Cas típic 3227: noi li agrada noia, noi li agraden les pelis del 2020 (3/8)

Posted: 2020-06-01 in Cine

Com que amb el tema del confinament estic mirant algunes pel·lícules més he decidit convertir el post bimestral en mensual, per tan avui us porto les pelis de maig. Com que us queixàveu que sempre punto baix he hagut de re-visionar algunes de les meves pelis preferides, primer us he posat les sis noves, i després la 7, 8 i 9 son les que he vist per segona vegada. Us deixo la puntuació de filmaffinity primer i després la meva.

  1. Le mans ’66 (2019) [7,2][7]: El títol original es Ford vs Ferrari, perquè als americans els hi agrada presumir, però als italians els veiem bastant poc, el just per fer-los quedar malament, bàsicament es Ford, Ford i Ford. La pel·lícula es bastant previsible però queda totalment compensat perquè les actuacions dels dos protagonistes son bones, especialment la de Christian Bale. Dos hores i mitja de peli que passeu bastant bé per tractar-se d’una competició que a la vida real no m’interessaria el més mínim, per tan la peli ha d’estar ben feta.
  2. Midsommar (2019) [6,4][4]: Cinc nois de Nova York van de vacances a un poble perdut de suècia en el qual es celebra un festival molt especial cada 90 anys, el xoc entre la cultura moderna i la tradició d’una comunitat molt tancada serà força important. Es una pel·lícula filmada amb calma, no pas perquè no passin coses, sinó perquè el director deixa temps per pair les escenes, i realment moltes d’elles no son fàcils de pair, però la gent es mou molt a poc a poc. No pots deixar de veure la pel·lícula perquè vols saber quina serà la nova fase del festival, però en conjunt puc dir que no m’ha agradat gaire.
  3. Nerve, un juego sin reglas (2016) [5,4][6]: Un joc proposa reptes a la gent i s’han de gravar fent-los amb el mòbil, i com que els protagonistes son adolescents i per tant estúpids, fan tot el que els hi diuen. Tòpica crítica a les xarxes socials, la privacitat a la xarxa, les modes, la pressió social, la fama instantània, el reptes adolescents, etc. La peli no es massa bona, però tens molta curiositat per saber quin serà el pròxim repte, i per saber si la pel·lícula acabarà malament o molt malament.
  4. Deadpool 2 (2018) [6,8][7]: Deadpool es un anit-heroi que es dedica a fer conya de les pelis de super-herois, en especial de la saga dels X-Men que es en la qual està ficat. A part de la broma també hi ha lloc per l’acció i una mica de drama, fins hi tot hi ha una mica de línia argumental. Si et va agradar la primera la segona també t’agradarà. Deadpool es l’heroi més fresc i de moment el que menys cansa.
  5. Swiss Army Man (2016) [6,3][5]: Paul Dano està perdut i troba el cadàver de Daniel Radcliffe. La pel·lícula es una espècie de Naufrago, però amb més fantasia, i està clar que Paul Dano no té ni la meitat del carisma de Tom Hanks, però s’ha de reconèixer que Radcliffe té més registres interpretatius que en Wilson. Masses bromes escatològiques i sobretot massa fantasia absurda pel meu gust, inclús quant intenten posar un xoc de realitat no poden evitar fer que la fantasia acabi guanyant.
  6. Crudo (2016) [6,2][3]: Una noia estudiosa i vegetariana comença a estudiar veterinària, de no haver vist mai un tros de carn a fer veterinària es un pas força important, allà tot son cadàvers d’animals, sang i viseres, i la noia queda una mica trastocada. Si us agraden les pelis de festes universitàries amb novatades, sexe, drogues i sang aquesta pot ser una pel·lícula per vosaltres, en cas contrari no val pena ni intentar-ho. Us diran que tot això es secundari, que la pel·lícula es realment un viatge interior, un pas de la pubertat a la adultesa, els problemes, bla bla bla, no us deixeu enganyar, va d’una jove amb problemes mentals.
  7. Matrix (1999) [7,9][9]: Neo es un hacker el qual descobrirà un nou mon quan conegui el misteriós personatge de Morfeo, i fins aquí puc explicar sense fer espoilers, si que encara queda algú que no hagi vist aquesta obra mestra. Matrix es un doble referent tant de les pel·lícules de ciència ficció com per les d’acció, té més de 20 anys i els efectes especials continuen sent bastant bons. Té coses una mica WTF com el fet de ser “piles”, però si obvies aquests detalls es una pel·lícula que alterna molt bé entre el descobriment d’aquest nou mon i les escenes d’acció, constantment et manté atent per l’acció o per les escenes d’explicació, l’interès durant tota la pel·lícula no té temps de decaure, però ho fa sense escenes d’acció massa llargues, contràriament a la moda actual d’escenes d’acció interminables que acaben avorrint al espectador que amb tant moviment de càmera acaba perdut. Matrix està plena d’escenes mítiques les quals l’espectador pot seguir sense acabar marejat, de fet, es tot el contrari, desacceleren el temps per tal que tinguis temps d’apreciar el moviment. Si que es veritat que el final queda una mica oberta, però millor haver-ho deixat així que les continuacions, que no diré que siguin dolentes, ni molt menys, però si prescindibles. Un últim consell, nens, recordeu no prendre drogues, en especial pastilles vermelles.
