Avui parlaré de l’adaptació de Netflix que ha fet de l’obra de Andrzej Sapkowski, The Witcher, conegut com “El Brujo” o “El Brujero” o “Gerardo el Magias”, trieu la traducció que més gràcia us faci. La sèrie té vuit capítols on ens explica la història de tres personatges, el primer Gerald de Rivia, un bruixot que lluita contra monstre però es veurà ficat en moltes històries sense que ell ho vulgui, però així es la vida en aquest mon de ficció. Per altra banda coneixerem la història de Yennefer que passa de ser una grangera a una maga molt poderosa. I per últim la història de Ciri, una adolescent que tindrà problemes quan el seu regne es vegi envaït per una potencia rival. Les tres històries passen a la vegada en la sèrie, però la línia temporal no es com es mostra en els capítols, però no patiu si no sou dels que es passeu mirant la pantalla del mòbil en comptes de la pantalla de la sèrie no us perdreu en res.
La sèrie es entretinguda sense més. Qui esperi un Joc de Trons va molt equivocat, però molt, aquí son quatre aventuretes i una guerra, res més, personatges una mica carismàtics però tampoc excepcionals. Henry Cavill (Superman), a part de ser guapo fa un paper decent, el mateix es pot dir de les altres dos protagonistes, bé la història de Ciri es una mica més avorrida, però no es culpa de la noia. Resumint, una sèrie que no es obligatòria mirar però si la veieu tampoc us en penedireu. Però lo millor de la sèrie no es la sèrie com a tal sinó els resums que ha fet el Tipo de la Brocha en el seu blog, es obligatori que si mireu la sèrie després llegiu les seves recapitulacions. Us poso alguns extractes totalment fora de context.
Cuando ya es evidente cuál será el desenlace de la batalla, el rey Eist intenta atrapar una flecha entre los párpados para alentar a sus tropas; pero le sale mal la jugada y acaba con el proyectil de marras clavado hasta el occipucio.
La princesa vuelve a ver a su secuestrador favorito: El Caballero Negro, un personaje al que de momento definen su manía persecutoria y la cantidad de plumas de su casco. Un villano tridimensional y carismático donde los haya.
El suelo está sembrado de esqueletos humanos, trazando una frontera macabra en la linde del bosque. Como frontera, sin duda disuade. Pero también puede ser que todos esos tipos hayan muerto ahí juntos por casualidad, ¿no? El Niño Rata decide continuar adelante. Total, ¿qué es lo peor que podría pasarle? ¿Que las dríadas practiquen con él el tiro al arco? Pues le pasa.
Ve a toda la escolta real holgazaneando en la nieve. La mayoría han perdido entre una y cuatro extremidades, y los peor librados están partidos en dos, con las tripas desparramadas por el suelo. Cualquier excusa es buena para no dar un palo al agua.
Chireadan les advierte que es “poderosa, peligrosa y muy astuta”. Después de haber visto los episodios anteriores, yo no utilizaría ni uno solo de esos adjetivos para calificar a Yennefer, así que debe de ser otra persona.
Lo escoltan hasta Ciri. ¿Por qué? Porque dice que viene a por la chica y en son de paz. Esto, por alguna razón, lo convierte en alguien de fiar. Me pregunto qué dijeron entonces los soldados cuyos cráneos sirven ahora como macetas para tulipanes. ¿Que venían a parrillar la arboleda, despachar a todo bicho viviente y secuestrar a Ciri?
Pero Eyck de Denesle es un caballero de alineamiento legal bueno y, como tal, actúa bajo férreas normas de moral y disciplina, siempre en pos de la verdad y la justicia. En otras palabras: es una persona ajena al sentido común.
-No soy tú, eres yo.
-Esto de cortar no se te da muy bien, ¿verdad?
Se rumorea que ofrecen una barril de orines por ella. ¿O eran orenes? Orenes tiene más sentido.
