Els àngels em miren – Marc pastor (432 pàgines)
Jo llegint un escriptor català, quines coses, eh? Hola Marc! Passem a la trama. En un món paral·lel (ho comento perquè aquí Catalunya es independent), Abraham Corvo es un inspector dels mossos encarregat d’esbrinar qui s’ha carregat dues adolescents sota el que sembla un espècie de ritual estrany. Per complicar una mica les coses un parell de famílies rivals aprofitaran el cas per barallar-se entre si. Sí, amics, la típica novel·la negra, també llegida des del punt de vista del narrador investigador protagonista, tot i que aquest inspector ens amaga un secret especial sobre ell que en mica en mica anirem descobrint. Al principi em va enganxar, però després es torna més rutinària, suposo que al final tampoc em preocupava tant descobrir qui era l’assassí. Valoració: Entretinguda sense més.
—A la carrera vaig llegir un estudi criminològic sobre el tema: la correlació entre ascensors i criminalitat, des d’una perspectiva d’antropologia urbana.
—Sí?
—No. Et prenia el pèl.
—Gras? prim?
—Ni gras ni prim.
—Normal —rebla Tur.
—Sí —fa petar la llengua—. No els estic ajudant gaire, oi?
—Sí, i tant. No et preocupis…
—Busquen un home normal, amb la cara normal i vestit normal, es podria dir que ja gairebé el tenen.
Nota: 5/10