Cas típic 3257: noi li agrada noia, noi li agrada This is us

Posted: 2020-07-22 in TV

This is us segueix la vida d’uns bessons (noi i noia) més un germà adoptat de la mateixa edat, la sèrie es mou entre el present, quan els “nens” tenen 36 anys, i el passat, quan els nens eren nens, durant varies etapes de la seva infància. Els pares son Jack i Rebecca Pearson, Kevin es el fill que es actor, Kate es la seva germana i mànager, i que té problemes de obesitat, i finalment Randall el germà que s’ha casat i ha muntat la seva pròpia família. Parlaré una mica més dels personatges perquè es de la única cosa que va aquesta sèrie. En Randall es ridículament bona persona, malgrat les seves queixes constants es sacrificarà el què faci falta pel benestar de qualsevol i també es un superdotat. Kevin es bastant més egoista que el seu germà i bastant més tonto, i la única cosa que li preocupa a part de la seva carrera es la seva germana, de la qual es totalment dependent. La vida de Kate es un drama-comèdia constant relacionada amb el problema del seu pes, de fet el únic que té destacable el personatge de Kate son els seus problemes de pes, totes les seves trames giren sempre al voltant d’aquest tema, tant de la Kate adulta com la Kate nena, sona estrany dir-ho però Kate es un personatge totalment pla. El pare, Jack, te problemes amb l’alcohol, però com que estima els seus fills i a la seva dona per sobre de qualsevol cosa ho acaba solucionant, ho veieu com tothom es bo? Rebecca ja es bona des de sempre, no fa falta que solucioni res, fins hi tot té el síndrome de creure que no es prou bona mare. Fins hi tot el pare biològic de Randall que representa que es un drogoaddicte es una persona ridículament bona que s’interessa pels seus nets que no havia conegut, tothom es un tros de pa en aquesta sèrie.

He abandonat la sèrie després d’haver vist 9 capítols, penso que si amb 9 capítols no he arribat a empastissar amb cap personatge, no crec que valgui la pena seguir-ho intentant. Aquesta sèrie es massa ensucrada per mi, els personatges tenen problemes, per suposat, per això es un drama, però sempre aconsegueixen superar les seves dificultat perquè s’estimen, l’amor tot ho pot, permeteu-m’he que vomiti una mica. Tots els finals de capítol son iguals, música suau i tendre, la veu d’algun personatge que reflexiona, lliçó moral, m’he equivocat, no tornarà a passar, bla bla bla, petons, abraçades, molts moments en família, glucèmia disparada. I el pitjor de fot, fan servir el mateix actor per algú de 29 anys i per algú de 65 anys, parlo del cas de la Rebeca i el Miguel, que coi els hi costava agafar actors que tinguessin una mínima retirada? Son 36 anys de diferència! L’actriu es del 84 i fa de mare d’un home nascut al 76! I sense efectes especials ni res, una mica de maquillatge i una perruca, sense comentaris, i amb el pare d’en Randall i el Miguel fan el mateix. Només cal que mireu el tràiler del primer capítol (subtítols en espanyol) per veure el to de la sèrie, veureu un munt de situacions tristes condensades, però que en el fons tampoc son tant terribles si tens una família que et dona suport, apa, a gaudir del drama amanit amb lleugers tocs d’humor.

This is us té 7,7 un al filmaffinity i un 8,7 al imdb. La primera temporada té 18 capítols de 40 minuts de durada, les altres tres temporades també. La sèrie no està acabada.

Nota: 4/10

Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    Últimament tries unes sèries que no em desperten gens d’interès, però segurament la culpa és meva i dels meus gustos estranys.

    Per si ho vols saber, fa poc he vist la segona de “Lo que hacemos en las sombras” i “Freud”, actualment estic mirant “The mandalorian” i després, de seguida que acabi de llegir la novel·la, veuré “La conjura contra América”. Ja ho veus, m’he de buscar la vida si ja no em puc fiar de tu com a preceptor seriòfil (és broma). .

    • ahse ha dit:

      Flipo que t’atreveixis a declarar que segons quines series no et desperten l’interes… Tens uns gustos molt pervertits, quin tipus de coses pretens mirar??

    • Pons ha dit:

      Es més important una no-recomanació que no pas una recomanació, t’estalvia molta feina. “Lo que hacemos en las sombras” serà la propera comèdia que veuràs ressenyada en aquest blog, de moment he vist la primera temporada. Freud no em crida gens a mi, i mandalorian em fa una mica mandra tot el que sigui Star Wars, està sobre-explotada aquesta franquícia, li he agafat ràbia. La conjura contra América, no em cridaria l’atenció sinó fos pel fet que el creador es David Simon, això canvia les coses o sigui que ja veurem.

  2. Si el Pons diu: “He abandonat la sèrie després d’haver vist 9 capítols” seguiré el seu exemple i l’abandono de primer antuvi, sense buscar-la.

  3. allau ha dit:

    Jo vaig arribar a veure tota la primera temporada i ja vaig quedar servit. No vaig voler saber quines complicacions els hi buscarien per les temporades posteriors.

  4. ahse ha dit:

    És obvi que una persona amb diabetis – ni que sigui tipus 2 – no pot mirar series com aquesta! Ara bé, jo em preocuparia molt per la mare de l’home nascut al ’76, deu haver deixat molta pasta al cirugià si té pinta de dona nascuda al ’84… 🙄

    • Pons ha dit:

      No es la pinta, es la edat real de l’actriu. Es podrien estirar una mica amb el pressupost i contractar més actors

      • ahse ha dit:

        Deu ser una serie low-budget. No en miris més d’aquestes, quan trobes les paraules “low-budget” al costat d’una producció cinematogràfica comprova que la paraula que vingui després sigui del pal “peli” i no pas serie.

      • ahse ha dit:

        Acabo d’adonar-me que estem a un bloc verd i que en realitat, això de reciclar actrius deu ser cosa bona. Potser hauries de fer més ressenyes de produccions cinematiques que reciclen de manera activa :-D

  5. XeXu ha dit:

    Una altra sèrie que m’estalviaré mirar. Ho estàs fent bé. Podria deixar-me enganyar per alguna bona crítica, o que mirant el tràiler em pogués interessar, però amb els teus comentaris ja aniré previngut.

    • Pons ha dit:

      Ei, que si t’agraden les sèries familiars que busquen la llagrimeta fàcil no passa res, aquesta es la teva sèrie i ja està, sempre hi ha públic per qualsevol tipus de sèrie.

    • ahse ha dit:

      Fas bé en anar observant les valoracions del Pons, segueix així i la teva vida millorarà considerablement ^^

  6. El Peix ha dit:

    Aquestes sèries moralistes i cursis és per a gent amb poca autoestima o que és capaç d’empassar-se qualsevol cosa abans de trobar-se ells mateixos en un silenci aclaparador que els mostri la poca rellevància que tenen les seves vides.

    Demà la començo.

    No, és conya.

    Avui.

    • ahse ha dit:

      Millor mires una serie xinèsa! Et recomano la de les llagrimes tallades, és molt diferènt de les produccions de l’oest però té les seves coses bones i és molt divertida en el fons. Jo em vaig passar gran part del temps rient mentre la mirava. Te la pots descarregar del daily motion per saltar-te la publicitat absurda que surt si la veus online. ^^

    • ahse ha dit:

      Ah, se m’oblidava: molta gent a la serie que t’estic recomanant té cabells llargs. No t’ho pots perdre!! hahaha

    • Pons ha dit:

      Desitjo que no t’agradi.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s