Cas típic 3174: noi li agrada noia, noi li agrada la Paradoxa de la Costa

1. El President: el segon arbre més alt del món en una imatge (de fet moltes imatges ajuntades)
2. El gos que salta molt (vídeo molt llarg, mentre veieu el moment del salt es suficient)
3. 30 espirals espectaculars
4. La paradoxa de la costa, o per què cada país prenia una lectura diferent del que mesurava la seva frontera amb el país del costat (8 min)
5. Números macos i lleigs
6. Així sona un esternut en diferents idiomes (20 segons)
7. Pantomima Full: Escapada al segle XII (1 min)
8. Com vola un mussol silenciosament? (4 min)
9. Fil de twitter sobre el Quinto Elemento.
10. Si vols morir una mica més tard mou-te una mica
11. Kowloon, la distòpia anàrquica a Hong Kong (8 min)
12. Mini-Biopic de Mozart (2 min)
13. Yes Minister. UK i la UE, una relació curiosa (2 min)
14. Si veus clar que perdràs el salt inicial. (15 segons)
15. Control de vector d’empenta o TVC, és la capacitat d’una aeronau de manipular la direcció de l’empenta des del seu motor per controlar l’actitud o la velocitat angular del vehicle (1 min)

Cas típic 3173: noi li agrada noia, noi li agraden els peixos (2/2)

Monogràfic sobre peixos part 2! Comencem amb el sistema bascular d’un tauró.

Infografia de Oatmeal sobre la Mantis Marina.

Un paràsit que substitueix la llengua del peix

Hi ha un tros del mar de Indonesia que està ple de bitxos submarins estranys

T’has preguntat mai per què les balenes blaves son tant grans? (Subtítols en castellà)

Cas típic 3172: noi li agrada noia, noi li agraden les pelis Mata-Mata

En el dimarts vintage d’avui recupero el CT635 que en el seu moment es un robatori descarat del post de La Cosa Húmeda.

Per què fer un post sobre com són les pelis “mata mata” si hi ha algú que ha plasmat perfectament la meva idea, llàstima que sigui en un altre blog i en un altre post. Això implica que haig de fer la àrdua tasca de copiar i enganxar-lo aquí. Bé i subratllar-lo amb negreta.

1- La acción se desarrolla en un sitio remoto y difícil de alcanzar (un planeta, un valle olvidado, el Polo Sur, Madrid en hora punta). Por este motivo, el medio de transporte debe ser inusual, lentísimo, y de sólo ida. Nadie debe saber que se ha montado una expedición, y las últimas noticias que reciban las autoridades se referirán al buen clima y a la calidad excelente de la comida.

2- Puesto que se trata de una aventura peligrosa, la expedición estará compuesta por pocas personas, armadas inadecuadamente (vg: hachas, cuchillos de cocina, lanzallamas, detonadores, zippos) y poco adiestradas. El vehículo de regreso se quedará vacío, y no habrá nadie esperando en la zona de seguridad. Los sistemas de emergencia deben ser defectuosos y la interfaz de mando, anti-intuitiva. Es obligatoria la presencia de uno o más dispositivos de auto-destrucción.

3- En el grupo tiene que haber una mujer, que será la única que sobreviva. No puede faltar el tío burlón que es vilmente descuartizado, un pasivo-agresivo, un psicótico, alguien-que-siempre-se-mete-en-líos e, inexplicablemente, uno o más civiles. La presencia de un androide esquizoide es opcional, pero añade chicha. En el grupo se recomienda tener a un traidor, y también a una persona de grupo étnico minoritario dispuesta a sacrificarse.

4- La llegada al lugar será totalmente tranquila y libre de problemas. Nada debe dejar presagiar lo peor. Alguna falsa alarma permitirá relajar la vigilancia y, en consecuencia, el comienzo del final. Esta laxitud del comienzo resulta esencial para que el grupo se disperse en subgrupos de 2 o 3 personas y pierda contacto de forma estúpida, desperdiciando años de entrenamiento táctico.

5- El lugar estará vacío por completo, y lo único que se oirán serán las voces y ruidos del grupo (Efecto Moria). Las criaturas antagonistas (alienígenas babosos, orcos, demonios, cobradores del frac) demostrarán una inteligencia superior a la de la expedición, ocultándose y acechando desde la sombra.

