Cas típic 3158: noi li agrada noia, noi li agrada batre records absurds

1. La Saga de Jungla de cristal | TeLoResumoAsíNomás (15 min)
2. Els videojocs més venuts de 1989-2019 (3:26 min)
3. El comidista: Es poden fer postres sense sucre? Si. Es poden menjar? No…  (8 min)
4. Sembla que plorar serveix per alguna cosa
5. El malson dels trencaclosques, les peces canvien de color (1 min)
6. Els eixams de drons lluminosos son els focs artificials del futur (3 vídeos de 1, 2 i 3 min aprox)
7. A cops baqueta. Cada vegada s’animen més (2 min)
8. Un altre client satisfet (humor intel·ligent…)
9. Records absurds, llavors com tots els records, no? No, aquests encara més.
10. Potser no es la bicicleta més ràpida però… (4:26 min)
11. Alguns animals encara que s’assembli molt tenen menys relació genètica de la que t’imagines
12. Algú es casaria amb algú capaç de muntar aquesta petició de matrimoni? (1:55)
13. Saga Robocop | Te Lo Resumo Así Nomás (10 min)
14. Un programa de TV noruec va posar alguns analistes de borses contra un astròleg, alguns bloggers de bellesa i vaques que caguen en un camp per veure qui trauria més profit de la borsa.

Cas típic 3157: noi li agrada noia, noi li agrada complir 14 anys

Avui el blog compleix 14 anys, això vol dir que ja es un adolescent insuportable en tota regla, cau de ple en la generació Z. Parlem una mica del fantàstic 14

1. Es el grau màxim de la escala de PH, es a dir 14 es un producte bàsic de nassos.
2. En català, alfabèticament, catorze es el primer.
3. Nombre atòmic del silici, material semiconductor per excel·lència en qualsevol element electrònic.
4. En hexadecimal es E i en binari 1110
5. Es el quart nombre de Catalan.
6. Es el nombre màxim de pals de golf que es poden portar a la bossa segons les normes oficials.
7. 14 versos componen un sonet
8. La lletra 14 es la N
9. Era el dorsal Johann Cruyff
10. Segons la mitologia egípcia 14 es el nombre de parts en les que el cos de Osiris va ser trossejat per Set
11. Hi ha 14 plaques tectòniques
12. 14 son les novel·les de James Bond escrites per Ian Fleming
13. Els primers decimals de Pi son 14
14. Els anys que té Pons’s Blog

Cas típic 3156: noi li agrada noia, noi li agrada la sincronització (3/4)

Tercera part dels posts de la sincronització, avui el CT recuperat es el CT2478

Bé, ara si que si que ja tenim tothom sincronitzat, oi? Doncs ni molt menys! Gran part de les nacions de Europa Occidental Oriental (siguin quines siguin, perquè siguem sincers, ningú es coneixen totes aquelles repúbliques minúscules que acaben amb “tan” que hi ha per allà, ni tan sols la pròpia gent que hi viu) van esperar fins a principis del segle XX, si, correcte, esteu llegint segle XX, no m’he descuidat cap palet pel mig, estic dient el mateix segle en què veu néixer vosaltres, resulta que encara quedaven països amb el desfassadíssim calendari julià, i no parlo de repúbliques bananeres sense cap mena d’importància que vivien en el seu propi món, parlo de països importants com Rússia! Bé, en aquella època era la URSS, que fins al 1918 no va actualitzar el seu calendari, això vol dir que per exemple la famosa revolució d’octubre de 1917, coneguda també com la revolució bolxevic va passar realment al novembre, tocat els nassos! En deferència a una important comentarista del blog citaré que Romania va actualitzar el seu calendari el 1919. Per acabar, l’últim estat europeu que va canviar de calendari va ser Grècia, en el 1923 [inserir aquí broma políticament incorrecte sobre els grecs]. Però els grecs no van ser els últims, els últims de tot el mon van ser els xinesos en 1929, crec que es mereixen un aplaudiment.

Simplement xinesos aplaudint. Ho he posat en blanc i negre perquè fa més efecte de esdeveniment històric.

