Cas típic 3289: noi li agrada noia, noi li agrada Succession

Succession és la sèrie que s’ha emportat l’Emmy a la millor sèrie dramàtica d’aquest any (la segona temporada), o sigui que tocava donar-li una oportunitat. Un magnat d’un imperi audiovisual es troba malament de salut i es veu forçat a cedir el seu imperi a algú, el problema és que cap dels seus quatre fills sembla suficient capacitat per portar les regnes. De fet entre els fills hi ha de tot, prepotents, incompetents, inútils, dèbils, passotes, i altres qualitats horribles que no serveixen per dirigir un conglomerat d’empreses, i quan se sap que el vell està fotut les accions no paren de caure, com coi salvarem el vaixell si el capità no està disponible i els oficials no estan capacitats?

La sèrie es centra sobretot en Kendall, el que en principi està més ficat dins de l’empresa, però resulta ser el més inadequat de tots, el que no té cap mena de mà esquerra i només sap insultar a la gent, i resulta que no és massa bona idea insultar a la gent la qual necessites la seva ajuda per sortir de la merda on estàs ficat. Roman és “fiestero” que no té ni idea de portar una empresa, vol viure el moment i intentar que l’empresa no s’enfonsi, però no té ni punyetera idea de com fer-ho, o sigui que es dedica a gaudir de les dones. Connor és el germà que no es vol ficar en la direcció de l’empresa, sap que per ell li ve gran i és feliç buscant-se l’amor de la seva vida, tenint un ranxo, organitzant algunes festes benèfiques, i zero complicacions, per descomptat que vol que l’empresa vagi bé, però sap que ell no és capaç de fer res, o sigui que no fa absolutament res. Shiv s’allunya de l’empresa per dedicar-se a donar suport a la campanya d’un polític, un polític que justament anirà contra el seu pare i el que ell representa, no és precisament el què faria una bona filla. El futur marit de la Shiv és en Tom, un altre que no té ni idea de com va l’empresa però té ganes de ser algú important, també es comporta com un imbècil, sobretot amb en Greg, un cosí segon del Logan, el cap de família. En Greg comença acostant-se a la família de manera innocent, però de seguida veu que si vol sobreviure s’haurà d’espavilar i intentar jugar al seu joc, és més espavilat del què sembla, tot i que això no vol dir que sigui gaire llest. Finalment Logan, el rei de l’imperi, és una força imparable que ha aixecat l’imperi, i malgrat que la seva salut està greument perjudicada no vol abandonar el timó, és un dèspota total i sempre s’ha de fer el què ell vol sense acceptar consell de ningú, té acollonits a tots els seus fills i de fet a tothom que es creua al seu camí.

Tindran tots els diners del món però hi ha una cosa que mai podran comprar… Un dinosaure!

La sèrie està bé, la trama té el seu interès, però el problema és que tots els personatges són uns malparits, és impossible empatitzar amb cap, és molt fàcil que et caiguin malament per una o diverses raons, el normal seria tenir un personatge preferit, algun personatge odiat, però no és fàcil escollir ni l’un ni l’altre. Entenc que una sèrie així es pugui emportar l’Emmy al millor drama perfectament, la història és sòlida, els actors ho fan bé, amb una bona dosis de sàtira que sol agradar a la crítica, però no massa, el just per tal que no surti de la versemblança en cap moment. De moment he vist la primera temporada, no descarto veure la segona en algun moment, però ara mateix no em ve gust, he quedat una mica saturat d’aquesta família tan desavinguda que no dubta en apunyalar-se per l’esquena, però que tot i això necessiten el suport i el reconeixement dels altres membres.

Succession té un 7,7 al filmaffinity i un 8,6 al imdb. De moment hi ha dues temporades de 10 capítols cada una i si no fos pel virus, a hores d’ara, ja s’hauria estrenat la tercera.

Nota 1a: 6/10