– Si, dispara-li a la cama si no li vols fer gaire mal, amb sort no tocaràs la vena més grossa que tenim, la femoral…
– Quina casualitat que quan disparen a un al pit se li cau la careta.
– De què serveix matar un sol suposat terrorista quan en queden més? L’únic que farà es posar els atracadors mes nerviosos amb els hostatges. O entres sac i te’ls carregues tots o negocies, però a mitges no.
– Posen una línia telefònica física perquè no volen res de comunicacions sense fil però en canvi li posen un micro sense fil al policia infiltrat, això no ho pot rastrejar la policia i lo altre si?
– Que un atracador es deixi l’arma al costat d’un hostatge es tan increïble com ara que una adolescent de 17 anys es faci la heroïna agafant l’arma. En general qualsevol intent “heroic” dels hostatges només serveix per posar més nerviosos als segrestadors, i quan els atracadors es posen nerviosos es carreguen hostatges, així doncs mala idea posar nerviosos als segrestadors.
– Son tan inútils els segrestadors que en comptes de tenir el síndrome d’Estocolm els hostatges l’agafen els atracadors, imagineu-vos el nivell.
– Si els atracaments no duren 10 dies serà per alguna cosa, serà perquè es impossible mantenir el control d’una situació límit durant tant de temps, els atracaments bons duren pocs minuts, els dolents duren uns quants minuts, i els que acaben malament duren hores.
– Quina casualitat encenen la tele durant 5 minuts i justament apareix el testimoni dels pares de Rio.
– La única policia que pensa en els túnels del subsòl, les clavegueres, etc, ho fa al cap de 2 dies? Policia al nivell dels atracadors. Després passa el mateix amb buscar finques al voltant de la farmàcia, el mateix, triga la inspectora dos dies a pensar en la idea de buscar als voltants, i ningú més hi havia pensat? La única persona de tota la policia nacional?
– Anava a fer molts comentaris sobre la ridícula escena del desballestament de cotxes on està el Seat, però es tan ridícul tot aquest tros de la trama que que passo, començat per la manera com troben el cotxe en 2 minuts.
– Enviar a mirar les càmeres de la casa de la moneda a una delinqüent en fuga i captura es bona idea?
– Incriminar algú de la teva banda amb un botó amb el seu ADN es una idea fantàstica si vols posar a aquesta persona en contra teva quan aquest encara ha de fer feina per tu.
– Molt mala idea seure just al costat d’una policia mentre portes una arma guardada a la cartutxera del pit.
– Han tingut 50 hores de segrest i no els hi ha fet falta guanyar temps, ara bé, ara de cop han de deixar entrar a la inspectora per guanyar un parell d’hores, han estat esperant gratuïtament fins ara, què ha canviat?
– Per cert, ningú ha pensat en tallar-lis la corrent per tal que deixi d’imprimir bitllets i cavar el túnel?
– Qui fa el retrat robot del Professor (que per cert, el tio del dipòsit el recorda totalment clavat) no pot recordar el que acaba de dibuixar malgrat el rus del dipòsit l’hagi esborrat?
– Què busca la noia que s’insinua al Berlin? Encara no ho he entès.
– Perquè la Parker es vol escapar? No veu que només fa que empitjorar les coses? Espera que entri la poli i llavors fes alguna cosa, però no abans.
– Quina casualitat que el encarregat de desfer-se del micro de la inspectora sigui en Rio.
– Perquè es important robar el registres de la farmàcia si la informació de qui es el tio terminal ja saben qui es? Perden el micro infiltrat per res!
– Si porta guants com es que deixa una empremta en el cotxe de la policia que obre?
– Son 9 i el únic que controla les càmeres de vigilància es el professor? Seria massa problema vigilar massa?
– Quan la policia es decideix a entrar per on s’han escapat els hostatges, no podrien entrar pel terrat o per la porta principal també malgrat els explosius? Els poden fer detonar amb una contra explosió o amb un robot? Tenen molts més homes, i tenen molts més mitjans, si es decideixen a entrar perquè no ho aprofiten per desbordar als segrestadors que només son 8 i entren per varies entrades alhora?
– Per què els hostatges que han sortit no fan retrats robot de tots els atracadors?
– Quan va a matar la iaia com sabia que la inspectora no estaria a a casa? I després decideix no matar-la perquè… aquesta sèrie no té cap sentit.
– “Fa menys de 30 hores que el sospitós ha estat aquí, poseu controls a 10 km a la rodona” Com? fins hi tot caminant a peu coix pots fer 10 km en menys de 30 hores, imagineu en cotxe…
– 24 hores sense trucades amb el professor? Es una broma? Per què no els truca abans d’anar a matar la mare de la inspectora?
– Denver deixa la pistola sobre la taula i es gira per tal que la Mònica pugui fer el canvi de l’arma, algú ho troba normal això?
– Filtrar que el únic poli que sap la veritat sortirà del coma es una trampa tant evident que em cau la cara de vergonya, i que un tio llest com en teoria es el professor no se’n adoni, ridícul. Si realment es despertés no ho filtrarien!
– “Bloqueando puerta” i surt un percentatge! La portà està bloquejada o no ho està, què vol dir la porta 90% bloquejada?
– Per custodiar la Tokio només hi ha un cotxe patrulla (que ni tan sols avisa quan te problemes) però quan es fuga tanquen tot Madrid?
– Quina necessitat te Moscou d’explicar misèries familiars justament en el moment que més units hauria d’estar amb el seu fill?
– Només el policia més incompetent de la historia apuntaria a un criminal a zero centímetres de distància. Es un error que es repeteix moltes vegades en aquesta sèrie, la gracia de les pistoles es que disparen a distancia per si no ho sabíeu.
– Per què Tokio entra a la fabrica de la moneda podent-se amagar? Si total acabaran fugint tots, no? Ah, es clar, el amor… 500 policies i franctiradors i cap toca a la Tokio motorista?
– Fem veure que em crec que la inspectora està enamorada del professor i no el pot matar, però si que li pot fotre un tret al peu perquè no marxi, no?
– El gran pla mestre super secret i super complicat per fugir es un túnel! Un forat! En serio ningú ha buscat totes les sortides possibles? Serà perquè no han tingut dies i dies per fer-ho…
– La inspectora va tota sola sense demanar reforços a pillar tota la banda al magatzem, perquè segur que ella sola pot detenir a 10 persones armades. Es igual que estigui en busca i captura, si realment els vol detenir ha d’informar. I llavors canvia de bàndol en tres segons, Raquel, la inspectora bipolar.
– Quatre novells aficionats tenen més punteria que el cos d’assalt de la policia nacional, tot molt lògic.
– Un camió de cervesa tant petit no pot portar la quantitat ingent de calers que han fet.