6- A partir de la primera muerte, el pánico se apoderará de la expedición, de tal guisa que empezarán a perder munición y cordura, esparciendo equipamiento, huyendo lejos de otros compañeros y cayendo en trampas mortales que incluso un niño podría esquivar. Las C.A. conocerán el lugar mejor que los arquitectos originales, y harán uso abundante de los conductos de ventilación, alcantarillas, subterráneos y falsos techos.

7- De hecho, los falsos techos y los conductos de ventilación se crearon para permitir la infiltración de criaturas malignas.

8- Si el grupo tiene radios, éstas funcionarán mal incluso a 10 metros de distancia, con mucho ruido e interferencias. La transmisión sólo será clara para transmitir gritos, gemidos y frases inconexas que puedan crear aún más pánico (vg: “¡Dios mío, no me mateeees!” o “¡Ayeeeee!”). Una versión vídeo parecerá por otro lado un snuff-movie grabado con un vaso de culo gordo, y lo único que se verá con nitidez serán bocas gritando, sangre y luces.

9- JAMÁS, por ningun motivo, debe haber iluminación suficiente. Primero, porque se vería lo cutre de los efectos especiales. Segundo, porque los mismos protagonistas no deben poder ver el peligro que les espera. Por eso incluso los marines espaciales tienen antorchas de los años 60, esas que se apagan con un coscorrón y tienen un haz más pequeño que el de un puntero láser.

10- La Ley de Fuffa establece que a mayor tamaño de la criatura maligna, más pequeño debe ser el calibre del arma empleada. Por ejemplo, contra alienígenas de 3 metros de altura, el grupo deberá usar rifles de 5,56mm, esos que ni siquiera atraviesan un cristal. En su defecto, tirachinas, escopetas de perdigones, o pelotas de golf (lanzadas dramáticamente), pueden servir para el caso.

11- Llegados a la mitad de la película, los supervivientes tendrán la opción de volar todo el sitio y volver a casa, pero no lo harán por: a) presencia de una niña atrapada; b) masoquismo; c) Síndrome de Estocolmo; d) completar la misión; e) hacer feliz a un funcionario del gobierno; f) todas las anteriores. Recorrerán entonces sus pasos para que mueran todos menos el héroe (o la heroína).

12- El héroe, sucio, manchado por todo tipo de porquerías, cansado, y comprensiblemente enfadado, conseguirá por sí mismo lo que 20 catetos no han podido hacer desde el principio de la película: borrar del mapa el jodido lugar. Para ello, se armará por fin con una serie de por lo menos 3 armas útiles, que usará en progresión serial. La última tendrá un solo golpe, y matará la Criatura Antagonista más importante. Eventualmente, la C.A. no morirá del todo.

13- La niña o el personaje a rescatar, no sólo no sufrirá ni un rasguño, sino que además perderá todo trauma, aprenderá a hablar, se sentirá más funcional y con ganas de vivir. Un lujazo de terapia.

14- Al final de la película, que suele terminar con una gran explosión orgíastica, los supervivientes huyen con algún vehículo de fortuna, o son rescatados por una entidad ficticia que estuvo mirando todo el tiempo con prismáticos o por satélite sin hacer nada. El héroe o la heroina puede optar entonces por golpear al Funcionario-Sádico que les envió allí.

Cas típic 3171: noi li agrada noia, noi li agraden els peixos (1/2)

Avui toca monogràfic de sota l’aigua. Començo amb 32 fotos de David Doubilet que es passa la vida sota l’aigua fent fotos.

Anècdota sobre com els suecs a meitat dels vuitanta es pensaven que escoltaven motors de submarins russos però era una altra cosa.

HKP 1 – Vertol 44A över U-båten Sjöhästen. Tid runt 1960

El peix que puja cascades

Estampida de 2.000 dofins o això diuen, no els he comptat.