Deixeu-me aprofundir en la actualització del calendari d’un país que es va embolicar més que els altres: Suècia. Si el 29 de febrer us sembla un dia estrany, ves a saber què en pensareu del dia 30 de febrer. En serio, no m’estic quedant amb vosaltres, el 30 de febrer va existir, com a mínim a Suècia. Com us he comentat anteriorment Suècia va ser un dels països que va passar del calendari julià al gregorià a principis del segle XVIII. Però què feien el suecs en el segle XVIII a part de fer-se els desentesos (ja sabeu allò de “fer-se el suec”)? Doncs allà on ara la veieu tan freda i avorridota resulta que Suècia tenia un imperi que abastava Finlàndia, Estonià, Letònia, un bons tros de Noruega, i algun que altra trosset d’Alemanya i Rússia, ara que esteu històricament situats tornem al tema de l’actualització del calendari. En comptes de carregar-se 11 dies de cop tal com van fer la resta de països el suecs van preferir ser innovadors i carregar-se el 29 de febrer de onze anys de traspàs consecutius, els que anaven de 1700 a 1740, ja ho veieu, es poden fer les coses coherentment o es poden fer la sueca, ara entenc perquè Zlatan Ibrahimovic era com era… Bé, el cas es que la idea de saltar-se el 29 de febrer es va fer el primer any, però llavors va esclatar La Gran Guerra Del Nord, així, amb majúscules en cada paraula que fa més efecte, això vol dir lluitar contra l’imperi Rus i el Regne de Dinamarca i Noruega, total que amb la guerra es van despistar i van oblidar lo d’esborrar el dia 29 dels anys de traspàs. Així doncs, després de la guerra Suècia es va trobar que havia perdut la part de Noruega que tenia i les repúbliques bàltiques, però no solament això sinó que també havien perdut un dia respecte el calendari julià, això volia dir que encara anaven 10 dies per davant del gregorià, es a dir, anàvem amb el seu propi calendari. Al 1712 van decidir arreglar-ho tornant al calendari julià, això volia dir que l’any 1712, que era de traspàs, s’havia d’afegir un dia més a part del dia 29 de febrer, doncs van afegir el 30 de febrer, bé, no? Què volíeu? Un 29 de febrer bis? Un 29 de febrer que durés 48 hores? Jo hagués preferit sumar una hora a cada dia durant 24 dies, hagués estat una solució molt sueca… D’aquesta manera el any 1712 va ser un any doblement de traspàs, un bitraspàs? Un trispàs? Sigui com sigui, un any molt i molt llarg amb 367 dies.

Acabem amb les anècdotes relacionades amb l’actualització del calendari gregorià (oooohhhh), però no deixem les anècdotes de dies esborrats del mapa (béééééééééé), perquè la línia internacional del canvi de data també ha portat algunes històries curioses amb els seus corresponents dies perduts i dies duplicats. Per exemple, en el 1844 Filipines (no confondre amb aquell snack de xocolata de forma circular, allò són filipinos), que en aquella època formava part del gloriós imperi espanyol, va decidir que com que en el 1821 Mèxic s’havia independitzat d’Espanya, li interessava més que el seu comerç girés en direcció la Xina, per tan decidir situar-se en la mateixa banda del fus horari que Xina, això significa que havien de perdre un dia per tal de sincronitzar-se amb els països de l’oest de la línia internacional de canvi de data, d’aquesta manera el 30 de desembre de 1844 va ser l’últim dia d’aquell any pels filipins, i es que els desembres de 31 dies estan molt sobrevalorats.

Demà serà l’últim dia d’anècdotes sobre dies perduts, o sigui que no feu com els filipins i no us perdeu el dia!

Cas típic 3155: noi li agrada noia, noi li agraden les estadístiques del 2019

De fet no, no m’agraden les estadístiques del 2019 perquè son força dolentes comparades amb anys anteriors, però es culpa de la gent que no visita aquest blog, el contingut es tan bo com sempre, ehem…

