Cas típic 3301: noi li agrada noia, noi li agrada instal·lar un aerogenerador

1. Diàlegs de 2.000 pel·lícules de Hollywood desglossats per gènere i edat (espoiler les donen parlen més en la realitat però menys a les pelis)
2. Com ficar tres països pel forat d’un pany? Comencem pel principi, l’estat més petit del món NO és el Vaticà.
3. No sigueu massa entusiastes en un control d’alcoholèmia (1 min)
4. A 4 km sota la superfície i amb 250 km de longitud, el llac Vostok és un dels més enigmàtics del planeta
5. Tècniques de màrqueting, avui l’efecte Decoy
6. Així giren alguns dels objectes del Sistema Solar (1 min)
7. Un veler de 200 metres. Per un futur de transport marítim més ecològic
8. No està de més recordar això cada vegada que compreu a Amazon.
9. Quan tens una cita amb un desconegut val més ser previsor.
10. Bon carrer per posar un Ikea
11. Per què un pas de vianants públic tan ample travessa un edifici sense motiu aparent?
12. Com esmolar les maquinetes d’afaitar d’un sol ús
13. Heu vist mai una girafa menjar del terra? (7 segons)
14. Preneu nota de com fer una incorporació a una autopista com cal (48 segons)
15. Així s’instal·la una turbina eòlica des de zero. No, no es cap capítol de Bricomania. (8 min)

Cas típic: 3300 noi li agrada noia, noi li agrada el 3300

Guaiteu! Pons’s Blog ha complert un centenar de posts més! I ja en porta 33 centenars! Parlem del 33

1. Any 33 D.C. Un tal Jesús de Natzaret mor a Jerusalem
2. Canal 33, segon canal de la televisió catalana que al llarg de la seva història s’ha anat dividit i unificant en diversos canals en funció de com bufa el vent.
3. 33 es el nombre atòmic del arsènic, el podem trobar en algun insecticida i herbicida
4. Paraula que es diu per les auscultacions mèdiques.
5. El prefix telefònic de França
6. La quantitat de llunes de Saturn
7. Es el número de lletres del alfabet rus.
8. 33 vertebres tenim els humans a la espina dorsal
9. 33 es la ratxa de partits guanyats més llarga en la NBA (temporada 71-72 pels Lakers)
10. 33 es el nom del primer capítol de Battlestar Galactica
11. Treinta y Tres es el nom d’una ciutat d’Uruguay
12. Dies que va durar en el càrrec el Papa Joan Pau I, el que menys ha durat.
13. Entrades que va durar el joc de beisbol professional més llarg de la història (18-19 d’abril de 1981, 8 hores 25 minuts)

Cas típic: 3299 noi li agrada noia, noi li agrada la seva ex-tassa

Avui recupero el CT572 i el CT867 per explicar una tràgica història.

Resulta que amb última entrega de llibres d’en Pratchett que he rebut hi havia un regalet. Ni més ni menys que una autèntica i genuïna tassa Pratchett. Es a dir, una tassa com qualsevol altre, bé, potser una mica petita per ser una tassa. Però el més destacable es que està decorada amb els dibuixos d’algunes portades dels llibres. Efectivament aquests dibuixos tan horribles de les portades que no fan justícia al contingut de tan lloables obres literàries.

Guaiteu-la amb tot el seu esplendor:

A part de la tassa, la entrega ha estat una mica fluixa. En comptes d’haver 4 llibres com en lliuraments anteriors, n’hi havia 3, però com a compensació hi havia una nota on s’excusava que per uns problemes de la fàbrica el quart llibre no havia sortit.

De totes maneres, encara ens podem meravellar amb el resplendor (metafòric) d’aquests 3 volums:

Tenim: Imágenes en acción, El segador (amb la mort com a co-protagonista) i Brujas de Viaje, el millor llibre de les bruixes segons el meu gust.