“Eeeh… Dice que aún te considera su mejor estudiante. Guiño, guiño”.
“¿Has dicho ‘guiño, guiño’?”.
“Que va”.
Si el episodio repite escenas, yo puedo repetir chistes malos.
Apuesto a que cuando visteis el octavo y último episodio de la temporada no os esperabais que los logos de los siete episodios anteriores se fundiesen en un superlogo que representase a los tres protagonistas de la serie: un lobo para Geralt de Rivia, una golondrina para Ciri y… ¿un escupitajo estrellado para Yennefer de Vengerberg? Dejadme que lo consulte.
“No conozco a ningún Geralt, aunque mi expresión delate que sí”, dice Yennefer. “Pero todos los brujos, incluido ese tal Geralt al que no conozco de nada, suelen decepcionarte”
-Estás haciendo maravillas por la moral de la gente, Yennefer.
-¿En serio?
-No, todos quieren suicidarse.
“Te ha salvado tu pulso, cuatro veces más lento que el de un funcionario de Correos”, le dice.
A la maga le sangra la nariz. Controlar el caos exige un sacrificio, y aparentemente el sacrificio para matar a treinta hombres de golpe es el mismo que el de hurgarse fuerte la nariz.
The Witcher té un 8,3 al imdb i un 6,5 al filmaffinity.
Nota: 6/10
Si el millor de la sèrie són els resums del Tipo de la Brocha, em sembla que passo de veure-la.
Esteu infravalorant el Tipo de la brocha! O jo l’estic sobrevalorant, no ho tinc clar…
El paio aquell li deu pagar al becari el seu pes en or… És increible que avui dia, i amb el nivell més alt dels CT-s al qual hem arribat treballant dia i nit durant tants anys, encara n’apareguin enllaços a un mindundi que no pinta res…
La vaig mirar perquè no tenia res més a fer i la vaig trobar interessant però poca cosa més. Suposo que cada dia costa més fer històries fresques i innovadores.
Tot i això vaig pensar que em llegiria els llibres, a veure què tal són (el problema serà saber amb quin ordre ho he de fer).
Quins llibres??
Els de The Witcher, n’hi ha forces… Però realment em sembla un caos. Primer diuen que s’ha de llegir el que va escriure el 1993, després el del 2013, després el del 1992… La gent que va llegir aquests llibres l’any 1999, per exemple, què? Estic preocupat per ells.
Si ja has vist la sèrie creus que val la pena llegir els llibres? Al revés encara ho entendria.
Potser tens raó, hi ha molts llibres i poc temps… Llegiré una altra cosa
Com que la serie no és obligatoria, em salto les patètiques merdes del paio aquell i la seva brotxa se la pot ficar pel cul perquè li quedi millor. No entenc com és possible que a aquestes alçades encara trobessim referencies a tal miserable bloc…
Sembla que algú està gelosa del Sr. Brocha
Com aniré a estar gelosa d’un qualsevol ordinari i miserable, que no es mereix estar mai mencionat en el Pons’s blog?
No he vist aquesta sèrie, però he trobat divertits alguns comentaris del Tipo de la Brocha.
El Tipo de la Brocha es un dels millors bloggers del mon! Ho dic perquè sóc expert en bloggers
El de la brotxa és un error blocaire. Encara no sabem quant cotitza perquè el seu nom surti a aquest exquisit i meravellós bloc del Pons. No s’ho mereix!!
[…] coses diré que es una barreja entre el mon del Senyor dels Anells i Joc de Trons, si heu vist la sèrie, ja sabreu millor de què parlo; tant la videojocs com la sèrie es basen en les novel·les de […]
[…] The Witcher [T1] […]
[…] fa més temps al Witcher 1, ja veieu que m’agrada fer les coses per ordre. Els que hagueu vist la sèrie ja coneixereu la temàtica en què es basa, si heu llegit els llibres encara ho coneixereu més […]