Cas típic 3281: noi li agrada noia, noi li agraden les pelis del 2020 (7)

Recull de les últimes 10 pel·lícules que he vist, de les quals les dos últimes les he vist per segona vegada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Mary and Max (2009) [8,1][5]: Pel·lícula d’animació de caire dramàtic amb humor absurd. Mary es una nena australiana de 8 anys i Max un Asperger de 44 anys de Nova York que s’expliquen la seva infeliç vida a través de cartes. No es el meu estil de pel·lícula però es deixa veure.
2. Mi vida sin mi (2003) [7,6][4]: Ann es una noia de 23 anys de classe baixa, amb dos filles, una feina precària i viu en una caravana amb el seu marit. La seva vida canviarà quan li diuen que té un càncer incurable i li queden un parell de mesos de vida. No cal dir que es tracta d’un drama, sempre es un drama quan algú es mor, i més si es jove, i més si es de classe baixa, perquè en general els rics no fan tanta pena, i més si es una noia. No m’ha agradat massa la peli, la he trobat molt lenta, potser es veritat el tòpic que diu que a les dones els hi agraden les pel·lícules que mor una persona molt lentament, i als homes ens agraden aquelles que mor molta gent molt ràpidament.
3. El nuevo mundo (2005) [6,0][3]. La història de Pocahontas. Principis del segle XVII, Colin Farrel es el capità Smith i s’apunta com a colon per ocupar les terres d’Amèrica, llavors s’enamora de la filla del cap d’una tribu, i els de la tribu els hi diuen que no volen guiris i que marxin per on han vingut, però com que els colons venen tan mal preparats i equipats els hi fan pena i els ajuden a passar l’hivern mentre no els venen a buscar, quan finalment arriben reforços del vell continent, els colons els hi tornaran el favor als indígenes, bé, no exactament… Llavors apareix Christian Bale de no se on i no se com aconsegueix fer la pel·lícula encara més lenta i avorrida. No es dolenta, però no es una peli per mi, massa amor, massa drama, i poca lluita, es una pel·lícula bastant lenta i contemplativa, no gaire diàleg.
4. The Master (2012) [6,3][2]: Ens tornem a trobar a Joaquin Phoenix fent de boig, en aquest cas perquè ha acabat amb un trauma després de servir en la marina durant al segona guerra mundial, o potser ja estava així, no ho sé. Aquest home inestable incomprensiblement cau bé a Philip Seymour Hoffman que es el líder de la secta de la Cienciologia i junts faran coses molt estranyes, com una espècie de sessions de hipnosis i experiments de conducta sense cap mena de sentit. Trobo la Cienciologia tan absurda que la pel·lícula també l’he trobat absurda i no m’ha agradat.
5. Tenet (2020) [6,8][7]: Va d’un agent de la CIA que en principi haurà de recuperar plutoni, però la realitat es molt més complicada, fet i fet això es una pel·lícula d’en Nolan, això vol dir que hi ha ciència ficció i acció original. Tècnicament no em puc queixar, però l’argument es massa rebuscat pel meu gust, les escenes son molt entretingudes de veure, però les mires sense entendre massa què coi està passant i si realment té sentit el què està passant, llavors quant surts de la sala hi penses una mica et dones compte que efectivament no té cap mena de sentit. Origen partia d’una premissa molt més fantasiosa però per mi funcionava molt millor, Tenet en principi sembla més plausible però de seguida veus que ni de conya poden funcionar així les coses. Però si passes d’entendre exactament tota aquesta moguda temporal estranya, i t’oblides de buscar possibles paradoxes, i et centres en gaudir de la pel·lícula de espies en la que es basa la trama la veritat es que un gaudeix molt.
6. The Gentlemen: Los señores de la máfia (2019) [7,2][8]: Matthew McConaughey es un traficant a l’engròs de maria del Regne Unit que vol vendre el seu multimilionari negoci i jubilar-se, però quan està a punt de tancar el tracte algú li sabotejarà una de les seves plantacions i això el farà enfadar. Hugh Grant li explicarà a la ma dreta de McConaughey, que es Charlie Hunnam (el coneixereu com a prota de Sons of Anarchy), qui ha sigut el que li ha emmerdat el negoci. Es una pel·lícula al estil Guy Ritchie, drogues, armes, mafiosos, històries creuades, una mica d’humor absurd, bons diàlegs, actors amb papers excèntrics. Gairebé al nivell de Lock & Stock però una mica per sota de la genial Snatch; es una pel·lícula que m’ha agradat, m’ha mantingut atent en tot moment seguint la trama.
