Cas típic 3089: noi li agrada noia, noi li agraden les pel·lícules del 2019 (4/6)

Toca parlar de les pelis vistes durant el juliol i l’agost. Recordeu, primer la puntuació del filmaffinity i després la meva.

1. Spider-man lejos de casa (2019) 6,7: 7/10. Em cau bé aquest jove spider-man, i Nick Furia no arriba al nivell de Ironman però també m’agrada molt, o sigui que era fàcil que aquest peli m’acabés agradant, acció, humor, un petit gir inesperat, escenes posts crèdits interessants, una peli Marvel no de les millors però si bona.
2. Cristal Oscuro (1982) 7,0: 4/10. Peli dirigida al públic infantil però que es suportable per un adult. Es la típica història fantàstica del escollit que ha de fer un viatge per carregar-se el mal del mon, bàsicament com el senyor dels anells però sense ser èpic i de caire més infantil malgrat que els dolents són la cosa més lletja que he vist en molt de temps i provoquen malsons als nens. Es una peli que no hauria vist mai, però el tipo de la brocha ha fet una article genial sobre la peli, el millor que he llegit en molt de temps.
3. Land of Mine (Bajo la arena) 2015 7,1: 7/10. Un cop acabada la segona guerra mundial 2.000 presoners alemanys van ser obligats a retirar el milió i mig de mines que van quedar per les costes Daneses. No cal dir que els presoners alemanys no eren gaire ben tractats. La meitat van acabar morts o mutilats.
4. En la casa (2012) 7,3: 7/10. Un adolescent escriu pel seu professor una història mig real mig imaginada en la qual entra en la vida de la família del seu company de classe. En cap moment saps quan de veritat hi ha en la història. Un curiosa barreja entre escriptura i cinema.
5. Enredados (2010) 6,9: 6/10. Típica història feliç i cursi de Disney, hi ha bastants gags que son divertits, la història per altra banda no podia ser més previsible, tot i així no entenc perquè et manté atent a la pantalla, suposo que els personatges estan fets amb gràcia, amb gràcia i amb els ulls molt grossos. Les cançons son un pastel total.
6. The Fall: El sueño de Alejandria (2006) 7,1: 5/10. Un actor de risc dels anys 20 cau del cavall i es queda paraplègic, al hospital una nena li fa companyia mentre ell li explica una història fantàstica, exageradament inversemblant i totalment surrealista de venjança. La nena intenta ser entranyable però per mi es insuportable.
7. The Guest (2014) 5,9: 7/10. Una família acaba de perdre el seu fill soldat en la guerra de Afganistan quan els hi arriba un company tot explicant històries sobre el seu fill. The Guest es d’aquelles pel·lícules que la meitat son una cosa i a mitja pel·lícula fa un clic i canvia totalment de rotllo. La primera part millor que la segona, però la segona té la seva gràcia, més que res que no cada dia es veu el bo de Matthew Crawley (Dan Stevens) fent de dolent, no es cap espoiler es veu del primer minut que aquest noi amaga alguna cosa, el problema es saber què.
8. Babadook (2014) 5,9: 5/10: Una dona que ha perdut el seu marit cria sola al seu fill de 7 anys, quan apareix un misteriós conte sobre una criatura anomenada Babadook, el comportament del fill cada vegada serà més estrany. Típica peli de por, tot comença normal, després passa alguna cosa rara, i després cada vegada hi ha més coses rares. A la crítica li ha agradat molt, suposo perquè la mare ho fa bé, a la gent normal no tant.
9. Espartaco (1960) 8,0: 7/10. Espartaco es el líder dels esclaus rebel·lats, aquesta rebel·lió li anirà bé alguns patricis per millorar la seva posició política a Roma, tot a costa de moltes vides perdudes en batalles, per suposat. Té de tot aquesta peli, té acció, té discursos èpics, té traïcions, té grans batalles (sense CGI), té drama, tot un clàssic.
10. El primer hombre (2018) 6,4: 6/10. El títol de la peli es refereix al primer home que va posar un peu a la lluna, en aquest cas, el guapo d’en Ryan Gosling. A mi m’agrada el tema de l’espai i els coets, però tot i així he trobat la pel·lícula una mica lenta, li falta una mica de gràcia, potser la part familiar em sobra una mica i en canvi amb més de detalls tècnics m’hauria agradat més.
11. Horizonte final (1997) 5,9: 6/10. En el any 2047 una nau d’exploració va desaparèixer fa 7 anys, i ara ha arribat una senyal que indica que ha tornat, una nau de rescat anirà a investigar què ha passat a la tripulació, com podeu suposar, res de bo. M’agrada el terror espacial, però es una llàstima, si hagués tingut un desenvolupament final menys ridícul hauria estat millor, però no es pot tenir tot.