Tornado de peixos

Cas típic 3170: noi li agrada noia, noi li agrada l’evolució dels genitals

1. La traductora de llenguatge de signes en el concert d’Eminem es mereix un augment (39 segons)
2. Crec que això significa que el divorci és a prop (10 segons)
3. Record del món de làsers (320) encesos en un mateix espectacle (gairebé 2 min d’epilèpsia)
4. Polònia: El pin parental de Vox (3 min)
5. Fil de twitter de rotondes
6. Escurçó de cua d’aranya enganyant un ocell poc espavilat (43 segons)
7. El trenca-closques que a vegades sobra una peça (2 min)
8. Espanya: població estrangera per nacionalitat 2019
9. Les dades no menteixen: “Els homes amb cotxassos condueixen com imbècils”
10. Net, resistent a l’aigua, rentable, i ecològic: així és el paper fet amb pedra (3 min)
11. Roomba neteja casa teva, però també la “espia” i crea un plànol que podria vendre a terceres empreses
12. El tango evolutiu dels genitals (5 min subtítols)
13. Un fantàstic exemple de com el marc de referència fa variar la percepció de velocitat (explicació en anglès)
14. El tir impossible de petanca anglesa (35 segons)
15. City Roads: mapes nets de text per a usar en tot tipus de dissenys

Cas típic 3169: noi li agrada noia, noi li agraden les atraccions (2/2)

Segona part del monogràfic d’atraccions. Krustyland el parc d’atraccions inspirat en els Simpsons, una oportunitat perfecte per haver-se anomenat Rascapiquilandia.

Insano, el tobogan d’aigua més alt del mon 41 metres.

Recopilació variada de tobogans aquàtics.

10 parcs d’atraccions no gaire divertits en principi. Si, algun està repetit de l’altre dia, com ara el parc de Stalin.

Parc dels laberints en camps de blat de moro

SkyScreamer: Cadires voladores a 120 metres del terra

Cas típic 3168: noi li agrada noia, noi li agraden els gràfics

Recupero el CT645 i els gràfics de graphjam
– Maneres de fer un projecte:

– La meva data de naixement respecte…

– La probabilitat relativa que el telefon deixi de sonar respecte la distancia en que estic d’agafar-lo

– La resposta al sentit de la vida, l’únivers i tota la resta es :

– Per què la gent odia windows:

– Percepció del temps segons el que estàs fent:

Com que em semblen pocs afegeixo alguns d’inèdits en aquest blog

Cas típic 3167: noi li agrada noia, noi li agraden les atraccions (1/2)

Monogràfic d’atraccions, comencem amb una muntanya russa que et mata. Euthanasia Coaster. Es només un concepte, no existeix com a tal.

Posar per la foto de l’atracció es tot un art

Tobogan on passes per una piscina amb taurons

10 parcs d’atraccions estranys, com per exemple Bonbon Land un parc escatològic.

Muntanya russa alpina. Porta frens però fer-los servir es de covards.

Cas típic 3166: noi li agrada noia, noi li agraden les aventures d’un hàmster

1. Jack Nicholson minuts abans de començar a rodar l’escena de la destral a “El Resplendor” (40 segons)
2. Desaparegut. Pantomima Full. L’amistat és només una fase. (1 min)
3. Comparativa dels dictadors amb més morts a l’esquena segons la wikipedia (3:26 min)
4. Així hauria d’haver estat Terminator 3 (espoilers del final de la segona) (34 segons)
5. Una pista de termites (a la part superior) i una pista de formigues (a la part inferior). Cada insecte que viatja està protegit per la seva pròpia columna de soldats (28 segons)
6. Hugh Laurie fent ús de el pin parental. Sketch “Parent Power” episodi 1 de la primera temporada d ‘ “A Bit of Fry & Laurie” (2:20 min)
7. Interior. Seu de VOX. Per Jose A. Pérez Ledo
8. Quan ella està preparada per… però tu ho estàs més (1 min)
9. Fòbies i fílies: què pensen catalans i espanyols els uns dels altres?
10. Vaig a fer una volta ara vinc (23 segons)
11. Pantomima Full: MILLENNIAL MAYOR (1 min)
12. Rolònia – Rajoy vol presidir la RFEF (2 min)
13. Pinta bé la nova de Retorn a el Futur … (15 segons)
14. 6 minuts d’aventures d’un hàmster en un temple ple de trampes (6 min)

 

Cas típic 3165: noi li agrada noia, noi li agrada la 5ena de Peaky Blinders i la 4rta de Mr Robot

Volia parlar una mica de la cinquena de Peaky Blinders i de la quarta temporada de Mr Robot, però només una mica, perquè llavor faria masses espoilers, i com que em quedaven dos posts molt curts els he ajuntat en un, i ara tinc un post curt en comptes de dos molt curts.

