Cas típic 3215: noi li agrada noia, noi li agraden les pelis del 2020 (2/6)

Posted: 2020-05-11 in Cine

Resum de les pelis que he vist durant els mesos d’abril i març, ja se que el normal es dir març i abril, però era per ser innovador. Com sempre primer la nota del filmaffinity i després la meva.

  1. Call me by your name (2017) [7,4] [3]. A Itàlia, al estiu de 1983 un noi de 17 anys coneix un altre noi i es senten atrets un per l’altre. Què faig mirant una peli així? Ni idea, va guanyar el Oscar al millor guió adaptat i tenia curiositat per saber què tal, i resulta que no tinc el mateix criteri que els crítics de l’acadèmia dels Oscar, però això ja ho sabia. Es passen tota la peli anant amb bici, nadant i menjant, se m’ha fet llarga i pesada.
  2. Lady Bird (2017) [6,6][5]: En la peli coneixem el últim any d’institut d’una adolescent de Sacramento, les amistat, les festes, els balls, la vida familiar, la cerca de la universitat, els nois, les classes, les coses típiques.
  3. Los hermanos Sisters (2018) [6,9][5]. Un western sobre un parell de germans que es dediquen a caçar recompenses, l’habitual es seguir als bons de la pel·lícula, aquí es tot el contrari, i la gràcia es veure la relació entre els dos germans com va canviant al llarg de la pel·lícula.
  4. Whiplash (2014)[7,8][7]: Un noi de 19 anys toca la bateria i aprèn a tocar-la amb un professor de música molt estricte. No es precisament l’argument més interessant però resulta que el professor es tan estricte que es imbècil, i el noi es tan auto-exigent amb si mateix que també es imbècil, i tothom ho passa fatal perquè tothom es imbècil, i bojos, tots bojos. Li poso un set perquè m’ha sorprès i es original, però no m’ha agradat, però es una peli que no et deixa indiferent.
  5. Joker (2019) [8,1][6]: Un malalt mental el qual la vida li va malament, i en comptes de rebre ajuda se li retira, conseqüència, es perillós deixar un boig sense control per la ciutat. Tota la pel·lícula gira al voltant d’aquest home amb problemes mentals, la resta de personatges només son secundaris que més que ajudar li perjudicaran en el seu estat.
  6. Parasitos (2018)[8,0][7]: No vull explicar gaire per no espatllar de què va gaire la pel·lícula, només diré que un noi de classe baixa comença a treballar per una família de classe alta. La pel·lícula enganxa perquè la trama es va complicant més i més, i realment no saps com avançarà. Es una barreja de gèneres, thriller, comèdia, misteri. Una cosa m’ha quedat confirmada, els coreans estan sonats.
  7. Downton Abbey (2019) [6,6][9]: Veure els entranyables personatges de Downton Abbey es fantàstic per mi, durant tota la pel·lícula he estat amb un somriure estúpid al llavis. La excusa per aquesta pel·lícula / capítol especial (especialment car i luxós) es la visita del rei a Downton però podria haver estat qualsevol cosa, l’important es veure els personatges de nou tant formals tots ells, sóc un sentimental amb aquesta sèrie no hi puc fer més. Per suposat no té cap sentit veure aquesta peli si no heu vist la sèrie. El 9 no es només per la pel·lícula en si mateixa es per la nostàlgia de la sèrie.
  8. Al final del túnel (2016) [6,4][6]: Un home descobreix com els seus veïns fan un túnel, només us donaré una pista, no són de la companyia de l’aigua… Té moments força inversemblants però es entretinguda, sobretot la segona part.
  9. El irlandés [7,4][6]: Bàsicament es la vida de Robert de Niro que fa de sicari pel mafiós de Joe Pesci, Al Pacino es un amic sindicalista, i així passa la pel·lícula, Robert de Niro posant bombes, matant a gent que ni saps qui son a sang freda, i ajustaments de comptes varis, tot això durant uns llargs e interminables 209 minuts. La peli es interessant a estones, però hi ha moments que perds l’interès i acabes desconnectant, perquè el ritme es molt pausat, serà que Scorsese es fa gran.
  10. Érase una vez en… Hollywood (2019) [7,1][6]. Any 1969, Leonardo di Caprio es un actor de westerns, Brad Pitt es el seu actor d’escenes perilloses, però sembla que Di Caprio perd popularitat i s’esforça per continuar sent un bon actor, mentrestant Margot Robbie està per allà fent papers menors en pel·lícules. La pel·lícula va amb bastanta calma, coneixent els protagonistes, però sense que passi massa res. No em puc queixar, els tres protagonistes ho fan bé, sobretot Pitt que em cau molt bé, però fins al final realment la pel·lícula es molt tranquil·la, m’ha decebut, esperava alguna cosa més.
  11. El Hoyo (2019) [6,4][6]: Un home es desperta en una cel·la, per sota hi ha una altra cel·la i per sobre una altra, no puc explicar res més, es una distopia de supervivència. La pel·lícula no es gaire llarga, hora i mitja, però en tota la estona no avança gaire, la situació es molt absurda i el final es totalment insatisfactori, però li dono el sis perquè es original.
  12. Money Monster (2016) [5,8][6]: Un home entra en el plató de televisió on George Clooney presenta un programa sobre inversió borsatil dirigit per Júlia Roberts i agafa com a hostatge a George Clooney. L’objectiu es esbrinar perquè una empresa ha perdut 800 milions sense raó aparent amb la conseqüent caiguda d’aquesta en la borsa. La situació d’un segrest amb hostatges sempre es tensa, i tota la pel·lícula es basa en això, els actors protagonistes ho fan bé, però l’actuació de policia es molt permissiva per resultar versemblant, tenen molts moments per desencallar la situació i no ho fan, tot i així la pel·lícula es entretinguda.
Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    N’he vist quatre:

