This is us segueix la vida d’uns bessons (noi i noia) més un germà adoptat de la mateixa edat, la sèrie es mou entre el present, quan els “nens” tenen 36 anys, i el passat, quan els nens eren nens, durant varies etapes de la seva infància. Els pares son Jack i Rebecca Pearson, Kevin es el fill que es actor, Kate es la seva germana i mànager, i que té problemes de obesitat, i finalment Randall el germà que s’ha casat i ha muntat la seva pròpia família. Parlaré una mica més dels personatges perquè es de la única cosa que va aquesta sèrie. En Randall es ridículament bona persona, malgrat les seves queixes constants es sacrificarà el què faci falta pel benestar de qualsevol i també es un superdotat. Kevin es bastant més egoista que el seu germà i bastant més tonto, i la única cosa que li preocupa a part de la seva carrera es la seva germana, de la qual es totalment dependent. La vida de Kate es un drama-comèdia constant relacionada amb el problema del seu pes, de fet el únic que té destacable el personatge de Kate son els seus problemes de pes, totes les seves trames giren sempre al voltant d’aquest tema, tant de la Kate adulta com la Kate nena, sona estrany dir-ho però Kate es un personatge totalment pla. El pare, Jack, te problemes amb l’alcohol, però com que estima els seus fills i a la seva dona per sobre de qualsevol cosa ho acaba solucionant, ho veieu com tothom es bo? Rebecca ja es bona des de sempre, no fa falta que solucioni res, fins hi tot té el síndrome de creure que no es prou bona mare. Fins hi tot el pare biològic de Randall que representa que es un drogoaddicte es una persona ridículament bona que s’interessa pels seus nets que no havia conegut, tothom es un tros de pa en aquesta sèrie.
He abandonat la sèrie després d’haver vist 9 capítols, penso que si amb 9 capítols no he arribat a empastissar amb cap personatge, no crec que valgui la pena seguir-ho intentant. Aquesta sèrie es massa ensucrada per mi, els personatges tenen problemes, per suposat, per això es un drama, però sempre aconsegueixen superar les seves dificultat perquè s’estimen, l’amor tot ho pot, permeteu-m’he que vomiti una mica. Tots els finals de capítol son iguals, música suau i tendre, la veu d’algun personatge que reflexiona, lliçó moral, m’he equivocat, no tornarà a passar, bla bla bla, petons, abraçades, molts moments en família, glucèmia disparada. I el pitjor de fot, fan servir el mateix actor per algú de 29 anys i per algú de 65 anys, parlo del cas de la Rebeca i el Miguel, que coi els hi costava agafar actors que tinguessin una mínima retirada? Son 36 anys de diferència! L’actriu es del 84 i fa de mare d’un home nascut al 76! I sense efectes especials ni res, una mica de maquillatge i una perruca, sense comentaris, i amb el pare d’en Randall i el Miguel fan el mateix. Només cal que mireu el tràiler del primer capítol (subtítols en espanyol) per veure el to de la sèrie, veureu un munt de situacions tristes condensades, però que en el fons tampoc son tant terribles si tens una família que et dona suport, apa, a gaudir del drama amanit amb lleugers tocs d’humor.
This is us té 7,7 un al filmaffinity i un 8,7 al imdb. La primera temporada té 18 capítols de 40 minuts de durada, les altres tres temporades també. La sèrie no està acabada.
Nota: 4/10
Pons's blog 