Recordeu els Peaky Blinders? Els tres germans gangsters de les apostes de cavalls de Birmingham de principis de segle XX que es mouen a ritme de rock, us he parlat d’ells en les quatre temporades anteriors o sigui que us haurien de començar a sonar. Per cert, quan dic a principis del segle XX vull dir exactament en el 1929, us sona aquest any? Per una cosa que fa crack, doncs certa família Shelby tenia invertit en tot borsa, com tants altres, però els altres ens importen poc. Han passat gairebé dos anys des de que vaig veure la quarta temporada i he oblidat moltes coses, entre d’elles que apareixia Aidan Gillen (Meñique de GOT). Puc dir que aquesta es la temporada dels feixistes, aquí ho deixo. La temporada què tal? Simplement correcte.

Es mouen com estrelles de rock però son una família de mafiosos

Peaky Blinders (que podeu trobar a Netflix) té un 8.1 al filmaffinity i un 8.8 al imdb En el CT2789 parlo de la temporada anterior.

Nota Peaky Blinders 5ena: 6/10

Mr Robot segueix amb la història de l’Eliot i el seu amic Mr Robot, també hi ha la seva germana per allà. La idea de la temporada es carregar-se la senyora Whiterose i el seu conglomerat de empreses malvades, ho aconseguirà o el exercit obscur se’l carregarà? El exercit obscur té molt poder, no entenc perquè no es carreguen al Eliot abans, podien fer-ho perfectament, saben on està sempre i saben que es una nosa.

El cacau mental que té aquest nano al seu cap es bastant important, de fet en això es basa la sèrie, i sobretot els tres últims capítols, el més originals i els que m’han fet realment reconciliar-me amb la sèrie, des de la primera temporada que no la gaudia tant. La segona temporada va ser una mica rara i fluixa, la tercera ho va arreglar una mica però era una temporada força complicada, en canvi en la quarta tot es més clar i el més important amb un final rodó i satisfactori.

Hola sóc l’Eliot un autista addicte a la morfina, no es nota, oi?

Mr Robot té un 7,5 al filmaffinity i un 8,6 al imdb. Trobareu coses de la tercera de Mr Robot al CT2765

Nota Mr Robot 4rta: 8/10

Cas típic 3164: noi li agrada noia, noi li agraden els personatges de Mundodisco

Avui recordo la meva llista per personatges preferits dels llibres del gran Terry Pratchett en el CT606
El que dona cos a les històries són els personatges, que van apareixent en varis llibres. Per això avui TOP 5 dels personatges més carismàtics de DiscWorld.

5- Fundidordehierroson Zanahoria: Cabo, sargent i finalment capità de la guardia de Ankh-Morpork. Té la capacitat de memoritzar qualsevol fet al detall. Fa gairabé dos metres d’alçada i es un nan (adoptat). Fa cumplir la llei, respectant la llei i es respectat per tothom degut a que “cuando se mueve, sus músculos tienen que apartarse para dejar paso a más músculos”. També s’ha dit:

“Zanahoria medía dos metros pero había crecido como un enano, y después más como un humano.”

4-Mustrum Ridcully: Archicanciller de la universitat invisible (universitat de màgia). Contràriament al seus predecessors porta el carrec forces anys. Entre els seus defectes destaca el caracter de no volver entendre res, o de entendre-ho malament, disparar amb una ballesta per la porta del seu despatx i tenir una bona salut.

3- Rincewind: El mag més inepte de tot el Mondisc. Destaca la seva habilitat en ficar-se en problemes, i també la capacitat de sortir-ne sempre viu. Es el responsable de que existeixi vida en el Disc per deixar caure un entrepà mig mossegat en una platja del principi de la Creació… Si l’entrepà hagués portat maionesa, la vida hauria sigut més gustosa. Alguns extractes sobre ell:

Rincewind podía pedir piedad a gritos en diecinueve idiomas, y simplemente gritar en otros cuarenta y cuatro.