    JOKER: No em va agradar gaire, suposo que m’esperava una altra cosa.

    PARÁSITOS: Molt bona. Em va sorprendre gratament.

    ÉRASE UNA VEZ EN… HOLLYWOOD: Està bé, em va agradar la història “basada en fets reals” però la resta de la trama, com dius, sembla que avanci sense que passi gairebé res.

    EL HOYO: La idea és original però no acaba de rutllar en cap moment. Em va avorrir.

    • Pons ha dit:

      Amb Joker ja sabia el què anava a veure, per això no em va decebre en aquest sentit. Ara bé, jo tampoc entenc massa la puntuació que té.

      Parasitos, es un altre tipus de cine, potser estem més acostumats a encasellar les pelis en un gènere o dos, aquesta té una mica de tot, i això fa que mai tinguis ni idea què passarà a continuació.

      La de Hollywood passa poca per ser una peli bastant llarga, sort que DiCaprio i Pitt em cauen molt bé.

      A mi el Hoyo avorrir no, perquè m’agraden els pelis utòpiques estranyes, però esperava que arribés a alguna conclusió, que hi hagués un canvi, una evolució, alguna cosa, esperava alguna cosa al estil Cube.

    • ahse ha dit:

      Jo no n’he vist cap.

      Què t’esperaves del Joker? A mi aquest títol no m’inspira gaire confiança.

  2. Clidice ha dit:

    Només he vist Paràsits, si busques altres pel·lícules d’aquest director veuràs com n’estan de sonats. Aquesta és força light. Crec que The Host t’agradaria ;)

    • Pons ha dit:

      La experta en cine asiàtic! Doncs resulta que ja he vist The host i no em va agradar, no se què em passa amb les pelis que teòricament son de terror que no me les empasso bé. Això suma-li que tots els asiàtics em semblen iguals i per això no empatitzo amb les seves expressions facials; això ha sonat una mica racista, no? El cas es que The Host fluixeta per mi.

      • Clidice ha dit:

        doncs Memòries d’un assassí :P i no sóc experta, sóc tafanera i prou :D

        • Pons ha dit:

          També l’he vist. Aquesta no em va degradar, es una manera diferent de veure la típica investigació policial, res a veure de com ho fan a Hollywood amb trets i aparcant sempre davant la porta. Em va agradar que tot fos més patètic, com la vida real. Ara bé el 7,6 del filmaffinity es exagerat, amb un sis ja fa.

      • ahse ha dit:

        Què és aquest Host del qual parleu? No t’agraden les xineses maques? Tenen unes noies més suaus i delicades…

    • ahse ha dit:

      No crec que busqui altres pelis d’aquell director, però amb aquest confinament mai no se sap. Suposo que primer hauria de veure aquesta.

  3. XeXu ha dit:

    D’aquestes n’he vist algunes i d’altres m’interessen. Fins i tot, alguna m’interessava, i ja no.

    Començo per aquesta categoria, havia estat valorant mirar ‘Call me by your name’, perquè em sonava que havia tingut molt bona crítica. Veient què n’expliques, la deixarem passar.

