Arxivar per Setembre, 2020

Altered Carbon es una sèrie de ciència ficció ambientada en un mon al estil Blade Runner, gent molt rica, gent molt pobre, i aquí no tenim replicants però tenim intel·ligències artificials, que no s’han rebel·lat, simplement son simpàtiques, algunes; però la novetat principal es la refundació, això vol dir que tothom porta un xip al clatell que és on es guarda la teva vida, la teva personalitat, les teves experiències, la teva ment, i si al teu cos li passa alguna cosa et poden posar en un altre cos, això si ets ric, si ets pobre et morts i ja està. El nostre protagonista es desperta, tot i estar condemnat per uns crims, i li donen una funda (un cos) nova, per tal que investigui la mort d’un home ric, molt ric, en principi tot apunta a suïcidi però no serà tot tant senzill.

El tema del estil “Blade Runner” no ho deia per dir

La sèrie es entretinguda, i segurament hauria seguit mirant la segona temporada sinó fos perquè tothom diu que la segona part baixa bastant el nivell. La trama queda tancada o sigui que realment no fa falta continuar mirant la sèrie. Un dels millors punts de la sèrie es el protagonista, que té una personalitat molt forta, si aquest home et cau bé ja tens la sèrie guanyada. La sèrie es basa en tres punts, la investigació de la mort del ric, els flashbacks per saber el passat del protagonista i el tercer punt es la ambientació en si mateixa, tot aquest món futurista amb intel·ligències artificials, entorns virtuals i “renfundaments”.

La primera temporada de Altered Carbon té un 6,6 al filmaffinity i un 8 al imdb.

Nota 1era: 6/10

Avui ajunto el CT849 i el CT854 per oferir un post ple de Calvins

How to: Com fer un post amb el teu còmic preferit
1- Buscar 5 tires de les que més t’agraden del teu còmic preferit
2- Enganxar-les en un nou post
3- Publicar el post i sentir-te orgullós d’una feina ben feta.

imgsrv.gocomics.com

spch060302

spch071227

spch080425

spch080506

Avui Calvin variat. Això vol dir que alguns Calvins seran polits i macos extrets via web, i altres seran trossos del diari cutrement retallats i escanejats.

spch080521

calvin

spch080528

calvin00

spch080725

A tothom li agraden els mamífers, no? Doncs que menys que dedicar-lis el post d’avui ^^^

Comencem amb rates. Sabíeu que les rates son la hòstia?
-Pot nedar durant 72 hores
-Pot saltar des d’una altura de 15 metres sense patir mal
-Pot donar salts de gairebé 1 metre
-Pot grimpar per superfícies verticals
-Pot sobreviure sense aigua més temps que un camell
-Pot menjar tot el que és comestible, i també moltes més que no ho són: plom laminat, formigó tendre, maons, fusta i alumini
-Practiquen sexe fins a 20 vegades al dia i són extremadament promíscues: una femella en zel pot tenir sexe més de 500 vegades amb un munt de mascles diferents i parir 12 ventrades de 22 cries cada any

30 fotos de cabres munteses, fent això mateix, la cabra.
daily_picdump_320_29-588x783

Coneixeu el jerbo pigmeu que pesa 3,2 grams? Mira que mono ^^

Parlant d’animalets monos, mireu aquest esquirol en slow motion

Un lleopard es carrega a un mandril però protegeix el nadó de les hienes.

  1. Com muntar un sistema de mineria de asteroides (7 min subtítols en castellà)
  2. Fil de twitter de la sèrie Chernobyl analitzada per un supervisor nuclear
  3. Per què afaitar-se deteriora tant les fulles?
  4. A qui estarien disposats a ajudar els països de la UE en una crisi? (en anglès però hi ha gràfics i imatges bonics)
  5. El problema clàssic del llop, la cabra i la col re-imaginat. Boat Puzzle (XKCD còmic)
  6. Casa flotant propulsada per energia solar (2 min)
  7. Fil de twitter sobre les diferents espècies de pingüins (no a tots els hi agrada el gel)
  8. Live action del Rei Lleó (14 segons)
  9. Conservació del moment angular en una esfera (43 segons de física aplicada)
  10. Un home (japonès, es clar) inventa la màquina que et dispara mascaretes a la cara (20 segons)
  11. El vídeo del col·lapse de la glacera Tourtemagne als Alps suïssos (1 minut)
  12. No és una aranya ni un gos, encara que ho sembli: és un… murgaño (ni idea com es diu en català)
  13. Primer òctuple salt mortal en llit elàstic (1:41  min)
  14. Us heu preguntat mai com es fan els ponts amb pilars dins de l’aigua? Aquest fil de twitter té la solució
  15. A la part més remota d’Islàndia, a nord-oest, estan Hornstrandir i els seus penya-segats (29 segons)
  16. Els anys que viuen alguns animals (5 min)

