Arxivar per 2020-05-06

Últim post de la saga dels videojocs, us deixo l’enllaç a l’anterior capítol.

Son les normes coreanes i s’han de respectar

Grup de les 500 hores o més

  • Pc Futbol (1996-2001) (500h): Vaig començar amb el 5.0 i vaig acabar amb el 2001, passant per la versió de la lliga italiana, alemanya, PC Futbol 5.0, 5.5, 6.0, 7 i algun altre. Mira que a mi el futbol no em diu absolutament res, però la gràcia es tota la gestió econòmica, bàsicament comprar els bons i vendre els dolents, buscant cracs amb futur en equips de tot el mon, adaptar la tàctica segons els jugadors que tens, gestionar l’estadi, la publicitat, i guanyar partits, no pas jugant-los, això es avorrit, només simulant i veient el resultat, avançant lliga darrera lliga fins que fas pujar aquell equip mediocre de 2ona B fins a fer-li guanyar la Champions. He enllaçat el 7 que segurament va ser el salt més important de qualitat en la saga. Moltes hores jugant a un joc de futbol sense veure cap pilota en cap moment. Era molt partidari d’arreglar la tàctica de l’equip en funció dels les posicions que volien jugar els cracs i funcionava bé. Hi havia conceptes bastant esotèrics com ara la fitxa que havies de pagar als jugadors, o si realment les primes per guanyar els partits servien per alguna cosa. Aprofitar-te de les jugadors amb últim any de contracte per no pagar la clàusula de decisió la principal avantatge econòmica per enriquir-te, poder pagar salaris més alts, fer l’estadi més gran, tenir més públic, guanyar més diners, una roda per fer créixer l’economia, en el fons el menys important es que anés sobre futbol, si hagués sigut sobre jugadors de cúrling el joc hauria sigut igual d’entretingut.
  • Worms 2, Armageddon, World Party (1999-2001) (500h): Simplement un joc de matar cucs. Portes un equip de cucs i has de matar un altre equip i per fer-ho tindràs un arsenal d’armes destructives i originals no vistes en cap altre joc, per exemple una ovella explosiva, una ovella explosiva teledirigida o un bombardeig aeri d’ovelles explosives, però si no t’agraden les d’ovelles com a arma mortal hi ha moltes més armes! De debò, molt molt més. La vista es en 2D però els mapes son molt coloristes, alegres i rebuscats, i 100% destructibles per tal d’obrir-te camí fins als cucs enemics. Hauré matat milers de cucs sumant les diferents versions d’aquest joc que he jugat. A més el joc estava ple d’humor, ho remarco per si el tema ovelles no us ha fet sospitar. Al passar-ho a 3D el joc va perdre la seva escènica i vaig deixar de jugar a les següents versions. No tot es matar i matar, també hi ha missions d’entrenament que t’ajudaran a familiaritzar-te amb el control de les armes més complexes que ofereix el joc com la fantàstica corda ninja o el pràctic jet pack. Hi havia un seguit de missions on cada vegada t’enfrontaves a una intel·ligència artificial més complexa i contra un equip de cucs enemics més nombrós. Es juga per torns, tens un temps limitat per moure’t, escollir, l’arma, apuntar i disparar, i quan dic dic disparar potser qualsevol cosa com ara agafat un bat de beisbol i fet un home run amb un cuc enemic. Per cert, els cucs no saben nedar i quan cauen al aigua s’ofeguen.
  • Heroes of Might & Magic III (1999) (750h): Estratègia per torns. Tens una ciutat medieval / fantàstica i has de conquerir altres ciutats. La gràcia es que hi ha diferents models de ciutats, i cada ciutat genera un tipus concrets de unitats agrupats en sis nivells diferents. Fora de les ciutats has d’anar recuperant objectes màgics i recursos per donar avantatges al teu exercit i poder produir més unitats i millorar la teva ciutat. El plantejament es simple, però es molt addictiu. Les unitats no corren soles, van agrupades sota la bandera d’un heroi i les lluites sempre son d’heroi contra heroi cadascun amb el seu exèrcit, els herois poden fer servir màgia, però la part de la màgia es que menys m’agrada. Està ple de recursos diferents que et serveixen per millorar la teva ciutat / castell més un munt d’artefactes que apareixen aleatòriament pel mapa, mai hi ha dos mapes iguals. La idea es buscar el control de com més ciutats millor, però com més ciutat tens més complicat es evitar que vingui un heroi i et foti la ciutat, les ciutats no es creen, hi ha les que hi ha des del principi més les neutrals que hi pot haver, però comencen sense pràcticament cap millora. Hi ha 10 models diferents de ciutats i cada un amb unitats úniques, els meus preferits son els no-morts perquè al principi es una bona estratègia acumular esquelets fàcilment. Depèn de la mida del mapa i els rivals les partides poden ser més o menys llargues, a mi m’agradaven partides bastant llargues d’unes tres o quatre hores. Es d’aquells jocs que dius “Un torn més i ho deixo” però costa deixar-ho. Com tots els bons jocs han fer la versió remasteritzada per jugar en un PC actual amb bona resolució, la versió bona es la de gog.