7. Puñales por la espalda (2019) [7,2][8]: Daniel Craig es un investigador privat que ajuda a la policia a investigar la mort d’un famós escriptor de novel·les de misteri. En principi tot apunta a suïcidi, però després d’interrogar els familiars i amics es descobrirà que tothom té secrets que no vol que surtin a la llum. La trama gira al voltant de Ana de Armas, la infermera del escriptor, i del investigador Daniel Craig, el qual m’ha agradat molt el seu paper, aquí deixa ben clar que no sempre arregla les coses al estil James Bond. També podem trobar un grapat de bons actors entre els familiars de la víctima. Misteri i uns lleugers tocs d’humor que combinen molt bé, i la trama no cal que sigui excessivament recaragolada i rebuscada per tal que funcioni i hi hagi misteri, al final tot queda ben clar i sense forçar massa les situacions, Agatha Christie estaria orgullós del director.
8. Kramer contra Kramer (1979) [7,2][5]: Dustin Hoffman i Meryl Streep estan casats, però per poc temps, només començar la pel·lícula Meryl deixa al seu marit i contràriament al que és habitual als anys 70, deixa al seu marit a càrrec del seu fill de 7 anys. Fins al moment Dustin només s’havia preocupat de la seva feina, i descobrirà que intentar cuidar del nen i mantenir la casa en condicions sense perdre una feina que li requereix moltes hores no serà gens fàcil. Quan per fi sembla que s’aconsegueix espavilar apareix un problema bastant gros per posar més drama sobre la taula. I què fa Meryl mentrestant? Plorar, sempre que surt a escena plora. A veure, no es dolenta, però la pel·lícula té 40 anys, i s’han fet molts films que han agafat moltes idees d’aquesta situació i per això em dona la impressió que aquesta història ja l’he vist moltes vegades.
9. Origen (2010) [8][8]: Després de veure Tenet em venia de gust veure la segona millor peli d’en Nolan (la primera es El Caballero Oscuro), perquè Tenet i Origen s’assemblen en certa manera, Origen es molt millor, però volia recordar exactament perquè. Per si encara queda algú que no l’hagi vist explicaré de què va. Dicaprio es dedica a entrar en els somnis de la gent i robar-lis informació, però un home li demana just el contrari, entrar en un somni i ficar-li una idea concreta al cap, i segons sembla això no es gens fàcil de fer, però Dicaprio es molt Dicaprio i a més no estarà sol, compta amb Joseph Gordon-Levitt, Ellen Page i Tom Hardy. Idea original, bons actors, acció, efectes especials impactants, un trama una rebuscada que enganxa, final incert, com veieu té un munt d’elements que fan d’Origen una bona pel·lícula d’obligatori visionat.
10. La lista de Schindler (1993) [8,6][9]: Voleu saber què va passar amb el jueus de Polònia durant la segona guerra mundial? Doncs aquesta es la vostra pel·lícula, espoiler, no va ser res de bo. A mesura que la guerra avança, la situació del jueus empitjora i la pel·lícula no té miraments alhora de mostrar-ho. Hi havia els nazis, que volien guanyar la guerra, bé, com tothom, es acceptable, els motius de la guerra ja es una altra cosa, però llavors hi havien tots els de les SS, aquesta gent, ja no eren persones, eren una altra cosa perquè no tenien humanitat, un ésser humà no tracta així un altre ésser humà, i aquesta actitud es veu sobretot a través del paper de Ralph Fiennes com el comandant Amon Goeth, el paper més repulsiu i per tant millor interpretat de tota la pel·lícula, Liam Neeson com a Oskar Schindler també fa un gran paper, i Ben Kingsley i també Embeth Davidtz, però de tots ells em quedo amb Fiennes. Simplement la millor pel·lícula de Spilberg, i mira que hi ha molta competència.