Recordeu la tassa del Terry Pratchett? Segur que sí, no crec que us la podeu treure del cap. Per si de cas us refrescaré la memòria. Doncs resulta que la tenia sempre sobre la taula, fent-me costat sempre que estava al costat de l’ordinador. Per tan sempre que feia un d’aquest genials posts sempre estava a prop meu donant el seu suport. Molta gent es preguntarà. I el contingut de la tassa? Llet? Té? Cafè? Insulina? Sang? Doncs mai ha contingut res d’això, sempre aigua. El cas es que ahir, no se com, movent el braç la vaig fer caure al terra. Va ser un moment molt dur per mi. Visualment no era gaire maca, però com a tassa m’agradava molt. Ha sigut una tràgica pèrdua. Si us plau, m’agradaria concedir-li un minut de silenci.

[…]

Gràcies.

Cas típic: 3298 noi li agrada noia, noi li agrada McMillions

McMillions és un documental de sis capítols de 50 minuts sobre l’estafa del joc de Monopoli de McDonalds dels anys noranta. En el 2000, l’FBI de Jacksonville (Florida), rep una trucada anònima dient-los que investiguin si hi ha alguna relació entre els guanyadors dels premis d’un milió de dollars del joc del Monopoli del McDonalds, i resulta que sí. Al llarg dels sis capítols descobrirem qui està implicat en l’estafa, com ho van fer, com va fer la investigació l’FBI, com es va destapar l’escàndol, com van anar els judicis i finalment què ha passat amb cadascun dels implicats en el cas. Us deixo el tràiler de 2:20 minuts.

El documental avança a base de tres recursos, primer a través d’entrevistes amb els implicats, amb els seus familiars, i amb la gent de l’FBI i de la fiscalia. Segon també hi ha imatges reals del cas, i finalment la sèrie afegeix algunes imatges recreades amb actors per omplir els buits que falten. No vull fer cap espoiler, però per despertar-vos l’interès diré que apareix la màfia pel mig i també el departament d’hisenda. Alguns personatges sembla que hagin sortit de Los Soprano, altres personatges semblen sortits de Fargo, inclús un agent de l’FBI sembla més una caricatura que no pas un agent real. Els dos primers capítols, en els quals t’explica el cas, serveixen per atrapar a l’espectador, el tercer i quart es nota que estan per omplir, perquè aporten informació poc interessant i una mica repetitiva, però en els dos capítols finals és on es tanquen tots els caps oberts.

McMillions té un 6,2 al filmaffinity i un 7,2 al imdb. La trobareu per streaming a HBO.

Nota: 6/10

Cas típic 3297: noi li agrada noia, noi li agrada entendre el Feixisme

1. JustWatch. Aquesta peli o sèrie està en alguna de les plataformes que tinc? Filmaffinity s’acaba d’integrar amb aquesta pàgina per mostrar la informació.
2. Il·lusió òptica: Gos amb cara de nen.
3. Amb un 60% d’atacs precisos, el gat camanegre (Felis nigripes) és el felí més mortífer (1 min)
4. Un ardeido (ni idea com es diu en català) usant un tros de pa com a esquer per pescar, recuperant fins que s’acosta la presa apropiada (23 segons)
5. Anunci a favor de Trump (70 segons)
6. Tenim un problema amb els zombis (1 min)
7. El feixisme explicat per El Mundo Today (4 min)
8. 42 escultures impressionants al voltant del món (Potser ja les haureu vist…)
9. Sabies que pots calcular la velocitat de la llum a casa teva, simplement escalfant una rajola de xocolata al microones?
10. Mascares en funció de la seva efectivitat contra la transmissió de virus (Còmic XKCD)
11. Broma de l’helicòpter. Quina broma més divertida i innocent jejejeje (80 segons)
12. Fonent un metall amb un camp magnètic (1 min)
13. Sabeu per què les bruixes tenen gats negres? (Còmic de Sarah Andersen)
14. Quan escoltes música però tens molta gana (3:15 min)
15. Breaking Bad en un minut (Espoilers per suposat)

Cas típic 3296 noi li agrada noia, noi li agrada saber quant es gasta en videojocs

En el cas típic d’avui repassaré els preus i les hores que he invertit en videojocs que he jugat durant els últims dos anys, gràcies a que la plataforma de Steam et fa el recompte de les hores jugades. Gairebé sempre espero que els jocs estiguin d’oferta per comprar-los, sóc una persona pacient. El preu i el preu / hora està expressat euros. La llista està ordenada per preu / hora.

