Cas típic 3097: noi li agrada noia, noi li agrada la trobada virtual

Després de varis mesos avui reprenc la emissió dels posts del dimarts vintage amb un post vintage una mica especial, un post que ni tan sols es va publicar a Pons’s Blog, el CT2053, es va publicar en el blog Roda el món i torna al bloc, però per evitar-vos el viatge a un blog de blogger us copiaré aquí el text, de res. Però bé, allà trobareu comentaris de la gent que va tenir un blog en el seu moment.

Hola, si? hola, un, dos, un, dos, tres provant, si? Se m’escolta? Si? Bé, d’acord, comencem. Hola em dic Pons, i ho dic sense vergonya, soc blogger. Veig algunes cares conegudes que ja tinc vistes perquè passeu habitualment pel meu bloc, i també veig unes quantes cares desconegudes que veig per primera vegada, o potser no, perquè no soc gaire bo per les cares. També veig alguns blocaires morts, bé, morts no, potser només estaven en stan by fins ara, deixem-ho en blocaires zombies.
Com que això de parlar davant de gent que no conec em posa una mica nerviós he decidit fer servir la tòpica tàctica d’imaginar-vos en pilotes. Ara que us miro bé, però sense ànim d’ofendre, us veig una mica descuidats, eh? De bon rotllo, crec que sortir a fer una mica de footing o fer unes piscines de tan en tan no us vindria malament a alguns de vosaltres, amb tots els respectes, eh? Segur que una mica de culpa de la vostra constitució… ehm… formosa, es degut als blocs de cuina, coi de blocs de cuina… En fi, no he vingut aquí a fer enemics, tot i que de moment segur que ho he aconseguit, tinc aquest talent, aconsegueixo sempre més del que vull. Així doncs perquè he vingut aquí? Per recomanar-vos que mireu l’Ala Oest de la Casa Blanca? Podria ser, però (avui) no.

Aquest es l’esperit

He vingut aquí per defensar aquesta noble afició que son els blocs. Cadascú té les aficions que més li hi agraden, ja sigui llegir, mirar sèries, cuinar, ganxet, fer formes amb les pelusses de sota el llit, o esquarterar amb el ganivet del pa les àvies que se’t colen a la cua de la fruiteria tot excusant-se dient “ai maco, no t’havia vist”, totes son aficions igual de respectables. En teoria, tots els que ens hem reunit aquí compartim la mateixa afició, o si lamentablement es el cas que ja ho heu deixat, compartíem la mateixa afició que no es la d’esquarterar àvies (o sí), sinó la dels blocs. I no es maco quan un munt de gent sense res en comú exceptuant una sola afició es reuneix? Ohhhh, siiii, es moooolt macoooo. Espero que tots hageu portat mocadors perquè el moment d’eixugar-vos les llàgrimes d’emoció es ara. Després de compartir aquest moment tan tendre i ensucrat no hem queda cap altre remei que deixar-vos per punxar-me insulina. Apa, a seguir gaudint amb aquesta trobada virtual.