Recull de les últimes 10 pel·lícules que he vist, de les quals les dos últimes les he vist per segona vegada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. Mary and Max (2009) [8,1][5]: Pel·lícula d’animació de caire dramàtic amb humor absurd. Mary es una nena australiana de 8 anys i Max un Asperger de 44 anys de Nova York que s’expliquen la seva infeliç vida a través de cartes. No es el meu estil de pel·lícula però es deixa veure.
  2. Mi vida sin mi (2003) [7,6][4]: Ann es una noia de 23 anys de classe baixa, amb dos filles, una feina precària i viu en una caravana amb el seu marit. La seva vida canviarà quan li diuen que té un càncer incurable i li queden un parell de mesos de vida. No cal dir que es tracta d’un drama, sempre es un drama quan algú es mor, i més si es jove, i més si es de classe baixa, perquè en general els rics no fan tanta pena, i més si es una noia. No m’ha agradat massa la peli, la he trobat molt lenta, potser es veritat el tòpic que diu que a les dones els hi agraden les pel·lícules que mor una persona molt lentament, i als homes ens agraden aquelles que mor molta gent molt ràpidament.
  3. El nuevo mundo (2005) [6,0][3]. La història de Pocahontas. Principis del segle XVII, Colin Farrel es el capità Smith i s’apunta com a colon per ocupar les terres d’Amèrica, llavors s’enamora de la filla del cap d’una tribu, i els de la tribu els hi diuen que no volen guiris i que marxin per on han vingut, però com que els colons venen tan mal preparats i equipats els hi fan pena i els ajuden a passar l’hivern mentre no els venen a buscar, quan finalment arriben reforços del vell continent, els colons els hi tornaran el favor als indígenes, bé, no exactament… Llavors apareix Christian Bale de no se on i no se com aconsegueix fer la pel·lícula encara més lenta i avorrida. No es dolenta, però no es una peli per mi, massa amor, massa drama, i poca lluita, es una pel·lícula bastant lenta i contemplativa, no gaire diàleg.
  4. The Master (2012) [6,3][2]: Ens tornem a trobar a Joaquin Phoenix fent de boig, en aquest cas perquè ha acabat amb un trauma després de servir en la marina durant al segona guerra mundial, o potser ja estava així, no ho sé. Aquest home inestable incomprensiblement cau bé a Philip Seymour Hoffman que es el líder de la secta de la Cienciologia i junts faran coses molt estranyes, com una espècie de sessions de hipnosis i experiments de conducta sense cap mena de sentit. Trobo la Cienciologia tan absurda que la pel·lícula també l’he trobat absurda i no m’ha agradat.
  5. Tenet (2020) [6,8][7]: Va d’un agent de la CIA que en principi haurà de recuperar plutoni, però la realitat es molt més complicada, fet i fet això es una pel·lícula d’en Nolan, això vol dir que hi ha ciència ficció i acció original. Tècnicament no em puc queixar, però l’argument es massa rebuscat pel meu gust, les escenes son molt entretingudes de veure, però les mires sense entendre massa què coi està passant i si realment té sentit el què està passant, llavors quant surts de la sala hi penses una mica et dones compte que efectivament no té cap mena de sentit. Origen partia d’una premissa molt més fantasiosa però per mi funcionava molt millor, Tenet en principi sembla més plausible però de seguida veus que ni de conya poden funcionar així les coses. Però si passes d’entendre exactament tota aquesta moguda temporal estranya, i t’oblides de buscar possibles paradoxes, i et centres en gaudir de la pel·lícula de espies en la que es basa la trama la veritat es que un gaudeix molt.
  6. The Gentlemen: Los señores de la máfia (2019) [7,2][8]: Matthew McConaughey es un traficant a l’engròs de maria del Regne Unit que vol vendre el seu multimilionari negoci i jubilar-se, però quan està a punt de tancar el tracte algú li sabotejarà una de les seves plantacions i això el farà enfadar. Hugh Grant li explicarà a la ma dreta de McConaughey, que es Charlie Hunnam (el coneixereu com a prota de Sons of Anarchy), qui ha sigut el que li ha emmerdat el negoci. Es una pel·lícula al estil Guy Ritchie, drogues, armes, mafiosos, històries creuades, una mica d’humor absurd, bons diàlegs, actors amb papers excèntrics. Gairebé al nivell de Lock & Stock però una mica per sota de la genial Snatch; es una pel·lícula que m’ha agradat, m’ha mantingut atent en tot moment seguint la trama.