—————— Fi espoilers ——————

No m’agrada de les sèries espanyoles que porten el tema de l’amor a límits absurds, vull dir que no es que hi hagi un personatge penjat d’un altre no, o dos, o tres, no, es que son tots! Tots els personatges principals han de tenir alguna història romàntica amb algú i ha de sortir a la trama de manera recurrent, tothom està penjat d’algú, encara que sigui no correspost, de totes les coses inversemblants que passen a la sèrie segurament aquesta es la que més em molesta, son gent que s’està jugant passar tota la vida a la presó o directament la seva vida, i tots actuen pensant amb els genitals en contes de concentrar-se en robar. En segon lloc està el fet que es impossible controlar tants hostatges durant tantes hores amb tants pocs atracadors, i a més no paren de separar i moure els hostatges, i tot plegat sumat a la desorganització que hi ha entre els segrestadors, es veu constantment que els segrestadors fan les seves coses i es desentenen totalment dels hostatges i em desespera molt veure com els hostatges fan el que els hi dona la gana i els atracadors no els importa lo mes mimin. A això suma-li tots els despropòsits comentats en la secció de espoilers.

La primera i segona temporada de la casa de papel es una única temporada de 15 capítols amb capítols de duració variable entre 50 minuts i 80 minuts, perquè bàsicament els hi dona la gana ser així de irregulars. La casa de papel enganxa, es atraient, hi ha molta intriga i molt de misteri, son un munt de bones idees, moltes d’elles funcionen, però moltes altres no, i el problema es que la majoria estan mal executades, masses factors inversemblants perquè la sèrie funcioni, com més avança la sèrie més s’acumulen els problemes, la pregunta es fins quants forats de guió som capaços de tolerar a costa de deixar avançar el misteri i l’acció? Cadascú té el seu llindar de tolerància, i jo considero que el meu es molt alt, massa, per això dic que la sèrie m’ha agradat malgrat que no recordo haver vist mai una sèrie en teoria realista amb tant poca versemblança.

La casa de papel té un 7,2 al filmaffinity i un 8,6 al imdb.

Nota: 7/10

Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    Aquesta no l’he vist. I, tot i el 7, el teu post tampoc m’hi ha fet interessar massa.

    Com que m’ha quedat un comentari massa curt, aprofito per parlar-te d’un parell de sèries que si he vist per recomanació teva. Una és “The good place” que m’ha agradat força sobretot la primera temporada i l’altra és “Happy” que m’ha agradat molt més. Aquesta última és tan bèstia i surrealista que l’he gaudit d’allò més.

    Per si ho vols saber, ara estic mirant “The Boys” que va de superherois “xungos”.Es entretinguda i es deixa veure però, de moment, tampoc mata…

    • ahse ha dit:

      No entenc com has aconseguit avançar-te’m amb el comentari. Quan jo he entrat a comentar al CT no hi havia cap comentari!

    • Pons ha dit:

      Tot just ara estic començant la segona de The Good Place. Prenc nota que t’agraden les sèries besties i surrealistes, em queda veure la segona temporada de Happy, però reconec que tinc altres coses que em criden més l’atenció de moment. Justament The Boys es una d’aquestes, he vist just el primer capítol però m’agrada el rotllo d’herois foscs que es porta.

  2. McAbeu ha dit:

    Aquesta no l’he vist. I, tot i el 7, el teu post tampoc m’hi ha fet interessar massa.