• Durant el 2019 12.380 lectors (no únics) han passat per aquest blog, uns quants menys que els 12.551 de l’any passat, en el 2017 15.152, lluny de les 23.359 visites que van passar al 2016 i encara més lluny de les 32.206 del 2015, algú ha dit decadència dels blogs?
• La mitjana de visites per dia al blog es de 34, igual que l’any passat però lluny de les 42 del 2017 i encara més lluny de les 64 del 2016, no vull ni comparar amb el 2015. Això vol dir que s’ha mort la meitat de la població o què?
• En aquest passat any 2019 s’han publicat 196 casos típics,  només 15 menys que el 2018, oi que semblava que aquest any havia fet moltes vacances? Doncs resulta que encara en podia fer més! Això vol dir més d’un Cas Típic cada 1,81 dies!
• Durant el 2019 el blog va rebre 2.884 comentaris (comptant els meus i els de l’ahse), lluny dels 3.727 comentaris de l’any passat, lluny dels 5.115 comentaris del 2017. Si descomptes els meus comentaris i els de l’ahse em quedaria amb uns 900 comentaris de la “gent normal”, quina misèria!
• Per tant la mitjana de comentaris per post es redueix una vegada més a 14,71 comentaris per post. Una vegada més descomptant els meus i de l’ahse surt a 5 comentaris per CT, fantàstic… L’any 2018 la cosa estava en 17,76 comentaris per post.
• El posts del 2019 tenen 53.355 paraules, això son 272 paraules i mitja per post. 11 paraules per post més que el 2018! Una de les poques dades que augmenta aquest any!
• Passo de comptar els comentaris que ha fet cadascú en el 2019, massa feina, però tothom es pot imaginar la quantitat aproximada…
• El post més visitat ha estat el CT2790 gràcies al factor “back flip” que ha portat molts skaters decebuts al blog.
• Xarel·10 em continua portant més visites que qualsevol altre blog i amb molta diferència, començo a sospitar que aquestes estadístiques no són del tot fiables, però sembla que 1.302 visites han sigut gràcies el blog d’en McAbeu. Allau es es el segon amb 168 visites i Clàssics de cine el tercer amb 141.
• 191 imatges penjades durant el 2019, menys que les 216 penjades en el 2018.
• Deixant de banda Espanya, els visitants dels països que més em visiten són: Estats Units, Romania (gràcies ahse) i Honk Kong (ni idea).
• Els enllaços on la gent fa més clics en aquest blog són: Youtube, Twitter i Microsiervos.

Fins aquí les estadístiques del què ha donat aquest 2019. Si teniu curiositat en el C2960 trobareu les estadístiques del 2018 que van ser lleugerament millors.

Cas típic 3154: noi li agrada noia, noi li agrada trucar al departament de IT

1. Vídeo a compartir si voleu perdre els vostres amics vegans (3 min subtítols en castellà)
2. Resum el Rey León (8 min)
3. Resum Armagedon, Deep Impact, El dia de mañana (12 min). Si, m’he enganxat als resums d’aquest home.
   
4. Un viatge en la nova atracció de Star Wars de Disney Studios (6 min)
5. Els peixos morts també poden nedar
6. Resposta de Ahora Caigo: Gran Equip de Futbol (1:25 min)
7. Trucant al departament de IT perquè la impressora no està online (4 min subtítols en espanyol llatinoamericà)
8. Fake me: el anunci de Nadal 2019 de Campofrío (3:31 min)
9. Fil de twitter sobre els nous ministres homes del govern.
10. Un pont amb una perspectiva curiosa vist amb un objectiu telescòpic (14 segons)
    
11. Ui, m’he saltat la sortida, bé, no passa res (25 segons de caos)
12. Els telèfons s’assemblen als seus amos (còmic)
13. Càmera oculta amb tons de Nadal (6 min)
14. Si no pots anar a veure les obres, et pots fer les obres tu a casa amb les mateixes tècniques que les reals (3 vídeos que duren 10 min en total si us interessa, cosa que dubto)

Cas típic 3153: noi li agrada el recompte dels millors posts del 2019

Ja he fet el recompte de punts dels vostres vots sobre els millors casos típics de l’any passat, sabreu de què parlo si mireu el CT3147. El guanyador ha estat el CT3100: El no concurs del CT3100. Amb això puc deduir que us agrada no concursar, us agrada no berenar, no rebre calers i el que us agrada son els meus dibuixos amb el paint, mira que sou estranys, eh? El segon premi ha estat per a CT3066: Els meus 15.000 comentaris. Amb això dedueixo que us agrada que jo comenti en el meu propi blog, es a dir, que el millor de Pons’s Blog es el propi Pons, qui ho havia de dir! En aquest CT també hi ha un dibuix meu fet amb el paint, començo a veure un patró aquí… I tercer premi, per dir alguna cosa, el CT2970 amb invents “especials” i quan dic “especials” volia dir sàdics, prenc nota del vostre sadisme. Em pregunto si el millor post del 2020 serà un amb dibuixos sàdics fets amb el paint. Fins aquí la gala de premis, moltes gràcies a tots pels vostres vots, entre tots heu aconseguit que hagi hagut de fer tres sumes. Us deixo el llistat complet de punts, que tampoc son gaires. Els punts estranys són gràcies a l’ahse.

1. CT3100:3+3 = 6
2. CT3066:2+2 = 4
3. CT2970:2+1 = 3
4. CT2992:3, CT2972:3
5. CT3012:2, CT3007:2
6. CT3135:1, CT3104:1, CT3056:1, CT2968:1
7. CT3094:0.5
8. CT2965:0.25

Cas típic 3152: noi li agrada noia, noi li agrada la sincronització (2/4)

Avui toca la segona part de la saga de posts de la sincronització, recupero el CT2477.

