Acabo el monogràfic de la sincronització amb el CT2479
Tal com vaig anunciar ahir, avui és l’última part de la saga de posts relacionats amb els problemes del fus horari. Després d’aquesta sosa i prescindible introducció ja podem entrar en matèria. Unes quantes illetes del Pacífic tenien tots els números per veure’s implicades en problemes de fus horari i així va ser. Al perdre Japó la segona guerra mundial (espoiler? Espero que no…), la ONU va passar a administrar les illes Marshall (res a veure amb Mr Marshall), Micronesia, Palaos (Si heu llegit “Palamós” torneu a llegir) i les Illes Marianes del Nord, bé, concretament qui es va encarregar d’administrar aquestes estratègiques illes del Pacífic van ser els EEUU, ves quina cosa! Tots aquests territoris funcionaven amb la data japonesa, es a dir, estaven a l’oest de la línia de canvi de data, però tots? No! La gràcia de les normes es justament poder fer excepcions! El atol (Illa de les mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinyell que encercla una llacuna central d’aigües marines somes, parlant clar, el que seria “atolón” en castellà) de Kwajalein (que suposo que no cal dir perquè aquest blog només el llegeix gent culta, però per si de cas matiso que forma part de les illes Marshall) va ser la excepció, perquè allà els EEUU hi tenen una base militar (espero que no sigui una base secreta perquè acabo de desvetllar la seva ubicació…), la qual fa servir la data de Hawai, que es el territori dels EEUU més proper. Per tan, ens trobem amb un munt d’illetes del Pacífic, on totes tenen la mateixa hora menys un grupet de 97 illots que viuen en un dia més tard que la resta, no ho trobeu genial? Que aixequi la ma qui ho trobi genial. D’acord, ja podeu baixar les mans. Però la cosa no acaba aquí, en el 1986 les Illes Marshall es van independitzar (Si ho recordeu com si fos ahir es que ja teniu una edat), incloent Kwajalein, però aquesta va continuar vivint a la seva un dia més tard que la resta del país, penseu en els Canàries, però en comptes de dir “una hora menos en Canarias” seria dir “una dia menos en Canarias” WTF! Finalment el 1993 EEUU va cedir a la pressió del país i van acceptar posar el mateix dia, però com que el més important que hi ha en aquest atol es la base dels EEUU, el què van fer es canviar la setmana laboral per sincronitzar-la amb Hawai, per tan a Kwajalein treballen de dimarts a dissabte, i així coincideix amb el dilluns a divendres de Hawai, no us sembla genial? Si, tornem a fer allò d’aixecar les mans si ho trobeu genial.
Un altre cas més amb el fus horari: Kiribati, que té nom de menjar japonès (un Kiribati en tempura si us plau) però en realitat es una colònia britànica que cau a l’est de la línia de canvi de data, fins aquí tot bé, però en el 1979 li va comprar a EEUU les illes de Línia i Fènix, que queien a l’altre costat de la línia del canvi de data, convertint-se així en un país dividit en dos dies diferents, amb els problemes que això comporta per un país com ara el fet de compartir només quatre dels cinc dies laborables que té la setmana. Pensareu que arreglar un problema tan greu seria una qüestió prioritària en el país i al cap de poc es va trobar una solució, oi? Doncs van haver de passar 14 anys! Fins el 1994 no es va poder arreglar aquesta situació, 94, eh? Parlem d’història contemporània, després de les nostres Olimpíades, i no estem parlant d’una base militar com el cas anterior, parlo d’un país on hi viu gent en les seves dues meitats! Així doncs el 1 de gener de 1995 no va existir per la meitat est dels habitants de Kiribati per tal de solapar-se al dia de l’altra meitat del país. Per tan no van tenir el gran dia de la ressaca, us imagineu anar a treballar l’endemà de celebrar el cap d’any? Si a mi ja em costa anar-hi el dia dos de gener… Amb Samoa va passar una cosa semblant, en el 1892 van decidir que es posarien en la mateixa data que EEUU perquè comerciaven molt amb ells, però anys posteriors la cosa va canviar i amb qui més comerciaven va passar a ser Austràlia, així doncs com que no costa res posar-se canviar de bàndol, “y donde dije digo, digo Diego” en el 2009 (Any 3 després de Pons’s Blog) van decidir posar-se altre vegada en el mateix dia que Austràlia, encara que a l’illa del costat, a tan sols un petit grapat de quilòmetres de distància, en la Samoa Americana tinguin un dia menys.
On volia arribar amb tots aquests posts sobre els reajustaments de calendari es que si a Pons’s Blog s’han desordenat alguns CT, o bé s’han eliminat alguns altres o s’han afegit, o fins hi tot s’han repetit, no passa res, perquè una vegada més es compleix el tòpic que la realitat supera a la ficció. Aquí us deixo perquè gaudiu del nostre estàtic i previsible calendari.
Com mola veure que l’ahir va ser una setmana abans ^^
Molt del Fray Luis de León…
Hi ha dies que es fan molt llargs
I aquí continuem, ben sincronitzats…
Perquè el MEV ho ha volgut així.
No sé per què m’esperava aquest comentari… Les meves capacitats de ESP deuen haver augmentat considerablement ^^
Crec que si mai algú se’m queixa per haver arribat tard li passaré aquesta sèrie de CTs perquè s’adoni que això del temps i d’anar tan sincronitzats és un quasi una coincidència.
Quanta estona hem de buscar els dits? Jo com a molt veig mans de 3, 4 o 5 dits.
He parlat de sincronització de dies, no pas de minuts o hores, o sigui que si has de fer tard que sigui un dia o dos tard.
PS: Deixa de buscar dits, ja has perdut prou el temps
També has de poder trobar de 6. No estic segura però crec que fins i tot poden sortir dobles.