  8. Aliens: El regreso (1986) [7,4][9]:  Sembla que una colònia humana que han fundat en un planeta on la Ripley va trobar uns quants ous d’Alien està tenint problemes (eufemisme), per això decideixen enviar els marines més durs de tota la galàxia (marines terrestres, per suposat) a resoldre el problema. M’encanta quan la gent que va sobrada té problemes, i aquestes marines tenen molts problemes. La situació d’angoixa constant de saber que estan totalment rodejats i sense escapatòria, una atmosfera totalment desoladora. Personalment sempre m’ha agradat molt més aquesta segona part de la saga d’Aliens, les següents parts son dolentes, i la primera part ha quedat una mica antiga, si la reviseu veureu tots els clixés de pelis de por reflectits, i ja no t’agafa res per sorpresa, en canvi aquesta segona part, tot i que té algun “susto” s’enfoca més a l’acció, i no ha envellit tant malament, per exemple el CGI no es veu malament simplement perquè no hi ha CGI, estem a 1986 recordeu? Pràcticament tots els efectes especials son maquetes, tot està construït artesanalment a ma, llavors a tot s’aplica una capa fastigosa negra perquè es la marca Alien, i això es atemporal, potser que les maquetes de naus i vehicles semblin joguines però millor això que un CGI cutre, perquè les maquetes sempre molen. La pel·lícula està plena d’escenes mítiques com el comptador de bales de les metralladores automàtiques o la batalla final amb la reina Alien. A més està plena de referències a la primera part que li donen continuïtat a la història com ara el gat o l’intrigant androide. La senyoreta Ripley es la meva heroïna preferida, per què escollir entre una metralladora amb llançagrades i un llançaflames quan existeix la cinta americana? Qui deia que les segones parts no son bones?
  9. American Beauty (1999) [7,9][9] No sóc especialment fan de les pel·lícules dramàtiques però aquesta m’encanta. Només començar la pel·lícula ja dona un cop de puny a la panxa de l’espectador “Me llamo Lester Burnham. Este es mi barrio. Esta es mi calle. Esta es mi vida. Tengo 42 años. En menos de un año habré muerto. Claro que eso no lo sé aún. Y en cierto modo, ya estoy muerto. Aquí me tienen, cascándomela en la ducha. Para mí el mejor momento del día. A partir de aquí, todo va a peor”. American Beauty es això, la vida en general es una merda, hi poden haver-hi coses bones, per suposat, però en general es una merda, i a diferència del 99,99% de les pel·lícules American Beauty reflexa la realitat americana. Arribes a la mitjana edat, tens una feina segura, una gran casa, una dona i una filla maques, has complet el somni americà, no? Doncs res més lluny de la realitat. American Beauty no es “només” Kevin Spacey i un gran guió, es que fins hi tot la banda la sonora es bona! Però Spacey no es l’únic patètic desgraciat, tothom es patètic i desgraciat en aquesta pel·lícula encara que no ho sembli a primera vista, i també frustrats i sonats i això m’encanta perquè ningú es salva. I el millor es que la pel·lícula no té cap lliçó moral, no acaba convertint els seus personatges en millors persones, no dicta cap fórmula per aconseguir la felicitat, simplement ens presenta la situació, el van viure feliços per sempre es només pels contes, no hi ha una resposta universal per la felicitat. I no, la bossa no es cap metàfora de res, es tant sols un maleïda bossa que vola, no té res, es absurd. Entenc perfectament que no es una pel·lícula per tothom, es d’aquelles pel·lícules que o bé t’agraden molt o no t’agraden gens, jo caic en el primer grup. Voleu veure el millor actor del mon anant coix? Mireu sospitosos habituals, voleu veure el millor actor del mon en el paper de la seva carrera? Mireu American Beauty. Una curiositat, el guionista es Alan Ball, es també el creador de Six Feet Under, no em sorprèn.
Comentaris
  1. El Peix ha dit:

