Arxivar per Novembre, 2019

  1. Com han reaccionat les espècies de la dreta espanyola als resultats de les eleccions electorals? Ho descobrim a “Ultranational Geographic” (3 min)
  2. Un nou model matemàtic mostra que l’èxit és més qüestió de sort que d’esforç
  3. Per què els rellotges es solen parar al mateix minut i segon?
  4. I per això es millor que esquiveu els llamps (15 segons)
  5. Fotografies creatives. Vaig compartir fa temps les fotos, avui toca en format vídeo. (3 min)
  6. Campanya per respectar els passos zebra (1 min)
  7. El post tonto del dia: Animals amb cara de gat
  8. Discapacitat per segona vegada (7 segons)
  9. Per menjar un bon tros de carn amb la consciència lleugerament més neta.
  10. No et fiquis al mig d’una carrera de dofins (15 segons)
  11. Quan reparteixes les cartes invisibles (26 segons)
  12. Càmera oculta dels mugrons gegants (4:37 min)
  13. Dibuix vs objecte real (3 min)
  14. Breaking Bad amb un gat encara es millor (49 segons)
  15. Els típics veïns que els hi agrada la música electrònica i Halloween a parts iguals (3:26 min)
Petirrojo – Jo Nesbo


Petirojo es un llibre d’investigació criminal, el qual es mou entre dos escenaris, el “present” any 1999 /2000 a Oslo i durant la segona guerra mundial en el front soviètic. En el present el protagonista es un inspector de policia que dispara (sense voler) contra un membre del servei secret dels EEUU i el re-col·loquen en un lloc on no faci nosa. En el passat el protagonista es un soldat noruec que lluita amb els nazis. El problema es quan la policia s’assabenta que algú ha comprar un rifle molt car i poc després comença a morir gent de manera violenta, cosa molt poc habitual en un país tranquil i civilitzat com Noruega.

Haig de reconèixer que m’he perdut una mica amb aquest llibre, llavors cap al final la cosa m’ha quedat més clara, per començar, el fet que siguin tots noms amb noruec fa que ni tan sols tingui clar si es un home o una dona, quin coi de nom es Sindre? I Juul? I Even? Això em despistava molt, i llavors hi ha un parell de personatges que per motius de trama son per dir-ho sense gaire espoilers una mica confusos de seguir. Resumint el llibre no està malament, però crec que estic descobrint que les novel·les d’investigació criminal per molts girs sorprenents que tinguin, en general no son el meu gènere preferit, però no estan malament per passar l’estona.

Nota: 6/10

Escollir un nom pel teu negoci no sempre es fàcil, per això en el post vintage d’avui us recordaré el CT589 i el CT597

– A vegades el nom pot donar a intuir alguna idea subliminalment
casa-mascaro

– Altres vegades el problema són les inicials que ens juguen una mala passada

– Altres vegades simplement hi ha paraules que es perillos ajuntar…
kidsexchange

– A vegades sense saber com s’acaba amb una redundància… en una redundància.
centro-reconocimientos

– Altres vegades no cal ser tan sincer
ignacioelputa

– Farmàcia que no inspira massa confiança
pharmaciedelamuette

– Ja sabem que segons quines empreses no fan software de qualitat, però n’hi ha que es veu només amb el nom.
majodio

– Hi ha llocs on l’ofici on sembla que no hi hagi lloc per la broma, com el cas dels cementiris, però sempre hi ha excepcions.
mamoneo

– Tothom sap que el ram de la construcció no viu el seu millor moment.
obras-vago

– I per acabar una empresa de seguretat, que inspira de tot menys seguretat.
matasano-sec

Hi ha una vella frase feta que diu: “Si no saps què postejar fes un post sobres armes”. La frase no rima, ni té cap sentit, potser es perquè me l’acabo d’inventar.

Bazooka de bacon.

Es cert el mite que pots talar un arbre amb una metralladora? (No patiu, l’arbre estava mort)

El mite que els camions de combustible exploten quan dispares a la cisterna
Fuel-Truck-Stock-17331-1-760x360

A quina profunditat es frena una bala? Menys del què et penses

El canó que dispara vòrtexs d’aire

  1. Diferències bàsiques entre franquistes i nostàlgics per Jose A. Perez. Ledo.
  2. Què coi es això de la supremacia quàntica que ha aconseguit google amb 53 qubits (vídeo opcional)
  3. Un Tetris mecànic (4 min però no cal veure’l tot)
  4. No la faria servir per res però vull una pantalla electromagnètica (1:44 min)
  5. No votar, per Pantomima Full (1 min)
  6. Entrevista exclusiva (y falsa) a Pedro Sánchez per Jose A. Perez. Ledo.
  7. La gent veu Nazis a tot arreu (2 min)
  8. Emoció, qui guanyarà? Posa la peça on toca. (40 segons)
  9. Si no està en aquest mercat es que no existeix. (Si mireu els vídeos a salts ja us feu una idea de lo gros que es allò)
  10. El títol no enganya però no es el que esperes: Traient al carrer la moto nova, guardant la vella (30 segons)
  11. Heu vist mai un quadre esfèric? (30 segons)
  12. Com passen els anys segons la teva edat (Còmic de David Ramirez)
  13. La emocionant vida del netejador de finestres (40 segons)
  14. Si creus amb tu mateix pots fer qualsevol cosa (36 segons)

Acabo la setmana monogràfica de dos dies de monogràfic de esports raros amb el post d’avui.

