Arxivar per Març, 2020

Avui recupero el CT679 amb frases sobre la informàtica.

“Los ordenadores se hacen cada vez más inteligentes. Los científicos dicen que pronto ellos serán capaces de hablarnos (y con ‘ellos’ me refiero a los ordenadores, dudo mucho que los científicos sean capaces de hablarnos)”
— Dave Barry

“Microsoft ha lanzado una nueva versión, Windows XP, que según todo el mundo ‘es la versión más fiable de Windows hasta la fecha’. Para mí, esto es como decir que el espárrago es el vegetal más articulado que ha existido nunca”
— Dave Barry

“La escritura de código tiene un lugar en la jerarquía humana de valores por encima del saqueo de tumbas y por debajo de la dirección y gestión”
— Gerald Weinberg

“Una de las causas principales de la caída del imperio romano fue que, como no usaban el cero, no tenían forma de saber cuándo sus programas en C terminaban correctamente”
— Robert Firth

“Codifica siempre como si la persona que finalmente mantendrá tu código fuera un psicópata violento que sabe dónde vives”
— Martin Golding

“Todas las piezas deben unirse sin ser forzadas. Debe recordar que los componentes que está reensamblando fueron desmontados por usted, por lo que si no puede unirlos debe existir una razón. Pero sobre todo, no use un martillo”
— Manual de mantenimiento de IBM, año 1925

“La mayoría de expertos está de acuerdo en que la causa más probable de destrucción del mundo sería por accidente; y aquí es donde entramos nosotros: somos profesionales de la informática, causamos accidentes”
— Nathaniel Borenstein

“Es importante destacar que ningún ingeniero software con ética consentiría escribir un procedimiento llamado DestruirBaghdad. Su ética le obligaría a escribir un procedimiento DestruirCiudad, al que se pasaría el parámetro Baghdad”
— Nathaniel S. Borenstein

“La gestión manual de bloques de memoria en C es como hacer malabarismos con pastillas de jabón en la ducha de la prisión: todo diversión hasta que cometes un fallo”
— Un usuario anónimo de un foro Usenet

“Era una broma, ¿vale? Si hubiéramos pensado que iba a usarse no la habríamos escrito”
— Mark Andreesen, hablando de la etiqueta BLINK de HTML

“Sí, tenemos unas reglas de vestuario en la empresa. Tienes que vestirte”
— Scott McNealy, co-fundador de Sun Microsystems

Si voleu més frases sempre podeu passar per aquí o encara diria més per aquí.

Les bromes de càmera oculta fan gràcia… si no te les fan a tu

Sopa magnètica

Pastís magnètic (cosina de l’anterior)

Perruca amb el propi cabell

Inflant la pilota

Biblioteca inestable

Pastís aixafat

Amb quina us quedeu?

  1. Body clock, coses que la gent jove fa a Tik tok (3:23 min)
  2. Scrubs ens mostra perquè es important el distanciament social (1 min)
  3. Reunió sobre # COVID19 a l’ajuntament de Georgetown. L’alcalde una necessitat i se’n va per llançar troncs a la serradora. Ho fa amb el micro obert (1:31 min)
  4. Mai s’ha de destruir el patrimoni de la humanitat (3:30 min)
  5. A que no fas un backflip sense llençar la cervesa – Que no? Aguantam … bé no, simplement mira (11 segons)
  6. Interpretant la cançó de l’Inspector Gadget amb un òrgan (1 min)
  7. Eugenio: La A! (44 segons)
  8. Com vivim el confinament? He sortit al carrer… o no? Material inèdit de les Fakes del Està Passant (1:13 min)
  9. En un mon sense acudits (còmic)
  10. El tobogan aquàtic rotatiu (8 min, podeu fer salts)
  11. Passos a seguir quan et trobes una taràntula a casa (41 segons)
  12. First dates Cartagena (40 segons)
  13. La Decadència dels Simpsons (Te Lo Resumo) (16:39 min)
  14. La biomassa dels éssers vius (2:29 min)