Joc	Preu	Hores	Preu / Hora
Hearthstone*	0	3600	0
The Witcher 1	1.07	47	0.022
X-Com: Enemy unknown	4.99	77	0.064
The Witcher 2	2.69	37	0.072
Age of Empires II HD + 3 Expansions	30.51	370	0.082
Mass Effect	2.8	34	0.082
Supreme Commander: Forged Alliance	2.78	33	0.084
Mass Effect 2	4.2	46	0.091
Gladius Relics of War	11.89	126	0.094
Evil Genius	2.24	16	0.14
StarCraft II + 2 Expansions**	180	1200	0.15
Grand Theft Auto V	14.99	95	0.157
Majesty 2 Collection	4.99	25	0.199
Bioshock Remastered	4.49	20	0.224
Half-Life 2	0.99	4	0.247
Sins of a Solar Empire: Rebellion	9.99	23	0.434
The Stanley Parable	1.8	4	0.45
Cities: Skylines	6.99	15	0.466
Homeworld Remastered Collection	7.19	11	0.653
Age of Mythology: Extended Edition	7.99	11	0.726
STAR WARS: Knights of the Old Republic	2.86	3	0.953
Europa Universalis IV	9.99	7	1.427
Worms W.M.D	7.49	5	1.498

 

* El Hearthstone no es de Steam, per això el total d’hores es aproximat, però hi continuo jugant actualment, però les hores compten des del desembre del 2015.
** StarCraft II no es del Steam, des de finals del 2017 que no hi jugo, però tenia curiositat per fer la comparació.

Cas típic 3295: noi li agrada noia, noi li agrada queixar-se de la gent del tren

Avui recupero el CT870 on despotricava d’un dels meus enemics naturals, la gent gran.

Aquest post està emmarcat dins de la secció: Coses del tren.

L’altre dia estava llegint tranquil·lament dins del metro, estava dret, no estava gaire a prop de la porta, ni tampoc molt lluny. El cas es que el metro acabava de sortir d’una parada, i de cop una senyora d’uns 60 anys em pregunta.

– Perdona, baixes a la següent parada?
– Doncs sí.

I si sense dir res més, m’aparta lleugerament amb el seu colze de dona de la 60 anys i passa davant meu, passant totalment de la meva resposta. Si al final passaràs davant meu tan si com no, per què molestar-se a fer la pregunta? La gent gran no respecta a la gent jove. Tota la vida ens han inculcat que es el contrari. Senyors! Ens han estat enganyant! La gent gran sempre ens trepitja, literalment.

1. Quant vols pujar al tren la gent gran sempre es la es posa davant teu i si pot et trepitja.
2. Quant intentes baixar del tren es la gent gran que no s’espera i vol pujar abans que tu baixis
3. Es la gent gran la que et trepitja la teva llibertat d’anar més ràpid parant-se a l’esquerra de les escales mecàniques
4. Es la gent gran la que es queda davant de l’escala immòbil, segons sembla mirant com l’altra gent pica el bitllet.
5. Es la gent gran es la que comença a “corre” per l’estació per agafar el tren i el tren realment NO ve, provocant un caos a l’ordre establert.
6. Es la gent gran la que està prement frenèticament el botó perquè s’obrin les portes del metro, no tan sols abans que el metro s’aturi sinó fins i tot abans que el metro arribi a l’estació! Tan de bo algun dia els sistemes de seguretat fallin i en caiguin uns quants!

Cas típic 3294: noi li agrada noia, noi li agrada La Torre

La Torre – Daniel O’malley (600 pàgines)

Una noia es desperta envoltada de cadàvers i sense records de la seva vida, una mica del mal rotllo, no? Per sort, en la seva butxaca troba una carta on li explica qui era abans de perdre la memòria, perquè era una persona previsora i havia previst que això podia passar. El seu cos està una mica masegat, però va tirant, però el pitjor es que la carta li explica que algú la vol veure morta (i la seva jo anterior tampoc sabia qui exactament), algú que pertany a una organització secreta igual que ella que es dedica a vetllar per Gran Bretanya protegint-la de casos paranormals. A mesura que la protagonista va trobant més cartes anirà descobrint més sobre el seu passat i aquesta misteriosa organització a la qual pertany.