Cursa de 5.000 quilòmetres (en 47 dies)

Aquests son els tarats del cap

Tirolines llargues. Per exemple aquesta de Nova Zelanda que arriba fins a 160 Km/h

Monopatí amb propulsió a xorro

Surf amb tacons i vestit

Futbol en monocicle

Jo ho sabia, vosaltres ho sabíeu, avui toca la segona part del post del Tió. Correspon al CT2513
Aquest Cas típic s’ha publicat originalment al calendari d’advent.

Continuem amb la segona part del post sobre el Tió, si abans d’ahir no veu llegir la primera part us recomano que ho feu sinó no entendreu res; bé, si, a qui vull enganyar? Ho entendríeu tot, però què coi us costa fer les coses per ordre?

Lo habitual es que el Tió arribi el 8 de desembre, el dia de la Immaculada concepció, també conegut com el dia del pare ingenu en honor a Sant Josep. El Tió truca a la porta d’una família de bé catalana amb l’esperança que aquesta l’aculli i l’alimenti. El Tió arriba cansat d’un llarg viatge des de ves a saber on, el país dels tions probablement (?), i sigui on sigui això té tota la pinta de ser força lluny, més enllà de Manresa segurament, es un viatge llarg per un tronc i més tenint en compte les mini-potes que té el Tió. Està clar que ha vingut a pota perquè el Tió no té butxaques per guardar-se la cartera per pagar un taxi, ni tan sols unes de estretes per guardar-se el títol del transport públic. Algú ha vist mai un tió picant a la Renfe? No, oi? Doncs ja està, ve a peu, no li doneu més voltes. Un cop a casa, el Tió es col·loca al costat de la xemeneia. Ah! Que ets de baixa casta social i vius en pis miserable sense xemeneia? En aquest cas el pots deixar en qualsevol lloc del menjador que no faci gaire nosa, es a dir, que no t’entrebanquis al passar i no et tapi la tele. Llavors cal tapar-lo amb una manta perquè tot i ser un tros d’arbre acostumat a viure a la intempèrie, al passar per la porta es torna un acomodat burgés i vol una manta. Tampoc cal que sigui una manta tèrmica no sigui que la temperatura pugui massa i tinguem una barbacoa.

Els nens de la casa han de cuidar l’alimentació del Tió deixant-li aigua i menjar cada nit. El Tió es com una espècie de prova de competència pels nens, si aquests son tan despistats que aconsegueixen que un tros de fusta inanimat es mori de gana o de set, tens una bona excusa per prohibir-los tenir altres animalets més vius. El Tió no es un sibarita, no cal que el porteu al Celler de Can Roca a sopar, qualsevol cosa que li deixis s’ho acabarà fotent, ja siguin torrons, fruits secs, pa, Friskies, tan se val. Tot i això es un comensal molt tímid, es a dir, no el veureu mai menjar en públic, tan sols es quedarà quiet amb aquell somriure d’imbècil pintat. Per cert nens, fareu més feliç al Tió si li poseu algun tipus de menjar el qual els vostres pares siguin al·lèrgics. Arribem al moment clau de la vida del Tió, després de passar unes setmanes menjant sense pagar res a canvi, el 24 a la nit es quan es giren les tornes i arriba el moment del “Caga Tió”. Senzillament vol dir que els nens apallissaran indiscriminadament al Tió fins que aquest cagui ja sigui de por o de dolor. El Tió cagarà els regals “màgicament” sota de la manta. Lo important es que estem ensenyant als nens un concepte que els servirà per tots els aspectes de la vida: “Si pegues ben fort amb un pal a algú, aconseguiràs d’ell el que vulguis”.

Com ens agrada apallissar- un tronc indefens!

Com ens agrada apallissar- un tronc indefens!

Com sempre passa amb les antigues tradicions, hi ha algunes variants. Per exemple, en algunes famílies son els nens que surten al bosc a escollir un tronc que al alimentar-lo i tapar-lo amb una manta es convertirà en Tió; son coses de la màgia del Nadal. Personalment prefereixo que el Tió aparegui un dia trucant a la porta com si fos un testimoni de Jehovà, li dona com més sorpresa a l’assumpte, no trobeu? He sentit a dir que en famílies més estranyes, però que son més fidels al esperit pagà de la tradició, el que fan en comptes d’apallissar el tronc, o fins hi tot després d’apallissar-lo (qui vol deixar perdre la oportunitat d’una bona pallissa?), el llencen al foc. Segur que els nens que han estat alimentant i cuidant al Tió durant dies i dies els hi encanta veure morir cremada a la seva mascota nadalenca. Igual que els reis mags porten carbó als nens que s’han portat malament, el Tió també pot servir com a crítica (constructiva, es clar) i cagar una arengada salada per tal de manifestar el disgust amb el comportament de la mainada. La lliçó es clara i sense possibles mal interpretacions: “Portat bé o el tronc et cagarà un peix desagradable”. Vosaltres sou de fer el Tió? O seguiu alguna altra absurda tradició?