Arxivar per 2020-05-13

El dimecres passat vaig acabar amb l’entrega en sis parts sobre els jocs que he jugat al llarg de la meva vida. No ha sigut una cadena de posts amb molt èxit, però tampoc ha sigut un fracàs, així doncs avui us parlaré del joc més recentment que he jugat, d’aquesta manera tinc més fresc el contingut del joc i en puc fer un resum més acurat que no pas un que vaig jugar-hi fa vint anys.

Avui us parlaré de The Stanley Parable, no es un tipus de joc habitual, es un joc d’exploració. Et deixen en una oficina buida i has de descobrir què ha passat amb la gent; però no hi ha monstres que has de matar, ni has de gestionar res, ni es una aventura gràfica que has d’anar acumulant objectes i fent-los servir per avançar, per no haver-hi ni tan sols hi ha altres personatges, només estàs tu i el narrador. Hi ha jocs, pel·lícules, sèries que trenquen la quarta paret, House of Cards es de les més famoses, o Flebag que no es tan famosa però si més exagerada, doncs tota aquesta comunicació amb l’espectador / jugador queda molt per sota del què és The Stanley Parable, aquest joc agafa la quarta paret i l’esmicola, i també la cinquena, i la sisena, i tota la resta de parets, agafa la casa i la esfondra sencera perquè aquest joc no va d’un personatge perdut en una gran oficina buida, aquest joc va de tu perdut en una oficina amb una veu interior que se’t fica al cervell i fa fora la teva consciència per posar-se en el seu lloc i llavors tu decideixes què fer, faràs cas al què et diuen? Per començar, et creuràs el què et diguin?

Es el joc més diferent de tots els que he jugat mai, pot recordar una mica al Portal, però sense els trencaclosques ni la habilitat de coordinació de moviments necessària. No s’ha de veure com un joc al ús, més aviat com una pel·lícula interactiva, com el capítol Bandersnatch de Black Mirror però molt més interactiu, molt més entretingut i molt més immersiu. El qui ha creat el guió del joc no es una persona mentalment normal, crec que es d’aquella gent que parla sola, sobretot a les nits, que els hi costa dormir, i llavors tenen converses amb si mateixos, i en una d’aquestes o varies d’aquestes nits va néixer The Stanley Parable, dubto que m’equivoqui gaire de la meva hipòtesis.

El joc val 12€ a steam, jo no pagaria tant per aquest joc, però teniu una Demo gratuïta per si teniu una mica de curiositat, i si després de provar la Demo encara teniu més curiositat podeu esperar que de tan en tan fan molt bones ofertes a Steam (poses el joc en la teva llista de desitjats i t’avisen quan el rebaixen), com la que vaig aprofitar i em va sortir el joc complet per 1,80€, menys del que costa una canya en un bar (recordeu els bars?), i tindreu bastanta més estona d’entreteniment, tampoc us penseu que us passareu dies explorant les opcions perquè lògicament son finites, però si us enganxa algunes hores us passareu provant camins (unes 4 hores he passat en el joc), i quan ja penseu que heu trobat tots els finals podeu buscar per youtube els finals que us heu deixat. Sobretot entreu a l’habitació de manteniment, dos vegades, per mi el millor moment de tot el joc. La veu del joc no està doblada al castellà (només la introducció que us he posat), però tot està subtitulat en castellà, encara que trobareu algunes anotacions escrites per l’oficina que estan en anglès, però no son importants per avançar en el joc.