La novel·la es barreja entre thriller de espies i fantasia que t’enganxa des del primer moment gràcies a què et poses en el cos d’algú que no sap res exactament igual que et passa a tu mateix com a lector. Això de “Torre” ve perquè la organització secreta dona noms de peces de escacs als càrrecs més importants, com ara la nostra protagonista que es molt bona en la seva feina com a administrativa, tot i que perdre la memòria es un problema alhora d’administrar coses que no et sonen de res.

Vist l’èxit de la novel·la s’ha fet una adaptació en forma de sèrie (The Rook) de 8 capítols, però segons sembla no ha sortit gaire reeixida, el més atractiu d’aquesta, en els dos sentits, sembla que és Olívia Munn, i coneixent prèviament la resolució dels diferents misteris de la trama no crec que valgui la pena arriscar-me a veure-la.

Llegado el siglo XVII, sin embargo, los injertadores eran capaces de producir unas máquinas asesinas cuya eficiencia era tan sobrecogedora que el pobre agente del Checquy que tuvo la mala fortuna de verlas en acción redactó un aterrado informe de treinta páginas salpicadas de vómito y lágrimas. También se volvió mucho más religioso que antes.

Nota: 7/10

Cas típic 3293: noi li agrada noia, noi li agrada evitar els óssos

1. Els felins caminen de manera que les seves potes del darrere es posen gairebé exactament on ho van fer les davanteres, el que disminueix el soroll i les petjades alhora que milloren la seva estabilitat (30 segons)
2. El servei de Parcs Nacionals comparteix un avís sobre què fer i què no en cas de trobar-se amb un ós
3. Mai no decebis un gos amb el menjar (25 segons)
4. Sisters Wachowski MATRIX 4 (40 segons)
5. Sir Isaac Newton afegint una addenda a la llei de gravitació universal. “Putes cabres” va remugar, mentre redactava. (24 segons)
6. Les diferents maneres de corre (30 segons)
7. El colom mort de la pau, bonica metàfora (50 segons)
8. Protegint-se de la pandèmia bé (1 min)
9. Música de supermario ideal pel vídeo (12 segons)
10. Un laberint obvi però alhora impossible creat per als personatges de RollerCoaster Tycoon 2 (Vídeo llarg de 12 min però podeu fer salts)
11. Fans de Harry Potter fan cua durant hores per veure Hogwarts Express i un tren de rodalies els passa per davant en el pitjor moment. (25 segons)
12. Sort que finalment ha pogut sortir per la sortida que volia, si no hauria sigut un bon merder! (25 segons)
13. La clau d’un bon mag és saber distreure l’espectador (21 segons)
14. Amb quin dels tres estils musicals us quedeu? (30 segons)
15. Exercici i Cervell: Funció Cognitiva i Salut Mental, Alzheimer i Depressió
16. Per què ens agrada el sucre? Coses de l’evolució que avui en dia ja no ens fan gaire falta…

Cas típic 3292: noi li agrada noia, noi li agrada Gris

Avui toca de parlar de Gris, l’últim videojoc que he provat. Si anem estrictament a l’essència i ho simplifico al màxim puc dir que Gris és un joc de plataformes, això vol dir anar saltant d’un lloc a l’altre fins a passar-te la pantalla, hi ha uns quants trencaclosques pel mig per fer-te pensar una mica per on has de saltar i què has de tocar, però res gaire complicat. Llavors, on està la part bona? Doncs en l’apartat visual i en la banda sonora, perquè les dues coses funcionen juntes, simplement és el joc més bonic al qual he jugat i molt possiblement el joc més maco que existeix, aficionats de l’art i de la música clàssica aquest és el vostre joc. Els experts us diran que Gris va sobre sentiments i que cada color que recuperes al llarg del joc és la metàfora de no sé quina collonada, d’acord, m’ho crec, però l’únic que jo veia és que cada vegada el món era més bonic, i els salts que has d’anar fent més complicats.