    Com que m’ha quedat un comentari massa curt, aprofito per parlar-te d’un parell de sèries que si he vist per recomanació teva. Una és “The good place” que m’ha agradat força sobretot la primera temporada i l’altra és “Happy” que m’ha agradat molt més. Aquesta última és tan bèstia i surrealista que l’he gaudit d’allò més.

    Per si ho vols saber, ara estic mirant “The Boys” que va de superherois “xungos”.Es entretinguda i es deixa veure però, de moment, tampoc mata…

    • ahse ha dit:

      I a més a més, publicar el comentari duplicat… Això sí que és tenir cara! El wordpress no deixa publicar duplicats. :-|

  3. ahse ha dit:

    Voto per un equip exclusivament de serbis que vagin a robar el banc d’Espanya el dia de la diada ^^

    No em puc creure que el Gran Pons hagi aguantat veure una serie de gent que pensa amb els genitals!! Abans em crec aquesta merda de les vaques:

    https://www.eltiempo.com/mundo/europa/vacas-con-agujeros-en-el-lomo-generan-polemica-en-francia-379110

  4. martamadridr ha dit:

    No recordo haver vist tantes incongruències. Al final només recordes que la sèrie era intrigant i que deixa bon sabor de boca. Trobo que fer una 3a temporada és massa però, només per aprofitar el filó. Al final és més del mateix, i enganxa igual.

  5. Ricard Fusté Solé ha dit:

    Vist així, amb tot aquest cúmul d’inversemblances, costa de pensar que la sèrie pugui interessar. No obstant, és força hàbil i eficaç a l’hora d’ensarronar l’espectador, d’aquí el seu èxit. Admetem la dita segons la qual no hem de permetre que la realitat espatlli una bona història.

    A mí se’m van passar per alt algunes de les incongrüències que esmentes. Però, en canvi, te n’afegeixo una: com saben qui és el policia infiltrat i que durà ulleres, idònies per implantar el micro ocult?

    T’adverteixo que la tercera temporada és encara més absurda.

    • ahse ha dit:

      Siguem sincers, la realitat és aquella cosa superflua que no interessa a ningú!

      El Pons té ulls d’expert i no se li poden passar per alt aquestés històries ^^

    • Pons ha dit:

      Totalment d’acord, la realitat està sobrevalorada XD

      Certa aquesta incongruència, suposo que haurien pogut posar-li el micro en el mòbil.

      Mmmmm crec que ja estic immunitzat contra inversemblances, ja no em ve d’aquí.

  6. El Peix ha dit:

    Vaig mirar la primera temporada. De fet no la vaig acabar. Em queda l´últim catpítol. La qüestió és que em vaig avorrir d’ella i això que vaig intentar mirar-la amb moltes ganes. La idea genial, la història molt potent però la poca professionalitat d’uns i altres (policies, segrestadors i ostatges) va fer que perdés la il·lusió d’una sèrie que havia començat molt bé.

    Un dia d’aquests, però, li donaré una nova oportunitat

    • ahse ha dit:

      Anava a dir “Home” però pensant-ne una mica serà millor dir “Peix, si el Pons li va posar un 7/10 deu ser per algo, no?”, i potser esperar-me que et posis a mirar la serie ja per comprovar què ben trobada és la nota.

    • Pons ha dit:

      Et comprenc perfectament, la incompetència d’uns i d’altres em fa estirar-me dels cabells. A vegades sembla un manual de tot el que NO s’ha de fer en un atracament amb hostatges.

  7. Ada ha dit:

    Aquesta no l’he vist encara! Quan no tinga res a què enganxar-me la començaré… sort que aquesta vegada m’he saltat els spoilers. Però no sembla tampoc massa bona, crec que al final es farà cansina…

  8. XeXu ha dit:

    És la grandesa d’aquesta sèrie. No s’aguanta per enlloc. Els atracadors fan un treball de merda, es barallen tota l’estona, no són professionals i prenen decisions pel seu compte tot i tenir un geni dirigint-los. I la policia no para de cagar-la i fer ximpleries també. A banda de les fantasmades que queden molt bé a la pantalla però que no són en absolut realista. Les actuacions, doncs bé, n’hi ha de millors i de pitjors, però la protagonista i narradora té un paper totalment innecessari, és l’única que no té cap funció específica, només està allà perquè es diu Ursula Corberó, i a més és un caràcter completament odiós.

    I tot i això, la sèrie enganxa un munt i ja tinc ganes de veure la quarta temporada. Segurament si fos més versemblant i ells fessin les coses millor no tindria ni la meitat de gràcia.

    • ahse ha dit:

      Vols dir la petitesa, eh? La gent que no sap fer el treball com un bon professional no es mereix esser vista, pregunta-ho al teu cap de feina si no t’ho creus ^^

    • Pons ha dit:

      La Ursula es guapa! I la seva funció es molt clara, es decorativa. No m’ho havia plantejat, però potser tens raó, potser el motiu que fa que la sèrie enganxi es que ho fan tot malament, tant polis com atracadors. Encara em queda veure la 3era temporada, espero amb ganes les múltiples situacions inversemblants!

Respon a ahse Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s