Feliç dia mundial del carrer! Avui us porto un Cas Típic sobre carrers ^^
En aquest post de The World Geography trobem els carrers més estranys del mon, passant pel carrer més curt amb 2,06 metres fins al més llarg amb 1.896 Km. Des del més estret amb 31 centímetres al punt més estret i 50 al més ample, fins al carrer més ample de més de 90 metres. Trobem altres coses rares com un intercanviador de carreteres amb més de quatre nivells que deixa en ridícul el nus de la Trinitat. Llavors trobem el carrer més recargolat, el carrer amb més pendent (35% de inclinació), la rotonda més gran del mon (i sorprenentment no està a Espanya, país de les rotondes sinó a Malasia i fa 3,4Km de diàmetre), i la rotonda més complicada del mon tampoc està a Espanya sinó al Regne Unit.
Recordeu que a UK per complicar les coses s’ha de conduir per l’esquerra
Com li podem dir a aquest carrer? Doncs…
La carretera en 3D. Si aneu seguint un carril l’efecte es nota més.
Acabo amb un bonic post Twisted Sifter sobre les 21 carreteres més xules, segons el seu criteri. Com a curiositat dir que per la de Noruega (número 3) i la de Marroc (número 17) hi he passat.
Si mai passeu per Hunan, Xina.
Per cert, ningú s’haurà cregut lo del dia mundial del carrer, no? Vull dir que m’ho inventat totalment.
Pons's blog 
Interessant.
Caram amb l’avinguda a Buenos Aires, tota un excursió travessar-la.
Pel que fa a Yonge Street a Toronto, et pots imaginar que el conec. Una de les primeres coses que vaig saber en arribar a Toronto va ser que Yonge era el carrer més llarg del món. I és un carrer important perquè tot és a l’est o a l’oest de Yonge (els carrers perpendiculars a Yonge comencen els números en aquest carrer, cap a l’est o l’oest). El tros de la fotografia el conec bé perquè hi passo (passava, abans de la Covid) cada dia tornant de la universitat. M’ha fet gràcia.
Ha de ser complicat viure a Toronto i no passar pel Yonge Street
Sí.
Vols dir que ara vas a la uni de manera virtual?
Sí, faig les classes per Zoom a casa.
Potser és cosa meva però a la foto de la rotonda més complicada del món em sembla veure-hi una esvàstica… una prova més de la maldat dels dissenyadors d’aquesta abominació viària.
Una esvàstica amb 5 braços? Es com aquells esvàstiques dibuixades malament per neonazis que son tan idiotes que no son capaços ni de dibuixar el seu símbol
És cosa teva. Sense cap dubte!
Aviat apareixerà el Peix a queixar-se que no tenim un dia internacional del Día…
P.S.
Algú m’ha d’explicar les carreteres 3D.
En el fons totes les carreteres son 3D, pocs objectes hi ha a la vida real amb 2D
Qui pensa en el dia com a dia!? Ningú! Ell, que cada dia, valgui la redundància, ens acompanya sense queixes ni laments no ens demana res a canvi. I què li fem nosaltres? Li prenem la importància i li assignem algun esdeveniment, causa, espai o jo què sé. Noteu la meva indignació davant d’aquesta odiosa injustícia i el meu posicionament desinteressat pel dia en tota la seva grandesa i esplendor. Visca el dia internacional del dia! (per defecte ara mateix és el 21 de juny).
PS: La gràcia de les carreteres en 3D és que s’hi pot avançar. Els dibuixos animats del “Correcaminos i el Coyote” expliquen amb exemples molt clars aquest tema.
A veure, tampoc no cal exagerar tant, tothom sap que el Peix pensa en el dia del Día sense ni tan sols especificar la seva ubicació, mentre la resta del món pensa en el Dia Mundial del Culte al Pons i els seus significats més profunds acompanyats de la tovallola…
Visc a un passeig amb nom de sant.