“Suerte es mi tercer nombre”, dijo Rincewind. “Eso sí, mi segundo nombre es Mala”.

2- Lord Vetinari: Patrici de la ciutat de Ankh-Morpork. La ciutat va acceptar fa un temps la política de “Un Home, Un Vot”. El Patrici es l’hombre, i el vot es el seu. A més a més té l’honor de ser la tarifa més cara del gremi d’assassins.

Alguna de les aparicions:

– ¿Por qué està yendo allí nuestra gente?  – Dijo el señor Boggis del – Gremio de Ladrones

– Porque están haciendo gala de un brioso espíritu de pioneros y buscando riquezas y … más riquezas en una tierra nueva -dijo Lord Vetinari.

– ¿Y qué buscan los Klatchianos? -pregunto Lord Downey.

– Oh, han ido alló porque son una panda de oportunistas sin principios y siempre están dispuestos a hacerce con algo a cambio de nada.

1- La mort: Surt a tots els llibres. I la seva feina… Bé tan sols dir que només la poden veure els mags, els gats i els morts. Li agrada el Curry i li agrada la seva feina i es sentiria millor si la gent apreciés que fa una bona feina.

SOY LA MUERTE, NO LOS IMPUESTOS. YO APAREZCO SOLAMENTE UNA VEZ.

Cas típic 3163: noi li agrada noia, noi li agrada Reina Roja

Reina roja – Juan Gómez-Jurado (568 pàgines)

Un inspector de policia basc que es bona persona però ha fet les coses sense seguir el procediment correcte serà utilitzat per protegir una investigadora fora de sèrie que està investigant un assassinat d’un noi molt important sense que tot això surti a la llum. Aquesta investigadora anomenada Antonia Scott forma part d’un projecte europeu de súper-investigadors d’elit anomenat “Reina Roja”, i no explico res més perquè qualsevol cosa extra podria arruïnar la gràcia del llibre. Només dir que tot bastant es flipat la veritat, però la “flipadesa” amb que ho explica enganxa força, de fet es el principal atractiu del llibre. Capítols curts amb finals intrigants, personatges que son uns cracs o van de cracs, recorda una mica a Dan Brown però sense ser estil Dan Brown, es un estil més directe, més cru, no tan americà, es complicat d’explicar però a mi m’ha agradat. Un ritme ràpid, un parell de personatges protagonistes amb carisma, un cas important, què més voleu?

El comisario tampoco quiso explicarle nada cuando Jon le preguntó por Mentor: —¿De dónde coño ha salido? ¿Del CNI? ¿De Interior? ¿De los Vengadores?

Nota: 8/10

Cas típic 3162: noi li agrada noia, noi li agrada comprovar les seves capacitats

1. Globus d’Or: Així es Hollywood  (1 min)
2. Comprova el teu temps de reacció
3. Comprova la teva memòria visual
4. Comprova la teva memòria numèrica
5. Comprova la teva memòria verbal
6. Comprova la teva audició
7. Comprova la teva velocitat d’escriptura.
8. Les 10 ciutats més poblades de l’any 1500 a l’2019 (3 min)
9. Problemes amb els paraigües (13 segons)
10. Un petit error d’un antiaeri Patriot
11. Una altra víctima dels filtres discriminadors de l’Instagram (9 segons)
12. Un coreà fent una puntada de peu molt amunt (9 segons)
13. Un anunci japonès amb Nicolas Cage (29 segons)
14. Holanda per tal de fomentar l’ús de carril dret i controlar la velocitat ha creat zones musicals (1 min)
15. Fil sobre seguretat alimentaria cortesia de Gominolas de Petrolio.

Cas típic 3161: noi li agrada noia, noi li agraden les pelis del 2019 (6/6)

Recopilatori de les pelis que he vist els últims dos mesos de l’any 2019.

