La librería del señor Livingstone – Mónica Gutiérrez (288 pàgines)
La llibreria del senyor Livingstone es un llibret de menys de 200 pàgines sobre una jove arqueòloga catalana que treballava en una acollidora llibreria de Londres. La trama gira al voltant de la desaparició d’un valuós objecte històric propietat del senyor Livingstone, però sense saber com la cosa es converteix en una novel·la no directament romàntica, però si amb cert toc sentimental.
La gràcia principal del llibre es que ve carregat de referències al món dels llibres, i no només dels clàssics com Shakespeare, també trobareu literatura més moderna com Joc de Trons, El Nom del Vent i Geralt de Rivia. La trama no es gran cosa, però tots els personatges son molt entranyables, tots, sense excepció. El llibre es molt curt i no et dona temps a embafar-te, si l’hagués allargat una mica més dubto que pogués pensar el mateix. Una lectura lleugera, d’aquells llibres que donen bon rotllo. Ja està, es un llibret curtet, no es espereu una ressenya llarga. 3,84/5 al goodreads.
—¿El guapo agente de Scotland Yard que entró a punta de pistola en la librería?
—No entró a punta de pistola.
—Pero es guapo.
—Yo no he dicho eso.
—Pero lo piensas. Solo me has corregido en lo de la pistola.
—Sería un drama que me detuviese un policía feo por robar el diario.
—Necesito un lugar tranquilo donde escribir.
—La librería está cerrada.
—Eso la convierte en un lugar tranquilo.
—No crea.
—Le agradecería…
—Está bien, pase. Pero no me agradezca nada. Y mucho menos se le ocurra ponerme en los agradecimientos finales de su libro, por favor.
—Nadie lee los agradecimientos.
—Yo sí lo hago —dijo muy convencido el señor Livingstone—. Para asegurarme de que no aparezco en ellos.
Nota: 5/10
Jo em pensava que preferies les llibreries de Sabadell i que no llegies romanços, ja sigui de policies macos o lletjos.
Per cert, noto que al William se li ha caigut uma K.
Vull dir una, no Uma K.
Al final resulta que llegeixo de tot. El senyor William té un cognom tant llarg que es normal que perdi lletres, en canvi el meu no té aquest problema.
S’ha de llegir de tot i també hi ha un temps per les lectures lleugeres que donen bon rotllo però, ara com ara, aquest no em crida gaire l’atenció.
A veure si el proper, que no serà una lectura lleugera que dona bon rotllo, sinó un totxo de 600 pàgines amb espies i ciència ficció et crida l’atenció.
Potser sí, la ciència ficció sempre és un punt a favor. Mira, ara m’has fet pensar que encara tinc pendent aquell de “Las quince vidas…”
Que parles castellà?
T’han de confinar més perquè t’estressis com cal, llavors en llegiràs.
Podria fer moltes preguntes sobre aquest llibre, però et faré l’única que no contestaràs: per què redimonis algú com tu llegeix un llibre com aquest. Que sigui curt no és un motiu vàlid, n’hi ha molts, de curts.
Quan el món es va parar el Pons va trobar un llibre curt i el va llegir, és així de fàcil. S’ha de ser molt XeXu per fer aquest tipus de preguntes! Mira que la teva família ja et va dient que no et fiquis en política que no et va bé…
Algú que no recordo me’l va recomanar
Acabaràs llegint amb llàgrimes als ulls les novel·les Moccia, ja no hi ha marxa enrere.
No conec cap Moccia, dubto que el Pons la llegeixi.
Crec que m’he deixat un “de” entre novel·les i Moccia… Però bé, millor no conèixer aquest escriptor, no fos cas que et vinguessin ganes de llegir alguna obra seva.
Escriu sobre els efectes dels ratjos cosmics en la memoria dels ordinadors o què? No crec que m’interessi llegir més que les conclusions, és massa sideral com a teoria perquè sigui llegible. Un ha de ser pràctic, en el fons…
Som molt feliços vivint en un planeta amb un potent camp magnètic i una atmosfera que ens salva de la majoria de rajos còsmics. Si estiguessis a Mart segur que t’hauries llegit tots els estudis sobre el tema.
Si estiguessim a Mart la vida tindria una altra forma. Segur. Llavors aquest llibre no s’hauria escrit.
No es pot dir mai d’aquesta aigua no beuré, però crec que mai llegiré Moccia
[…] La librería del señor Livingstone – Mónica Gutiérrez (288p): 5/10 […]