  7. Puñales por la espalda (2019) [7,2][8]: Daniel Craig es un investigador privat que ajuda a la policia a investigar la mort d’un famós escriptor de novel·les de misteri. En principi tot apunta a suïcidi, però després d’interrogar els familiars i amics es descobrirà que tothom té secrets que no vol que surtin a la llum. La trama gira al voltant de Ana de Armas, la infermera del escriptor, i del investigador Daniel Craig, el qual m’ha agradat molt el seu paper, aquí deixa ben clar que no sempre arregla les coses al estil James Bond. També podem trobar un grapat de bons actors entre els familiars de la víctima. Misteri i uns lleugers tocs d’humor que combinen molt bé, i la trama no cal que sigui excessivament recaragolada i rebuscada per tal que funcioni i hi hagi misteri, al final tot queda ben clar i sense forçar massa les situacions, Agatha Christie estaria orgullós del director.
  8. Kramer contra Kramer (1979) [7,2][5]: Dustin Hoffman i Meryl Streep estan casats, però per poc temps, només començar la pel·lícula Meryl deixa al seu marit i contràriament al que és habitual als anys 70, deixa al seu marit a càrrec del seu fill de 7 anys. Fins al moment Dustin només s’havia preocupat de la seva feina, i descobrirà que intentar cuidar del nen i mantenir la casa en condicions sense perdre una feina que li requereix moltes hores no serà gens fàcil. Quan per fi sembla que s’aconsegueix espavilar apareix un problema bastant gros per posar més drama sobre la taula. I què fa Meryl mentrestant? Plorar, sempre que surt a escena plora. A veure, no es dolenta, però la pel·lícula té 40 anys, i s’han fet molts films que han agafat moltes idees d’aquesta situació i per això em dona la impressió que aquesta història ja l’he vist moltes vegades.
  9. Origen (2010) [8][8]: Després de veure Tenet em venia de gust veure la segona millor peli d’en Nolan (la primera es El Caballero Oscuro), perquè Tenet i Origen s’assemblen en certa manera, Origen es molt millor, però volia recordar exactament perquè. Per si encara queda algú que no l’hagi vist explicaré de què va. Dicaprio es dedica a entrar en els somnis de la gent i robar-lis informació, però un home li demana just el contrari, entrar en un somni i ficar-li una idea concreta al cap, i segons sembla això no es gens fàcil de fer, però Dicaprio es molt Dicaprio i a més no estarà sol, compta amb Joseph Gordon-Levitt, Ellen Page i Tom Hardy. Idea original, bons actors, acció, efectes especials impactants, un trama una rebuscada que enganxa, final incert, com veieu té un munt d’elements que fan d’Origen una bona pel·lícula d’obligatori visionat.
  10. La lista de Schindler (1993) [8,6][9]: Voleu saber què va passar amb el jueus de Polònia durant la segona guerra mundial? Doncs aquesta es la vostra pel·lícula, espoiler, no va ser res de bo. A mesura que la guerra avança, la situació del jueus empitjora i la pel·lícula no té miraments alhora de mostrar-ho. Hi havia els nazis, que volien guanyar la guerra, bé, com tothom, es acceptable, els motius de la guerra ja es una altra cosa, però llavors hi havien tots els de les SS, aquesta gent, ja no eren persones, eren una altra cosa perquè no tenien humanitat, un ésser humà no tracta així un altre ésser humà, i aquesta actitud es veu sobretot a través del paper de Ralph Fiennes com el comandant Amon Goeth, el paper més repulsiu i per tant millor interpretat de tota la pel·lícula, Liam Neeson com a Oskar Schindler també fa un gran paper, i Ben Kingsley i també Embeth Davidtz, però de tots ells em quedo amb Fiennes. Simplement la millor pel·lícula de Spilberg, i mira que hi ha molta competència.