    Crudo és una gran pel·lícula, a mi em va agradar molt. Jo la recomano a tothom qui puc. Ara bé, crec que mai ningú m’ha fet cas i, si algú ho ha fet, molt probablement no m’ha tornat a dirigir la paraula.

    • ahse ha dit:

      No et deixis enganyar, és una peli que va d’una jove amb problemes mentals! Tampoc no et creguis que la gent estigui gaire interessada en els problemes mentals dels joves, si fos així quants adolèscents deixarien d’odiar als seus pares?! Pensa’t-ho… no és més fàcil trepitjar als que tenen problemes o ficar-los amb bufetades a un racó?
      Doncs això.

    • Pons ha dit:

      Si recomanes Crudo algú es molt probable que després et prenguin per un sonat. Es com si algú et recomana Braindead, son coses que per semblar normal un no hauria de fer.

      • ahse ha dit:

        El Peix és que passa massa temps donant voltes al seu bol de peix, és normal quei li vinguin idees poc normals després d’això. No volem saber quanta gent ha cremat als seus escrits peixotics…

  2. McAbeu ha dit:

    De les noves, he vist “Le Mans ’66” i “Deadpool 2”. Molt diferents entre si però, cadascuna a la seva manera, em van agradar bastant.

    Tinc pendent “Midsommar” que em va cridar molt l’atenció quan va sortir i la vaig veure definida com “una pel·lícula de terror a ple sol”. El teu 4 em fa baixar un pèl les expectatives.

    Els “clàssics” els he vist tots tres. Sóc més fan de la saga Alien que de la de Matrix però bé totes dues. I, és clar, l’escena dels pètals de rosa d’American Beauty continua sent inoblidable.

    • ahse ha dit:

      Deixa’m veure, mmm, t’agraden dos 7/10-s, diria que no està malament. El becari ja et podria preparar un BCPP, si no fos que els BCPP ja ens els vam consumir tots amb la festa d’any nou xinès.

      Per cert, Matrix va per damunt d’Alien i allí no pot haver-ne cap dubte.

    • Pons ha dit:

      Ja veus que coincidim bastant amb “Le Mans ’66” i “Deadpool 2”.

      Sobre Midsommar tens tota la raó, segurament es la primera pel·lícula de terror que veig que no passa en un lloc fosc, segurament aquest es un dels pocs punts positius de la pel·lícula, i potser un dels motius pel qual no m’hagi agradat gaire, que es veu massa clar el què està passant allà.

