Avui toca parlar del últim joc que he jugat, X-Com: Enemy unknown, es un joc amb doble gènere, per una banda gestió estratègica de recursos, i per l’altra gestió tàctica militar en combat per torns. L’argument es un clàssic, hi ha una invasió extraterrestre, amb els seus clàssics extraterrestres grisos amb grans ulls ametllats negres, i nosaltres som els encarregats de dirigir el programa especial X-Com, la última línia de defensa de la terra, sempre he volgut dir aquesta frase. Tenim una base secreta, excavada sota terra, per suposat, i finançada pels països més importants del planeta, per suposat Espanya no es un d’ells, apareixen 3 o 4 països per continent, en total 16. Si les missions van bé i fas feliços als caps els països son feliços, però si comences a fallar els països es poden retirar del projecte i si en perds 8 perds el joc. La base serveix bàsicament per dos coses, la primera desenvolupar una millor força aèria per combatre els ovnis, la lluita contra aquests es pràcticament automàtica, i l’altre aspecte es millorar les teves forces especials terrestres, el repte es saber balancejar els recursos entre les dos forces.
Per llei, tota base d’operacions secreta ha de tenir una bola del món hologràfica gegant
La segona part del joc es el combat terrestre per torns, aquí directament controles un escamot de quatre soldats (ampliable fins a sis si fas els deures), mous per torns els teus soldats i t’encarregues de disparar als extraterrestres enemics, buscant sempre la millor cobertura e intentant flanquejar els enemics i que no et flanquegin a tu. A mesura que aconsegueixes millorar els teus soldats amb millors armes, armadures i habilitats noves els extraterrestres també envien diferents tipus d’unitats, el joc et dona unes quantes sorpreses desagradables en quan a les capacitats dels aliens. Has d’anar en compte si perds un soldat durant un combat, perquè si aquest ha guanyat nivells es perdran i hauràs d’entrenar un nou recluta des de nivell zero per reemplaçar-lo, o sigui que millor no arriscar als teus homes i dones. Encara que no morin es normal que els soldats acabin ferits durant les missions, això significa que estaran uns dies de baixa, per tan segons la gravetat de les ferides es possible que no estiguin recuperats per la propera missió, per tan es bona idea contractar més soldats, d’aquesta manera tens un “stock” de soldats per si de cas, a més es una manera de forçar-te a experimentar amb diferents tipus de soldats i veure quina composició de l’equip funciona millor. Els soldats poden ser de tipus Pesats (porten un llançacoets), d’Assalt (poden desplaçar-se més distància), Franctiradors (disparen des de més lluny) i Suport (especialistes en donar cobertura i sanar), els meus preferits son els d’Assalt, es més divertit anar corrent i plantar-te a dos pams del extraterrestre per assegurar que no falles el tret que amagar-te com un covard amb el franctirador.
Així donem la benvinguda els terrícoles
El joc es entretingut tant en la part de la gestió de la base (segurament la meva part preferida) com en la gestió del combat terrestre, a més les missions tenen noms que molen molt, per exemple Luna del Diablo, Lluvia Paciente, Martillo Helado, Tumba Vengativa, Corona Roja, Justicia Olvidada, entre d’altres. El grau de dificultat l’he trobat adequat, comences podent fer unes poques accions bàsiques amb els soldats per tal que sigui senzill aprendre les mecàniques essencials, i en mica en mica et van presentant noves habilitats a mesura que els soldats pugen de nivell, a part que el tutorial es dinàmic i didàctic. Puc dir que es un bon joc, però si no us fieu de la meva opinió us podeu fiar del vídeo de anàlisis de menys de 4 minuts de Meristation (enllaç al article anàlisis) que aquests son experts en videojocs.
XCOM: Enemy Unknown costa 19,99€ a Steam actualment, però si espereu a alguna oferta us port sortir per 4,99€ que es el que em va costar, així em surt a 6,5 cèntims la hora de joc. He jugat 77 hores en total, primer fins a finalitzar la campanya en el nivell 3 de dificultat; després l’he tornat a jugar amb el nivell màxim de dificultat (el 4), però com que justament tenia de baixa els dos únics soldats tipus Assalt que m’han aparegut, he estat incapaç de passar-me la penúltima missió. Té un 89 a metacrític poca broma.
Pons's blog 