Cas típic 3204: noi l agrada noia, noi li agraden unes bones peres

Posted: 2020-04-21 in Dimarts Vintage

Avui recupero la història dels arbres fruiters del pati dels meus pares recuperant el CT702, una història curta però basada en fets reals.
Peral02Des de que jo recordi sempre hi ha hagut algun arbre fruiter en el pati de casa.

Primer va ser un presseguer, però com que mai va donar un sol préssec ni res semblant, ni de fet cap tipus de fruit, va ser arrencat sense compassió.

Llavors va ser un llimoner. La veritat era un arbre molt maco. Però per desgracia va heretar la tendència poc fructífera del presseguer, i per tan va acabar de la mateixa manera.

Però el meu pare no es va rendir. Va provar sort amb un taronger. I contràriament a tot pronòstic un any va fer taronges! Sembla increïble, però es cert. Va donar un fruit! De fet, va donar un munt de taronges, i eren grosses i maques. El problema va ser que al provar-les vam descobrir que eren amargants, molt molt molt amargants. Només us diré que me mare va intentar de fer confitura amb molt molt molt de sucre i igualment allò continua sent immenjable. Però bé, el cas es que no ens vam carregar l’arbre, per què com a mínim amb les taronges penjades de l’arbre fa goig.

I arribem fins l’últim arbre fruiter, el perer. La sorpresa també ha estat majúscula quant aquest any ha fet peres! i el que és més important, peres comestibles! M’agradaria dir que degut a que són peres que no han passat per càmera frigorífica i que no han sigut ensulfatades són les millores peres que he provat mai. Però no es així. Aviam la veritat, no són pas dolentes, però són esquifides i tenen més gust a poma que no pas a pera. Però el més important de tot es que el meu pare està content per què un arbre seu ha donat un fruit comestible.

Per cert, la foto del post correspon a un perer trobat pel google molt més formós que el de casa i amb peres molt més grosses i maques i segurament bastant més bones.

Comentaris
  1. Oriol Farré ha dit:

    El proper arbre haurà de ser un cirerer, que, a més, fa unes flors molt boniques 🌸

  2. McAbeu ha dit:

    Estaria bé saber com continua la història. El taronger encara hi és? La perera encara fa peres? En cas afirmatiu, són més bones?…

    • Pons ha dit:

      El taronger va ser substituït pel perer, el pati no es gaire gran, potser si que hi cabrien els dos convivint, però als meus pares no els hi agrada tenir un jardí atapeït. El perer continua viu i fent peres, d’aquelles peres petites de Sant Joan, no es el tipus de pera que a mi m’agrada més, però es poden menjar.

    • ahse ha dit:

      El pare es posa a estudiar horticultura, se li encen una bombeta, fa uns quants experiments i plaff! les peres del Pons són les més menjables del planeta ^^

  3. Joana ha dit:

    La conclusió a tot això, és que cal ensulfatar i aquestes coses per tenir unes peres grosses i bones?

  4. ahse ha dit:

    Arrencar arbres així, per no res? No tenien cor els teus pares??

  5. Lux Lisbon ha dit:

    Si el resultat, com dius, no són unes bones peres, sempre es pot fer confitura de pera, peres al vi, pastís de pera, peres al forn…

    A casa mons pares també van tenir molt poc èxit amb els fruiters. I malgrat el llimoner, amb els anys, finalment si ha donat fruits (això si, cal deixar sempre llimones sense collir!) la gran solució va ser plantar una prunera clàudia.

  6. XeXu ha dit:

    Tres hurres per la persistència del teu pare, la seva trajectòria com a productor de fruita no ha fet més que evolucionar favorablement. El proper intent ja donarà algun fruit comestible, suculent i que potser es podrà compartir amb els veïns i tot. Així potser us podeu quedar part de les seves cireres.

    • ahse ha dit:

      No et fa pena veure quants arbres va arrencar?! Els meus pares mai no van fer tal barbaritats, fins i tot al perer més vell i corcat que teniem els va costar anys fins que van decidir tallar-lo.

    • Pons ha dit:

      Crec que ja ha quedat satisfet amb el perer, tampoc es tracta de ser tant perfeccionista.

  7. Laura T. ha dit:

    Això dels arbres és complicat. Els pares han tingut de tot, perers, presseguers, pomers, cirerers, pruneres, albercoquers, ametllers i oliveres. Al final tots deixen de donar fruits o els donen corcats. O t’ho prenen els “turistes”, o els ocells, o els esquirols. O sigui que estàs sotmés a la sort més que a una altra cosa i et donen més disgustos que alegries! Així de dur és tenir arbres fruiters!

    • Pons ha dit:

      Vaig aprendre aquesta lliçó sobre els disgusts vegetals i per això a casa meva no tinc ni una sola planta, ni de plàstic.

    • ahse ha dit:

      Tot arbre té drets al seu cicle de vida, ara bé, si els cuides no es van corcant tant.

  8. Risto ha dit:

    Ostres, quan he llegit el títol de l’entrada em pensava que es tractava d’un altre tipus de peres…

  9. A mi també m’agraden les peres. I per si de cas, també les figues.

  10. Ada ha dit:

    Això no val Pons! Volem veure la foto de l’arbre del pati de casa… i la casa! (Un pati?!! Quina enveja!)

    • ahse ha dit:

      No veus que els pares del Pons ja el van fer fora per no productiu?! Al Pons mateix, els seus propis pares!! Quina món més cruel! Quant ha de patir el Pons per nosaltres!

      Com podria ara posar fotos del patí i tal…

    • Pons ha dit:

      No puc, estic confinat, no puc anar a veure els meus pares

  11. El Peix ha dit:

    Quina conclusió en treus d’aquesta història?
    Creus que van patir els arbres quan van ser arrencats?
    Un presseguer, si no fa préssecs, és un presseguer?
    Vau preguntar als arbres per què no feien fruit o, si en feien, per què era amarg? Eren arbres rebels?
    Parlar amb els arbres és motiu per entrar voluntàriament en un centre psiquiàtric?

    • ahse ha dit:

      Que els pares del Pons no són gens agraits!
      Sí.
      Sí.
      No van preguntar, van arrencar l’arbre sense més. Espantós!!
      No té res a veure.

    • Pons ha dit:

      No crec que totes les històries tinguin conclusió alguna, simplement passen coses.
      No crec en el sofriment vegetal
      Si, igual que hi ha treballadors que no treballen i segueixen sent treballadors
      A la meva família no parlem amb els arbres
      Crec que no, perquè hi ha el mite que diu que les plantes es posen contentes si els hi parles.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s