Previously in Pons’s Blog….La primera part de la sincronització. Si heu llegit el post anterior que acabo d’enllaçar us haureu quedat amb la idea que el calendari julià no era del tot exacte. El problema del calendari julià va ser resolt per uns astrònoms de la Universitat Oberta de Catalunya, no espera, font de la informació incorrecta, van ser astrònoms de la universitat de Salamanca a l’any 1578, això perquè us situeu són 428 anys abans de la fundació de Pons’s Blog. La solució proposta pels savis astrònoms salamanquesos o salamantins o salamanquencs o salamandres, va consistir en que tots els anys de traspàs que fossin múltiples de 100 (els que acaben en “00” per la gent de lletres) no fossin anys de traspàs, exceptuant els que fossin múltiples de 400. Molt bé, amb això estava solucionat el problema de cara els futurs desfasaments però de moment en l’any 1578 encara portaven un desfasament acumulat de 10 dies respecte la implantació del calendari julià de l’època de Juli Cèsar, i la solució més òbvia va ser l’escollida, es a dir, es van ventilar 10 dies i aquí no ha passat res, d’aquesta manera l’octubre de 1582 va tenir 10 dies menys, el dia següent al 4 d’octubre va ser el 15 d’octubre, així ho va decidir el Papa Gregori XIII que va ser qui va rebre l’informe dels astrònoms salamandres, i en aquella època ningú tenia més poder que el Papa (recordeu que Pons’s Blog encara no existia), o sigui que tothom a callar i acceptar-ho, i fet i fet, a qui li agrada l’octubre? A ningú, es un mes sense cap gràcia, o sigui que ningú es va queixar quan li van treure 10 dies, bé només els desgraciats que havien de celebrar l’aniversari per aquelles dates, però a ells ningú els hi va preguntar res.

Gregori XIII, el papa que se li va escapar de les mans la excusa d’haver-se oblidat la reunió d’un dia.

Quan en el paràgraf anterior us he dit que en aquella època tothom feia cas al Papa potser he tergiversat una mica la realitat, o directament he mentit, perquè quan dic “tothom” em refereixo a “tothom que sigui occidental” per suposat, tothom sap que els orientals van a la seva bola, però tot i referir-me al mon occidental resulta que aquest “tothom” no es un “tothom complet”, sinó que només engloba Portugal, Espanya (que en aquella gloriosa època tenia bastants territoris per Europa i les Ameriques), Polònia (que no existia amb aquest nom, però si us dic “República de les Dues Nacions” em direu que no sabeu de què parlo), Itàlia (Que tampoc existia com a país sinó que eren un munt de repúbliques independents, ja sabeu que els italians són tan pesats que ni tan sols es suporten entre ells) i unes quantes nacions menors més. I la resta què?! Per exemple França, que no va adoptar el calendari gregorià o què? Doncs si que ho va fer, però va dir que no li venia bé fer-ho al octubre, que tenia compromisos ineludibles i que ho va haver d’anar retardant fins que finalment van decidir fer-ho del 9 de desembre al 20 de desembre. El que avui en dia serien els Països Baixos (irònicament anomenats així malgrat que són el país amb la mitjana d’alçada més alta del mon de la seva població masculina amb un impressionant mentre vuitanta-dos i mig.) i Bèlgica van decidir fer el canvi el dia 17 i 21 de desembre respectivament, això vol dir que ni holandesos ni belgues van tenir Nadal aquell 1582, o sigui res de dinars familiars, quina enveja, eh? La resta de nacions d’Europa van acabar cedint i van adoptar el calendari gregorià com a molt tard l’any 1584.

Ara direu, molt bé, ja està, ja tenim a tothom sincronitzat i en ordre, perfecte, podem començar a demanar cita amb el dentista en el país veí. Doncs no! Sempre hi ha els toca-pilotes que han d’anar per la seva banda i fer la seva, encara que només sigui per portar la contrària a tot el mon, ja deveu haver endevinat que parlo dels torra-collons dels anglesos. I no es que Lord Fish & Chips, Lord Condueixo per l’Esquerra i Lord Anti-Sistema Mètric estiguessin discutint durant uns pocs anys, sinó que van trigar dos maleits segles en adaptar-se al “nou” calendari gregorià! Per tan, després del seu 2 de setembre de 1752 va venir el 14 setembre. Però el calendari dels fucking anglesos tenia un altre diferència, resulta que el seu any començava el 25 de març, i també van aprofitar aquell mateix any 1752 per començar a comptar des del 1 de gener. Us podeu imaginar que l’any 1752 hauria d’haver sigut una autèntica festa només pel fet d’haver-lo viscut en territori anglès, de fet els senyors del Five O’clock Tea van haver de conviure durant dècades amb les notacions OS (Old Style) i NS (New Style) per aclarir-se de quin coi de dia estaven parlant en els seus llibres. Arrel del problema de dates dels anglesos, segur que us sona aquesta anècdota que diu que Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir al mateix dia, si? El dia de Sant Jordi de 1616, no? I un be negre! Resulta que els anglesos anàvem amb el calendari julià, i per tan en Will (hi ha confiança) va morir 10 dies més tard que Cervantes, el que seria en el calendari gregorià el 3 de maig.