    He vist ‘Lady Bird’ i ‘Érase una vez en… Hollywood’. La primera, normaleta. La segona no em va desagradar, els dos protagonistes ho fan molt bé. Té aquests tics Tarantino d’escenes súper llargues que no porten enlloc, però bé, marca de la casa. Obsessions que deu tenir el paio. Com que no sóc amant de la violència explícita, em va semblar bé, l’única escena ‘forta’ que hi ha esgarrifa.

    ‘Joker’ i ‘Paràsits’ les mirarem quan ens les posin a Movistar, si la covid-19 no ens mata abans. Ja vam veure que les anunciaven i cauran. Una altra que miraríem seria ‘Downton Abbey’, si és que algun dia acabem de veure les dues temporades que ens queden… Fa gràcia perquè estem mirant ‘Peacky Blinders’, que passa més o menys a la mateixa època, i quina diferència, hahaha!

    • ahse ha dit:

      Diria que els Blinders aquells són Peaky, not Peacky, però bé… venint d’un XeXu marró tot és possible.

      Realment em sorpren quantes pelis de la llista del Pons has tingut en compte. Aviat ens diràs que el Pons t’està comunicant telepaticament quines pelis hauries de veure…

    • Pons ha dit:

      Call me by your name es una peli tranquil·la de gent bohèmia de vacances en un poblet d’Itàlia als anys 80, a mi em va deixar fred. Si vols cinema italià que de veritat emociona mira Cinema Paradiso per exemple

      Lady Bird es la vida d’una adolescent dels EEUU pots comptar el poc que puc empatitzar amb aquesta pel·lícula, encara gràcies que està aprovada.

      Sobre Erase una vez perquè sóc fan dels actors protagonistes i de l’escena final estil Tarantino perquè sinó la peli no valdria la pena, diria que només he vist una peli amb Brad Pitt que no m’hagi agradat (Babel), i del DiCaprio només em penedeixo d’haver vist La Playa. De fet, Pitt apareix en 4 de les pelis del meu top 15 (Snatch, Malditos Bastardos, Seven i El Club de la lucha)

      Parasits s’ha de veure, es una peli diferent al que es veu a Hollywood, potser no t’agrada, però s’ha de provar.

      Joker es bàsicament el lluïment de Joaquin Phoenix, es tot el contrari a una peli de superherois, res a veure amb el Batman de Nolan, personalment prefereixo Nolan 100 cops.

      Downton Abbey es simplement un capítol especial més de la sèrie, no passa res que no hagi passat ja, però es que jo estic enamorat d’aquests personatges, es irracional. Si no has pogut acabar les dos temporades que et falten està clar que no sents el mateix que jo. Com bé dius Peaky Blinders es tot el contrari, si aconsegueixes superar la primera temporada, la serie no estan malament, la miro perquè son temporades curtes i els capítols van per feina.

      • XeXu ha dit:

        Sí, per alguna estranya raó, Brad Pitt també surt en la majoria de pel·lis que podria considerar com a preferides, però la majoria són antigues. Seven i Fight Club també les podria comptar jo a la meva llista. Per cert, vaig veure Snatch fa molt poc, un revisionat perquè la tenia molt oblidada. Ah, i la de Malditos Bastardos també la vaig mirar fa relativament poc.

  4. ahse ha dit:

    Provaré trobar els Parasits a la xarxa, a veure què tal estan comparats amb els xinesos.

  5. ahse ha dit:

    Per cert, vols dir que els nois de la primera peli mai no arriben a fregar-se la pell?

    • Pons ha dit:

      Si que es freguen una mica, sol passar quan t’agrada una persona i es un sentiment mutu.

      • ahse ha dit:

        Llavors entenc que és una bona peli, què no va convèncer?

        • Pons ha dit:

          Perquè veure com dos homes que s’estimen durant més de dos hores no entra dins dels meus interessos.

          • ahse ha dit:

            Reconec que no sé interpretar aquesta frase. La primera cosa que em ve al cap és preguntar si ja t’has estimat amb un altre home més de 5 minuts, però seria molt XeXu-ista fer-ho. Jo com que no sóc home no tindria cap problema en veure 2 homes estimant-se durant més de 2 hores, és una experiència que mai no tindré en primera persona per tant val. Va bé conèixer formes de vida i punts de vista diferènts, per això tenim les arts, no? Sino quin sentit tindria ficar tants diners en una cosa no gaire per no dir gens productiva?