Avui ajunto el CT590 i el CT820 per ofervir-vos cómics de Alberto Montt.

conversiones

godzilla1

luna-nueva

mandamientos-2

newton-manzanas

sangre-fria

Avui toca parlar del últim videojoc que m’ha entretingut, el Warhammer 40.000: Gladius – Relics of War. Es un joc de estratègia militar per torns, es basa en el clàssic concepte 4X, Explorar el terreny, Expandeix la teva base, Explota els recursos, i Extermina els enemics. El mapa està dividit en caselles hexagonals, i les unitats bàsicament poden fer dos accions, desplaçar-se i atacar, però cada unitat té característiques especials que faran que es mogui diferent o bé que ataqui diferent. En el terreny hi ha ruïnes amb artefactes, punts de control que et donaran recursos si els mantens, i sobretot unitats neutrals amb molta mala llet.

Us recomano fer turisme per la ciutat del marines, us encantaran els seus canons d’artilleria muntats sobre edificis art deco.

Gran part de l’al·licient del joc es el “lore” de Warhammer 40.000, molta història al darrera de les diferents faccions i unitats que poblen el joc. En el joc base hi ha quatre civilitzacions: Marines Espacials, Necrons, Orks i Guardia Imperial. Cada una es gestiona una mica diferent, necessitant un tipus de recursos diferents i gestionant la ciutat o ciutats de manera diferent. Cada raça te les virtuts i debilitats, per exemple els Orks ataquen fort però tenen poca resistència, la Guàrdia Imperial té una infanteria dolenta però els seus vehicles son molt bons, els Necrons son molt resistents, i els Marines serien la civilització “vainilla” la qual està més equilibrada, per tant la més senzilla per començar a jugar.

El tema de les caselles hexagonals, els torns, i la gestió de les ciutats recorda una mica a la saga Civilization, amb la diferència que aquí tot està enfocat a la creació de unitats militars, les quals es poden anar millorant per tal que no perdin el seu valor al llarg de la partida. L’arbre tecnològic està organitzat en 10 nivells, i no pots avançar al següent nivell si no has investigat com a mínim dos tecnologies del nivell actual.

No tinc clar si aquests Marines han crescut molt o aquests arbres han crescut poc

Per mi, el joc té un parell de problemes, al principi tens poca varietat de unitats i tots els principis de partida si tries la mateixa facció s’assemblen molt. L’altre problema es que al final controles moltes unitats i no els hi pots donar ordres en grup, això fa que la gestió de les unitats sigui poc àgil i es facin torns finals molt llargs, això fa que moltes vegades, quant veus que ja tens la partida guanyada no acabis de rematar l’enemic per mandra de fer els torn finals. Malgrat tot, es d’aquells jocs que costa deixar de jugar, dius “un torn més i ho deixo” i se’t fan dos hores.

El joc base costa 34€ però jo vaig esperar a una de les moltes ofertes de Steam i em va costar 12€. De moment he dedicat unes 126 hores de joc, em surt a 9,5 cèntims la hora. Al metacrític li han donat un 71, però jo li hagués donat una mica més.

  1. La fi de la monarquia espanyola (2020-2040) per Jose A. Pérez Ledo
  2. Terminator 7 (Solo Comedia) (2:50 min)
  3. Les balenes geperudes (Megaptera novaeangliae) pesquen amb xarxes de bombolles: Es situen sota un banc de krill i exhalen bombolles d’aire mentre tracen espirals cada vegada més tancades que atrapen les preses (11 segons)
  4. La nostra càmera de eco en les xarxes socials (45 segons)
  5. Petita infografia sobre termometres infraroigs
  6. Dibuixos en 3D de 275 estacions de metro de tot el món
  7. Com fer un trailer d’una pel·lícula de masses (2 min en anglès de pura teoria del màrqueting)
  8. Poseu-vos la mascareta i mantingueu un Suneo de distància
  9. Gosset (Cyanide & Happiness còmic)
  10. L’enllaç obligatori del videoclip de Little Big – Tacos (3 min)
  11. Ara feia dies que no compartia res sobre nutrició. Per què no engreixa la fruita, si sucre?
  12. La escala de Kardashev: Els diferents nivells de civilitzacions extraterrestres (10 min)
  13. Fil de twitter amb la explicació de la batalla de llúdrigues que vaig compartir fa unes setmanes.
  14. Batman en contra del proletariat (còmic)
  15. Quan una persona no nativa anglesa parla amb una nativa (40 segons)
  16. Aprenem l’alfabet amb Arnold Schwarzenegger (1:40 min)

La sèrie va del mateix el qual anava la pel·lícula del mateix nom, un fals documental sobre la vida d’uns vampirs residents a Nova York en la actualitat. El conflicte sol aparèixer en el fet que els vampirs son uns clàssics, per alguna cosa tenen centenars d’anys de vida, i la societat actual es diferent de la societat de fa segles, a part que ser un vampir també té les seves peculiaritats. Els diferents capítols tracten sobre temes com ara la confrontació amb altres vampirs, trobades amb homes llop, com trobar sang de verge en el segle XXI, o l’arribada d’un vell vampir al nou mon.

