Cas típic 3117: noi li agrada noia, noi li agraden les pelis del setembre / octubre del 2019

Toca repassar les pelis que he vist durant aquest setembre i octubre. Recordeu primer la puntuació del filmaffinity, després la meva.

1. Blackhat: Amenaza en la red (2015). [4,6][5]. Un hacker paralitza unes turbines d’una central nuclear xina i la central explota una mica, això fa que els xinesos col·laborin amb els EEUU per tal de descobrir el hacker, per fer-ho trauran de la presó a un altre hacker. Una peli de hackers adornada amb una mica d’acció, no es dolenta, normaleta, hi ha algunes flipades informàtiques, hi ha alguna coseta inversemblant, però res greu, potser es que no m’acabo de creure el Thor (Chris Hemsworth) fent de hacker, no se.
2. Spider-man: Un nuevo universo (2018). [7,7][7]. Peli d’animació sobre Spider-man, amb una animació bastant psicodèlica, colorista i ràpida, pot arribar a marejar una mica. La peli està bé, una trama interessant, molta acció i humor, el problema es que potser hi ha massa acció, arriba a ser esgotadora, i no només és acció, els diàlegs, les converses, la informació, totes les escenes van revolucionades, fins hi tot les escenes tranquil·les estan allà per posar càrrega dramàtica, i costa trobar un moment en la peli per frenar i calmar-te. També es veritat que la peli pot anar accelerada perquè les bases i els principis de spiderman se’ls coneix tothom perfectament, per això aquí posen la directe i no et perds.
3. La juventud (2015) [7,1][6]. Dos amics a prop dels vuitanta passen les vacances en un balneari suïs. Un es compositor i l’altra director de cine. Xerren, coneixen gent del balneari, passen la seva vida. Que et queda fer a la vida en aquesta edat? Es una pel·lícula tranquil·la però no es avorrida.
4. Capitana Marvel (2019) [6][6]: Trobes tota la acció que un esperaria amb un peli de Marvel, però només això, acció. Hi ha un intent de fer una mica una peli d’espies amb els agents infiltrats, però no acaba de funcionar, de seguida es passa a les hòsties i a les explosions. Per ser Marvel hi ha poc humor, només el gat. La protagonista no m’acaba de convèncer, tot i ser molt poderosa li falta èpica, potser aquest es el problema, massa poder. Samuel L. Jackson millor, però tampoc es que tingui un gran paper, ni tan sols Jude Law m’acabava d’agradar en aquesta peli. De les més fluixes de Marvel.
5. Nikita, dura de matar (1999) [6,3][6]: Una noia inestable es entrenada pel govern per convertir-se en una assassina encoberta, què podria sortir malament? Ja sabeu com son les pelis d’en Luc Besson, noies fortes però una mica sonades i violència crua i dura. Cameo d’en Jean Reno obligatori. A un assassí sempre li donen tanta informació com sigui possible per tal de fer millor la seva feina, aquí es tot el contrari, no li diuen pràcticament res, així no hi ha manera de treballar.
6. Torrente 5: Operación Eurovegas (2014)[4,6][5]: Una parodia de Oceans Eleven amb en Torrent reclutant la seva col·lecció de freaks habituals i també a Alec Baldwin que no se com l’han enganyat. Humor fàcil però entretinguda, res més, algun gag es salva, però la majoria passen desapercebuts.
7. Alita: Angel de combate (2019)[6,5][5]: Bàsicament cyborgs lluitant entre ells amb excuses molt dolents per fer-ho, principalment una espècie de terra promesa que realment un no sap què hi ha, suma-li una història d’amor entre un humà i una cyborg allargada pesadament durant tota la pel·lícula. Avorrida no es, però no té massa substància.
8. La favorita (2018) [7,2][7]: A principis del segle XVIII Anglaterra està amb guerra amb França (com pràcticament sempre…), i la reina Anna no es gaire espavilada, però per sort té la seva amiga Rachel Weisz que l’assessora en temes de govern, però l’arribada d’una nova serventa (Emma Stone) trastocarà la vida en la cort anglesa. Des de que vaig descobrir Downton Abbey tinc certa debilitat per la noblesa. A part, em sembla que m’he enamorat de Emma Stone.
9. Aquaman (2018) [5,8] [5]. La trama es tristament previsible, el típic camí del heroi escollit que ha de trobar un objecte màgic per salvar el mon de la destrucció. Per suposat l’acompanya una noia que per demostrar que estem en el segle XXI també sap lluitar, però no deixa de ser l’acompanyant bufona de torn. DC també ha intentat copiar l’humor de Marvel en aquesta peli però sense cap gràcia, ho sento, s’hauran d’esforçar més. Les lluites son constants en tot el film, però en comptes d’entretenir el que fan es allargar la pel·lícula en excés, per exemple el dolent humà es tan ridícul que millor que se l’haguessin estalviat.