      Només faltaria que algú no hagués vist cap d’aquests clàssics! Si t’haig de ser sincer no sóc fan de la saga d’Alien m’agrada molt en exclusiva la segona part, la primera part està bé, però la resta força irregulars. El mateix em passa amb Matrix, la primera molt molt bé, les altres dos les deixem en “bé ok”. En el fons l’escena dels pètals de rosa es només el pòster i la imatge mental de la peli, però la pel·lícula va d’en Kevin Spacey tornant a gaudir de la vida.

  3. XeXu ha dit:

    Deadpool és força divertit, per irreverent i perquè se’n fot dels superherois, que solen ser tan seriosos i responsables, perquè sempre han de salvar el món, és clar. Em van fer gràcia les dues pel·lis. I dels teus clàssics, també he vist Matrix aquest any, que és una gran pel·lícula, llàstima de les seqüeles, i ‘American Beauty,’, que em va agradar molt en el seu dia i que potser li va tocant una revisió ja. Les altres no em generen massa interès.

    • ahse ha dit:

      Això de salvar el món és una merda sobrevalorada. Molaria més veure el món enfonsant-se en el caos i una nova ordre sortint de l’enfonsament i acabant amb tota la brossa que no parem de generar.

      Les seqüeles del Matrix no són per als mortals qualsevols que viviu fora dels ordinadors. “Programs hacking other programs” és el lema del futur, que algú ho hagi pogut pensar en el 2003 és tot una flipada ^^

    • Pons ha dit:

      Els superherois solen ser massa seriosos? No pas els de Marvel, bé els de X-men potser si, però els Vengadores son tots de la broma. Els de DC si que són de posar cares més llargues.

      En el fons les seqüeles de Matrix no son dolentes, son unes pel·lícules d’entreteniment força dignes, amb unes efectes especials molt per sobre del vist fins al moment, el problema que tenen es que queden molt per sota de l’ombra de la primera pel·lícula.

      American Beauty es una pel·lícula que val la pena tornar a veure.

      Prova de veure Le mans 66 encara que els cotxes no et diguin res, com es el meu cas, la peli està ben feta i Cristian Bale sempre fa bons papers.

  4. ahse ha dit:

    Reconec que m’he ficat a l’IMDB per mirar el trailer del Raw i potser em penso que un 3/10 és massa bona nota. Ser vegetarià per sí ja fa fàstic, per mi que si no ets vegetarià tampoc no cal comprovar quins problemes mentals pots arribar a desenvolupar en segons quins entorns. Per cert, el canibalisme de segons quins aborígens era una forma de mostrar respecte als seus morts.

    • Pons ha dit:

      El 2 i el 1 el guardo per pel·lícules realment dolentes, d’aquelles que no pots ni acabar-les, Raw no s’ho mereix.

  5. ahse ha dit:

    On és el Pons!?

  6. Aliens m’agrada.
    Matrix no la suporto, i les que segueixen a la primera encara pitjor. Em sembla súper avorrida, Keanu Reeves no sap actuar, mai (em sap greu perquè és de la meva ciutat, Toronto, però és un actor terrible) i l’únic personatge que em fa certa gràcia és el “dolent” (amb l’actor Hugo Weaving). La idea bàsica d’aquesta història és interessant, però n’han fet un nyap.
    Les altres no les he vist i no m’atrauen. Ho sento.

    • Pons ha dit:

      No et preocupis, a Pons’s Blog som tolerants encara que no sàpigues apreciar una bona pel·lícula quan la tens davant. Sobre Keanu Reeves estic d’acord, com a actor no es gran cosa, no acabo d’entendre perquè cau tant bé a tothom, a veure, no em cau malament, però no trobo que sigui un bon actor, en canvi Hugo Weaving m’agrada més o Laurence Fishburne també.

    • ahse ha dit:

      Quin problema teniu amb [les] Matrix, és una història fantàstica que no pots llençar a les escombraries només per un actor qualsevol! Keanu Reeves no sap actuar, val, però al Matrix tampoc no ha d’actuar gaire, no? És una peli amb bastanta acció, només cal que se’n vagi movent per allí i ja té la feina feta ^^

      Enhorabona per no voler mirar Raw! Té pinta de ser una autèntica merda.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s