Quan compleixes 757 anys es normal tenir unes quantes espelmes al pastís

Els protagonistes son Nando, un vampir Otomà del segle VIII i líder del grup. Laszlo un noble anglès convertit en vampir per Nadja, una vampira romanesa. Guillermo es el criat humà de Nando que té l’esperança que el converteixin en vampir després de 10 anys de servei. Finalment Colin Robinson es un vampir especial, que en comptes de xuclar la sang de les seves víctimes els hi xucla l’energia amb converses insulses, aquest es el tipus més habitual de vampir, no us estranya, oi? La sèrie es una comèdia entretinguda, però bé, l’humor es una cosa molt personal i el que li fa gràcia a un a un altre no li pot fer gens, ho proveu i ja em direu el què.

De moment la sèrie còmica compta amb dos temporades de 10 capítols per temporada de 25 minuts de durada. Té un 7,2 al filmaffinity i un 8,4 al imdb.

Nota: 7/10

El tema d’avui són les web inútils. Ajunto el CT823, CT683 i el CT517.

Hold The Button: Aquesta web mesura el temps que et passes pitjant el botó. Suposo que t’ho pots passar bé fent els teus propis records personals, però s’ha d’estar avorrit de collons.

Evil Clown Face Generator: Has necessitat mai crear la cara d’un pallasso malvat (vull dir més del compte). Doncs si es així aquesta es  la teva web. Pots anar element per element o bé pots llançar-te a l’aventura sorpresa amb el botó de Random.

Orangizer: Facis el que facis no premis F5.

koehnline: Una web plena de gifs animats repetits fins la sacietat: koehnline. Podeu anar apretant next fins a tornar-vos bojus amb cada nou disseny.

– Tens cuques? vols que fotin el camp? Molt senzill connecta els altaveus i entra a Bug Free Page. Tan sols a canvi de escoltar aquest molest sorollet que et fa tornar boig, les mosques i els mosquits desapareixeran! (no està garantit)

La librería del señor Livingstone – Mónica Gutiérrez (288 pàgines)

La llibreria del senyor Livingstone es un llibret de menys de 200 pàgines sobre una jove arqueòloga catalana que treballava en una acollidora llibreria de Londres. La trama gira al voltant de la desaparició d’un valuós objecte històric propietat del senyor Livingstone, però sense saber com la cosa es converteix en una novel·la no directament romàntica, però si amb cert toc sentimental.

La gràcia principal del llibre es que ve carregat de referències al món dels llibres, i no només dels clàssics com Shakespeare, també trobareu literatura més moderna com Joc de Trons, El Nom del Vent i Geralt de Rivia. La trama no es gran cosa, però tots els personatges son molt entranyables, tots, sense excepció. El llibre es molt curt i no et dona temps a embafar-te, si l’hagués allargat una mica més dubto que pogués pensar el mateix. Una lectura lleugera, d’aquells llibres que donen bon rotllo. Ja està, es un llibret curtet, no es espereu una ressenya llarga. 3,84/5 al goodreads.

—¿El guapo agente de Scotland Yard que entró a punta de pistola en la librería?
—No entró a punta de pistola.
—Pero es guapo.
—Yo no he dicho eso.
—Pero lo piensas. Solo me has corregido en lo de la pistola.
—Sería un drama que me detuviese un policía feo por robar el diario.

—Necesito un lugar tranquilo donde escribir.
—La librería está cerrada.
—Eso la convierte en un lugar tranquilo.
—No crea.
—Le agradecería…
—Está bien, pase. Pero no me agradezca nada. Y mucho menos se le ocurra ponerme en los agradecimientos finales de su libro, por favor.
—Nadie lee los agradecimientos.
—Yo sí lo hago —dijo muy convencido el señor Livingstone—. Para asegurarme de que no aparezco en ellos.

