Acabo la setmana monogràfica de dos dies de monogràfic de esports raros amb el post d’avui.
Cursa de 5.000 quilòmetres (en 47 dies)
Aquests son els tarats del cap
Tirolines llargues. Per exemple aquesta de Nova Zelanda que arriba fins a 160 Km/h
Monopatí amb propulsió a xorro
Surf amb tacons i vestit
S’ha d’estar realment molt fotut per anar donant voltes en una illa de cases. Una volta és normal. Dues s’accepta. Tres es comprèn. Quatre mereix uns copets a l’espatlla i acompanyar a l’afectat a casa seva, posar-lo al llit i tot seguit trucar al seu metge de capçalera perquè el pugui derivar a un especialista. Però cinc mil sis centes quaranta-nou…
I del tema de la tirolina, esperava el xoc amb un ocell al moment de més velocitat, o sinó quan ja no porta les ulleres. Els ocells volen a Nova Zelanda?
Hi ha un esport força divertit que és jugar a futbol amb prismàtics al revés. Jugar-hi té el seu què, però veure’l jugar és del millor que hi ha.
Al futbol és millor jugar amb els ulls tapats per poder guiar-se pels crits dels companys i el public espeçador.
Vaig a donar una volta a l’illa i ara torno… o dues, o tres o 5.649 voltes. Llegint això em consola perquè se que mentalment no estic dels pitjors.
Tenim la foto dels mateixos corredors però no d’abans de començar la cursa dels 5000 km sinó de després d’acabar-la?
Realment creus que importa si és abans o després?
Pels corredors em temo que sí que importa. Pels altres potser no, però seria divertit jugar a buscar les set (o més) diferències.
Doncs t’equivoques. Els corredors seran igualment de tarats del cap abans i després, per a ells mateixos i per als altres. Un no es torna més intel•ligent després de correr 47 dies.
Hi tant! Hi ha varis vídeos de la estupidesa aquesta, vull dir la cursa de les 3.100 milles
La surfera no va pillar cap dofí que li trenqui els talons??
(em sembla que en xinés seria ‘porquet de mar’ 海豚, llavors si un porquet marí o mariner li pega una bona hòstia també val)
(o fins i tot un mariner porquet, perquè no!)