Arxivar per 2020-10-20

Avui recupero el CT870 on despotricava d’un dels meus enemics naturals, la gent gran.

Aquest post està emmarcat dins de la secció: Coses del tren.

L’altre dia estava llegint tranquil·lament dins del metro, estava dret, no estava gaire a prop de la porta, ni tampoc molt lluny. El cas es que el metro acabava de sortir d’una parada, i de cop una senyora d’uns 60 anys em pregunta.

– Perdona, baixes a la següent parada?
– Doncs sí.

I si sense dir res més, m’aparta lleugerament amb el seu colze de dona de la 60 anys i passa davant meu, passant totalment de la meva resposta. Si al final passaràs davant meu tan si com no, per què molestar-se a fer la pregunta? La gent gran no respecta a la gent jove. Tota la vida ens han inculcat que es el contrari. Senyors! Ens han estat enganyant! La gent gran sempre ens trepitja, literalment.

  1. Quant vols pujar al tren la gent gran sempre es la es posa davant teu i si pot et trepitja.
  2. Quant intentes baixar del tren es la gent gran que no s’espera i vol pujar abans que tu baixis
  3. Es la gent gran la que et trepitja la teva llibertat d’anar més ràpid parant-se a l’esquerra de les escales mecàniques
  4. Es la gent gran la que es queda davant de l’escala immòbil, segons sembla mirant com l’altra gent pica el bitllet.
  5. Es la gent gran es la que comença a “corre” per l’estació per agafar el tren i el tren realment NO ve, provocant un caos a l’ordre establert.
  6. Es la gent gran la que està prement frenèticament el botó perquè s’obrin les portes del metro, no tan sols abans que el metro s’aturi sinó fins i tot abans que el metro arribi a l’estació! Tan de bo algun dia els sistemes de seguretat fallin i en caiguin uns quants!