Arxivar per 2020-05-11

Resum de les pelis que he vist durant els mesos d’abril i març, ja se que el normal es dir març i abril, però era per ser innovador. Com sempre primer la nota del filmaffinity i després la meva.

  1. Call me by your name (2017) [7,4] [3]. A Itàlia, al estiu de 1983 un noi de 17 anys coneix un altre noi i es senten atrets un per l’altre. Què faig mirant una peli així? Ni idea, va guanyar el Oscar al millor guió adaptat i tenia curiositat per saber què tal, i resulta que no tinc el mateix criteri que els crítics de l’acadèmia dels Oscar, però això ja ho sabia. Es passen tota la peli anant amb bici, nadant i menjant, se m’ha fet llarga i pesada.
  2. Lady Bird (2017) [6,6][5]: En la peli coneixem el últim any d’institut d’una adolescent de Sacramento, les amistat, les festes, els balls, la vida familiar, la cerca de la universitat, els nois, les classes, les coses típiques.
  3. Los hermanos Sisters (2018) [6,9][5]. Un western sobre un parell de germans que es dediquen a caçar recompenses, l’habitual es seguir als bons de la pel·lícula, aquí es tot el contrari, i la gràcia es veure la relació entre els dos germans com va canviant al llarg de la pel·lícula.
  4. Whiplash (2014)[7,8][7]: Un noi de 19 anys toca la bateria i aprèn a tocar-la amb un professor de música molt estricte. No es precisament l’argument més interessant però resulta que el professor es tan estricte que es imbècil, i el noi es tan auto-exigent amb si mateix que també es imbècil, i tothom ho passa fatal perquè tothom es imbècil, i bojos, tots bojos. Li poso un set perquè m’ha sorprès i es original, però no m’ha agradat, però es una peli que no et deixa indiferent.
  5. Joker (2019) [8,1][6]: Un malalt mental el qual la vida li va malament, i en comptes de rebre ajuda se li retira, conseqüència, es perillós deixar un boig sense control per la ciutat. Tota la pel·lícula gira al voltant d’aquest home amb problemes mentals, la resta de personatges només son secundaris que més que ajudar li perjudicaran en el seu estat.
  6. Parasitos (2018)[8,0][7]: No vull explicar gaire per no espatllar de què va gaire la pel·lícula, només diré que un noi de classe baixa comença a treballar per una família de classe alta. La pel·lícula enganxa perquè la trama es va complicant més i més, i realment no saps com avançarà. Es una barreja de gèneres, thriller, comèdia, misteri. Una cosa m’ha quedat confirmada, els coreans estan sonats.
  7. Downton Abbey (2019) [6,6][9]: Veure els entranyables personatges de Downton Abbey es fantàstic per mi, durant tota la pel·lícula he estat amb un somriure estúpid al llavis. La excusa per aquesta pel·lícula / capítol especial (especialment car i luxós) es la visita del rei a Downton però podria haver estat qualsevol cosa, l’important es veure els personatges de nou tant formals tots ells, sóc un sentimental amb aquesta sèrie no hi puc fer més. Per suposat no té cap sentit veure aquesta peli si no heu vist la sèrie. El 9 no es només per la pel·lícula en si mateixa es per la nostàlgia de la sèrie.
  8. Al final del túnel (2016) [6,4][6]: Un home descobreix com els seus veïns fan un túnel, només us donaré una pista, no són de la companyia de l’aigua… Té moments força inversemblants però es entretinguda, sobretot la segona part.
  9. El irlandés [7,4][6]: Bàsicament es la vida de Robert de Niro que fa de sicari pel mafiós de Joe Pesci, Al Pacino es un amic sindicalista, i així passa la pel·lícula, Robert de Niro posant bombes, matant a gent que ni saps qui son a sang freda, i ajustaments de comptes varis, tot això durant uns llargs e interminables 209 minuts. La peli es interessant a estones, però hi ha moments que perds l’interès i acabes desconnectant, perquè el ritme es molt pausat, serà que Scorsese es fa gran.
  10. Érase una vez en… Hollywood (2019) [7,1][6]. Any 1969, Leonardo di Caprio es un actor de westerns, Brad Pitt es el seu actor d’escenes perilloses, però sembla que Di Caprio perd popularitat i s’esforça per continuar sent un bon actor, mentrestant Margot Robbie està per allà fent papers menors en pel·lícules. La pel·lícula va amb bastanta calma, coneixent els protagonistes, però sense que passi massa res. No em puc queixar, els tres protagonistes ho fan bé, sobretot Pitt que em cau molt bé, però fins al final realment la pel·lícula es molt tranquil·la, m’ha decebut, esperava alguna cosa més.
  11. El Hoyo (2019) [6,4][6]: Un home es desperta en una cel·la, per sota hi ha una altra cel·la i per sobre una altra, no puc explicar res més, es una distopia de supervivència. La pel·lícula no es gaire llarga, hora i mitja, però en tota la estona no avança gaire, la situació es molt absurda i el final es totalment insatisfactori, però li dono el sis perquè es original.
  12. Money Monster (2016) [5,8][6]: Un home entra en el plató de televisió on George Clooney presenta un programa sobre inversió borsatil dirigit per Júlia Roberts i agafa com a hostatge a George Clooney. L’objectiu es esbrinar perquè una empresa ha perdut 800 milions sense raó aparent amb la conseqüent caiguda d’aquesta en la borsa. La situació d’un segrest amb hostatges sempre es tensa, i tota la pel·lícula es basa en això, els actors protagonistes ho fan bé, però l’actuació de policia es molt permissiva per resultar versemblant, tenen molts moments per desencallar la situació i no ho fan, tot i així la pel·lícula es entretinguda.