  6. Lux Lisbon ha dit:

    Pobre gent que es dedica al cinema. Ets molt dur!!!! Segur que tu fas baixar la mitja a filmaffinity (menys la de Downtown Abbey, que està clar que és la teva debilitat)

    Érase una vez en Hollywood em va passar com a tu, una mica de decepció. M’havien agradat tant els darreres del Tarantino que m’esperava més…I a sobre es va acabar quan no m’esperava que acabés (em va semblar molta presentació de la situació per un clímax tant i tant mínim!). Això si, és elegant amb la història i el què li va passar al Polanski i a la Tate.

    Whiplash és cert que és de bogos, sàdics i massoques. Em va incomodar, posar frenètica, que se suposa que és el que busca. Que et vinguin ganes de matar al personal (em vaig estar preguntant fins on aguantaria jo i quan fotria la baqueta pel cul al profe) i que el geni sota pressió (i maltractement) surt fora. I amb una vegada ja en vaig tenir prou.

    Ladybird, sense pena ni gloria. De fet la vaig veure fa pocs mesos i no recordo massa ni com acaba. La actriu m’agrada, això si.

    Pel què fa a la primera que cites, Call me by your name, potser perquè la vaig veure sense cap tipus d’expectatives em va agradar molt. Un 3, vaja, com et passes!. Per mi, té un 7-8 ben merescut, perquè va més enllà del plantejament (amb què t’excuses per haver-t’hi ni tant sols interessat). A mi, de fet, crec que fins i tot em va deixar una mica tocada forces dies (una certa melancolia i regust a tempus fugit que deu ni do!). Té molta “miguilla”. Havia llegit el llibre, que em va enganxar, però la peli em va agradar molt, l’adaptació que en fan és bona.

    El revés em va passar amb en Joker, tant parlar-ne tothom, insistint en què l’havia de veure, i tenia les expectatives ben altes. Ell ho fa molt bé, i acabes amb un mal rotllo sobre el món de la salut mental i com el context de violència i despreci que vivim, que et deixa enganxat a la cadira i flipant. Però amb aquesta realment m’esperava més.

    De totes les pendents, tinc ganes de veure Paràsits. La resta potser me les apunto per una tarda de diumenge.

    • ahse ha dit:

      El Pons té criteri! El ciema d’avui dia és massa brossa, pur consumisme amb cripsetes…

    • ahse ha dit:

      *crispetes*

    • Pons ha dit:

      Si no ets crític amb les pelis els directors s’acomoden i fan pelis fluixes.

      Sobre Érase una vez tota la raó, Los odiosos ocho, Django desencadenado i Malditos bastardos estan molt per sobre d’aquesta, suposo que Tarantino tenia ganes d’explicar una història basada en fets reals i la cosa ha quedat més calmada, massa calmada.

      Coincideixo totalment amb tu sobre Whiplash, es una peli que quan acabes de veure-la et deixa amb un mal cos, tothom es desagradable, plena de situacions incomodes, però llavors penses que si tant t’ha marcat la peli es que està ben feta, no hi ha dubte. Junt amb Parasitos es la que més recomano veure de la llista.

      Ladybird, exacte, la peli es deixa veure gràcies a la protagonista, peli prescindible.

      Si t’has llegit el llibre de Call me by your name vol dir que ja et van aquests tipus de drames, a mi no, ei que podria haver estat pitjor, podria haver sigut un 2 o 1 però no sóc cruel, no s’ho mereix.

      Paràsits es la única obligatòria de veure, les altres només si tens curiositat per la temàtica.

  7. Ciutadà K ha dit:

    Madre mía, si les pelis haguessin de tenir subvencions en base a les teves puntuacions la indústria del cinema tindria el cop de gràcia que l’acabaria de matar definitivament … jejejejejej
    Molt exigent ets!
    Llegint-ne un té la sensació que encara no ha nascut la peli que t’ha d’agradar… un pena perquè ‘Call me by your name’ és una meravella de peli romàntica; ‘Joker’ és una tracta sobre la malaltia mental en la nostra societat impecable; ‘Parásitos’ és una patada a la boca de l’estòmac del sistema neoliberal més contundent del què ens pensem en veure-la… per salvar les 3 que rescataria del seu post. De la resta podria estar més o menys d’acord en tu … (ara, lo de puntuar un 9 en una peli per nostalgia de la sèrie que representa és una trampa tramposa…).
    El nivell de visionat és alt ja és una bona notícia !!

