Cas típic 3251: noi li agrada noia, noi li agraden les pelis del 2020 (5/?)

Com que ja he vist 10 pelis publico la cinquena part del recull de pelis que he vist aquest 2020. Com sempre, primer la nota de filmaffinity i després la meva. Les dos últimes pel·lícules son les que he vist per segona vegada.

1. Wind River (2017) [7][6]: Jeremy Renner (Ojo de Halcon dels Vegnadores) es una espècie de caçador, i Elizabeth Olsen (La Bruja Escarlata també dels Vengadores, i germana Olsen no bessona) es una agent del FBI que es avisada quan Ojo del Halcón troba un cadàver a la neu. La pel·lícula es una investigació criminal que avança a poc a poc fins que al final, bé, diguem que a segons quins llocs la vida val ben poca cosa. Diria que es exagerada en el fet que hi ha molta gent que no li costa gaire matar, però llavors es quan et diuen que la pel·lícula es basa en fets reals i et quedes a quadres.
2. Zombieland: Mata y remata (2019) [5,6][6]: Segona part de Zombieland. Aquesta també es una comèdia sobre zombies protagonitzada pel nano que feia de Zuckerberg a la Red Social (mireu-la si encara no ho heu fet), Woody Harrelson, el detectiu menys boig de la primera temporada de True Detective i Emma Stone, la noia dels ulls preciosos que ballava amb Ryan Gosling a La La Land. Zombieland 2 no es tan divertida ni original com la primera part, però tot i així té uns quants bons moments, com ara l’aparició dels dobles dels protagonistes, i el personatge de Madison proporciona alguns moments divertits. Entreteniment lleuger sense complicacions.
3. 1917 (2019) [7,8][8]: Durant la primera guerra mundial un parell de soldats han de travessar la terra entre dos trinxeres per entregar un missatge que evitarà una matança. Mendes ha rodat gairebé tota la pel·lícula en un sol pla seqüència, això vol dir sense pausa, sense talls, i amb la càmera seguint als protagonistes tota la estona, s’havien fet pel·lícules així abans, però no pas pel·lícules amb tanta acció com aquesta, trets, explosions, avions, esfondraments, incendis, runes i més runes. Mendes ha creat un camp de batalla de la primera guerra mundial sencer fins al més mínim detall i l’ha omplert de soldats amagats en trinxeres, terra cremada, fil ferro espinós, molt de fang, i sobretot cadàvers. Al filmar d’aquesta manera es crea la sensació que l’espectador es un més dels presents i es com si acompanyés a la parella protagonista de ben a prop, es d’aquelles pel·lícules que realment val la pena veure en el cine o com a mínim en 4K per entrar bé dins de les escenes. Els dos caporals protagonistes no son massa famosos, els tres únics actors que conec, però que tenen poc paper son Colin Firth, el Moriarty de Sherlock i el propi Sherlock. Resumint, la trama es simple, però està explicada d’una manera efectiva i tècnicament impressionant. D’acord que el final es tot musiqueta i llagrimeta fàcil, però se li perdona perquè la posada en escena es grandiosa.
4. Aniquilación (2018) [6,1][4]: Una espècie de camp de força s’expandeix a poc a poc per una zona pantanosa, un equip de científiques investigarà què passa. Doncs el què passa es una flipada en colors. Al principi es intrigant saber què passa al interior d’aquesta zona, però com més es descobreix més absurd es torna tot.
5. Beasts of no nation (2015) [7,3][5] : La pel·lícula segueix la vida d’un nen soldat en una de les moltes guerres sense cap sentit que hi ha per Àfrica. Idris Elba es el comandant que guia la milícia per la selva i es dedica a saquejar i matar la gent dels pobles, i fa el millor paper de la pel·lícula. La peli no està malament, però tinc un problema, els nens no em solen despertar empatia ni compassió, per molt que els converteixin en nens soldats en guerres absurdes.
6. Billy Elliot (2000) [7,3][5]. L’acció transcorre durant les vagues dels miners del carbó de l’Anglaterra de 1984. Billy Elliot es un nen que li agrada ballar, per suposat el seu germà gran i el seu pare estaran en contra, i la seva mare està difunta per tant té poc a dir, però Billy trobarà una professora que veurà talent en aquest nen. La peli ve a dir que el ballet no es exclusiu de noies i gais, això, i que si el teu fill té alguna aspiració a la vida intenta donar-li suport, per molt que a tu no t’agradi.
7. Antes de amanecer (1995) [7,4][4] Un noi jove i guapo coneix una noia jove i guapa en un tren, decideixen passar un dia junts a Viena, i per sorpresa de ningú s’acaben agradant. Heu pensat mai com es l’ideal romàntic al conèixer un desconegut? Aquesta pel·lícula es concentra única i exclusivament en això, hora i mitja de parella feliç, xerrant i fent-se petons. La gràcia d’aquesta pel·lícula es que 9 anys més tard va sortir una seqüela on aquests dos personatges es tornen a retrobar i 9 anys més tard la tercera i última part de la trilogia amb un últim e improbable retrobament, però a mi m’importa poc perquè son dos pel·lícules que no veuré.
8. Mommy (2014) [7,4][3]: Un nano de 16 anys surt d’un internat i la seva mare viuda s’ha de fer-se càrrec, el nano té trastorn de dèficit d’atenció, hiperactivitat i possiblement bipolaritat, o sigui que es una joia, a part que li falta molta educació. Per sort, una veïna que es professora en excedència ajudarà en l’educació del nano. No suporto els adolescents, i menys encara quan son tant problemàtics, per això la pel·lícula m’ha agradat poc.
9. Ocean’s Eleven (2001) [7,2][8]: Gorge Clooney forma una banda d’onze d’atracadors per robar tres casinos de Las Vegas propietat de Andy Garcia. Què voleu que us digui m’encanten les pel·lícules sobre atracaments amb plans ridículament elaborats i recarregats de passos, molts dels quals serien totalment prescindibles, però son necessaris perquè tots els actors famosos que surten a la pel·lícula es llueixin, el meu preferit, com gairebé sempre, Brad Pitt. La gràcia principal es que l’espectador tampoc sap el pla complet i el va descobrint sobre la marxa. La versemblança de la pel·lícula potser no es el punt fort, sent la part més flipada de totes la bomba electromagnètica, però ho passo per alt en favor de la diversió i l’entreteniment. Per suposat res es el què sembla, i sempre hi ha un pas més en el pla.
10. Cadena Perpetua (1994) [8,6][9]: A finals dels anys 40 Tim Robbins es condemnat a cadena perpetua a la presó de Shawshank per haver matat a la seva dona i al amant d’aquesta; allà coneixerà a Morgan Freeman, un home que sap aconseguir coses. Tot i els seus dos metres, els primers mesos a la presó no seran senzills per a Tim Robbins, fins que aquest ofereix les seves habilitats com a subdirector bancari als guardes de la presó. Aquesta es la pel·lícula amb millor valoració del imdb i es totalment merescuda, un drama carceller que aprofundeix en l’amistat, i en la dura vida a la presó quan hi ha guàrdies i un director de presó cruels. També hi ha el drama de la sortida a la vida real quan t’has passat tota la teva vida en una presó. Robbins i Freeman espectaculars. Final satisfactori inclòs aprovat per Raquel Welch. No conec a ningú que no li hagi agradat aquesta pel·lícula.