Arxivar per Abril, 2020

  1. La història de la Terra des de la seva formació fins als nostres dies (11 min)
  2. Abans s’envellia molt més ràpid que ara
  3. Els introvertits (3:35 min subtítols en anglès)
  4. 24 fotos de locomotores de vapor després de l’explosió de la seva caldera
  5. Així es fan els tigres (15 segons)
  6. Mecanismes dels humans i altres animals per combatre el fred
  7. Nicolas Cage ha fet tantes pel·lícules on apareix la seva cara en el cartell que pots fer un vídeo on gira el seu cap (6 segons)
  8. Una d’aquestes coses que no et ve de gust veure quan t’enlaires en avió (1 min)
  9. Polònia: Es el reino sin fin (2:18 min)
  10. Això son molts plecs de paper (33 segons)
  11. Missatge de dessubripció (XKCD còmic)
  12. El coronavirus encara està lluny (43 segons)
  13. Star Wars: Episode I versió low cost (3:30 min)
  14. Entrevista Exclusiva A Covid-19 (Jose A. Perez)

Avui començo un monogràfic sobre els diferents jocs d’ordinador que he jugat al llarg de la meva vida. Publicaré la resta de parts els dimecres següents. Pensava que no eren gaires, però després de fer la llista veig que son uns quants, a part que segurament m’he oblidat de molts. Començaré la recapitulació des dels que he jugat menys hores fins els que he jugat més hores. Els jocs més “recents” tenen un recompte d’hores jugades exacte degut a que el sistema de Steam et compta les hores jugades, la resta de jocs es només una estimació. Us poso també l’any de llançament del joc, l’any en el que el vaig jugar-hi es molt complicat de estimar i he optat per no posar-lo. Els primers jocs de la llista tenen descripcions breus perquè no han significat gaire, als que he dedicat més hores els hi he dedicat una descripció una mica més treballada.

Grup de les “5 hores”

  • Europa Universalis IV: (2013) (6h): Estratègia per torns durant l’Europa del segle XV fins a principis del XIX. No em va convèncer gaire.
  • Crazy Taxi (2001) (5h): Conduir un taxi d’unt punt a un altre, no té massa.
  • Submarine Titans (2001) (5h): Joc de estratègia subaquàtica amb tres races, bastant bàsic.
  • Half life 2 (2005) (4h): Joc de trets en primera persona. La gràcia es que la trama es interessant, llàstima que ja no tinc reflexes per aquestes coses, el vaig abandonar.
  • Portal (2007) (4h): Es pot considerar un joc de resoldre trenca-closques amb la particularitat que obres portals per moure’t a través del espai, es curt i està bé. The cake is a lie.

Portal per aquí, portal per allà

Grup de les “15 hores”

  • Half Life I (1998) (15h): Joc de trets amb primera persona però amb un argument original, un clàssic del gènere. Els shooters no son el meu estil de joc, però aquest va marcar una època i s’havia de provar. Me’l vaig passar quan era jove i encara tenia reflexes.
  • Indiana Jones & Fate of Atlantis (1992) (15h): Aventura gràfica, no es el meu gènere preferit però es tot un clàssic que calia jugar. La història està bé, els trencaclosques no son molt frustrants, i hi ha una mica d’humor al estil Indiana Jones, i per suposat nazis, molts nazis. Fins hi tot hi ha un moment que la història es bifurca en tres camins, una innovació en aquella època.
  • Day of the Tentacle (1993) (15h): El mateix cas que el joc anterior però amb més elements d’humor, i amb la gràcia afegida que jugues amb tres personatges a la vegada en tres èpoques temporals diferents, en el segle XVIII, en el present i en un futur distòpic on els tentacles dominen el mon. Les accions del passat repercuteixen en el present i futur i això comporta situacions interessants.
  • CSI (varis) (2004) (15h): Aventura gràfica tipus investigació, vaig acabar fent servir tutorials per acabar les diferents històries perquè es feia pesat. Vaig jugar a dos de CSI Las Vegas i a un de CSI Miami.
  • Pizza Syndicate (1999) (15h): Original joc d’estratègia on has de muntar una cadena de pizzeries, per fer-ho més emocionant el joc barrejava la màfia pel mig. Llàstima que original no vulgui dir obligatòriament divertit, però quin joc coneixeu que et permeti dissenyar pizzes i atracar bancs?
  • Sparta: La Batalla de las Termopilas (2006) (15h): Joc d’estratègia ambientat amb l’època grega i romana. Era original en el fet que podies personalitzar l’equipament de les unitats per tal de fer-les més versàtils, a part d’això res més a destacar, en serio, no val la pena dedicar-li temps.
  • Discworld Noir (1999) (15h): Aventura gràfica estil novel·la negra de detectius ambientada en el món imaginari de Terry Pratchett, era obligatori que la jugués però recordo que no la vaig gaudir realment, ja he comentat que en general les aventures gràfiques no són el meu gènere, i aquesta no es dolenta però definitivament no es de les bones.
  • World of Goo (2008) (15h): Un joc molt original, has d’anar apilant una mena de boletes de petroli per tal de construir estructures per salvar obstacles, dit així sembla una tonteria però enganxa, es una espècie de Lemmings enfocat a la construcció, has de jugar amb les forces físiques de la construcció d’estructures, amb pesos i contrapesos.
  • Plants vs Zombies (2009) (15h): Es un tipus tower defense (Et venen enemics i les teves torres estàtiques els han de destruir) fet amb gràcia. Has de plantar plantes en el teu jardí per defensar-te d’una invasió de zombis, tot amb molta conya i humor. Hi ha diferents tipus de plantes i zombis però al final s’acaba fent repetitiu.
  • City Skylines (2015) (14h): La evolució natural del clàssic de construcció de ciutats Sim City. M’agraden els jocs de gestió i organització, però de manera moderada, després de 14 hores em vaig cansar de fer carrers i carreteres. Suposo que havia jugat tantes hores al Sim City que aquest no em va venir nou més enllà de tenir moltes més opcions de construcció i motorització de la ciutat i gràfics molt millors