Fleabag es una sèrie britànica que podríem considerar com a comèdia però té tocs dramàtics, avui en dia les sèries que triomfen son una barreja d’estils, les coses son així. Consta de només 12 capítols, 6 a la primera temporada i 6 a la segona, ja sabeu que als anglesos no els hi agrada fer temporades gaire llargues. La sèrie s’ha emportat un parell de Emmys importants el de millor comèdia i el de millor actriu de comèdia, per la protagonista i creadora Phoebe Waller-Bridge. La trama es centra en el personatge de Fleabag, una noia de trenta i pocs anys que té uns quants problemes amb la seva vida, no es porta gaire bé amb la seva germana, el seu negoci es una cafeteria sense clients, la seva millor amiga i sòcia en el negoci ha mort, la seva parella la deixa, es porta fatal amb la seva madrastra, horrible amb el seu cunyat, i podria seguir, però crec que ja us feu una idea de que la seva vida no es fàcil, recordeu que estem parlant d’una comèdia, oi? Però es que Fleabag no es la típica comèdia blanca i per tots els públics on es promouen els valors ètics correctes com podria ser un Friends, un Big Bang o un Modern Family, es tot el contrari al humor tipus “Ui que sapastres som! Mira en quins embolics ens fiquem, però al final no passa res perquè som bona gent i ens estimem”, res a veure, aquí la vida de la protagonista i la gent del seu voltant va avançant capítol a capítol.

Però encara no us he explicat el millor, el millor de la sèrie es la complicitat amb l’espectador; recordeu quan Frank Underwood de House of Cards trenca la quarta paret i es comunica amb l’espectador? Doncs a Fleabag passa molt més habitualment, la protagonista pot estar tenint un diàleg a tres bandes entre un personatge i l’espectador, explicat així pot semblar caòtic però funciona molt bé, i moltes vegades no cal ni que sigui una frase dirigida al espectador, amb una mirada es suficient per aconseguir aquesta complicitat, perquè sense dubte la expressivitat de Phoebe Waller-Bridge es un dels principals atractius de la sèrie, per alguna cosa s’ha emportat l’Emmy. Però encara hi ha un motiu extra per mirar la sèrie, en Moriarty, bé, no exactament ell, el actor que l’interpreta Andrew Scott serà un personatge important en tota la segona temporada, i possiblement fa el millor discurs sobre l’amor que he escoltat mai.

Fleabag té un 7,7 al filmaffinity i un 8,7 al imdb.

Nota: 8/10

En Dilbert es una tira còmica que he penjat per aquest blog unes quantes vegades, per exemple en el CT664 que avui recupero, però també ha tret llibres com ara el Futur de Dilbert que apareix en el CT649 que també recupero avui.

Hace miles de años las mujeres descubrieron que podían ocultar sus preferencias bajo el manto de la religión y de esta forma controlar a los hombres crédulos. La conversación se produjo de la siguiente forma:

– Marido: Vuelo en una hora. Voy a amar la mujer de mi prójimo
– Mujer: Eso no lo puedes hacer.
-Marido: ¿Y por qué no?
– Mujer: Este… Dios lo dijo. És es un ser todopoderoso. Si no le obedeces, arderás en el infierno.
– Marido: Menos mal… gracias por advertirme. ¿Y si mato primero a su marido?
– Mujer: Pues no, malas noticias: tampoco puedes hacer eso.

Quejarse durante un proceso de reducción de plantilla podría es como saltar a la comba en una trinchera mientra el enemigo le está disparando: puede que se divierta, pero la diversión de durará bien poco.

Mi madre se tomaba el Scabble muy en serio. De hecho, no me enseñó a hablar o a escribir hasta los seis años porque pensó que así podria jugar más tiempo con ventaja. No fue hasta mucho más tarde, cuando estaba en la universidad, que me di cuenta de que el diccionario Webster’s no tenía palabras añadidas a mano al último minuto antes de ir a la imprenta. Hasta el día de hoy me pregunto si es cierta su afirmación de que dar cabezazos está permitido en el Scrabble.

Cuando una mujer le habla a un hombre, el hombre tiene dos opciones:
– Escuchar.
– Fantasear con practicar el sexo con esa mujer que está generando tanto ruido.