Al principi Gris és… Gris, però llavors la cosa s’anima

Molt bé, és un joc preciós no es pot negar, però per mi no cap mena de re-jugabilitat, un cop has vist tot el que ofereix ja està, és com veure una pel·lícula que t’agrada, està molt bé veure-la una vegada, però no tornaràs a veure-la immediatament, t’esperaràs un temps abans de tornar-la a veure, per tant aquí el mateix, passaran anys abans que torni a tocar Gris. D’acord que et venen l’excusa de recuperar totes les estrelletes perdudes per les pantalles i aconsegueixes uns assoliments, molt bé, però no ho penso fer, he trobat les que he trobat i estic satisfet. El joc en si mateix no és molt complicat, no cal una destresa manual excessiva, ni tampoc és molt llarg, jo sóc bastant negat de reflexos, i me l’he passat en 5 hores i mitja, reconec que m’he trobat dos punts on no sabia cap on tirar i he mirat un vídeo guia per saber què s’havia de fer en aquests dos moments, el primer potser l’hauria acabat descobrint al cap de més temps, però el segon crec que no se m’hauria acudit mai. Però repeteixo que el joc no és complicat, i les mecàniques són senzilles, amb les fletxes de moviment i tres botons fas totes les accions possibles, i mai no et mors perquè no hi ha enemics, sempre pots anar provant i provant sense que et matin. A mi no m’agraden gaire els jocs de plataformes, els trobo repetitius i la destresa manual mai ha sigut una habilitat que m’interessés particularment, tot i això reconec que Gris no és un joc de plataformes qualsevol, és art fet videojoc, és d’aquells jocs que l’important no és el joc en si mateix, sinó l’estètica, fins i tot li podria agradar a la meva mare.

Una altra cosa que fa Gris és jugar amb el Zoom, veieu que petita que és la noia ara?

Gris costa habitualment 16,99 €, però amb una oferta de Steam em va sortir per 6,09 €. He jugat 5 hores i mitja, això surt a 1,11 € l’hora de joc. Té un 84 a metacrític poca broma. Us deixo un vídeo d’algú que li ha agradat el joc encara més que a mi i per tant us el vendrà molt bé, són 10 minuts explicant per què Gris és una meravella, i sobretot escoltareu i veureu com sona el joc. Però si de veritat teniu pensat jugar-hi millor que NO mireu el vídeo (ni altres vídeos ni imatges del joc), us perdreu la gran novetat de descobrir de mica en mica aquest fantàstic món que es Gris.

Cas típic 3291: noi li agrada noia, noi li continuen agradant les webs curioses

El últim dimarts vintage amb webs de dubtosa utilitat va tenir èxit (relatiu) o sigui que repeteixo la jugada. Avui he ajuntat el CT848 i el CT868 i el CT1028

1. No us heu preguntat mai on van a parar els vostres bitllets? No? Jo tampoc la veritat, però el dia que vaig descobrir EuroBillTracker, la cosa va canviar. Es una web plena a vessar d’estadístiques! Gràfics de barres, de formatgets, i dades moltes dades! Fins i tot mapes per veure per on ha passat el bitllet! Jo ja he fet la meva aportació i he posat en seguiment un bitllet de 50€.  Efectivament soc ric. Com que ja fa uns dies des de que vaig escriure aquest post qui sap on deu parar!! Per si el trobeu, el meu bitllet es el V31460908189. Quants hits deu portar ja? Quina emoció!!!
2. Us agraden els museus? Esteu farts dels típics museus? Farts del típic museu d’art contemporani? Farts del típic museu d’història natural? Us agraden els museus atípics? Doncs segurament us sentireu extremadament satisfets al saber que existeix el museu de l’asfalt.
3. FVZA: The Federal Vampire and Zombie Agency. Tal com el seu nom indica es tracta d’un agència federal controlada per vampirs i zombies. Em sembla que no queda gran cosa més per explicar.
4. Your Wolrd of text: Es normal si aquesta pàgina us triga a carregar. Es tracta d’una pàgina en blanc per què tothom afegeixi el que vulgui. I per tothom es la mateixa pàgina. No hi ha límit de scroll, i pots afegir tot el text que vulguis, fins i tot pots esborrar el text de l’altre gent. El contingut es semblant al que un podria trobar ens uns lavabos públics. Lo curiós  es que pots crear la teva pàgina afegint al final de l’adreça de la web el nom que tu vulguis, per exemple, acabo  de crear http://www.yourworldoftext.com/pons.

