Cas típic 3152: noi li agrada noia, noi li agrada la sincronització (2/4)

Posted: 2020-01-21 in Dimarts Vintage

Avui toca la segona part de la saga de posts de la sincronització, recupero el CT2477.

Previously in Pons’s Blog….La primera part de la sincronització. Si heu llegit el post anterior que acabo d’enllaçar us haureu quedat amb la idea que el calendari julià no era del tot exacte. El problema del calendari julià va ser resolt per uns astrònoms de la Universitat Oberta de Catalunya, no espera, font de la informació incorrecta, van ser astrònoms de la universitat de Salamanca a l’any 1578, això perquè us situeu són 428 anys abans de la fundació de Pons’s Blog. La solució proposta pels savis astrònoms salamanquesos o salamantins o salamanquencs o salamandres, va consistir en que tots els anys de traspàs que fossin múltiples de 100 (els que acaben en “00” per la gent de lletres) no fossin anys de traspàs, exceptuant els que fossin múltiples de 400. Molt bé, amb això estava solucionat el problema de cara els futurs desfasaments però de moment en l’any 1578 encara portaven un desfasament acumulat de 10 dies respecte la implantació del calendari julià de l’època de Juli Cèsar, i la solució més òbvia va ser l’escollida, es a dir, es van ventilar 10 dies i aquí no ha passat res, d’aquesta manera l’octubre de 1582 va tenir 10 dies menys, el dia següent al 4 d’octubre va ser el 15 d’octubre, així ho va decidir el Papa Gregori XIII que va ser qui va rebre l’informe dels astrònoms salamandres, i en aquella època ningú tenia més poder que el Papa (recordeu que Pons’s Blog encara no existia), o sigui que tothom a callar i acceptar-ho, i fet i fet, a qui li agrada l’octubre? A ningú, es un mes sense cap gràcia, o sigui que ningú es va queixar quan li van treure 10 dies, bé només els desgraciats que havien de celebrar l’aniversari per aquelles dates, però a ells ningú els hi va preguntar res.

Gregori XIII, el papa que se li va escapar de les mans la excusa d’haver-se oblidat la reunió d’un dia.

Gregori XIII, el papa que se li va escapar de les mans la excusa d’haver-se oblidat la reunió d’un dia.

Quan en el paràgraf anterior us he dit que en aquella època tothom feia cas al Papa potser he tergiversat una mica la realitat, o directament he mentit, perquè quan dic “tothom” em refereixo a “tothom que sigui occidental” per suposat, tothom sap que els orientals van a la seva bola, però tot i referir-me al mon occidental resulta que aquest “tothom” no es un “tothom complet”, sinó que només engloba Portugal, Espanya (que en aquella gloriosa època tenia bastants territoris per Europa i les Ameriques), Polònia (que no existia amb aquest nom, però si us dic “República de les Dues Nacions” em direu que no sabeu de què parlo), Itàlia (Que tampoc existia com a país sinó que eren un munt de repúbliques independents, ja sabeu que els italians són tan pesats que ni tan sols es suporten entre ells) i unes quantes nacions menors més. I la resta què?! Per exemple França, que no va adoptar el calendari gregorià o què? Doncs si que ho va fer, però va dir que no li venia bé fer-ho al octubre, que tenia compromisos ineludibles i que ho va haver d’anar retardant fins que finalment van decidir fer-ho del 9 de desembre al 20 de desembre. El que avui en dia serien els Països Baixos (irònicament anomenats així malgrat que són el país amb la mitjana d’alçada més alta del mon de la seva població masculina amb un impressionant mentre vuitanta-dos i mig.) i Bèlgica van decidir fer el canvi el dia 17 i 21 de desembre respectivament, això vol dir que ni holandesos ni belgues van tenir Nadal aquell 1582, o sigui res de dinars familiars, quina enveja, eh? La resta de nacions d’Europa van acabar cedint i van adoptar el calendari gregorià com a molt tard l’any 1584.