Yo creo que el suicido asistido se convertirá en una especialización médica:
– Paciente: Me duele la garganta.
– Doctor: Hmmm, yo le recomiendo el suicidio asisitido.
– Paciente: ¿El suicidio? Pero… ¿Y si se trata sólo de un resfriado?
– Doctor: No quisiera arriesgasme tanto.

dilbert-0dilbert-1dilbert-2dilbert-3

dilbert-2adilbert-4dilbert-5

Avui toca parlar de Watchmen una sèrie de nou capítols que ens situa 30 més tard dels fets del còmic / pel·lícula del mateix nom. Si no heu vist la peli o llegit el còmic, perdó, novel·la gràfica, potser val la pena fer-li un cop d’ull abans de començar la sèrie, tot i que no es obligatori. A Tulsa tenen problemes amb una espècie de Ku Klux Klan, i per tal que els policies no siguin assetjats pels criminals en la seva vida privada aquests porten mascares, per suposat això no els converteix en super-herois, simplement són gent amb mascara, i aquests treballen per la policia atrapant els dolents com qualsevol altre policia. A part d’això tenim Jeremy Irons fent coses estranyes, molt estranyes, bé, de fet cada vegada veurem coses més estranyes en la sèrie, molt més estranyes que una simple pluja de calamars inter-dimensionals.

Polis amb mascara i vestits estranys, el que ens faltava!

La sèrie comença fluixeta, un policia mor, una investigació, un altre poli mor una investigació més seria, passen coses rares, arriba el FBI i investiga més, coneixem el passat d’algun protagonista i en aquest punt es quan la sèrie ja t’enganxa, finalment en els dos capítols finals es van tancant tots els misteris, obtens totes les respostes i finalment tot encaixa satisfactòriament, sempre i quan recordis que tot es ciència ficció i que qualsevol invent tecnològic està al servei de la trama.

Watchmen té 7,5 un al filmaffinity i un 8,1 al imdb

Nota: 8/10

  1. Jeep fitxa a Bill Murray per fer una re-interpretació de “El dia de la Marmota” (1 min)
  2. Fent un cavall amb els diferents llenguatges de programació (còmic)
  3. Animació / il·lusió òptica impossible (10 segons)
  4. Parada en Boxes: 1981 vs 2019 (30 segons)
  5. Un operari mor al col·lapsar un estadi a Sant Petersburg mentre tallava part del sostre amb un bufador, sembla una peli de Michael Bay (45 segons)
  6. Coronavirus a Espanya (conjectura distòpica) per Jose A. Pérez Ledo
  7. Aquest és l’aspecte de el Sol amb la màxima resolució que s’ha captat mai (15 segons)
  8. La inflexibilitat policial i els problemes d’aparcament en tots els planetes de l’Imperi Galàctic (3 min subtítols en anglès)
  9. Les empreses més antigues del món encara en funcionament
  10. Un oriolà envia per correu cocaïna per provar si era viable traficar així (Espoiler: descobreix que no ho és)
  11. Final feliç (còmic d’humor)
  12. Només hi ha 10 tipus de cartells de pel·lícules
  13. Thursday Appointment (Cita de los jueves) Curt iranià (2 min subtítols en anglès)
  14. Ordenant claus (30 segons de satisfacció visual)
  15. Les disfresses en parella sempre funcionen millor

