Arxivar per 2020-05-04

Mythic Quest es una comèdia de 9 capítols de 25 minuts per capítol on es veu el dia a dia d’una empresa que té un videojoc de rol massiu. Es pot comparar amb Silicon Valley, diria que Mythic Quest té millor humor però no es tan crítica amb les situacions, ni es tan exagerada amb els personatges, personalment prefereixo Mythic Quest. Els personatges principals són tòpics amb potes us els presento:

  • Ian: El creador del joc que es creu un geni gurú superior a tothom i fa el què li dona la gana sense tenir en compte la resta.
  • David: Es el productor executiu que intenta que tothom treballi en equip però no ho aconsegueix, intenta aconsellar sobre temes que no té ni idea.
  • Poppy: Es la directora de desenvolupament del joc, sap fer bé la seva feina, però quan intenta sortir del seu camp falla com tothom.
  • Brad: Es la part financera de l’equip, per ell tot ha d’estar enfocat als beneficis. L’actor es l’Abed de Community.
  • C.W: Es un escriptor, una vella glòria de la literatura fantàstica que fa de guionista del joc, per dir-ho finament direm que les seves idees han quedat bastant desfasades.
  • Jo: En principi es l’ajudant de David però s’acostarà més al Ian. Es una psicòpata sense cap sentit moral.
  • Rachel & Dana: Son dues frikis adolescents que testegen el joc.

Hi ha capítols millors que d’altres. El pilot està prou bé per conèixer els personatges, la empresa i sobretot la Pala. El segon sobre el Casino es dels fluixets. Per contra el capítol tercer dels Nazis es dels meus preferits, quan es fa humor bordejant temes delicats es quan millor m’ho passo. El quart capítol té dos parts, la de convenció que es més fluixa, però l’altra part sobre el complicat que es treballar en el mon professional dels videojocs per una dona es molt divertida perquè es cert. El cinquè capítol es el més seriós i diferent de tots, va sobre ser fidel a una idea original per sobre del què diuen els estudis de mercat, es el capítol més ben valorat per la crítica i els espectadors, penso que el capítol es bo observat individualment, però desentona amb el to de la sèrie. El sisè es un capítol sobre la competència i poca cosa més, fluixet. Aprofiten que en el setè capítol ja sentim certa empatia per alguns personatges per tal de crear una situació tensa que funciona bastant bé, una cosa semblant passa en els dos últims capítols on l’argument de la sèrie cobra pres en funció de la broma i d’aquesta manera la temporada conclou deixant empremta. Potser no es mereix la nota que li poso, segurament no, perquè no es gens realista sobre com funciona realment una empresa de videojocs, però com a mínim es una sèrie que parla de videojocs, i no hi ha gaires sèries d’aquesta temàtica, o sigui que entre això i que es mínimament divertida a mi m’ha agradat.

Mythic Quest té un 6,6 al filmaffinity i un 7,5 al imdb.

Nota: 7/10