Nota: 5/10

  1. Aquest senyor ha creat un artefacte per poder mesurar quant dura un boli fins que es queda sense tinta (3 min)
  2. A vegades la lava té pressa (el vídeo no està accelerat). Kilauea’s Fissure 8 Eruption – Lava Flow in Leilani Estates (47 segons)
  3. Potser comprem massa roba. El preu ambiental de la moda ràpida
  4. Convé apagar la nevera i el congelador quan marxem de vacances?
  5. Ambrosio Liceaga: Realment ja tenim cotxes voladors però no els volem (10 min)
  6. L’altre cara de la moneda (còmic System32)
  7. Una bomba atòmica pot servir per alguna cosa bona, com ara apagar un incendi (1:42 min)
  8. Canvi de guàrdia de el far de Wolf Rock (Regne Unit) – 1952 (2:23 min)
  9. Coses que potser no sabies de les opòssums
  10. Sistema de refredament per aigua del NASA Kennedy Space Center (1:39)
  11. Màquines de Rube Goldberg com a jocs: cal endevinar què passarà abans que es posin en marxa (4:28 min)
  12. La nostra casa vista des uns 400 km d’altura (1 min)
  13. Les plantes. Aquests éssers vius que no es mouen en tot el dia (14 segons)
  14. Fil de twitter sobre els mites de les mantis
  15. Una aplicació imprescindible pels que vulgueu visitar el país del verí, vull dir Austràlia. Un Shazam per identificar les especies de aranyes i serps.
  16. La evolució dels nostres estimats mosquits i perquè els hi agraden els humans
  17. Així es fabrica una vacuna (Còmic del Jueves)

Faig un resum de les últimes 10 pelis que he vist. Com sempre primer la nota del filmaffinity, després la meva. La última pel·lícula ja l’havia vist.

