Cas típic 3294: noi li agrada noia, noi li agrada La Torre

Posted: 2020-10-19 in Llibres
La Torre – Daniel O’malley (600 pàgines)


Una noia es desperta envoltada de cadàvers i sense records de la seva vida, una mica del mal rotllo, no? Per sort, en la seva butxaca troba una carta on li explica qui era abans de perdre la memòria, perquè era una persona previsora i havia previst que això podia passar. El seu cos està una mica masegat, però va tirant, però el pitjor es que la carta li explica que algú la vol veure morta (i la seva jo anterior tampoc sabia qui exactament), algú que pertany a una organització secreta igual que ella que es dedica a vetllar per Gran Bretanya protegint-la de casos paranormals. A mesura que la protagonista va trobant més cartes anirà descobrint més sobre el seu passat i aquesta misteriosa organització a la qual pertany.

La novel·la es barreja entre thriller de espies i fantasia que t’enganxa des del primer moment gràcies a què et poses en el cos d’algú que no sap res exactament igual que et passa a tu mateix com a lector. Això de “Torre” ve perquè la organització secreta dona noms de peces de escacs als càrrecs més importants, com ara la nostra protagonista que es molt bona en la seva feina com a administrativa, tot i que perdre la memòria es un problema alhora d’administrar coses que no et sonen de res.

Vist l’èxit de la novel·la s’ha fet una adaptació en forma de sèrie (The Rook) de 8 capítols, però segons sembla no ha sortit gaire reeixida, el més atractiu d’aquesta, en els dos sentits, sembla que és Olívia Munn, i coneixent prèviament la resolució dels diferents misteris de la trama no crec que valgui la pena arriscar-me a veure-la.

Llegado el siglo XVII, sin embargo, los injertadores eran capaces de producir unas máquinas asesinas cuya eficiencia era tan sobrecogedora que el pobre agente del Checquy que tuvo la mala fortuna de verlas en acción redactó un aterrado informe de treinta páginas salpicadas de vómito y lágrimas. También se volvió mucho más religioso que antes.

Nota: 7/10

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    No entenc gaire per què enganxa la novel•la però diguem…

    És molt fort que no vulguis veure la serie! Apostaria que el Peix la veurà.

  2. En veure el títol del post, creia que anaves a parlar de la companya de l’alfil, el cavall i els peons.

  3. McAbeu ha dit:

    D’entrada sembla interessant i me’n refio força del teu 7, així que l’afegeixo a la meva llista de pendents on encara hi ha una altra recomanació teva de fa alguns mesos, aquell de “Las primeras quince vidas…”.

    Ara que dic això, he recordat que aquest 2020 no he llegit encara cap llibre recomanat per tu i això no pot ser. Així que em comprometo a llegir-ne almenys un abans de finals d’any i te’l deixo triar a tu. Quin creus que m’agradarà més i, per tant, em recomanes especialment entre les teves recomanacions pendents: “Las primeras quince vidas de Harry August” (Claire North), La Torre (Daniel O’malley) o, fins i tot, Mort (Terry Pratchett). Pensa-t’ho bé, la teva fama com a prescriptor literari està en joc. ;-)

    • ahse ha dit:

      Has de llegir Mort, sense més.

    • Pons ha dit:

      Difícil decisió, tots tres es mereixen el set. Pratchett ja el coneixes molt bé, i la Mort es un personatge carismàtic, tot i que reconec que m’agrada més quan fa petites aparicions espectaculars que no pas com a protagonista, bé, de fet, no es protagonista de la seva pròpia saga, perquè el nom de Mort no fa referència a LA MORT. Tot i això es el quart llibre de Mundodisco, i ja saps, que en general els primers solen ser els que menys m’agraden.

      El Harry seria el més seriós dels tres, i possiblement el més original si un dels altres competidors no fos en Pratchett, ara bé, també es el més irregular, té parts molt interessants i parts bastant supèrflues pel meu gust, especialment pel mig. Et diria que La Torre es l’aposta més conservadora, sinó fos perquè ja coneixes com escriu Pratchett. Però La Torre comença interessant, continua interessant i acaba interessant. Per tan, no se què dir-te o sigui fes cas a l’ahse.

    • ahse ha dit:

      Fes-li cas al Pons: fes-li cas a l’AhSe!!

  4. El Peix ha dit:

    He llegit la primera frase. No em cal res més. Llegiré el llibre i veuré la sèrie. Moltes gràcies!

  5. XeXu ha dit:

    Doncs per una vegada l’argument d’aquesta lectura sona prou interessant. Llàstima que no crec pas que la tradueixin al català.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s