Cas típic 3205: noi li agrada noia, noi li agraden els videojocs (4/6)

Posted: 2020-04-22 in Entreteniments, Personals

Amb la quarta part de la saga sobre els videojocs comencem a entrar en terreny de les bastantes hores. Us deixo l’enllaç a la tercera part.

Tenia petits detalls curiosos com ara que els elefants eren més grossos que les cases, però va ser el RTS que va marcar una època

Grup de les 100 / 150 hores

  • Age of Empires I + Expansió (1997) (150h): El joc d’estratègia en temps real clàssic per excel·lència. Es basa en l’edat antiga i avarca fins l’època romana, vas evolucionant d’edat i això et permet desenvolupar noves tecnologies i millors unitats. Dit així no sembla original, però es que va ser dels primers, i es cert que es basava en altres jocs del estil, però va millorar molt les mecàniques de joc dels seus antecessors. Tenia les seves coses com ara que els elefants eren més grans que els edificis, i que no es podien fer portes a les muralles, però era part del seu encant, com ara que les catapultes servissin per destruir edificis però també molt bé contres les unitats, i com oblidar el mític wolololo que convertia unitats rivals en aliades. Va ser el meu joc preferit durant molt de temps. Us he posat l’enllaç a la versió remasteritzada que van treure l’any passat encara que jo només he jugat a la versió antiga fa molts anys.
  • Neverwinter Nights I + Expansió 1 + Expansió 2 (2002) (60h + 25h + 25h): Es un RPG ambientat en el mon del Dungeons & Dragons, ja sabeu, mon medieval amb una mica de màgia. Es tracta d’anar fent missions per tal d’avançar en la trama, de pas vas aconseguint equipament i puges de nivell amb el teu personatges, la gràcia es que hi ha moltes habilitats que es poden millorar depenent com vols que sigui el teu personatge. Com que es basa en el mon de D&D el sistema d’atacs, defenses i màgia està molt treballat, amb moltes habilitats, armes i característiques a tenir en compte. Un joc per amants del rol.
  • Neverwinter Nights II + Expansió 1 + Expansió 2 (2006) (70h + 25h + 30h): Bàsicament com la primera part però més llarg, amb una història nova i amb millors gràfics. En la segona part pots portar companys que t’ajuden a superar les missions. En aquesta part et poses al comandament d’un castell que et permet evolucionar-lo a la teva manera, et sents responsable d’una propietat més enllà de portar un munt d’armes i armadures a sobre. Destacar que la primera expansió té una història molt bona, però la dificultat es una mica baixa. En canvi la tercera expansió aporta moltes millores al joc, però la trama no es tant intensa, el tema d’afegir un mapa de desplaçament lliure es original en aquest tipus de jocs, i dona peu a la exploració.
  • Supreme Commander + Expansió (2007) (30h + 80h): Joc d’estratègia amb tres races bastant diferents i de caire futurista. La gràcia principal del joc son les pantalles que son enormes, i el nivell de zoom es totalment escalable des de veure el detall d’una unitat fins a veure tot el mapa, es molt pràctic de cara a la gestió de les unitats. A part hi ha unes unitats gegant especials anomenades Experimentals que li donen bastant gràcia al joc. Hi ha bàsicament dos recursos a tenir en compte, la extracció de Massa i la energia, a diferència d’altres jocs no es tracta d’acumular-los sinó de tenir un flux constant d’aquests recursos, a la que ingresses més recursos del que estàs produint acabes malgastant la producció, però si gastes més dels recursos que extreus la construcció quedarà aturada, per tant has de jugar constantment a trobar aquest equilibri. Una altra gràcia del joc es la quantitat d’unitats que tenen els exercits, son normals batalles a gran escala de centenars d’unitats. A aquest hi he jugat online amb un amic. Fa uns pocs anys vaig decidir redescobrir-lo i continua sent entretingut, a això corresponen les 30 hores noves de joc.
  • Sim City 3000 (1999) (100h): Has de construir una ciutat des de zero per tal que no sigui una ruïna, planificant les zones residencials, industrials, comercials, carreteres, aigua, electricitat, tots els serveis municipals, escombraries, aeroports, ports, policia, bombers, escoles, parcs, jardins, monuments, biblioteques, no sabeu la de ciutats que he creat amb aquest joc! Ho has de regular tot per tal de ser un bon alcalde, i quan t’hagis cansat de tot pots desencadenar una invasió extraterrestre que faci treballar als bombers.
