Amb aquest post ridículament curt m’acomiado d’aquest 2019. Ens veiem passat festes el dia 7 de gener. Passeu bon Nadal i tota la resta. No mengeu gaire, no beveu gaire i no passeu gaire temps amb la família.

Bon Nadal!
Amb aquest post ridículament curt m’acomiado d’aquest 2019. Ens veiem passat festes el dia 7 de gener. Passeu bon Nadal i tota la resta. No mengeu gaire, no beveu gaire i no passeu gaire temps amb la família.
Bon Nadal!
Esteu de sort lectors hipocondríacs, toca post mèdic!
Quan et fas una radiografia tens por del que puguin trobar? Digues-li amb ell.
Quan et talles el dit amb una fulla de paper sembla que t’estiguin amputant el dit? Saps perquè fa tan de mal un tall amb un full de paper?!
Quan comences a esternudar no pots parar? Digues-li a aquesta nena xilena…
Quan acabes de menjar a casa la sogra et sents a punt rebentar? Digues-li a aquesta noia.
Quan tens mal de cap penses que pots tenir alguna cosa xunga? Llavors no llegeixis aquest llistat de 10 trastorns mentals estranys. Ceguesa al moviment, Síndrome de l’Accent Estranger, Visió cega, Tricotilomanía, Síndrome de Tourette, Síndrome de Munchausen, Síndrome de Capgras, Síndrome de Korsakov, Negligència hemisfèrica i Anasognosia.
Recupero el CT613 amb mites falsos i veritables sobre els diabètics
Avui m’he llevat diabètic (tipus 1) i tenia ganes de fer un petit qüestionari… Desmenteix o confirma ( Veritat (V) / Fals (F) ) els següents mites sobre els diabètics tipus 1.
01- Si un diabètic et mossega al coll et tornes diabètic.
02- Es poden matar clavant-lis una estaca al cor.
03- Els mosquits es senten més atrets pels diabètics.
04- Es poden matar amb una bala de plata.
05- Els diabètics fan vida normal.
06- Un diabètic no pot ser Volldammista.
07- Tenen més potència sexual.
08- La saliva d’un diabètic es corrosiva.
09- Amb el carnet de diabètic et fan descompte al museu del Barça, al Skating i al Tibidabo.
10- El tractament de la diabètics es força llarg.
11- Dormen en un taüt
12- Els diabètics no paguen el canon a l’SGAE.
13- Quant hi ha lluna plena es transformen.
14- Tenen un gen de menys.
15- La insulina dels bolis està barrejada amb una petita dosis de morfina per què passi més bé.
16- Tenen una societat secreta on estan planejant dominar el món, dins del qual hi ha la facció rebel dels diabètics amb ulls blaus que preten dominar el món més tard.
17- Està prohibit llençar cacauets als diabètics.
18- Al fer la declaració d’hisenda tenen avantatges fiscals.
19- Sempre cauen de 4 potes.
20- Si ets diabètica no et permeten ser noia Bond.
Happy! Es aquella sèrie absurdament violenta. Els personatges i la trama son ridículs, i la violència també es ridícula de lo exagerada i sanguinolenta que es, però què voleu que us digui m’agrada perquè des del primer moment no es pren en serio, per exemple, la segona temporada arranca amb un grup de monges carregades amb explosius, no té cap sentit, però no em podeu negar que sigui una cosa que hageu vist habitualment. Si la temporada anterior era Nadal la segona temporada es Pasqua, res millor que les dates festives i alegres per perpetrar una bona carnisseria. Si la temporada passada el dolent era el Pare Noel, aquesta temporada segueix la lògica i el dolent es el conill de Pasqua, bé, no es el típic conill de Pasqua, es una mica més sinistre, concretament un 4000% més sinistre, Pons’s Blog, calculant el nivell sinístric exacte des del 2006 ˆˆ
Happy! consta de vuit capítols la primera temporada, té un 7,2 al filmaffinity i un 8,3 al imdb.
Nota: 7/10
The Jinx (el gafe) es una mini-sèrie documental de sis capítols sobre un crim en els EEUU, de fet el 90% de les mini-series documentals son sobre actes criminals, el morbo dels assassins es el que ven. Aquest crim en concret es va descobrir en el 2001, quan vam trobar les parts del cos d’un cadàver dins de bosses d’escombraires en una badia, totes les parts menys el cap. El principal culpable es un tio molt ric i molt estrany, no es cap espoiler, el detenen en els primers 15 minuts del primer capítol, ara falta demostrar que realment hagi sigut ell, per això el documental es remunta a fets anteriors per conèixer com era la vida d’aquest home i altres controvèrsies el qual ha estat envoltat a part del assassinat d’aquest home de Texas (el de les bosses de plàstic) que en principi no tenia cap relació amb ell ni havia fet mai mal a ningú. Robert Durst, el principal sospitós es un home ric però molt estrany, si fos pobre diria que es raro, però al ser ric diré que es peculiar. La seva vida sempre ha estat envoltada de controvèrsia, la desaparició de la seva primera dona, la mort de la seva millor amiga, el seu veí que acaba esquarterat en bosses de plàstic…
The Jinx té 8,0 un al filmaffinity i un 8,7 al imdb.