Bé, doncs ja està tot arreglat, no? Doncs no! Encara us queda una estona per flipar perquè us diré que en ple segle XIX encara ens trobàvem països que anaven a la seva bola, efectivament continuaven fent servir el més que obsolet calendari julià. Al 1867 Alaska (l’estat dels EEUU, no pas la cantant de Fangoria), aquell tros de terreny fresquet que Estats Units va comprar a Rússia per un mòdic preu (en serio, no m’ho estic inventant), va fer un actualització de calendari curiosa. Si bé tots els països al canviar de dia de calendari havien canviat el número del dia però havien mantingut la coherència de la setmana, es a dir, després de dilluns ve sempre el dimarts (si, no?), encara que dilluns hagués sigut el 4 i dimarts el 15. Quan us expliqui el que ve a continuació pensareu “Si us plau, senyor Pons, no ens prengui el pèl, no pot ser veritat el que està dient”, però us juro que aquesta vegada es cert. Resulta que Alaska va aprofitar l’actualització del calendari per actualitzar també el seu fus horari, que va passar d’estar al GMT +14 al GMT – 9, sumant d’aquesta manera 11 dies en comptes dels 12 que li tocarien, i passant del divendres 6 d’octubre de 1867 al divendres 19 d’octubre; correcte, no us estic mentint, parlem d’una setmana de vuit dies amb dos divendres! Bé, per ser exactes la conferència del meridià on s’establiria el sistema GMT seria en 1887, però el concepte de fus horari ja existia des de fa temps.

Si penseu que ja no queden més pollastres referents a l’actualització del calendari veniu demà a llegir el proper cas típic i descobrireu unes quantes sorpreses més cortesia del becari historiador de Pons’s Blog.

Cas típic 3151: noi li agrada noia, noi li agraden els llibres abandonats del 2019

Avui us porto el post de llibres abandonats que heu trobat a faltar des de fa un parell d’anys ja que en el 2018 no en vaig abandonar cap.

• El rio de los dioses – Ian McDonald: 10% llegit 65 / 633 pàgines. Després de llegir més de 60 pàgines encara no m’he assabentat de què va el llibre. Hi ha un futur distòpic, hi ha robots amb intel·ligència artificial que es rebel·la, hi ha gent molt rica, molt pobre, hi ha algun assassinat, però el llibre no para de fer salts entre històries inconnexes que no atrapen per enlloc.
• Espació revelación – Alastair Reynolds: 13% llegit 97/709 pàgines. Es una història de ciència ficció que costa una mica de seguir, tant per la gran quantitat d’avenços tecnològics, com per les diferents històries que es van succeint a la vegada, com pels salts temporals, com per la manera que té l’autor d’escriure. Per una banda una arqueòleg intenta descobrir perquè una antiga civilització es va extingir, per una altra una víctima assassina al seu assassí en una immensa nau, i per una tercera banda una assassina es capturada per algú per algun motiu que ja mai descobriré.
• Detrás de sus ojos – Sarah Pinborough: 28% llegit 95/327 pàgines. No dieu que surti de la meva zona de confort i llegeixi coses diferents? Doncs això es molt diferent, tracta d’una secretaria que es penja del seu cap que es un psicòleg, aquest home està casat amb una dona, el qual tenen un matrimoni una mica estrany, en el sentit que la cosa no va bé. Resumint, drama de dones que es topen amb tios guapos i llests però que son uns fills de sa mare.
• Heridas Abiertas – Gillian Flynn: 35% llegit 111/311 pàgines. Em vaig llegir Perdida de la mateixa autora (es va fer una peli i tot), però el seu segon llibre es força més fluix. Una reportera d’un diari de segona de Chicago va a investigar l’assassinat d’un parell de nenes en el seu poble natal de mala mort, allà es trobarà moltes xafarderies típiques de poble i poques respostes sobre els assassinats.

Aquests quatre llibres abandonats poden mig justificar la diferència amb els llibres llegits del 2018, o això m’agradaria pensar.

