Avui aquest blog (Pons’s Blog pels despistats) compleix just 5.000 dies de vida. Per celebrar-ho escriuré en català totes les xifres del u al cinc-mil. Nooo, tranquils, que es broma, ho escriure amb nombres romans! No, no, tampoc. Per celebrar-ho només bufaré un pastís virtual amb 5.000 espelmes, com que són espelmes virtuals no hi ha risc d’incendi, i com que es un pastís virtual no hi ha perill d’hipoglucèmia. En un dia com avui, quan veig que el meu blog té 5.000 dies de vida començo a recapacitar sobre el ús que li dono al meu temps lliure o ja posats de la meva vida en general i la conclusió es… Que m’ho callo perquè no vull deprimir a ningú. No es cap secret si us descobreixo que cada vegada costa més compaginar la vida del blog amb el què es la meva autèntica passió: Perdre el temps! Tant és així que cada vegada em fa més mandra escriure entrades de qualitat per culpa d’una mandra cada vegada més gran, aquesta mandra va acabar cobrant forma, com una condensació de l’aire, fosca i perversa, i el monstre de la mandra segueix creixent fins a esdevenir una gegantina aberració a la qual es impossible vèncer sense un llança-flames, o sigui que no em puc prometre aguantar 5.000 dies més, però si 3 dies més, un s’ha de marcar fites assumibles.
5.000 son molts dies, encara que no tants com 5.001 per dir un número qualsevol encara més gran
Pons's blog 
Quin dia més gran i ple de llum! Quin número més magnífic!! Visca el Pons en el bloc de les meravelles!!!
Exacte, visca jo!
Com diu el refrany: “Qui 5000 dies passa, anys empeny”. Enhorabona per, de moment almenys, anar superant la mandra dia a dia. (amb o sense llança-flames) :-)
Gràcies! Em meravello com sempre trobes un refrany adequat per cada situació
Vols dir “segles empeny”!! On trobes bloc amb vida més llarga i més prolífic que aquest! Ara mateix ens trobem al Ponsocè!
Doncs enhorabona, no tots hi han arribat. I espolsant la mandra de mica en mica.
Gràcies! Espolsar la mandra mica en mica em fa molta mandra, prefereixo espolsar-la de cop
Espolsant com Pons mana ^^
Efectivament, corroboro que 5001 dies és més que 5000, i per això passo avui.
Quan has anat descrivint com es condensava la teva mandra fins a prendre forma pensava que el resultat final seria la formació d’AhSe.
Si el pastís fos de veritat en comptes de virtual, tampoc tindríem risc d’hipoglucèmia, no?
Quina cara tens de venir a celebrar el dia 5001 però no pas el 5000!! D’això se’n diu XeXuisme del més pur i abjecte…
Què vols suggerir amb la formació d’AhSe? A aquest bloc encara no hem preparat cap curs de formació, molt menys un de formació d’AhSe. Potser a partir dels comentaris de pagament ens ho plantejariem!
5002 encara es més, per això et contesto avui. L’Ahse no es forma, sempre ha estat aquí. Gràcies! Per fi algú que no llegeix en diagonal es dona compte que la paraula correcte es hiperglucèmia!
ei doncs felicitats :) és una bona fita. I el repte és fàcil d’assolir… endavant ijijijij
Com que és fàcil? On trobem el respecte dins el teu comentari?
Ànims que si aguantes 700 i pico dies més iguales el meu record
[…] CT3304: 5.000 dies […]