Avui recupero el CT827 en el qual començava i acabava una secció del blog anomenada “Històries del tren”
Ahir tornava de la feina tot cofoi llegint un llibre que ja desvetllaré en el seu degut moment. Val a dir que no tornava a casa per exemple conduint com per exemple aquest home, sinó que tornava en tren. D’aquesta manera comença aquesta secció del blog anomenada… Historietes del tren.
Els protagonistes són tres, i per mantenir l’anonimat, i sobretot perquè no se res de les altres dos persones faré servir tres lletres: A, B i C.
A- Senyora d’uns 50 i escaig anys, em sap greu si realment no en tenia tans, però a mi m’ho va semblar. Si té alguna queixa sempre pot deixar el seu comentari en aquest post i potser rectificaré.
B- Senyora també d’uns 50 i escaig anys, el mateix li dic pel que fa la edat.
C- Noi de 20 i escaig anys, atractiu, llest, eficient, amable, simpàtic, agradable, … Per què enganyar-nos, era jo mateix.
L’escenari es un vagó de RENFE, en quatre seients, un de lliure. Ja sabeu com són els típics seients de RENFE, no? El cas es que A, tot dirigint-se a B comença a parlar.
A- Perdoni, quant falta per Sabadell?
B- Deu minuts
Realment faltaven com a mínim 15. Però bé, tampoc tenia ganes de posar-me a parlar. Al cap de 5 minuts.
A – Perdoni, quantes parades falten per Sabadell?
B – Aviam jo baixo a la següent que es Cerdanyola i llavors ja ve Sabadell
C – Ejem també hi ha Barberà entremig.
B -Ai si, ja no hi pensava.
Segons de silenci, abaixo el cap cap a la meva lectura.
A- Em sembla que hi ha varies parades a Sabadell, jo hauria de baixar a Nord.
B- Doncs es la segona.
C- Escolti, que li ha fet aquesta senyora per què vulgui que es perdi? Hi ha tres parades i la nord es la tercera.
B- Es que havia sentit que n’havien tret una.
C- Tot al contrari, de fet els Ferrocarrils Catalans estan construint més parades.
B- Bé, jo baixo aquí, adéu.
Només em va faltar afegir: “Si senyora, val més que baixi aquí abans no li treguin aquesta parada”.
Pons's blog 