  • Age of empires II + Expansió + HD (1999, 2000, 2013) (350h HD + 500h): Age of Empires II es la segona part d’un clàssic d’estratègia que s’ha convertit encara més clàssic que la primera part. Aquest cop el joc es centra en l’edat medieval. Segueix el patró de la primera part però molt millorat. Millor control de les unitats, millors gràfics, millors arbres tecnològics, molta més varietat en les unitats, moltes més civilitzacions (una trentena), formacions, grups de control, campanyes enfocades a un personatges històric en comptes d’una civilització, etc. En resum, tot millorat. Les 500 primeres hores corresponen a quan vagi jugar quan va sortir al joc. Les 345 hores següents corresponen a partides dels recents anys degut a que han tet la versió remasteritzada en HD del joc i he fet unes quantes (moltes xD) partides online amb diversos amics que també van gaudir del joc en el seu moment i l’han volgut rememorar i de tant en tant encara cau alguna partida.
  • Starcraft II + Expansions (2010, 2013, 2015) (1.200h): 1.200 hores la cosa es posa seria, eh? Doncs si. Aquest es la segona part del Starcraft I, es basa en el mateix que la primera part, tres races molt diferents però molt ben equilibrades. Joc totalment renovat, gràfics nous, unitats noves, campanya nova, història nova, tot molt ben cuidat i molt mimat al estil de Blizzard. Hores i hores fent partides i no et canses, en gran part perquè les fas online contra altra gent i cadascú juga amb el seu estil propi, i com que es un joc amb bastant èxit sempre trobes gent del teu nivell contra qui jugar i la partida es bastant igualada. Aquest joc el vaig jugar bastant amb un amic, segurament sense ell l’hauria avorrit abans, la majoria de partides que vaig fer eren 2 vs 2. A més el joc té tres parts, cada una de les parts correspon a una campanya per cada una de les races que van sortir en diferents, a part d’això els joc està en constant actualització afegint i treien unitats i equilibrant les existents, fa uns quatre anys que vaig deixar de jugar-hi, crec que ja he matat suficients Terrans, Protoss i Zerg. Vaig arribar a jugar amb les tres races, tot i que els zergs eren la que menys dominava de totes, es la raça que necessites més reflexes i més APM (Accions Per Minut) degut a que en general són unitats ràpides però amb poca vida. Els Terran va ser la primera raça que vaig controlar perquè la primera campanya es sobre els Terran, es basen bàsicament en dos tipus d’unitats, la infanteria que es ràpida i flexible, o les unitats mecàniques com els tancs que tenen bastanta potència de foc. Potser la raça que més dominava eren els Protoss, son els que tenen unitats més pesades i fàcils de controlar, amb unitats molt versàtils com els asechadores. A part el joc té una sèrie de mini-jocs creats pels propis jugadors a través del motor del joc que es basava amb les unitats del joc però amb temàtiques i objectius diferents, el meu preferit era el Desert Strike, on tu tries les unitats però aquestes lluiten soles. Actualment la primera campanya, les partides contra la IA i les partides no classificatòries son totalment gratuïtes, per si ho voleu provar.
  • Hearthstone (2014) (2.300h): Pràcticament duplicant la segona posició està aquest Hearthstone, un joc de cartes, sona avorrit, eh? Doncs no, perquè les cartes tenen efectes molt xulos, molt ben dissenyades i pensades, i fas jugades espectaculars i et pots muntar les baralles com vulguis, amb una varietat increïble de cartes, de manera que no fas mai dos partides iguals. Les partides depèn de com et facis la baralla o contra qui t’enfrontis poden ser de 5 minuts fins a 30 minuts, el més habitual son uns 9-10 minuts per partida. Però hi ha cinc modes de joc diferents, o sigui que si et canses d’un mode joc canvies a un altre, a més cada 3 mesos treuen cartes noves i cada anys en retiren d’antigues, d’aquesta manera el joc es manté fresc. Hi ha 10 herois diferents en total, i cada un disposo d’un estil de joc, tot i que en cada expansió es redefineix una mica el seu estil. En principi les baralles son de 30 cartes però hi han efectes que permeten modificar i generar cartes. Es semblant al joc de Magic que es juga amb cartes físiques. Es gratuït, o sigui que el podeu provar. A part de les hores 2.300 hores jugades estan les hores gastades mirant pàgines sobre estadístiques, baralles de cartes, fòrums, reddit, etc que parlen sobre estratègies i bromes sobre el joc, perquè a vegades fins hi tot més divertit que jugar-hi es tot el mon que es crea al voltant del propi joc.