The Good Place es aquella comèdia sobre una dona bastant horrible que acaba al cel per error. A mesura que els capítols avancen la trama avança molt, pràcticament en cada capítol la situació es re-defineix, els personatges no paren de donar voltes per tot aquest mon fantàstic entre el “bon lloc” i el “mal lloc”, el que sembla en un capítol pot canviar totalment en el següent capítol. Però arriba un moment que tots aquests canvis “imprevists” s’acaben fent repetitius, en el fons la sèrie no para de donar voltes sobre el mateix, els personatges, tot i que continuen estan bé i son divertits, no fan més que repetir-se sobre les idees que ja tenim sobre ells, es a dir, són tòpics amb potes que no paren de posar-se en situacions que tot i ser diferents ja han passat de manera semblant. Quatre temporades han sigut massa per una idea d’una sèrie original que s’ha acabat estirant massa, com un xiclet, primer està molt bé perquè té sabor, però cada vegada es va diluint més aquest sabor fins que ja només et fa mal la mandíbula de tant mastegar repetitivament, potser ha sonat una mica cruel, la sèrie es continua deixant mirar, i realment tens curiositat per saber com acabarà tot, però ja no es la frescor de la original primera temporada, aquesta es la evolució de la sèrie fins la tercera temporada, però en la quarta, potser ha influït en que he fet una pausa temporal entre les dos temporades i he agafat la sèrie amb ganes noves, i sobretot el final, ha estat un final emotiu i satisfactori, queda ben tancada la trama, tot el que se li pot demanar a un final, fins hi tot podria qualificar a The Good Place amb un dels finals més emotius que he vist mai tot i tractar-se d’una comèdia, d’acord que es quedaria per darrera de grans finals emotius com A dos metros bajo tierra, el Ala Oeste i Downton Abbey, però no gaire per darrera d’ells.

Cada capítol de The Good Place comporta mínim una sorpresa


Recordareu la primera temporada en el CT3071. The Good Place té 6,8 un al filmaffinity i un 8,2 al imdb.

Nota 2ona: 7/10
Nota 3era: 6/10
Nota 4rta: 8/10

Avui recupero el CT655 sobre un còmic anomenat Zits i de regal també el CT681 sobre el mateix còmic.

zit8

zit11

zit12

zit13

zit9

zit10

zit1zit2zit3zit4zit6

zit71
zit52

Els blogs estan morts, tothom ho sap, per això el present passa pel youtubers. En principi no estic gaire interessat en els youtubers perquè s’enrotllen molt i expliquen poc, i costa més de llegir-los en diagonal com ho faries amb un post d’un blog, però tot i així he trobat alguns canals més o menys entretinguts pels meus interessos. No son els millors youtubers però són els que em distreuen. Entre claudators posaré el nombre de subscriptors que tenen i el promig de reproduccions per vídeo de mitjana.

Te lo resumo [4.000.000 / 2.000.000]: Resums de pel·lícules i sagues de manera divertida. 10 – 15 minuts. Si no heu vist el Rey León millor buscar una peli que si hageu vist.

Pero eso es otra Historia [500.000 / 400.000]: Explica diferents moments de la història amb certa gràcia i ritme amb capítols de 10 minuts. Si no us interessa Mesopotàmia hi ha altres èpoques.

Canal Random [750.000 / 300.000]: Fan crítiques de pel·lícules però el més destacat son els vídeos on busquen els erros de les pelis. Vídeos de 10 minuts. Si no has vist Braveheart millor busca una peli en el seu canal que hagis vist.

Kripparrian [1.000.000 / 200.000]: Es el youtuber més famós de Hearthstone, que es el joc que més hores he jugat. No té més. Solen ser vídeos de 20-30 min. No té sentit que mireu el vídeo si no jugueu al joc.

Pantomima Full [200.000 / 500.000]: Fan parodia sobre diversos tipus de persones en vídeos de 1 minut. Molta gent els comparteix per twitter, ja els coneixereu segurament.

  1. El Comidista: Crims contra la carn (03:35 min)
  2. Refredant cerveses en 30 segons
  3. El dia de la marmota per a la gent de color als EEUU (4 min)
  4. Aterratge d’un Airbus A380 amb vent creuat a Londres (20 segons)
  5. La veritable història darrere del meme de la núvia gelosa
  6. Per això es mala idea aparcar vehicles al mig d’un pas a nivell ferroviari (17 segons)
  7. Els punts magenta són tots del mateix color i sempre fan el mateix moviment, però es perceben direccions del moviment diferents (i brillantor diferent) segons el fons que hi posem.
  8. Així es el AVE low cost (3 min)
  9. Experiment de buit de vapor: omplint una ampolla d’aigua en un instant (40 segons)
  10. El mal es aquest home modificant un llibre d’en Wally (31 segons)
  11. Un xaval, sorprenentment no-asiàtic, acapara totes les mirades al posar-se a tocar un munt de cançons mítiques en un piano públic (4 min)
  12. L’efecte escenari: a la gent li agrada la opció del mig
  13. Mascotes intel·ligents (còmic Sarah Andersen)
  14. Comparativa de mida dels edificis ficticis més grans (6 min)
  15. El sistema d’estabilització dels ocells es molt bo (21 segons)

