Happy! Es aquella sèrie absurdament violenta. Els personatges i la trama son ridículs, i la violència també es ridícula de lo exagerada i sanguinolenta que es, però què voleu que us digui m’agrada perquè des del primer moment no es pren en serio, per exemple, la segona temporada arranca amb un grup de monges carregades amb explosius, no té cap sentit, però no em podeu negar que sigui una cosa que hageu vist habitualment. Si la temporada anterior era Nadal la segona temporada es Pasqua, res millor que les dates festives i alegres per perpetrar una bona carnisseria. Si la temporada passada el dolent era el Pare Noel, aquesta temporada segueix la lògica i el dolent es el conill de Pasqua, bé, no es el típic conill de Pasqua, es una mica més sinistre, concretament un 4000% més sinistre, Pons’s Blog, calculant el nivell sinístric exacte des del 2006 ˆˆ
La vida de Nick Sax segueix igual que sempre
Normalment no m’agraden els musicals però quan hi ha electrocucions pel mig haig de reconèixer que son més divertits, de fet aquesta temporada té de tot, tràfic d’òrgans, massacres en un geriàtric, nazis, perversions sexuals amb latex, una espècie de dimoni, què més es pot demanar? Tot això es possible gràcies al personatge que interpreta Christopher Meloni, el protagonista absolut de la sèrie, una persona interessant, per eliminació hem de dir que es el bo, perquè els altres son clarament els dolents, però Nick Sax es una persona horrible, però fa el què és correcte, però amb els mètodes del tot incorrectes, però no està sol, compta amb la col·laboració de la seva bufanda, i també d’en Happy, un amic imaginari que li dona nom a la sèrie. Tot i això reconec que la novetat de la primera temporada ja ha passat, per tant la fórmula comença a repetir-se, i cada vegada s’afegeixen elements més fantàstics, a part de la resistència sobrehumana del maltractat cos de Nick Sax.
Happy! consta de vuit capítols la primera temporada, té un 7,2 al filmaffinity i un 8,3 al imdb.
Nota: 7/10
Pons's blog 