    • Pons ha dit:

      Però si son bones notes, de tota la llista només n’hi ha una sola suspesa, el problema el tens tu que veus obres mestres cada setmana.

      Serà que les pelis romàntiques on no passa res m’avorreixen… Serà que veure els problemes d’un malalt mental m’entreté moderadament però no fins al nivell d’elevar-lo a déu suprem… Segurament m’he perdut això de la crítica al sistema neoliberal perquè estava més atent de gaudir de la pel·lícula i de saber què coi passaria amb la família de sonats coreans.

      El meu sistema de puntuacions funciona en base el bé que em sento des de que surt el títol fins que apareixen els crèdits i amb Downton vaig ser molt feliç. Si vols una opinió més generalista no et basis en les meves puntuacions.

    • ahse ha dit:

      L’industria milloraria molt si estiguès prestant atenció al bloc del Pons.

      Quina és la definició d’una meravella de peli romàntica? El Pons sembla no haver-ho notat…

  8. El Peix ha dit:

    1: No l’he vist ni la miraré.
    2: No l’he vist ni la miraré.
    3: No l’he vist ni la miraré. Mentida, aquesta, segur que la miro.
    4: Vaig veure el curt que es va fer en un inici. I la vaig començar a veure però només els deu primers minuts. Un dia la miraré.
    5: La vaig veure i… bé, perquè es diu Joker, que podria passar per qualsevol altra cosa. Està prou bé.
    6: Genial, una gran pel·lícula. La millor de la llista amb molta diferència.
    7: No l’he vist ni la miraré.
    8: No l’he vist i potser la miraré algun dia.
    9: No està malament, però m’hi va faltar ritme d’altres pel·lícules seves de la mateixa temàtica (Casino, Un dels nostres).
    10: Doncs a mi em va agradar molt encara que sigui més tranquil·la. A mi em va fer molta gràcia que la importància de la història fos a casa la veïna i no amb el personatge del Di Caprio.
    11: Un potencial molt alt per un final de merda.
    12: No sé per què, però la vaig veure. Entretinguda? No ho recordo.

    • Pons ha dit:

      3: Si t’agraden els westerns endavant, sinó no cal perdre el temps. Jake Gyllenhaal agrada a força gent, es possible que a tu també
      4: Es una pel·lícula que deixa marca, no la oblides fàcilment.
      5: No vas veure que surt el Batman gairebé 2 minuts? Es clarament Joker! xD
      6: Es molt bona, però fins que no hagis vist Whiplash no et precipitis a fer aquestes afirmacions.
      9: Molt de ritme, Casino i Un dels nostres son pràcticament igual de llargues però molt més entretingudes. Jo aquesta la vaig haver de veure en dos parts.
      10: A mi també em va agradar, però sent una peli d’en Tarantino esperava més acció, no només al final.
      11: Exacte, la idea mola, però faltava desenvolupar-la millor i per suposat donar-li un final que es pogués anomenar final com a tal, em vaig sentir molt estafat.
      12: Entretinguda si, oblidable també.

    • ahse ha dit:

      3. Per què?
      6. Perque són asiatics o perque anaven tots super retocats per cirurgians plàstics de primera categoria?
      10. Quina nota (1 de 10) li posaries?

      • El Peix ha dit:

        3. De vegades aquestes pelis em venen de gust. Per exemple te’n recomano tres del mateix “estil” però molt diferents: hi ha la peli The Ballad of Buster Scruggs que són unes quantes històries que em va agradar força. True Grit també em va agradar molt, sobretot l’actuació de l’actriu. I Bone Tomahawk em va sorprendre per la seva cruesa.

        6. Els sud-coreans són tots guapos. És una trampa. Tot i això la pel·lícula em va mantenir atent fins al final.

        10. 7,49

  9. eliramirez82 ha dit:

    No n’he vist cap, però Parásitos i la del Joker les tinc pendents :)

    • ahse ha dit:

      Apunta’t el numero del CT: 3215, per poder comentar-les un cop les hagis vist!

    • Pons ha dit:

      Ja veig, llegir llibres i còmics, i mirar sèries dolentes no et deixa temps per les pel·lícules. Fes-te un favor i afegeix Whiplash a la llista, es una peli que la recordaràs durant temps.

  10. rits ha dit:

    Algú t’enviarà a la foguera per posar un 3 a Call me by your name, però no seré jo. A mi tampoc m’ha agradat, sobretot per les expectatives.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s