Per celebrar que el tractament de la diabetis tipus I no ha millorat absolutament res en tots els anys que porto sent-ho avui faig un post mèdic ^^

Retallades en sanitat.
CR_694818_recortes_en_sanidad

Dr House, cínic no, lo següent.
CR_589775_house

Oh! Tiretes de camuflatge!
Tiritas-de-camuflaje-2

Quan dura un refredat?
VEF_302668_yahoo_respuestas_entonces_mejor_me_medicare

Es menja una hamburguesa anomenada “triple bypass” i endevineu què? Efectivament, infart…
hamburger-triple

Sempre m’agrada acabar els posts mèdics amb una col·lecció de malalties rares: Sinestèsia, Síndrome de l’accent estranger, Síndrome de Capgras, Síndrome de Cotard, Micropsia, Síndrome Riley-Day, Síndrome de Proteus, Síndrome de Möbius, Progeria de Hutchinson-Gilford i Síndrome d’apnea-hipopnea durant el son.
micropsia

Avui recupero el CT657 sobre el llibre Grandes mentiras para niños pequeños de Andy Riley

Grandes mentiras para niños pequeños – Andy Riley

No només puc viure de Calvins i Garfields, també haig d’obrir a altres fronteres comicals (de comic). Per això suposo que pel meu aniversari em van regalar “Grandes mentiras para niños pequeños” del mateix creador que els “Conills suicides“, el senyor Andy Riley.

Guaiteu-lo:

nens0nens1nens2nens3nens4nens5

Avui parlaré de l’adaptació de Netflix que ha fet de l’obra de Andrzej Sapkowski, The Witcher, conegut com “El Brujo” o “El Brujero” o “Gerardo el Magias”, trieu la traducció que més gràcia us faci. La sèrie té vuit capítols on ens explica la història de tres personatges, el primer Gerald de Rivia, un bruixot que lluita contra monstre però es veurà ficat en moltes històries sense que ell ho vulgui, però així es la vida en aquest mon de ficció. Per altra banda coneixerem la història de Yennefer que passa de ser una grangera a una maga molt poderosa. I per últim la història de Ciri, una adolescent que tindrà problemes quan el seu regne es vegi envaït per una potencia rival. Les tres històries passen a la vegada en la sèrie, però la línia temporal no es com es mostra en els capítols, però no patiu si no sou dels que es passeu mirant la pantalla del mòbil en comptes de la pantalla de la sèrie no us perdreu en res.

Segons les proporcions diuen que Henry Cavil es el segon home més guapo.


La sèrie es entretinguda sense més. Qui esperi un Joc de Trons va molt equivocat, però molt, aquí son quatre aventuretes i una guerra, res més, personatges una mica carismàtics però tampoc excepcionals. Henry Cavill (Superman), a part de ser guapo fa un paper decent, el mateix es pot dir de les altres dos protagonistes, bé la història de Ciri es una mica més avorrida, però no es culpa de la noia. Resumint, una sèrie que no es obligatòria mirar però si la veieu tampoc us en penedireu. Però lo millor de la sèrie no es la sèrie com a tal sinó els resums que ha fet el Tipo de la Brocha en el seu blog, es obligatori que si mireu la sèrie després llegiu les seves recapitulacions. Us poso alguns extractes totalment fora de context.

Cuando ya es evidente cuál será el desenlace de la batalla, el rey Eist intenta atrapar una flecha entre los párpados para alentar a sus tropas; pero le sale mal la jugada y acaba con el proyectil de marras clavado hasta el occipucio.

La princesa vuelve a ver a su secuestrador favorito: El Caballero Negro, un personaje al que de momento definen su manía persecutoria y la cantidad de plumas de su casco. Un villano tridimensional y carismático donde los haya.