  1. En busca de la felicidad (2006) [7,5][7]: Will Smith i la seva dona son pobres com rates, i tenen un fill, que de fet es el fill real de Will Smith. Will treballarà dur per intentar aconseguir ser broker. Per sort Will es molt intel·ligent, i com que EEUU es el país de les oportunitats, tots es possible, com ara que sigui també el país amb les desigualtats socials més extremes entre pobres i rics. Em crida l’atenció algunes coses de la peli, primera, com la mare fot el camp i deixa el seu fill, malgrat que sap que Will no té ni un duro i ella com a mínim té una germana. Segona cosa, com tenen 20 tios en pràctiques, sense cobrar, treballant com imbècils i fent beneficis per l’empresa durant mig any, i a sobre encara estan agraïts per haver treballat gratis, ni durant la esclavitud ho tenien millor muntat. La peli es bàsicament Will Smith amb una caixa amunt i avall intentant no enfonsar-se, però ho fa bé. Per cert, està basada en fets reals.
  2. Fantástico Sr. Fox (2009) [7,3][6]: El senyor Fox es una guineu que té una esposa i un fill, de jove es dedicava al robatori de gallines, però al formar una família li promet a la seva dona que ho deixarà, però no es així, i uns grangers no toleraran el robatori de les seves gallines i organitzaran una bona venjança. Es una pel·lícula de Wes Anderson al estil Wes Anderson, si no n’heu vist mai cap es molt complicat de definir. Es animació en stop motion i un humor curiós. Es divertida, però no arriba al nivell del Gran Hotel Budapest ni de Isla de Perros, per mi les millors pelis d’aquest director.
  3. Klaus (2019) [7,6][7]: Peli d’animació que narra la història d’un carter egoista però que acaba fent el bé en un illa plena de gent poc amigable. La temàtica pot semblar molt ensucrada i infantil, però la història està ben portada i amb unes quantes dosis d’humor que contràriament a moltes pel·lícules infantils no es basa en acudits visuals de caigudes i sorolls escatològics. Una pel·lícula per tota la família que no produeix avorriment ni vergonya aliena. Potser realment no es mereix el 7 però per la sorpresa inesperada li dono, i potser perquè m’ha agafat amb un bon dia, ves a saber.
  4. La gran belleza (2013) [7,4][5]: Un escriptor d’un sol llibre, d’uns seixanta i escaig anys treballa en un diari, normalment es troba rodejat amb personatges que han sigut famosos i poderosos, però igual que ell ja es troben en decadència i es dediquen a una vida contemplativa donada al hedonisme, buida superficialitat, festes, espectacles artístics incomprensiblement absurds, converses fins a altes hores de la matinada. La pel·lícula li dona un toc depriment a aquest tipus de vida, però més depriment em sembla matinar cada dia per anar a treballar durant tot el dia. Si heu vist altres pelis (o series) de Paolo Sorrentino us podeu fer una idea del pal que gasta la peli.
  5. La pianista (2001) [7,3][3]: Una professora de piano d’un conservatori freqüenta cines porno i sexshops per evitar la dominadora personalitat de la seva mare. La cosa canviarà amb l’arribada d’un nou alumne. La primera part es massa piano i massa lenta, la segona part es una bogeria que no entenc, tot i això reconec que es una pel·lícula que costa deixar de veure per saber on acabarà tot.
  6. La habitación de Fermat [6,2][6]: Un home cita quatre matemàtics en una habitació i comença a proposar-los enigmes per resoldre, si fallen no podran sortir de l’habitació. Es la versió marca blanca de Cube, hi ha menys ciència ficció però la trama no es tant interessant, ni hi ha tant misteri, ni els personatges son tant interessants, i s’hi comences a pensar sobre el motiu pel qual estan allà aquestes persones realment veus que algunes coses no tenen massa sentit, tot i així es una pel·lícula entretinguda on s’expliquen alguns enigmes clàssics.
  7. Machete Kills (2013) [4,6][7]: Segon llargmetratge sobre el personatge de Machete. Per qui no ho conegui Machete va començar com un curtmetratge / broma de Robert Rodriguez pel projecte Grindhouse d’ell i el seu amic Tarantino, vist l’èxit del fals trailer es va crear expressament la pel·lícula de Machete, una parodia total a les pel·lícules d’acció del estil heroi solitari híper-violent el qual tot sol es carrega una organització criminal. Com us podeu imaginar aquesta es la segona part de Machete, una pel·lícula encara més exagerada que la primera part. Per seguir la broma dels falsos trailers la pel·lícula comença amb un trailer d’una falsa pel·lícula de Machete al espai. M’encanten les parodies i aquesta no es la excepció. Tot i ser una broma de pel·lícula està plena de famosos, entre ells Mel Gibson, Jessica Alba, Michelle Rodriguez, Sofia Vergara, Charlie Sheen, Lady Gaga i Antonio Banderas. Es una bona pel·lícula? Gens ni mica, però es molt divertida!
  8. Las invasiones barbaras (2003) [7,4][5]: Un canadenc s’està morint de càncer, no es una persona gaire estimada, però com que li queda poc de vida, la seva dona, els seus fills, els seus amics i les seves amants l’aniran a veure en els seus últims moments. El protagonista es professor universitari, i la majoria dels seus amics també ho son, això fa que algunes de les converses girin al voltant de personatges històrics, avisats esteu. La pel·lícula es dramàtica si, però no tant dramàtica com fa semblar la sinopsis que n’he fet, tracta de veure com salten els conflictes entre la gent, i de passada tampoc deixa massa bé el sistema sanitari canadenc, com a mínim als EEUU si estàs molt forrat et tracten bé.
  9. Los chicos del coro (2004) [7,6][5]: En els anys quaranta un professor de música ensenyarà als alumnes conflictius d’un internat a cantar. Si heu pensat que els nens es tornaran bons després d’aprendre a cantar heu desvetllat la sorpresa de la pel·lícula… No m’ha desagradat, però l’he trobat bastant sosa, suposo que es cosa meva que no tolero massa bé els nens, i en aquesta pel·lícula n’està ple.
  10. Gladiator (2000) [7,9][9]: Comodo es vol proclamar emperador de Roma en contra dels desitjos (i la vida) del seu pare, per aconseguir-ho aquest haurà de carregar-se al general més fidel del seu pare, Máximo Meridio. Es podria dir que la pel·lícula mig es basa en fets reals, però es pren llibertats, moltes (Catapultes i balistes en un combat al mig d’un bosc? Cascs de fantasia?), però això no es important, l’important es que la trama avança de manera ferma en tot moment i en cap moment pesen els 170 minuts que dura la versió estesa del film; només començar ja et planten al mig d’una batalla brutal entre romans i germànics espectacular, i a partir d’aquí la pel·lícula avança a base de diàlegs dramàtics i escenes de lluita ben fetes, bona feina senyor Scott. Dos dècades han passat des de que es va produir aquest clàssic atemporal. Una pel·lícula d’acció i drama. Russell Crowe el considero bon actor, i sense cap dubte aquest es el seu millor paper. Des d’aquesta pel·lícula odio a Joaquin Phoenix i res podrà fer l’home per canviar la meva opinió d’ell, fa un paper francament repulsiu, vull dir que es molt bon actor també. La banda sonora de Hans Zimmer es una meravella, la qual no es va emportar l’Oscar però si el Globus d’or, els Oscars que si es va emportar van ser millor pel·lícula, efectes especials (malgrat la famosa bombona), millor actor principal, vestuari i so, tots merescuts. “Me llamo Máximo Décimo Meridio, comandante de los Ejércitos del Norte, general de las Legiones Felix, leal servidor del verdadero emperador Marco Aurelio, padre de un hijo asesinado, marido de una mujer asesinada, y alcanzaré mi venganza en esta vida o en la otra” què voleu que us digui, jo amb aquestes frases m’emociono.