  • Age of Myhology (2002) (10h + 90h): Fa pocs mesos he jugat 10 hores per recordar com era joc aprofitant una oferta de Steam, les 90h restants son bastant anteriors. Es molt semblant al clàssic Age of Empires 2 però amb unitats mitològiques, una meravella per qualsevol amant de les estratègia en temps reals. Pots escollir entre divinitats romanes, egípcies, nòrdiques o atlanes (de la Atlàntida), cada una amb les seves corresponents divinitats menors, i cada una amb els seus poders únics i unitats úniques, i cada civilització guanya els favors dels deus d’una manera, la resta de recursos (or, fusta i menjar) son comuns per totes les civilitzacions. També pots crear herois com Perseo o Aquiles, especialitzats en matar unitats mítiques. Matar els soldats enemics es divertit, però matar-los amb un Hidra que li van creixent caps a mesura que mata unitats enemigues no té preu.
  • MechWarrior (1995-2001) (varis) (100h): Els jocs de trets en primera persona no em solen agradar però aquest em va enganxar. Portes un robot gegant armat fins les dents i has de destruir altres robots gegants. La gràcia del joc es que les pantalles de les missions eren escenaris molt oberts i et permeten decidir per on atacar, també et permet gestionar els robots companys d’escolta per tal de facilitar-te la missió, i el més important escollir entre diferents robots i diferents tipus d’armament, agrupats en projectils balístics, armes làsers i coets, cadascun amb els seus pros i contres. Vaig jugar diferents títols de la saga, no sabria dir-vos tots els títols, us he posat l’enllaç del que més he jugat el Mechwarrior 4 mercenaries que fins hi tot podies personalitzar la quantitat d’armadura que portava cada part del robot. Amb el mode campanya vas desbloquejant millors pilots i robots millors.
  • Grand Thef Auto II (1999) (100h): Ets un mercenari que va per lliure i has d’anar fent missions per les diferents màfies locals de la ciutat. La majoria dels casos implica robar, conduir vehicles i matar gent. Vista zenital, gràfics simples, però molt molt addictiu, com a mínim en la època que vaig jugar-hi. Les ciutats bastant grans i hi havia molt terreny per passejar e investigar, i també per sembrar el caos a la ciutat i que et perseguís la policia. Hi havia tres ciutats diferents, i en cada ciutat hi havia tres bandes rivals les quals havies de completar les missions, però completant les missions d’una banda feies enfadar les altres bandes, per tant no podies tenir a tothom content. En cada ciutat hi havia un tanc amagat que servia per amargar la vida als pobres ciutadans. Si et passaves una mica et perseguia la policia, si et continuaves passant venien les furgonetes del SWAT, llavors venien els cotxes negres de la secreta amb metralladores i finalment declaraven la llei marcial i treien l’exercit als carrers, contra això poc duraves. La gràcia es que el protagonista es una persona menyspreable que farà qualsevol cosa per guanyar un pocs milers de dollars, per exemple en una missió has de robar un autobús, omplir-lo de gent per les parades, i llavors portar l’autobús a un escorxador per tal que facin hamburgueses de carn humana, no es meravellós?
  • Imperium I, II, III (2002-2005) (100h): Estratègia en temps real de l’època romana, tens una ciutat i produeixes guerrers i es tracta de conquerir altres ciutats, i dic conquerir perquè aquí no es construeix res, les ciutats o pobles fortificats ja estan fets i el que has de fer es conquerir-los i fer créixer així el teu imperi, però quantes més unitats tens més menjar necessites, has de vigilar perquè es poden morir de gana. La gràcia d’aquest joc es que les unitats no van per lliures sinó que van organitzades en mitges centúries comandades per herois que els hi donaran avantatges en el combat. He jugat a 3 versions d’aquest joc, cada un afegia més missions i més nacions al joc (Roma, Cartago, Egipte, Hispània, Britània, Gàl·lia i Germania), al enllaç us he posat la última. Aquest joc també he fet algunes partides online amb un amic.
  • Grand Thef Auto V (2015) (96 hores): Com el GTA 2 però molt més evolucionat, millors gràfics, vista que persegueix el protagonista i una història molt més interessant. La gràcia es que pots portar tres personatges diferents, cada amb una la seva pròpia personalitat, hi ha el típic jove pandillero, el lladre de guant blanc retirat i el boig psicòpata que es més llest del què sembla. En el fons es com una pel·lícula en la qual tu mous el protagonista. Robar cotxes, i disparar a gent, es simple, però continua sent entretingut, a part que en la ciutat continuen passant moltes coses fora de la trama principal, es un mon gegant totalment obert.
Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    He jugat al “Age of empires” i al “SimCity” però, dels de la llista d’avui, destaco sobretot els de la saga GTA. No vaig jugar al II sinó que vaig descobrir-la amb el III-Liberty City i després també he jugat al III-San Andreas, al IV i, fa només un parell d’anys, vaig tenir l’oportunitat d’obtenir el V i encara m’ho vaig passar força bé jugant-lo fins al final. El que més m’agrada d’aquests jocs és, justament, això que tu també dius, poder jugar en un món totalment obert amb moltes possibilitats més enllà de les missions que has de complir.