Cas típic 3290: noi li agrada noia, noi li agrada el Motion Blur

1. Curiositats de pel·lícules (Humorísticament parlant)
2. «La vida sense fibra», un anunci divertit sobre com és l’existència digital a baixa velocitat (1 min)
3. Un noi que no aprecia les seves orelles i balla amb una espasa (30 segons)
4. Diccionari de la nova normalitat per Jose A. Pérez Ledo
5. Explotant un globus dins i fora d’una cambra anecoica (53 segons)
6. Anunci honest del servei de correu americà sobre el vot per correu (4 min subtitulat castellà)
7. La broma dels maniquins vius (5 min)
8. JUST DO IT. Again (25 segons)
9. THE INSIGNIFICANCE LEAGUE al servei del ciutadà (25 segons)
10. PANDEMIC and 3 worlds // La pandèmia en els tres mons (30 segons)
11. Un altre vídeo sobre la paradoxa de la línia de costa (7 min)
12. Per fi un cotxe amb l’equipament que necessito … (20 segons)
13. “No Contabas Con” Enfrontament entre gent molt previsora (3 min)
14. S’imprimeix un Danny DeVito a mida real per la seva graduació, i quan l’actor s’assabenta, s’imprimeix a la núvia per portar-la al pub
15. Motion Blur: la tecnologia que va permetre donar realisme a les criatures del cinema.  Jason y los Argonautas. (10 min)

Cas típic 3289: noi li agrada noia, noi li agrada Succession

Succession és la sèrie que s’ha emportat l’Emmy a la millor sèrie dramàtica d’aquest any (la segona temporada), o sigui que tocava donar-li una oportunitat. Un magnat d’un imperi audiovisual es troba malament de salut i es veu forçat a cedir el seu imperi a algú, el problema és que cap dels seus quatre fills sembla suficient capacitat per portar les regnes. De fet entre els fills hi ha de tot, prepotents, incompetents, inútils, dèbils, passotes, i altres qualitats horribles que no serveixen per dirigir un conglomerat d’empreses, i quan se sap que el vell està fotut les accions no paren de caure, com coi salvarem el vaixell si el capità no està disponible i els oficials no estan capacitats?

La sèrie es centra sobretot en Kendall, el que en principi està més ficat dins de l’empresa, però resulta ser el més inadequat de tots, el que no té cap mena de mà esquerra i només sap insultar a la gent, i resulta que no és massa bona idea insultar a la gent la qual necessites la seva ajuda per sortir de la merda on estàs ficat. Roman és “fiestero” que no té ni idea de portar una empresa, vol viure el moment i intentar que l’empresa no s’enfonsi, però no té ni punyetera idea de com fer-ho, o sigui que es dedica a gaudir de les dones. Connor és el germà que no es vol ficar en la direcció de l’empresa, sap que per ell li ve gran i és feliç buscant-se l’amor de la seva vida, tenint un ranxo, organitzant algunes festes benèfiques, i zero complicacions, per descomptat que vol que l’empresa vagi bé, però sap que ell no és capaç de fer res, o sigui que no fa absolutament res. Shiv s’allunya de l’empresa per dedicar-se a donar suport a la campanya d’un polític, un polític que justament anirà contra el seu pare i el que ell representa, no és precisament el què faria una bona filla. El futur marit de la Shiv és en Tom, un altre que no té ni idea de com va l’empresa però té ganes de ser algú important, també es comporta com un imbècil, sobretot amb en Greg, un cosí segon del Logan, el cap de família. En Greg comença acostant-se a la família de manera innocent, però de seguida veu que si vol sobreviure s’haurà d’espavilar i intentar jugar al seu joc, és més espavilat del què sembla, tot i que això no vol dir que sigui gaire llest. Finalment Logan, el rei de l’imperi, és una força imparable que ha aixecat l’imperi, i malgrat que la seva salut està greument perjudicada no vol abandonar el timó, és un dèspota total i sempre s’ha de fer el què ell vol sense acceptar consell de ningú, té acollonits a tots els seus fills i de fet a tothom que es creua al seu camí.