PS: Com que divendres es festa avanço el recull d’enllaços a demà

Avui recupero el CT827 en el qual començava i acabava una secció del blog anomenada “Històries del tren”

Ahir tornava de la feina tot cofoi llegint un llibre que ja desvetllaré en el seu degut moment. Val a dir que no tornava a casa per exemple conduint com per exemple aquest home, sinó que tornava en tren. D’aquesta manera comença aquesta secció del blog anomenada… Historietes del tren.

Els protagonistes són tres, i per mantenir l’anonimat, i sobretot perquè no se res de les altres dos persones faré servir tres lletres: A, B i C.

A- Senyora d’uns 50 i escaig anys, em sap greu si realment no en tenia tans, però a mi m’ho va semblar. Si té alguna queixa sempre pot deixar el seu comentari en aquest post i potser rectificaré.

B- Senyora també d’uns 50 i escaig anys, el mateix li dic pel que fa la edat.

C- Noi de 20 i escaig anys, atractiu, llest, eficient, amable, simpàtic, agradable, … Per què enganyar-nos, era jo mateix.

L’escenari es un vagó de RENFE, en quatre seients, un de lliure. Ja sabeu com són els típics seients de RENFE, no? El cas es que A, tot dirigint-se a B comença a parlar.

A- Perdoni, quant falta per Sabadell?

B- Deu minuts

Realment faltaven com a mínim 15. Però bé, tampoc tenia ganes de posar-me a parlar. Al cap de 5 minuts.

A – Perdoni, quantes parades falten per Sabadell?

B – Aviam jo baixo a la següent que es Cerdanyola i llavors ja ve Sabadell

C – Ejem també hi ha Barberà entremig.

B -Ai si, ja no hi pensava.

Segons de silenci, abaixo el cap cap a la meva lectura.

A- Em sembla que hi ha varies parades a Sabadell, jo hauria de baixar a Nord.

B- Doncs es la segona.

C- Escolti, que li ha fet aquesta senyora per què vulgui que es perdi? Hi ha tres parades i la nord es la tercera.

B- Es que havia sentit que n’havien tret una.

C- Tot al contrari, de fet els Ferrocarrils Catalans estan construint més parades.

B- Bé, jo baixo aquí, adéu.

Només em va faltar afegir: “Si senyora, val més que baixi aquí abans no li treguin aquesta parada”.

Avui toca parlar de la sèrie alemanya estranya anomenada Dark. La sèrie ens situa en un poblet alemany que està al costat d’una central nuclear. La sèrie arranca quan un pare de família es suïcida, uns mesos més tard, ens trobem que fa un parell de setmanes que un adolescent ha desaparegut, i després desapareix un nen d’uns 10 anys durant una nit de pluja. La sèrie gira al voltant de quatre unitats familiars, al principi costa situar-se i saber qui es fill de qui i germà de qui, i avi de qui, val més que preneu apunts, ho dic de debó. Voleu saber on ha anat a parar el nen de 10? No es un espoiler, s’intueix en el primer capítol i es confirma just al principi del segon, la pregunta no es “on” sinó “quan” a 1986. Com si no fos suficientment complicat seguir qui son els membres de cada família en el present en un poble que tothom es coneix i que tothom té històries amb tothom, també has d’estar al cas de a qui correspon cada persona a l’any 1986, us recomano que preneu apunts, jo no ho he fet i m’he acabat perdent.

Accepto que la sèrie sigui de misteri però em cansa molt la música inquietant que posen en absolutament totes les escenes, em sembla bé que la posin quan la escena passa alguna cosa inquietant, però si un nano es compra un gelat no cal posar musiqueta de misteri, de debò que no. També em posa nerviós que en aquest poble sempre plou, es pitjor que a Seven, es molt exagerat, plou uns 400 dies al any en aquest poble. Repeteixo que la sèrie no es fàcil de seguir, quan cap a la part final de la temporada comences a pensar que ja entens algunes coses més o menys s’afegeix una tercera complicació per tal de ficar una tercera dimensió al esquema de les coses, en aquest moment es quan es important que tinguen colors per pintar millor l’esquema que us haureu fet sobre els personatges. Si voleu netflix té una web sobre Dark on hi ha un esquema una mica minimalista dels salts temporals. Dark té tres temporades (10, 8 i 8 capítols respectivament), de moment he vist la primera, veurem si em veig en cor de veure les següents temporades.

Això es la primera temporada de Dark, preguntes? No, oi? Tot està molt clar

Dark té un 7,6 al filmaffinity i un 8,8 al imdb.

Nota 1a: 6/10