Cas típic 3150: noi li agrada noia, noi li agraden els arbres de Nadal personalitzats

1. Una família envia felicitacions de Nadal cada any amb un “estil” diferent
2. Arbres de Nadal adaptats al gremi en el qual treballes
3. Retrats hiperrealistes
4. Una d’aquelles llistes de curiositats ben curioses
5. Gira en un eix vertical o horitzontal? (1 min)
6. Ganes de veure un accident múltiple? (1:20 min)
7. Estadístiques de Pornhub del 2019
8. Molestant policies en Topless (7 min)
9. La moda de l’aigua embotellada
10. Resum correcte de Frozen (8 min) #TeLoResumoAsíNomás
11. Microorganismes ampliats i colorejats, macos, eh?
12. Resum Desafio Total (9 min) #TeLoResumoAsíNomás
13. Lladres molt professionals (44 segons)
14. Això és el que passa si intentes fotocopiar aigua (37 segons)

 

Cas típic 3149: noi li agrada noia, noi li agraden els llibres del 2019

Avui toca un dels típics posts recopilació del què ha passat l’any passat. Llibres llegits en el 2019:

• Petirrojo – Jo Nesbo 6/10
• Dies irae – César Pérez Gellida: 6/10
• Memento mori – César Pérez Gellida: 6/10
• La estrella de Pandora – Peter F. Hamilton: 6/10
• La veritat sobre el cas Harry Quebert – Joël Dicker: 7/10
• Simulacions de vida – Enric Herce: 5/10
• Estación Once – Emily St. John Mandel: 3/10
• Mi dieta ya no cojea – Aitor Sanchez

Vuit miserables llibres llegits en tot l’any! No arribo ni a llibre per mes! Per sota dels 10 llibres llegits l’any passat (CT2954). Pensar que no fa gaire, l’any 2016 vaig llegir 22 llibres, gairebé tres vegades més que aquest any! En aquest pas l’any vinent llegiré 5 llibres, i al 2021 possiblement ja no sabré ni llegir.

Cas típic 3148: noi li agrada noia, noi li agrada la sincronització (1/4)

Avui recupero el CT2476 sobre la sincronització del calendari gregorià.

Parlem de sincronització, bé, primer parlo jo i en tot cas si us ve de gust podeu parlar vosaltres en la zona del final del post allà on posa “Comentaris” (per ser més exactes posa “Comenta que es gratuït, de moment…” que ve a significar el mateix però amb més gràcia), segur que els lectors més espavilats ja s’havien fixat en aquesta interessant zona del blog, això vol dir que a partir d’avui tindré un munt de comentaris per part de lectors menys espavilats que no havien comentat fins ara perquè no sabien que es podien escriure comentaris? Tot podria ser… Ara faig un salt de paràgraf perquè veig que m’estava allunyant massa del tema del què volia parlar en aquest cast típic, preparats? Un, dos, tres, salt de paràgraf!

Sincronització, així amb negreta, perquè es la paraula clau d’aquesta sèrie de posts, si, efectivament, serà més d’un post, o es que potser no us heu fixat en el títol? Com els lectors més fidels d’aquest blog sabran a vegades passa que la numeració dels CT (significa Castors Tiquis-miquis, no, no, vol dir Casos Típics) acaba una mica descontrolada i alguns CT es perden, es dupliquen, tripliquen, salten endavant en el temps, tornen enrere, i coses pitjors que no diré perquè hi ha nens llegint això. Per tan m’ha semblant adient que ara que actualment el blog va correctament sincronitzat en relació el número de post és el moment de parlar sobre les diverses sincronitzacions que va patir el calendari que fa servir la nostra estimada civilització, també conegut com a Calendari Gregorià en honor del Papa Gregori XIII, no va ser una unificació de calendari fàcil perquè l’assumpte va durar més de tres segles, però no avancem esdeveniments, anem pas a pas.