1. Dragon Ball Super: Broly (2018) [6,7][5]. La quarta generació de bola de drac coneguda com a “Super” es caracteritza per estar pobrament dibuixada però a canvi té uns efectes estroboscopis de llum i color que fan les delícies de qualsevol epilèptic. La veritat es que el capítol comença interessant amb la història de la destrucció del planeta Vegeta (sí, una altra vegada), es de llarg la millor part del capítol, la segona part es simplement lluita i més lluita, i anar canviant els color dels cabells dels guerrers, bastant avorrit.
2. Corazones de acero (2014) [6,6][6]. Abril del 1945, els aliats ja tenen la segona guerra mundial gairebé guanyada, però els nazis no es rendeixen, en comptes d’assegurar la victòria el què fan es enviar petits escamots de tancs clarament insuficients per acabar amb la resistència alemanya, un d’aquests grups serà liderat pel sergent no se què, Brad Pitt. Veure tancs en acció sempre mola, però veure això d’intentar matar mig exercit nazi amb un sol tanc queda una mica forçat.
3. El vicio del poder (2018) [6,9][6] Una pel·lícula biogràfica sobre el vicepresident dels EEUU Dick Cheney. Realment la pel·lícula no deixa massa bé a aquest home, i tot el què va fer amb relació amb la guerra d’Irak, el president Bush tampoc queda massa bé, i algun altre republicà tampoc surt massa ben parat. No es un documental, es Christian Bale en acció.
4. Star Wars: El ascenso de Skywalker (2019) [6,2][6]: Complicat parlar d’aquesta sense espoilers… Es una peli molt ben feta però amb masses forats de guió i massa Disney.
5. Glass (2019) [6,3][6]: Tercera part de la trilogia que va començar amb “El protegido” i va continuar amb “Múltiple”. Existeixen els super-herois? Es una peli estranya, com totes les d’en Shyamalan. Potser de les tres es la que més m’ha agradat, serà perquè posa un final a la història.
6. Grenn Book (2016) [7,6][7]: Road movie ambientada en els anys 60 on un famós músic de color viatja pel sud dels EEUU amb un xofer blanc. No tenia gaires esperances vist l’argument de la peli però m’ha agradat. El duo Mortensen / Mahershala funciona molt bé.
7. La LEGO película 2 (2019) [5,8][7]: Una peli pels nens que també la gaudeixen els adults perquè està plena de referències que els nens no pillaran. Es bàsicament el mateix que la primera, tot i així a mi em posa de bon rotllo aquest tipus de pelis. Molta acció, un gag seguit d’un altre i cançons enganxoses i Bruce Willis.
8. Malos tiempos en el Royale (2018) [6,5][6]: Quatre desconeguts que en principi no es coneixen s’allotgen en un hotel decadent de Nevada, a mesura que avança la nit s’anirà descobrint què hi fa cadascú allà. Es una història al estil Tarantino, semblant a los Odiosos Ocho, però tot i que la trama no està malament l’estil no es tan bo com el d’en Tarantino, una cosa es posar tensió a l’ambient i l’altre es allargar massa, li falta ritme, amb 45 minuts menys seria millor peli.

Us enllaço la resta de posts de cine de l’any 2019: Gener / Febrer, Març / Abril, Maig / Juny, Juliol / Agost, Setembre / Octubre. Total 59 pelis vistes en el 2019, més o menys surt a peli per setmana. En el 2018 van ser 57 pelis, les podeu repassar en el CT2871 i el CT2959.

Cas típic 3160: noi li agrada noia, noi li agrada la sincronització (4/4)