Nota: 6/10
Alguns diran que potser no feia falta, però aquest blog està ple de post que no fan falta, uns 3.000 aproximadament, però em venia de gust fer-ho igualment. Avui aviso que renuncio a participar de manera oficial als relats conjunts. Ah, però que hi participava? Doncs si! En concret he participat a 58 edicions dels relats conjunts, el primer dels quals va ser el de novembre del 2012, això suma gairebé 5 anys de relats conjunts, bé es cert que no sempre han estat consecutius i també es cert que ara feia temps que no participava en cap relat, en concret el últim va ser el novembre del 2017.
Això vol dir que ja no tornaré a participar en cap relat conjunt? De manera oficial no, però es possible que hi participi de manera extraoficial. Quina es la diferència entre participar de manera oficial i la manera extraoficial? Això donaria per un altre post. Com veieu un post totalment necessari de Pons’s Blog, i així qui dia passa cas típic que empeny. Ens veiem en el proper post on us explicaré que també he renunciat oficialment a escriure més posts programats en el cartes al futur, bé, es igual, ja ho dono per dit
Com que demà es festa publico el recull del divendres un dia abans, però no us hi acostumeu
Et cases? busques idees per un casament original? Has trobat el post ideal!
Que tal el típic casament vestit d’escocès medieval? No es pas millor troglodita, no? Batman i Wonderwoman es tot un clàssic. Cavallers i donzelles, aquest si que es un clàssic. Si la parella ja semblen una mica ogres, que millor un casament de Shrek? O si tens un nans de sobres pots fer un casament a lo Willy Wonka. Una mica de Star Trek variat. Una bonica barreja de superherois. El clàssic casament de Star Wars. Si el pressupost no arriba amb unes espases làsers ja fas. O potser quelcom més discret com ara samarretes de superherois? De Klingons està clar que no es una bona opció… I algo més rosa? que tal rollo Kitty? Però res dona tan glamur com que et casi un Master Chief
Doncs tot això ho podeu trobar en la recopilació de taringa.
Invitacions de casament del Super Mario
bessons que es casen amb uns altres bessons
Qui ha de portar l’anell a un casament? Evidentment un expert en anells
Recupero el CT586 el qual recullo extractes del llibre “Historia de la gente” de Antonio Mingote.
Neolítico:
Se inventó la espada. ¡Cuanta mayor limpieza y elegancia atravesar a un hombre con la espada que aplastarle la sesera con una piedra atada a un palo!
Mesopotamia:
Con los siglos de experiencia se podía prever que el porvenir consistía en que llegaba un pueblo invasor, pasaba a cuchillo a los naturales del país, excepto a los más principales que eran despellejados vivos o empalados.
Egipto:
Transportadores de piedras: 18 hombres han sido dados de baja con un pie o dos aplastados por los rodillos. De los 18 sólo 3 han muerto. Lo que demuestra que este no es un trabajo tan peligroso como dicen.
Roma:
No se podía ejecutar a una virgen, estaba prohibido por las leyes humanitarias y respetuosas con la pureza. De modo que el verdugo tenia que violarla previamente y luego, ya con la tranquilidad de conciencia y la aprobación del pueblo espectador la degollaba.
Los siglos barbaros:
Si el acusado de un robo era un pobre, uno de esos tipos en los que no se puede confiar, se le torturaba durante 3 días para que confesara. No importaba que confesara el primer dia con la egoísta pretensión de librarse de los otros dos, el cupo era el cupo.
La alta edad media:
En el mediterránea se edificaron muchas torres para otear la temida y siempre posible llegada de los piratas berberiscos y dar tiempo a los naturales del país a ponerse a salvo en el interior. En la actualidad esas enormes torres se utilizan para avistar la llegada de turistas y poder así subir a tiempo los precios de los hoteles.
La guerra:
El hombre medieval veía perplejo como una tropa indeterminada se le llevaba la cosecha, y asistía perplejo al robo de su ganado por parte de otra tropa indeterminada, seguramente enemiga de la anterior, mientras unos soldados rezagados no se sabía si del primer, o del segundo, o tal vez de ambos le violaban la mujer y, si no era lo suficientemente cooperadora le quemaban la casa. Todo lo cual tenía al campesino medieval francamente molesto, sobre todo por qué no sabía dónde tenía que ir a reclamar.
Renacimiento:
Se inventa el tenedor, lo que hace innecesario limpiar-se la grasa de los dedos en la manga del vecino de mesa con la frecuencia de antes.
Siglo XX:
Hasta entonces, cuando un hombre sentía el muy natural deseo de agredir a un semejante, tenía que discurrir un motivo de enemistad y, si no quería colocarse fuera de la ley, entablar una discusión previa que obligaba a su cerebro a funcionar en mayor o menor grado. Con el fútbol no era necesario someter la mente a torturas abstractas.
Después de tantos siglos llevando las mujeres faldas hasta el suelo solo unos pocos hombres sabían cómo eran realmente las piernas de una mujer. De hecho muchos provincianos dudaban de que las mujeres tuvieran piernas. De todos modos, algunos caballeros alcanzaron a ver el tobillo de una señorita que subía al tranvía fallecieron víctimas de colapsos fulminantes.
Aprofitant el número de cas típic avui us parlaré del 31. Avui es dia 2 però podríem considerar-lo com el dia 31-Bis de novembre (ehem).