Les primeres bases del nostre calendari les trobem en l’època romana, ja sabeu, Asterix i Obèlix i allò de “Estan bojos aquests romans”, estarien bojos, però com a mínim sabien organitzar un calendari. Juli Cèsar va ser qui va realitzar la reforma del calendari a l’any 46 a.c. Ja ho veieu, mentre es dedicava a conquerir la meitat del mon conegut l’home també tenia temps per reformar el calendari, era un prodigi! Abans de la reforma d’aquest home ja existia un calendari i la part bona es que el calendari ja tenia els dotze mesos que tots coneixem (o hauríem de conèixer), la part dolenta es que només tenia 355 dies, on coi eren els 10 dies i escaig que falten? Es que en l’època romana la terra donava voltes al sol amb més prestesa? No! Simplement anaven desincronitzats l’any solar i l’any civil, quina putada, no? Doncs si, per això cada quatre anys es feia un nyap, que consistia en afegir dos mesos extres a l’any de 22 i 23 dies. O sigui que ens trobem amb 3 anys curts de 355 dies i llavors un any interminable de 400 dies dividit en 14 mesos, no s’havia de ser un crac per veure que això era un cristo de calendari, bé, encara no havia nascut Jesús, per tan l’expressió deuria ser un altra, em sembla que simplement en deien un puto desastre. Tornem amb el nostre amic Juli Cèsar, com us deia al principi d’aquest llarg paràgraf, va ser qui va decidir que aquest caòtic calendari s’havia d’arreglar sí o sí i després de consultar-ho amb uns col·legues astrònoms egipcis, ja que els egipcis eren més espavilats i portaven uns quants mil·lennis seguint un calendari solar com deu mana (o més ben dit, Ra, Deu del sol mana), va crear el calendari julià (que menys que posar-li el seu nom, no?), un calendari amb cap i peus on els anys tindrien 365 dies amb els anys de traspàs de 366 dies inclosos, així sí!

Recordeu a Assegurançatòrix, el bard del poble? La seva música era molt apreciada

El calendari julià anava prou bé, tan bé que va funcionar durant un mil·lenni i mig, que es diu ràpid però són una bona pila d’anys, per exemple, bastants més dels que té la sogra. Però el calendari julià no era perfecte, tenia un lleuger desajust, catxis dena! El calendari considerava que els anys duraven 365 dies i 6 hores, i que aquestes 6 hores es corregien afegint un dia extra cada quatre anys, concretament un dia que potser us sonarà, el 29 de febrer, quina casualitat, eh? El cas es que l’any solar no dura 365 dies i 6 hores sinó que dura 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45 segons. En un primer moment els 365 dies i 6 hores pot semblar una bona aproximació a la realitat, i realment ho és si pensem en l’esperança de vida mitja de l’home en aquella època, però si ho mirem en segles resulta que després d’un segle anem gairebé 19 hores desfasats! Oh! Horror! Es hora d’aixecar els braços i començar a corre histèrics en cercles!

Acabo el post aquí deixant per demà la intriga de saber com van arreglar tal des-ajustament. Pons’s Blog, creant tensió dramàtica des el 2006 ^^

Cas típic 3147: noi li agrada noia, noi li agraden els posts del 2019

Avui toca decidir quin ha estat el millor post del 2019. Podeu votar qualsevol cas típic, però aquí us llisto els meus preferits. 3 punts pel primer 2 pel segon i 1 pel tercer.

• CT3135: Renunciant als relats conjunts
• CT3131: El fantàstic nº 31
• CT3123–CT3125: Esports estranys
• CT3119–CT3121: Monogràfic Cyanide & Happiness
• CT3304: 5.000 dies
• CT3100: El no concurs del CT3100
• CT3094: Dimarts si, dijous no.
• CT3086: Letònia
• CT3066: Els meus 15.000 comentaris
• CT3056-57-58-59: Monogràfic d’edificis.
• CT3051-52-53-54: Monogràfic de vegetació
• CT3041-42-43-44: Monogràfic de cotxes
• CT3036-37-38-39: Monogràfic d’art
• CT3026-27-28-29: Monogràfic de paisatges
• CT3018-19-20: Monogràfic de futbol
• CT3012: Comentari 50.000
• CT3007-8-9-10: Setmana mono-temàtica del còmic.
• CT3000: El fabulós 3.000
• CT2997: Relat blocaires inactius.
• CT2992: Monogràfic d’il·lusions òptiques
• CT2982-83-84-85: Monogràfic del temps
• CT2977: Resultat del millor post del 2018
• CT2972-73-74-75: Monogràfic del esport.
• CT2968: 13 anys de blog.
• CT2965: El millor post del 2018
• CT2960: Estadístiques del 2018

Cas típic 3146: noi li agrada noia, noi li agraden les belugues

1. Les belugues son els gossos del mar (1 min)
2. Dona consternada després que la seva parella digués el que realment estava pensant (1 min)
3. Balls icònics dels 50 fins a l’actualitat. (6 min)
4. Positiu Pantomima Full (1 min)
5. Compareu la contaminació de l’aire de la vostra ciutat amb el d’altres en aquest interactiu del NYT
6. Les sèries de TV més populars (1986-2019) (8 min)
7. Deixarem anar 1,5 milions de globus d’heli per batre un rècord … què podria sortir malament? (2 min)
8. El centre de la Terra és uns dos anys més jove que la superfície, a causa de la relativitat d’Einstein
9. Urbanització Pantomima Full (1 min)
10. La primera vegada que un home es va llançar a l’aigua des de 172 metres sense palmar (3 min)
11. El jugador de bàsquet universitari més alt del món amb braços extra llargs (10 min, podeu anar fent salts)
12. Dos sorpreses inesperades en només 9 segons (9 segons)
13. Quant paguem a l’any per tenir la nevera encesa 24/7?
14. Demolició made in USA que perfectament podria haver estat dirigida per Michael Bay (8 min)