A Barcelona, a més hi ha el carrer amb aquest mateix sant. Una ronda amb aquest sant i un parell de carrers més amb el mateix nom de sant però amb adjectius.
Rebo correspondència de la ronda i la meva és enviada a qui sap on.
Encara reps correspondència en el 2020?
Quin tipus de revistes t’envien?
Jo vaig anar a Camarles i vaig flipar amb els noms dels carrers. La majoria tenen nom de números: carrer vuit, carrer vint-i-tres, carrer dinou. Alguns estan ordenats però altres no i és un caos trobar una adreça. Els propis habitants del poble no saben els noms dels carrers, com que és un poble petit saben anar a casa del Pep, a casa de l’àvia, al super de dalt, etc. perquè hi han anat tota la vida però el qui busca una adreça, ni t’ho explico!
La prova final del examen de carters es fa a Camarles
Home, si saps on és la casa quina importància té a quin carrer és?!
Encara que t’inventis dies, ha valgut la pena mirar aquestes fotografies, quins carrers i quines carreteres més curioses, i en alguns casos, vertiginoses. Jo que em queixava aquests dies del port de la Bonaigua. Que escolta, vist des de dalt no té massa a envejar a algunes carreteres que han triat pel recull.
Com a curiositat, dir que he passat pel carrer més ample del món sense saber-ho, el de Buenos Aires. Molt cèntric.
Què estàs fent al carrer quan tothom està dins mirant gràfics!!!
Seria estrany que el carrer més ample del mon no fos un lloc de pas, seria desaprofitar-lo entenc jo.
M’agrada que avui sigui el dia mundial del carrer. No sé si és al Japó o a Corea els carrers no tenen nom i són els edificis que el tenen. Suposo que ells no poden celebrar aquest magnífic dia i la seva vida no deu ser tan apassionant.
Fa poc va ser el dia mundial de la juventut. Ja…
Parlant de carrers, ahir vaig passar per una urbanització d’aquestes tan boniques que es troben per la Catalunya central, alçades en turons lluny d’accessos fàcils a aigua i a qualsevol bé essencial, amb un estat de manteniment vorejant la indecència i a on és típic veure cartells d’anuncis de desbrossaments i de poda d’arbres.
La urbanització en concret tenia una particularitat amb el nom dels seus carrers i he cregut que era bo compartir-ho en un comentari, tot celebrant el dia mundial del carrer. Suposo, no sé l’explicació real, que els ideòlegs de la urbanització eren bons constructors i uns pèssims “anomenadors” de carrers (no sé si existeix una professió al respecte). O pèssims o simplement uns ganduls. La qüestió és que els carrers tenen noms com:
– Carrer nou
– Carrer set
– Carrer dotze
Té vint-i-quatre carrers. De l’u al vint-i-quatre. Per què matar-se a posar el nom d’una persona il·lustra, d’un altre poble o jo què sé? Podria ser també, un intent de voler ser una ciutat americana?
I tant que ha d’existir la professió d’anomenadors de carrers, i segur s’han de presentar a oposicions i preparar-se anys abans de presentar-se i tal. És que com a peix et falten els coneixements necessaris per entendre això de nombrar els carrers, és tot un art i s’han de seguir certes regles i donades certes circumstancies [no] pots canviar un no ja escollit perquè les seves caracteristiques quadren perfectament amb el feng-shui del lloc i molts detalls més, no te’ls puc explicar ara. És que allò de les urbanitzacions catalanes és més del que pugui semblar, segur no entens…
I tant que ha d’existir la professió d’anomenadors de carrers, i segur s’han de presentar a oposicions i preparar-se anys abans de presentar-se i tal. És que com a peix et falten els coneixements necessaris per entendre això de nombrar els carrers, és tot un art i s’han de seguir certes regles i donades certes circumstancies [no] pots canviar un nom ja escollit perquè les seves caracteristiques quadren perfectament amb el feng-shui del lloc i molts detalls més, no te’ls puc explicar ara. És que allò de les urbanitzacions catalanes és més del que pugui semblar, segur no entens…