Avui recupero el CT870 on despotricava d’un dels meus enemics naturals, la gent gran.
Aquest post està emmarcat dins de la secció: Coses del tren.
L’altre dia estava llegint tranquil·lament dins del metro, estava dret, no estava gaire a prop de la porta, ni tampoc molt lluny. El cas es que el metro acabava de sortir d’una parada, i de cop una senyora d’uns 60 anys em pregunta.
– Perdona, baixes a la següent parada?
– Doncs sí.
I si sense dir res més, m’aparta lleugerament amb el seu colze de dona de la 60 anys i passa davant meu, passant totalment de la meva resposta. Si al final passaràs davant meu tan si com no, per què molestar-se a fer la pregunta? La gent gran no respecta a la gent jove. Tota la vida ens han inculcat que es el contrari. Senyors! Ens han estat enganyant! La gent gran sempre ens trepitja, literalment.
- Quant vols pujar al tren la gent gran sempre es la es posa davant teu i si pot et trepitja.
- Quant intentes baixar del tren es la gent gran que no s’espera i vol pujar abans que tu baixis
- Es la gent gran la que et trepitja la teva llibertat d’anar més ràpid parant-se a l’esquerra de les escales mecàniques
- Es la gent gran la que es queda davant de l’escala immòbil, segons sembla mirant com l’altra gent pica el bitllet.
- Es la gent gran es la que comença a “corre” per l’estació per agafar el tren i el tren realment NO ve, provocant un caos a l’ordre establert.
- Es la gent gran la que està prement frenèticament el botó perquè s’obrin les portes del metro, no tan sols abans que el metro s’aturi sinó fins i tot abans que el metro arribi a l’estació! Tan de bo algun dia els sistemes de seguretat fallin i en caiguin uns quants!