El suelo está sembrado de esqueletos humanos, trazando una frontera macabra en la linde del bosque. Como frontera, sin duda disuade. Pero también puede ser que todos esos tipos hayan muerto ahí juntos por casualidad, ¿no? El Niño Rata decide continuar adelante. Total, ¿qué es lo peor que podría pasarle? ¿Que las dríadas practiquen con él el tiro al arco? Pues le pasa.

Ve a toda la escolta real holgazaneando en la nieve. La mayoría han perdido entre una y cuatro extremidades, y los peor librados están partidos en dos, con las tripas desparramadas por el suelo. Cualquier excusa es buena para no dar un palo al agua.

Chireadan les advierte que es “poderosa, peligrosa y muy astuta”. Después de haber visto los episodios anteriores, yo no utilizaría ni uno solo de esos adjetivos para calificar a Yennefer, así que debe de ser otra persona.

Lo escoltan hasta Ciri. ¿Por qué? Porque dice que viene a por la chica y en son de paz. Esto, por alguna razón, lo convierte en alguien de fiar. Me pregunto qué dijeron entonces los soldados cuyos cráneos sirven ahora como macetas para tulipanes. ¿Que venían a parrillar la arboleda, despachar a todo bicho viviente y secuestrar a Ciri?

Pero Eyck de Denesle es un caballero de alineamiento legal bueno y, como tal, actúa bajo férreas normas de moral y disciplina, siempre en pos de la verdad y la justicia. En otras palabras: es una persona ajena al sentido común.

-No soy tú, eres yo.
-Esto de cortar no se te da muy bien, ¿verdad?

Se rumorea que ofrecen una barril de orines por ella. ¿O eran orenes? Orenes tiene más sentido.

“Eeeh… Dice que aún te considera su mejor estudiante. Guiño, guiño”.
“¿Has dicho ‘guiño, guiño’?”.
“Que va”.
Si el episodio repite escenas, yo puedo repetir chistes malos.

Apuesto a que cuando visteis el octavo y último episodio de la temporada no os esperabais que los logos de los siete episodios anteriores se fundiesen en un superlogo que representase a los tres protagonistas de la serie: un lobo para Geralt de Rivia, una golondrina para Ciri y… ¿un escupitajo estrellado para Yennefer de Vengerberg? Dejadme que lo consulte.

“No conozco a ningún Geralt, aunque mi expresión delate que sí”, dice Yennefer. “Pero todos los brujos, incluido ese tal Geralt al que no conozco de nada, suelen decepcionarte”

-Estás haciendo maravillas por la moral de la gente, Yennefer.
-¿En serio?
-No, todos quieren suicidarse.

“Te ha salvado tu pulso, cuatro veces más lento que el de un funcionario de Correos”, le dice.

A la maga le sangra la nariz. Controlar el caos exige un sacrificio, y aparentemente el sacrificio para matar a treinta hombres de golpe es el mismo que el de hurgarse fuerte la nariz.

The Witcher té un 8,3 al imdb i un 6,5 al filmaffinity.

Nota: 6/10

  1. Els 50 sectors que creen ocupació … i els 35 que el destrueixen
  2. How Star Wars: The Rise of Skywalker Should Have Ended (espoilers per suposat) (9 min subtítols en castellà)
  3. El xiclet que mai perd el seu sabor gràcies a lleugeres descàrregues elèctriques
  4. On van els mosquits quan arriba l’hivern?
  5. Desistir… el concepte (21 segons)
  6. Quin podries dir que ha estat el teu major assoliment? Resposta d’una miss (33 segons)
  7. Record Guinness de pujar escales fent salts amb el cap (3:25 min)
  8. Jon Foreman. L’artista de les pedres a la platja
  9. Cifras y Letras LAFODISLO (26 segons)
  10. L’escàndol que ha convertit el beisbol en una sèrie d’espies
  11. Una dona “desconeguda” que es va fotografiar amb totes les superestrelles de Hollywood
  12. Discurs de Adam Sandler guanyant el Spirit Award a Millor Actor (5:36 min)
  13. Un joc de taula bastant trepidant. (44 segons)
  14. La suma dels angles exteriors de qualsevol polígon regular o irregular, sempre dóna 360° (12 segons)