The Crown comença al 1947 i comença forta, amb un casament en el primer capítol i una defunció en el segon, els que conegueu la història de la família real britànica ja sabreu qui son els protagonistes de cada esdeveniment, els altres podeu consultar la wikipedia com ha fet un servidor que fins ara vivia totalment allunyat d’aquest mon. Un altre fet interessant es la boira del desembre del 52, desconeixia aquesta crisis, la temporada ofereix altres fets històrics, com ara la “modernitzada” coronació, l’afer romàntic incorrecte de la princesa Margarida o Felip d’Edimburgo sent una mica massa actiu pel gust de la corona.
Parlem dels actors. Jared Harris, en Legasov de Chernobyl es el rei George VI, pare de Isabel II. John Lithgow (Cosas de Marcianos i el millor antagonista de Dexter) es Winston Churchill, i per mi el millor actor de tota la primera temporada, i per això el capítol 9 es el meu capítol preferit. Harry Hadden-Paton es el secreatri d’Isabel II que ja està acostumat a tractar amb gent important perquè havia sigut un marquès a Downton Abbey, finalment Stannis Baratheon (Stephen Dillane) serà l’encarregat de pintar el quadre de Churchill. Ah si, la protagonista, Claire Foy es Isabel II i ja la coneixia de… res, però com més capítols passen més m’agrada el seu paper.
Òstia com pesa la fucking corona!
La sèrie es bastant sòbria i freda, molt al estil britànic, la corona queda bé sempre, i el govern pràcticament també, Isabel II continua sent la reina o sigui que no hi ha lloc per frivolitats, si forcem una mica la situació el primer ministre pot equivocar-se, altres membres del govern també, fins hi tot el personal de la casa reial es pot equivocar, o directament la família reial pot tenir algun comportament lleugerament incorrecte, com per exemple Margarida o Felip, però qui sota cap circumstància pot quedar malament es la reina. Netflix no té problemes en deixar-se la pasta recreant sales de palaus, castells i catedrals, cotxes d’època, carruatges i cavalls, a part de tot el vestuari que porta la noblesa que no ha de ser pas barat, suma-li tots els viatges pels països de la Commonwealth i el munt d’extres que necessites i no et surt una producció al abast de qualsevol butxaca. Resumint, una sèrie molt correcte, molt treballada, ben interpretada, molta majestuositat però poques sorpreses, aposten sobre segur sense arriscar massa, no es qüestió de faltar massa a la veritat, i més quan el creador Peter Morgan deu tenir un parell d’agents del MI5 apuntant-lo constantment.
The Crown té un 7,7 al filmaffnity i un 8,7 al imdb
Nota: 7/10
Pons's blog 