Alguns diran que potser no feia falta, però aquest blog està ple de post que no fan falta, uns 3.000 aproximadament, però em venia de gust fer-ho igualment. Avui aviso que renuncio a participar de manera oficial als relats conjunts. Ah, però que hi participava? Doncs si! En concret he participat a 58 edicions dels relats conjunts, el primer dels quals va ser el de novembre del 2012, això suma gairebé 5 anys de relats conjunts, bé es cert que no sempre han estat consecutius i també es cert que ara feia temps que no participava en cap relat, en concret el últim va ser el novembre del 2017.
Això vol dir que ja no tornaré a participar en cap relat conjunt? De manera oficial no, però es possible que hi participi de manera extraoficial. Quina es la diferència entre participar de manera oficial i la manera extraoficial? Això donaria per un altre post. Com veieu un post totalment necessari de Pons’s Blog, i així qui dia passa cas típic que empeny. Ens veiem en el proper post on us explicaré que també he renunciat oficialment a escriure més posts programats en el cartes al futur, bé, es igual, ja ho dono per dit
Cas típic 3135: noi li agrada noia, noi li agraden els Relats Conjunts
Posted: 2019-12-09 in Divagacions meves, Webs/Blocs
Comentaris
Pons's blog 
A mi m’agrada molt participar a Relats Conjunts, el que passa és que me n’oblido i passen les setmanes i ja som en un nou mes i surt una nova proposta i clar, que hi participo poc…
Per cert, què ens pots explicar dels més o menys 135 posts que resten? Me’ls pots llistar? No és per mi, que els llegeixo tots, és per un amic…
Fas bé no malbaratar la teva capacitat escriptora a blocs mercenaris, més val comentar a Pons’s blog que escriure els relats dels altres!
L’amic s’hauria de posar al dia, porta 3135 posts no llegits…
Apunta, CT192, CT296, CT374, CT571, CT592, CT782, CT818, CT1832, CT2171, CT2186, CT2597, CT3009, i uns quants més.
PS: Potser he escrit xifres al atzar.
He d’admetre que, quan vaig fer el canvi de format del meu blog, em vaig plantejar si continuava o no escrivint el meu relat cada mes i si vaig decidir seguir va ser perquè encara em diverteix el repte d’inventar-me un text segons la imatge proposada. Mentre em diverteixi, aniré fent i si un dia me’n canso doncs ho deixaré però no crec que faci un post donant-me de baixa oficialment (i encara menys dos anys després d’haver fet l’últim relat). Aquestes coses només se t’acudeixen a tu. ;-)
Per cert, tot i que segurament seria un nou post poc necessari a mi sí que m’agradaria saber la diferència entre la manera oficial i l’extraoficial de participar en els RC.
Si al Pons no li sembla divertit participar en aquestes històries, com et pot semblar a tu?? I fins i tot tenir la cara de declarar-ho!
Ben fet, cadascú ha de fer el què li diverteixi o el que li doni algun profit.
No et preocupis, que quan hagi decidit quina es la diferència entre la manera oficial i l’extraoficial de participar en els RC seràs el primer en conèixer-la.
Enhorabona! Esperem que les extraoficials es paguin com Pons mana ^^
Em temo que això dels relats conjunts sempre ha estat molt mal pagat
Hahaha! Gràcies, Pons. Els teus posts sempre em posen de bon humor. Els llegeixo quasi tots, quan m’arriben al meu correu, encara que només els comenti ocasionalment.
Has de comentar més sovint, pensa que sino el becari es quedarà deprimit!
D’acord.
Per posant-se de mal humor ja hi ha les notícies.
I tant!
Ens avisaràs quan escriguis de manera extraoficial?
Segurament hi haurà un cas típic anunciant-ho.
No deixis de prestar atenció a Pons’s blog per estar al dia!! Aquest bloc publica tots els dies feiners a la setmana, amb l’excepció del dijous que publica només abans d’un divendres festiu, sempre i quan el dijous no sigui també festiu ^^
Que complicat això dels dies de les publicacions…
Tampoc no n’hi ha per tant! Amb un post-it dels dies que publiquen al frigorífic ja ho tens controlat ^^
Tu seràs el segon en saber-ho després d’en McAbeu
Ostres, i per què? És fantàstic això dels relats conjunts, els desconeixia completament. També les cartes al futur…
Dit això no m’imagino que vol dir que potser hi participes extraoficialment. Però bé, esperaré un altre post.
Des de quan fer feina extra és fantàstic…
Es divertit això dels relats conjunts t’animo a participar-hi, però al cap d’uns cinc anys aviso que pot cansar.
Un pas més en la conversió d’aquest blog en un blog purament autoreferencial. Tot el que no és autoreferencial ha de desaparèixer. Finalment, quan sigui 100% autoreferencial podràs programar els posts perquè es publiquin automàticament i llavors podràs desaparèixer tu.
Blasfemia!!! Com t’atreveixes a malparlar del Pons i el seu gran sacrifici per a aquest mon! El Pons és un geni que treballa dia i nit per als seus lectors! Cada dia feiner el Pons llença perles davant els porcs, cada dia feiner!! Excepte els dijous quan un ha de recuperar-se les energies internes per poder seguir il·luminant l’Univers. Et sembla poc, eh? Vens aquí a fer-ne mofa, quants dies feiners a la setmana publiques tu?
Llavors els comentaris seran autorferencials i vosaltres també sereu prescindibles.
Els Relats Conjunts han anat a la baixa, com tot en aquest món blogaire. Ara hi participa poqueta gent, però van tenir el seu moment. Qui sap, potser ara que tu en fas propaganda encoberta algú més s’animarà a provar-ho. Jo portava una ratxa força bona, vaig començar quan només n’havien fet 5 o 6, i des de llavors fins avui em sembla que me n’he deixat només dos. I no et creguis, de vegades penso que els he de recuperar i fer-los, encara que sigui fora de termini… per diversos anys. Em sembla que ho faré abans de plegar.
No em crec això! A més a més, on penses anar, aquí al Pons’s blog tens un contracte de lector i a canvi se’t ofereixen comenatris gratuits!!
Ets d’aquella gent que no li agrada deixar les coses a mitges, eh? Jo primer vaig aprendre a viure amb remordiments, ara ja he après directament a no tenir-ne, la vida es més fàcil.
[…] CT3135: Renunciant als relats conjunts […]