Tindran tots els diners del món però hi ha una cosa que mai podran comprar… Un dinosaure!

La sèrie està bé, la trama té el seu interès, però el problema és que tots els personatges són uns malparits, és impossible empatitzar amb cap, és molt fàcil que et caiguin malament per una o diverses raons, el normal seria tenir un personatge preferit, algun personatge odiat, però no és fàcil escollir ni l’un ni l’altre. Entenc que una sèrie així es pugui emportar l’Emmy al millor drama perfectament, la història és sòlida, els actors ho fan bé, amb una bona dosis de sàtira que sol agradar a la crítica, però no massa, el just per tal que no surti de la versemblança en cap moment. De moment he vist la primera temporada, no descarto veure la segona en algun moment, però ara mateix no em ve gust, he quedat una mica saturat d’aquesta família tan desavinguda que no dubta en apunyalar-se per l’esquena, però que tot i això necessiten el suport i el reconeixement dels altres membres.

Succession té un 7,7 al filmaffinity i un 8,6 al imdb. De moment hi ha dues temporades de 10 capítols cada una i si no fos pel virus, a hores d’ara, ja s’hauria estrenat la tercera.

Nota 1a: 6/10

Cas típic 3288 noi li agrada noia, noi li agraden les webs curioses

He ajuntat uns quants casos típics (CT504, CT760, CT791, CT845) per oferir un grapat de webs amb dubtosa utilitat:

1. Random Pizza Generator: No saps de que fer la pizza? Ves prement F5 i agafa idees!
2. Need a problem: Per acabar la web estrella: Necessito un problema! La teva vida es avorrida? Tot és massa fàcil? Necessites un repte? Series capaç de pagar per un problema? Aquesta es la teva web! I no es broma! per 1$ tindràs un problema trivial, per 5$ un problema simple, per 50$ un problema normal,. per 500$ un bon problema difícil i per 5000$ un problema gairebé irresoluble.I no patiu, el pagament es realitza de manera segura via paypal. Un cop creguis que has solucionat el problema pots enviar la resposta i inclouran en un rànquing dels millors solucionadors de problemes. Fins i tot es una bona opció com a regal d’aniversari.
3. Time and date: disposa d’un comptador personalitzat que a partir d’una data introduïda, et crea una pàgina amb un comptador fins a la data senyalada. Per exemple el meu aniversari.
4. Asco de vida: Lloc on la gent deixa frases que serveixen com a exemple per demostrar que la vida es realment fastigosa. En el top 10 podem trobar veritables putades com ara:
   • Hoy, me enteré de que soy estéril y lo he sido toda mi vida. Tengo tres hijos. ADV
   • Hoy, mi marido de 9 años me ha confesado que es gay. Ha insinuado que sólo tenía erecciones porque yo era lo más parecido a un hombre. ADV
   • Hoy, mi abuelo me estaba contando que con 84 años que tiene aún puede mantener relaciones sexuales. Yo tengo 32 y tengo disfunción eréctil. ADV

Cas típic 3287: noi li agrada noia, ni li agrada Evil Genius

L’últim videojoc que he jugat es diu Evil Genius, efectivament, Geni del Mal. L’objectiu no podria ser més adequat per la meva personalitat, es tracta de crear una base secreta subterrània, omplir-la d’esbirros per acabar desenvolupant un pla malèfic que et permeti terroritzar el món i així aconseguir la dominació mundial, ja que ens hi posem no ho fem per poca cosa.