Acabo el monogràfic de la sincronització amb el CT2479

Tal com vaig anunciar ahir, avui és l’última part de la saga de posts relacionats amb els problemes del fus horari. Després d’aquesta sosa i prescindible introducció ja podem entrar en matèria. Unes quantes illetes del Pacífic tenien tots els números per veure’s implicades en problemes de fus horari i així va ser. Al perdre Japó la segona guerra mundial (espoiler? Espero que no…), la ONU va passar a administrar les illes Marshall (res a veure amb Mr Marshall), Micronesia, Palaos (Si heu llegit “Palamós” torneu a llegir) i les Illes Marianes del Nord, bé, concretament qui es va encarregar d’administrar aquestes estratègiques illes del Pacífic van ser els EEUU, ves quina cosa! Tots aquests territoris funcionaven amb la data japonesa, es a dir, estaven a l’oest de la línia de canvi de data, però tots? No! La gràcia de les normes es justament poder fer excepcions! El atol (Illa de les mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinyell que encercla una llacuna central d’aigües marines somes, parlant clar, el que seria “atolón” en castellà) de Kwajalein (que suposo que no cal dir perquè aquest blog només el llegeix gent culta, però per si de cas matiso que forma part de les illes Marshall) va ser la excepció, perquè allà els EEUU hi tenen una base militar (espero que no sigui una base secreta perquè acabo de desvetllar la seva ubicació…), la qual fa servir la data de Hawai, que es el territori dels EEUU més proper. Per tan, ens trobem amb un munt d’illetes del Pacífic, on totes tenen la mateixa hora menys un grupet de 97 illots que viuen en un dia més tard que la resta, no ho trobeu genial? Que aixequi la ma qui ho trobi genial. D’acord, ja podeu baixar les mans. Però la cosa no acaba aquí, en el 1986 les Illes Marshall es van independitzar (Si ho recordeu com si fos ahir es que ja teniu una edat), incloent Kwajalein, però aquesta va continuar vivint a la seva un dia més tard que la resta del país, penseu en els Canàries, però en comptes de dir “una hora menos en Canarias” seria dir “una dia menos en Canarias” WTF! Finalment el 1993 EEUU va cedir a la pressió del país i van acceptar posar el mateix dia, però com que el més important que hi ha en aquest atol es la base dels EEUU, el què van fer es canviar la setmana laboral per sincronitzar-la amb Hawai, per tan a Kwajalein treballen de dimarts a dissabte, i així coincideix amb el dilluns a divendres de Hawai, no us sembla genial? Si, tornem a fer allò d’aixecar les mans si ho trobeu genial.

Busqueu la mà amb sis dits

Un altre cas més amb el fus horari: Kiribati, que té nom de menjar japonès (un Kiribati en tempura si us plau) però en realitat es una colònia britànica que cau a l’est de la línia de canvi de data, fins aquí tot bé, però en el 1979 li va comprar a EEUU les illes de Línia i Fènix, que queien a l’altre costat de la línia del canvi de data, convertint-se així en un país dividit en dos dies diferents, amb els problemes que això comporta per un país com ara el fet de compartir només quatre dels cinc dies laborables que té la setmana. Pensareu que arreglar un problema tan greu seria una qüestió prioritària en el país i al cap de poc es va trobar una solució, oi? Doncs van haver de passar 14 anys! Fins el 1994 no es va poder arreglar aquesta situació, 94, eh? Parlem d’història contemporània, després de les nostres Olimpíades, i no estem parlant d’una base militar com el cas anterior, parlo d’un país on hi viu gent en les seves dues meitats! Així doncs el 1 de gener de 1995 no va existir per la meitat est dels habitants de Kiribati per tal de solapar-se al dia de l’altra meitat del país. Per tan no van tenir el gran dia de la ressaca, us imagineu anar a treballar l’endemà de celebrar el cap d’any? Si a mi ja em costa anar-hi el dia dos de gener… Amb Samoa va passar una cosa semblant, en el 1892 van decidir que es posarien en la mateixa data que EEUU perquè comerciaven molt amb ells, però anys posteriors la cosa va canviar i amb qui més comerciaven va passar a ser Austràlia, així doncs com que no costa res posar-se canviar de bàndol, “y donde dije digo, digo Diego” en el 2009 (Any 3 després de Pons’s Blog) van decidir posar-se altre vegada en el mateix dia que Austràlia, encara que a l’illa del costat, a tan sols un petit grapat de quilòmetres de distància, en la Samoa Americana tinguin un dia menys.

On volia arribar amb tots aquests posts sobre els reajustaments de calendari es que si a Pons’s Blog s’han desordenat alguns CT, o bé s’han eliminat alguns altres o s’han afegit, o fins hi tot s’han repetit, no passa res, perquè una vegada més es compleix el tòpic que la realitat supera a la ficció. Aquí us deixo perquè gaudiu del nostre estàtic i previsible calendari.