Avui toca parlar de l’últim videojocs que he jugat, Bioshock, bé la versió remasteritzada, perquè la versió original es del 2007 i això en termes de videojocs es molt antic i feia falta treure una remasterització. A grans trets, Bioshock es un shooter, es a dir, el típic joc d’anar matant a tothom que et trobes per davant, no es precisament el meu gènere preferit, però Bioshock es alguna cosa més que això, a part de les armes “normals”, tals com pistoles, escopetes, llançagranades, etc, també s’afegeixen armes més estranyes com un llançador de líquid congelant o bé una càmera fotogràfica. Però la part original arriba amb els “plasmids”, una substància que recombina el teu ADN per permetre que el teu personatge tingui capacitats especials com ara llançar raigs elèctrics com un Sith, llançar flames, poders telequinètics, us deixo amb un recull de les presentacions dels “plasmids” que expliquen com funcionen amb un simpàtic vídeo estil anys 50
La part més original de tot el joc es l’ambientació en si mateixa, el joc ens situa a finals dels anys 50, quan un avió s’estavella i el nostre protagonista descobreix una ciutat subaquàtica anomenada Rapture, però actualment Rapture es una ciutat decadent, una ombra del què havia sigut perquè la corrupció i els experiments genètics descontrolats han portat Rapture al caos. La ciutat tot i ser submergida es espectacular, basada en una arquitectura tipus art deco molt vistosa. Però no estarem sols passejant per Rapture, mentre recorrem la laberíntica ciutat, la veu de Atlas ens anirà donant pistes de què hem de fer per sobreviure. A part, també trobarem cintes que ens permetran conèixer la vida de les persones a Rapture i anar reconstruir en mica en mica la seva història. L’argument està bé perquè té alguns girs argumentals interessants. Us poso el trailer a veure què us sembla.
Bioshock està a la llista dels millors videojocs de la història, per tan, encara que no fos el meu gènere preferit l’havia de provar. Després del l’èxit del primer també ha sortit Bioshock 2 i Bioshock Infinite, de moment en tinc prou havent jugat al primer. M’he passat la història principal amb unes 20 hores de joc, amb la dificultat mitjana. El joc no es complicat, ja que per tot arreu hi ha cabines que et permeten ressuscitar amb una mica de vida i energia i tornar a lluitar contra els enemics que es queden ferits, per tan es podria haver jugat amb una dificultat més alta però em feia molta mandra anar lluitant sempre contra els mateixos enemics i vaig decidir anar més ràpid per saber com avançava la trama. BioShock remasteritzat costa 20€ a steam, però jo el vaig trobar amb una oferta que sortia per 5€. Em surt a 25 cèntims la hora de joc.
Cas típic 3269: noi li agrada noia, noi li agrada Bioshock Remastered
Posted: 2020-09-02 in EntretenimentsComentaris
Per què en tens prou amb haver jugat al primer?
Perquè el gènere dels shooters en primera persona no m’agrada massa.
Hi ha també en segona persona?
Singular o plural?
En primera persona vol dir que tens el punt de vista dels ulls del protagonista del videojoc.
Quan em parlen de shooters en primera persona sempre em ve al cap el DOOM II, no estava gens malament aquell joc. Però cal dir que aquest d’avui té millor pinta que aquell clàssic del segle passat.
El concepte principal continua sent el mateix, matar a la majoria de gent que et trobes per davant, però tota la resta ha millorat espectacularment, matar ja no es la motivació suficient en Bioshock, es només el fi per aconseguir avançar en la història en la qual tu ets el protagonista.
A mi em venen al cap el Trump i d’altres compatriotes seus.
Bio Chocapic! hahaha
Ja veig que ja no saben què inventar per fer els jocs originals. Té gràcia perquè un plàsmid és un DNA circular que conté alguna seqüència d’interès que ens permet introduir gens o funcions en organismes i sobretot en línies cel·lulars. Són vectors. Ja està bé que es documentin una mica si el joc toca temes científics, però no sé si deu ser massa fidedigne a la realitat. Partint de que passa en una ciutat subaquàtica…
No ens enganyem, segur que és una flipada!
El protagonista es passa tota la estona injectant-se xeringues per alterar el seu ADN i aprofitar les capacitats especials que li donen aquests plàsmids, i si has vist el primer vídeo veuràs que són capacitats bastant… sorprenents, o sigui que ser realista no crec que sigui una prioritat en aquest joc.
No coneixia aquest joc.
Per curiositat he anat a la llista dels jocs històrics. Amb una llista tan llarga, el que és complicat és no sortir-hi!
20 h que hauries pogut aprofitar per fer la croqueta per casa. Quin dispendi!
I per què hauria el Pons de fer croquetes?
Pensa que surten molts videojocs cada any, i de mitjana en trien tres o quatre, ser un d’ells es un bon mèrit.
[…] CT3269: Bioshock […]