Ara direu, molt bé, ja està, ja tenim a tothom sincronitzat i en ordre, perfecte, podem començar a demanar cita amb el dentista en el país veí. Doncs no! Sempre hi ha els toca-pilotes que han d’anar per la seva banda i fer la seva, encara que només sigui per portar la contrària a tot el mon, ja deveu haver endevinat que parlo dels torra-collons dels anglesos. I no es que Lord Fish & Chips, Lord Condueixo per l’Esquerra i Lord Anti-Sistema Mètric estiguessin discutint durant uns pocs anys, sinó que van trigar dos maleits segles en adaptar-se al “nou” calendari gregorià! Per tan, després del seu 2 de setembre de 1752 va venir el 14 setembre. Però el calendari dels fucking anglesos tenia un altre diferència, resulta que el seu any començava el 25 de març, i també van aprofitar aquell mateix any 1752 per començar a comptar des del 1 de gener. Us podeu imaginar que l’any 1752 hauria d’haver sigut una autèntica festa només pel fet d’haver-lo viscut en territori anglès, de fet els senyors del Five O’clock Tea van haver de conviure durant dècades amb les notacions OS (Old Style) i NS (New Style) per aclarir-se de quin coi de dia estaven parlant en els seus llibres. Arrel del problema de dates dels anglesos, segur que us sona aquesta anècdota que diu que Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir al mateix dia, si? El dia de Sant Jordi de 1616, no? I un be negre! Resulta que els anglesos anàvem amb el calendari julià, i per tan en Will (hi ha confiança) va morir 10 dies més tard que Cervantes, el que seria en el calendari gregorià el 3 de maig.

Bé, doncs ja està tot arreglat, no? Doncs no! Encara us queda una estona per flipar perquè us diré que en ple segle XIX encara ens trobàvem països que anaven a la seva bola, efectivament continuaven fent servir el més que obsolet calendari julià. Al 1867 Alaska (l’estat dels EEUU, no pas la cantant de Fangoria), aquell tros de terreny fresquet que Estats Units va comprar a Rússia per un mòdic preu (en serio, no m’ho estic inventant), va fer un actualització de calendari curiosa. Si bé tots els països al canviar de dia de calendari havien canviat el número del dia però havien mantingut la coherència de la setmana, es a dir, després de dilluns ve sempre el dimarts (si, no?), encara que dilluns hagués sigut el 4 i dimarts el 15. Quan us expliqui el que ve a continuació pensareu “Si us plau, senyor Pons, no ens prengui el pèl, no pot ser veritat el que està dient”, però us juro que aquesta vegada es cert. Resulta que Alaska va aprofitar l’actualització del calendari per actualitzar també el seu fus horari, que va passar d’estar al GMT +14 al GMT – 9, sumant d’aquesta manera 11 dies en comptes dels 12 que li tocarien, i passant del divendres 6 d’octubre de 1867 al divendres 19 d’octubre; correcte, no us estic mentint, parlem d’una setmana de vuit dies amb dos divendres! Bé, per ser exactes la conferència del meridià on s’establiria el sistema GMT seria en 1887, però el concepte de fus horari ja existia des de fa temps.

Si penseu que ja no queden més pollastres referents a l’actualització del calendari veniu demà a llegir el proper cas típic i descobrireu unes quantes sorpreses més cortesia del becari historiador de Pons’s Blog.

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Pobre gent d’Alaska, aguantant divendres repetits sense veure arribar el cap de setmana… No posen també quant va pujar el número de suicidis aquell octubre i fins al cap d’any?

  2. McAbeu ha dit:

    Ha tornat a ser força interessant de llegir. Per a aquests posts sobre calendaris no passa el temps…

    • Pons ha dit:

      A veure si es veritat quan em quedi sense idees i reconverteixi els dimecres en els dimecres vintage dels dimarts vintage i torni a publicar aquest cas típic.

    • ahse ha dit:

      Aquest CT l’hem de trossejar en 4 i fer una setmana monotemàtica del dimarts vintage 3152 ^^

  3. El Peix ha dit:

    Molt interessant. Jo arreglaria ara el tema de l’any de traspàs, posaria el dia de més a finals d’any, un 32 de desembre i ho celebraria com cal.

    • Pons ha dit:

      En què consisteix la teva celebració com cal?

      • El Peix ha dit:

        Faria aquest dia 32 festiu i començaria a celebrar el cap d’any al 31 al vespre.

        La idea és fer jocs de cucanya a les places dels pobles i ciutats i donar una pastanaga als guanyadors que això de donar dolços no és sa. Jocs com trencar l’olla, cursa de sacs, el joc del mocador o cursa de carros, serien molt ben vinguts. Per animar aquesta festa tan divertida s’haurien cantar cançons i fins i tot, si algú si presta, podria acompanyar-les amb una guitarra. No hauran de faltar tampoc els balls en rotllana. I tot això fins el dia 1 a la matinada. En cert moment caldrà parar tot el que s’està fent i donar la benvinguda al nou any (això ho deixo a l’elecció de cada plaça). Com a aliments del refrigeri, pa amb tomàquet, algun embotit, formatges i fruits secs. I per fer-ho baixar, aigua.

        Ah, i pels més menuts, es podrien explicar contes també.

        Com xalaríem!

    • ahse ha dit:

      Has de fer un viatge en el temps i explicar-ho als llests que van arreglar el calendari. Els anglesos no et faran cas.

  4. Divertit i interessant. Comparteixo al twitter.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s