Avui aquest blog (Pons’s Blog pels despistats) compleix just 5.000 dies de vida. Per celebrar-ho escriuré en català totes les xifres del u al cinc-mil. Nooo, tranquils, que es broma, ho escriure amb nombres romans! No, no, tampoc. Per celebrar-ho només bufaré un pastís virtual amb 5.000 espelmes, com que són espelmes virtuals no hi ha risc d’incendi, i com que es un pastís virtual no hi ha perill d’hipoglucèmia. En un dia com avui, quan veig que el meu blog té 5.000 dies de vida començo a recapacitar sobre el ús que li dono al meu temps lliure o ja posats de la meva vida en general i la conclusió es… Que m’ho callo perquè no vull deprimir a ningú. No es cap secret si us descobreixo que cada vegada costa més compaginar la vida del blog amb el què es la meva autèntica passió: Perdre el temps! Tant és així que cada vegada em fa més mandra escriure entrades de qualitat per culpa d’una mandra cada vegada més gran, aquesta mandra va acabar cobrant forma, com una condensació de l’aire, fosca i perversa, i el monstre de la mandra segueix creixent fins a esdevenir una gegantina aberració a la qual es impossible vèncer sense un llança-flames, o sigui que no em puc prometre aguantar 5.000 dies més, però si 3 dies més, un s’ha de marcar fites assumibles.
5.000 son molts dies, encara que no tants com 5.001 per dir un número qualsevol encara més gran
Pons's blog 