Avui us porto el post de llibres abandonats que heu trobat a faltar des de fa un parell d’anys ja que en el 2018 no en vaig abandonar cap.
- El rio de los dioses – Ian McDonald: 10% llegit 65 / 633 pàgines. Després de llegir més de 60 pàgines encara no m’he assabentat de què va el llibre. Hi ha un futur distòpic, hi ha robots amb intel·ligència artificial que es rebel·la, hi ha gent molt rica, molt pobre, hi ha algun assassinat, però el llibre no para de fer salts entre històries inconnexes que no atrapen per enlloc.
- Espació revelación – Alastair Reynolds: 13% llegit 97/709 pàgines. Es una història de ciència ficció que costa una mica de seguir, tant per la gran quantitat d’avenços tecnològics, com per les diferents històries que es van succeint a la vegada, com pels salts temporals, com per la manera que té l’autor d’escriure. Per una banda una arqueòleg intenta descobrir perquè una antiga civilització es va extingir, per una altra una víctima assassina al seu assassí en una immensa nau, i per una tercera banda una assassina es capturada per algú per algun motiu que ja mai descobriré.
- Detrás de sus ojos – Sarah Pinborough: 28% llegit 95/327 pàgines. No dieu que surti de la meva zona de confort i llegeixi coses diferents? Doncs això es molt diferent, tracta d’una secretaria que es penja del seu cap que es un psicòleg, aquest home està casat amb una dona, el qual tenen un matrimoni una mica estrany, en el sentit que la cosa no va bé. Resumint, drama de dones que es topen amb tios guapos i llests però que son uns fills de sa mare.
- Heridas Abiertas – Gillian Flynn: 35% llegit 111/311 pàgines. Em vaig llegir Perdida de la mateixa autora (es va fer una peli i tot), però el seu segon llibre es força més fluix. Una reportera d’un diari de segona de Chicago va a investigar l’assassinat d’un parell de nenes en el seu poble natal de mala mort, allà es trobarà moltes xafarderies típiques de poble i poques respostes sobre els assassinats.
Aquests quatre llibres abandonats poden mig justificar la diferència amb els llibres llegits del 2018, o això m’agradaria pensar.
Pons's blog 