Avui toca parlar del últim videojoc que m’ha entretingut, el Warhammer 40.000: Gladius – Relics of War. Es un joc de estratègia militar per torns, es basa en el clàssic concepte 4X, Explorar el terreny, Expandeix la teva base, Explota els recursos, i Extermina els enemics. El mapa està dividit en caselles hexagonals, i les unitats bàsicament poden fer dos accions, desplaçar-se i atacar, però cada unitat té característiques especials que faran que es mogui diferent o bé que ataqui diferent. En el terreny hi ha ruïnes amb artefactes, punts de control que et donaran recursos si els mantens, i sobretot unitats neutrals amb molta mala llet.
Us recomano fer turisme per la ciutat del marines, us encantaran els seus canons d’artilleria muntats sobre edificis art deco.
Gran part de l’al·licient del joc es el “lore” de Warhammer 40.000, molta història al darrera de les diferents faccions i unitats que poblen el joc. En el joc base hi ha quatre civilitzacions: Marines Espacials, Necrons, Orks i Guardia Imperial. Cada una es gestiona una mica diferent, necessitant un tipus de recursos diferents i gestionant la ciutat o ciutats de manera diferent. Cada raça te les virtuts i debilitats, per exemple els Orks ataquen fort però tenen poca resistència, la Guàrdia Imperial té una infanteria dolenta però els seus vehicles son molt bons, els Necrons son molt resistents, i els Marines serien la civilització “vainilla” la qual està més equilibrada, per tant la més senzilla per començar a jugar.
El tema de les caselles hexagonals, els torns, i la gestió de les ciutats recorda una mica a la saga Civilization, amb la diferència que aquí tot està enfocat a la creació de unitats militars, les quals es poden anar millorant per tal que no perdin el seu valor al llarg de la partida. L’arbre tecnològic està organitzat en 10 nivells, i no pots avançar al següent nivell si no has investigat com a mínim dos tecnologies del nivell actual.
No tinc clar si aquests Marines han crescut molt o aquests arbres han crescut poc
Per mi, el joc té un parell de problemes, al principi tens poca varietat de unitats i tots els principis de partida si tries la mateixa facció s’assemblen molt. L’altre problema es que al final controles moltes unitats i no els hi pots donar ordres en grup, això fa que la gestió de les unitats sigui poc àgil i es facin torns finals molt llargs, això fa que moltes vegades, quant veus que ja tens la partida guanyada no acabis de rematar l’enemic per mandra de fer els torn finals. Malgrat tot, es d’aquells jocs que costa deixar de jugar, dius “un torn més i ho deixo” i se’t fan dos hores.
El joc base costa 34€ però jo vaig esperar a una de les moltes ofertes de Steam i em va costar 12€. De moment he dedicat unes 126 hores de joc, em surt a 9,5 cèntims la hora. Al metacrític li han donat un 71, però jo li hagués donat una mica més.
Pons's blog 