Per construir la teva base necessitaràs esbirros que serviran per a tot un cop entrenats adequadament, des de patrullar la base per eliminar els agents de les forces de l’ordre, omplir la sala d’operacions per tenir informació sobre les diferents regions del món, fer robatoris, fer actes malvats per guanyar notorietat, construir noves sales en el teu cau, investigar noves tecnologies que et permetin fer el mal, segrestar gent, i un llarg etcètera. Però aquests esbirros s’han de cuidar, els hi has de donar un llit on dormir, una taquilla on guardar les seves coses, els has de donar formació, sigui en ciència, diplomàcia o entrenament militar, has de construir una cantina perquè no es morin de gana, també es mereixen una sala d’esbargiment per tal que no perdin moral. La característica més complicada de controlar és la moral dels esbirros, i per fer-la pujar hauràs de patrullar el teu avatar per tota la base per tal que la teva aura maligna inspiri als teus treballadors, si amb això no és suficient també pots fer-los assistir en un interrogatori perquè vegin com es tracta a la gent que no està en el teu bàndol, finalment hi ha la solució més dràstica que és executar a algú que no sigui gaire lleial per tal que els altres aprenguin la lliçó.

El problema amb la ubicació de la teva base secreta és que es troba en una illa paradisíaca i això atrau els turistes, però si els comences a matar, això atraurà l’atenció de les forces de l’ordre, la millor opció és construir un hotel amb molts serveis i activitats per mantenir els turistes en el ressort i així evitar que fiquin els nassos en la teva base. A mesura que facis robatoris i altres malifetes acabaran apareixent les forces de la justícia a l’illa, les quals intentaran destruir la teva base, a part dels esbirros també pots posar trampes mortals per complicar-los la vida, però mantenint alta la intel·ligència i atenció dels esbirros perquè si no seran ells els que cauran a les trampes. Tot vigilat amb càmeres de seguretat i ple d’alarmes en les principals sales on passen els esbirros. Quan avança la partida arriben agents especials a l’estil James Bond que són pràcticament immortals i mentre no descobreixes el teu punt dèbil el millor que pots fer és intentar distreure’ls amb falsos objectius. Altres sales importants són el congelador per guardar els cadàvers que no vols que quedin repartits per l’illa perquè fan baixar la moral del personal, la sala de generadors, perquè una base secreta requereix molta electricitat, la cambra cuirassada per guardar els calés i les obres d’arts robades. Tampoc pot faltar una taula de reunions per reunir-te amb altres genis del mal, i un escriptori amb una cadira giratòria on acariciar el teu gat i recuperar els punts de característiques perdudes del teu avatar. Us deixo un vídeo de YouTube on es pot veure un gameplay per tal que us feu una idea de com es veu.

El joc és entretingut i com heu pogut comprovar la temàtica és molt original, perquè ja estem cansats de ser el bo de la pel·lícula, ser el dolent és millor. El problema és que quan tens totes les sales de la base muntada queda poca cosa a fer, és veritat que has d’anar ampliant i fer espai per noves màquines, però poca cosa més, es torna una mica repetitiu, a mesura que vas completant objectius, això provoca que cada vegada tens la base més plena d’agents de justícia que et va matant els esbirros i destruint objectes, només es tracta de substituir ambdues coses si el teu sistema de robatoris ho pot sustentar. Al final un descobreix que matar els agents enemics no sempre és la millor solució perquè només aconseguiràs que en vinguin més com a venjança, o sigui que a vegades val més la pena dissimular, distreure els agents amb portes a sales buides i que marxin sense haver descobert res incriminatori. En general puc dir que el joc m’ha agradat però crec que l’he espremut tot el que podria entretenir,  i no em crida l’atenció rejugar-lo. En teoria Evil Genius 2 sortirà l’any vinent i si la crítica és favorable potser el compro.

Evil Genius el trobareu per 10€ a Steam (és un joc del 2004), però aprofitant una de les múltiples ofertes de la plataforma el vaig comprar per 2,24€. He jugat 16 hores, 14 cèntims l’hora.