    • Pons ha dit:

      Després de bastant temps jugant des de la vista zenital del dos al provar el Liberty City no em va agradar el canvi amb la perspectiva. El San Andreas també el vaig provar, no fos cas, i tampoc em va agradar perquè comences la història anant amb bici, amb bici! En un joc de robar cotxes! Tot l’ambient rotllo “pandillero” no m’agrada gens i el vaig deixar de seguida, per això vaig passar del quatre.

      En canvi vaig provar el cinc i em van encantar els personatges, bé, Franklin el que menys, però els altres dos son genials. El intent de vida normal familiar d’en Michael, amb el psicòleg escurabutxaques, es molt rotllo Tony Soprano, el odiós instructor de ioga mindfulness, la filla que s’apunta a realities. I el Trevor es el meu preferit, pot estar boig però no es estúpid, sempre conduïa a poc a poc per no perdrem les seves converses, fent propaganda de la seva Trevor Industries, intentat fer-se passar per una persona raonable quan es un boig descontrolat, quan va a viure a la ciutat i la arruïna la vida a aquell pobre nano, té una història molt bona.

    • ahse ha dit:

      Un món totalment obert amb moltes possibilitats més enllà?? Sisplau no flipen, només són dibuixos en una pantalla…

  2. XeXu ha dit:

    D’avui me’n sonen més, alguns noms són força populars, però ‘oh sorpresa’ no he jugat a cap d’ells. Ni 100 hores ni cap. Estic esperant que em parlis del Mario o del Tetris!

    • ahse ha dit:

      Fins i tot el McAbeu ha jugat a més coses que tu :-P

    • Pons ha dit:

      No haver jugat mai al Age of Empires ni al Sim City son -1000 punts en The Good Place!

      Estic fent la llista només de PC, en PC no he jugat mai al Tetris només en Game Boy. El mario tampoc l’he jugat mai en PC, només al Warioland en Game Boy també.

  3. ahse ha dit:

    Ah Oh Uh!

  4. Ada ha dit:

    Jo vaig jugar algunes vegades al sim city, però… uff la meva ciutat sempre era un desastre! Això és molt complicat… A mi només m’interesava construir cases boniques i no hi havia molta varietat… i no es podien decorar…

    • ahse ha dit:

      No et preocupis, són només uns gràfics senzills en una maleida pantalla! Tampoc n’hi ha per tant ^^

    • Pons ha dit:

      Certament l’objectiu del Sim City no era fer cases boniques, això era cosa dels Sims, del qual ja en parlaré en el proper dimecres.

  5. El Peix ha dit:

    Jo havia jugat als Age of…. m’agradaven força. El de mitology tenia algo tipus desconstrucció, no ho recordo bé, però era la mateixa època de les desconstruccions del Ferran Adrià i ens feia molta gràcia.

    Vaig jugar més tard a un joc similar que es diu 0AD, un joc lliure que potser encara està per la xarxa.

    I també havia tingut un joc que es deia Caesar, de construir, tipus el simcity. Sempre s’acabava cremant tot. Neró hauria estat orgullós d’aquest joc.

    • ahse ha dit:

      Menys mal que recordes a què havies jugat, ja estava començant a sospitar que el teletreball se’t va tornar més important que la secta!!

    • Pons ha dit:

      Si! La desconstrucció et podies carregar un o dos edificis de l’enemic, era un bon poder.

      0AD ja veig, si que te pinta de similar si.

      Es veritat! Jo també vaig provar el Caesar, ja no ho recordava, hi vaig jugar molt poc, al Caesar III diria que només vaig provar una demo

  6. sort que hi vas posar biblioteques, al simcity.
    jejeje

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s