Petirrojo – Jo Nesbo (576 pàgines)
Petirojo es un llibre d’investigació criminal, el qual es mou entre dos escenaris, el “present” any 1999 /2000 a Oslo i durant la segona guerra mundial en el front soviètic. En el present el protagonista es un inspector de policia que dispara (sense voler) contra un membre del servei secret dels EEUU i el re-col·loquen en un lloc on no faci nosa. En el passat el protagonista es un soldat noruec que lluita amb els nazis. El problema es quan la policia s’assabenta que algú ha comprar un rifle molt car i poc després comença a morir gent de manera violenta, cosa molt poc habitual en un país tranquil i civilitzat com Noruega.
Haig de reconèixer que m’he perdut una mica amb aquest llibre, llavors cap al final la cosa m’ha quedat més clara, per començar, el fet que siguin tots noms amb noruec fa que ni tan sols tingui clar si es un home o una dona, quin coi de nom es Sindre? I Juul? I Even? Això em despistava molt, i llavors hi ha un parell de personatges que per motius de trama son per dir-ho sense gaire espoilers una mica confusos de seguir. Resumint el llibre no està malament, però crec que estic descobrint que les novel·les d’investigació criminal per molts girs sorprenents que tinguin, en general no son el meu gènere preferit, però no estan malament per passar l’estona.
Nota: 6/10
Pons's blog 
Tant confiat com és el pit-roig.
No he tingut mai el plaer de conèixer cap en persona
Qui? El nostre becari, potser? Hi ha vegades que sí que es passa molt…
Tant confiat que és el pit-roig.
Noto cert canvi de sentit a la frase. Començo a dubtar que estàs parlant del becari.
Una amiga em recomana aquest autor que va descobrir fa poc. Tu n’has llegit diferents títols? Quin em recomenaries per començar? Entenc que aquest no, ja que dius que t’hi has perdut una mica…
Es el únic que m’he llegit i el únic que em llegiré parla amb en McAbeu, a ell si que li agrada com escriu aquest home
El Pons et recomenaria aquest llibre. És un 6 de 10, eh?!
Jo m’ho vaig passar força bé amb aquest llibre. Després dels dos primers de la sèrie que, sense estar malament, vaig trobar més fluixos, aquest em va agradar prou i em va acabar de decidir a seguir amb la resta. Ja vaig pel setè i encara no me n’he penedit.
Això sí, cal dir que a mi m’ha agradat de sempre la novel·la d’investigació criminal típica, aquella on trobem un investigador “peculiar” que va a la seva i aconsegueix resoldre els casos “contra tot i tothom” i d’això en Harry Hole n’és un exemple molt bo.
Si et penedeixes algun dia torna i avisa’ns. A mi la novel·la d’investigació típica amb el investigador peculiar ja veus que no fa per mi, mira que tenir gusts diferents a mi, ja et val…
El McAbeu és humà. Molt humà! Massa!!
Això de l’investigador peculiar anant a la seva és un mite, no t’ho creguis! A la vida real hom treballa en equip i té resultats com a equip, d’això no hi ha cap mena de dubte.
He començat a llegir i m’ha semblat que podria ser un llibre interessant. A mesura que he anat avançant amb la ressenya el meu delit envers la novel·la ha anat baixant fins que he arribat al final del tot desil·lusionat.
A més a més, i això ja és cosa meva, la paraula petirrojo no m’agrada com sona. L’inici amb l’oclusiva bilabial sorda té molta força i això podria donar a la paraula certa alegria o vigor, però després, em salto l’oclusiva dental sorda perquè no sé què dir-li però segur que té part de culpa, arriba la combinació nefasta de la vibrant alveolar sonora amb la fricativa uvular sorda que li trenca tota la màgia. Nota: 6/10
Em sembla que no sóc la millor persona per recomanar novel·les criminals. En McAbeu podria ser aquesta persona.
Rødstrupe sona molt millor.
Doncs sí que millora, encara hauré d’aprendre noruec per llegir-me el llibre…
Que no eres de lletres?? Què esperes?
Si el títol fa nosa, no llegeixis el llibre!! Acabaries vomitant o pitjor, i al final seguiriem sent nosaltres els que hauriem de fer la neteja al bloc – imagina’t el fàstic -, ja que el becari se sent abusat i no para de demanar augments de sou.
Aquests becaris….
Se’n diuen “millennials”. Són gent molt mal criada!
Trobo molt fort que un policia dispari a un agent secret yankee i es quedi amb vida i [re]col▪locat.
Per variar era culpa del yankee
En Pons llegint novel·les policíaques com la majoria de persones, com ens hem de veure. És el que té fer-se gran.
Es culpa de gent com tu que em fa pensar que em poden agradar aquest tipus de llibres, em dec al meu públic
Vas molt retrassat, nosaltres ja hem arribat al documental del CT 3137…
Prefereixes que em salti tots els CT pendents i que vagi a comentar directament l’últim? Mai ho hauria dit de tu, mai.
Només t’estic pressionant que et posis al dia com Pons mana! Tampoc no cal que vagis assumint coses extra, per això ja tenim al McAbeu que és humà i té certs drets d’equivocar-se, però no massa!
[…] Petirrojo – Jo Nesbo 6/10 […]