Cas típic 3145: noi li agrada noia, noi li agrada Cibola Crema

La quema de Cíbola – James S.A. Corey (608 pàgines)

Aprofitant que aquest desembre s’ha estrenat la quarta temporada de The Expanse (sempre em sona estrany això de posar “de The” però no puc treure el “The” perquè forma part del nom i sense el “de” sona estrany), he llegit el llibre que correspon als fets d’aquesta temporada Cibola crema. Què coi es Cibola? Ni idea, en tota el llibre no en parla. La sèrie continua allà on va quedar, recordeu que teníem la humanitat dividida en tres faccions, la Terra, Mart i els planetes exteriors, quan la tensió es màxima entre els tres es descobreix una “tecnologia” extraterrestre, doncs per dir-ho simplificadament la quarta temporada va sobre els problemes que sorgeixen al aprofitar aquesta tecnologia. Per resumir-ho sense espoilers es podria dir que la humanitat es una experta en buscar-se conflictes entre si mateixa, per sort el nostre protagonista James Holden intentarà posar pau a la galàxia una vegada més, se’n sortirà? Hauràs de llegir el llibre o veure la sèrie per saber-ho.

Passem a la valoració personal, doncs psee. Em cauen bé Holden Noami, Amos, Alex i els altres, però com a trama aquest quart llibre es el més fluix. No es nota que estigui en joc el destí del sistema solar com passava amb els tres primers, aquí està en joc la vida d’unes quantes persones, i que si moren en el fons la humanitat seguirà vivint igual. Segur que miro la quarta temporada de la sèrie, però sobre si seguir llegint o no ja ho veurem, vull dir que la sèrie ho fa prou bé com per poder-me estalviar els llibres, últimament em quedo sense temps i no faig res, ja s’han acabat les festes de Nadal?!

També he vist la quarta temporada de la sèrie, aprofito el mateix post comentar les diferències. El llibre es veu des la perspectiva de Basia (un colon del planeta), Havelock (el segon de la seguretat de la nau Israel), Elvi Okoye (una científica terrícola), Naomi i per suposat en Holden. A part del punt de vista d’aquestes personatges en la sèrie veiem més coses, per exemple la història dels pirates cinturonians, també tota la història dels contrabandistes a Mart no apareix res en el llibre. En el llibre Noami i Alex no baixen al planeta. Per alguna raó Basia i Lucia intercanvien els seus papers en la trama.

¿Alguna vez os da la sensación de que es el universo quien nos persigue? —A veces me da la sensación de que es el universo quien te persigue a ti —dijo Amos con una sonrisa—. Y me parto viéndolo.

—Luego —dijo Amos—, cuando te des cuenta de que deberíamos haber llevado estas cosas [armes pesades], me voy a reír de ti lo que no está escrito. Justo antes de que muramos, claro.

— Ahora ha ocurrido esto de la luna.
—¿Qué luna?
—La que se está fundiendo, capi —apuntilló Amos.
—Vale, esa. Lo siento. Tengo muchas cosas en qué pensar. No es algo que pueda controlar, así que intento olvidarlo para que no me afecte —dijo Holden. Luego añadió—: No tengo que hacer nada con el tema de la luna, ¿verdad?
—Por ahora, podemos limitarnos a dejar que los científicos sean quienes nos digan si tenemos que asustarnos —respondió Amos—. A mí me vale.

Nota llibre: 6/10
Nota 4a temporada: 6/10

Cas típic 3144: noi li agrada noia, noi li agrada tornar de les vacances de Nadal

Avui no toca post de dimarts vintatge, tot i que es dimarts, això si, però es un dimarts amb regust a dilluns, per allò de la tornada de vacances. Avui simplement toca un post de control per assegurar-me que tots heu sobreviscut a les festes i que heu recordat tornar al meu blog com a bons fans que sou. Si esteu presents digueu quelcom en els comentaris i així sabré que esteu vius. Si ningú contesta tanco el blog i feina que m’estalvio, però em sembla que no tindré aquesta sort. Ja ho veieu, aquí començant el any amb alegria e il·lusió…